31.7.05

Cròniques, Vª part. Finiquitant

31.7.05
Quedaven 2 dies k van transcórrer de forma extremadament ràpida entre paelles, caletes recollides i agradables, piscina i banys a mitjanit. Quan les coses surten de la forma adequada a la 1ª, i saps que aquesta és la manera com ha de ser, no val la pena donar-hi més voltes. Així que res, entre aigüeta i platgeta i sol i rotonda va arribar l'últim dia, k el vam passar a Palma fent de forma molt coherent el guiri, amb un parell de mini-ensaimades a sota el braç i la càmera a la mà lliure. Aquí els guiris anaven més en ramat, en zones més concentrades, i es sentia un xic més parlar mallorquí, tot i k el castellà continuava dominant. I res, d'església en església i de casc antic a banys jueus, va passar el dia, fins k en un plis ens vam presentar a l'aeroport (on, snif, feien vaga de neteja, els seus motius tindrien), on després d'esperar una mica (una mica de les meves), ens va venir a rescatar un avió. Avió a les tantes de la nit+més sort k un calamar amb tinta recargable= la super-Eli ens va venir a buscar a l'aeroport. I ens un plisete estavem a caseta, acurrucadetes i ben descansades, amb un munt de coses noves a l'esquena, i amb ganes de continuar somiant. Ai no, k estavem despertes! I com diu la Marta, k nos quiten lo bailao!

BABO


Aquest és en Babo, monstruet petit i trapella, k a partir d'ara estarà amb mi. K la deesa us acompanyi a aquells que ens haureu d'aguantar.
Salut!

29.7.05

Cròniques, IVª part. Sensorialitats

29.7.05
Sento un soroll, identifico, sona el despertador. Instintivament, abans d'obrir els ulls, es mou la mà dreta, k per norma general es mou sola en busca de l'aparell transmisor de l'escàndol matiner. Però sempre pots escollir el k fas, i avui escullo, avui desitjo percebre. Pot semblar estúpid, gairebé sempre estem percebent estímuls, et preguntes per què avui ha de ser un dia diferent. Perquè pots percebre de forma conscient allò que normalment acceptes com a rutina inconscient.
Sento un soroll, l'identifico com a despertador. La meva mà dreta es mou instintivament, però noto el tacte dels llençols entre els meus dits; és un cotó blanquejat i usat, però no vell, i té un tacte familiar agradable. Aixeco la mà i puc notar com talla la cortina d'humitat calenta que forma l'ambient, es posa sobre el meu telèfon que és el k emet el soroll, noto el plàstic tebi, apreto, la pell del meu dit s'enfonsa contraposant-se a la tecla que he apretat. Silenci. Sóc conscient com estic al límit de la meva consciència, en aquell punt que puc escollir entre si anar-me'n o retornar, si caure a les mans de Morfeo o despertar, si anar a aquell mon on tot és possible o començar la realitat. És com quan t'hipnotitzen, k et diuen k t'adormiràs quan conti fins a tres, i quan sents el "3", pots escollir entre ser seu, o estar perdut en tu. Igual. Jo tinc tendència a perdre'm, al cap i a la fi ve a ser el mateix.
Torna a sonar el despertador als 10 minuts, i accelero el procés, via gandula: faig aixecar a la Marta pq es dutxi primera mentre ronronejo una mica més.
Baixem a esmorzar, i l'horrible suc de pinya sintètic es descomposa a la meva boca (gràcies a la meva fantàstica elecció del dia conscient) en aigua i pols edulcolorant i saboritzant, un fastiguet k ràpidament em fa sentir una mica pitjor.
És dilluns, decidim anar a les coves del drac. Les coses han canviat molt des de fa 10 anys, i ara hi ha muntanyes de guiris per tot arreu. Després d'una estoneta de cua, entrem, la suor baixa pel front, les galtes, el coll, l'esquena, i puc notar com cada goteta llefiscosa em recorre, però no per això les multituds k m'apreten sembles estar disconformes amb la nostra proximitat.
La meva decisió no sembla avui encertada, les muntanyes de turistes fan via ràpida per dins les coves, t'aplasten, et molesten, criden, fan fotos, destrossen tot el k podia haver de místic a les coves... Però passats 10 minuts desapareixen, guardats en una caixa de sabates, perquè les seves ànsies de primerencs els han privat d'observar la cova en calma i ara fa més de mitja hora que s'esperen en una gran sala, on quan els últims arribem, començarà un concert.
El concert comença mentre darrera meu, un nen no para de parlar en veu alta, motivat pel seu pare, del mateix CI. Per sort, el concert és breu i la tortura de no haver-lo disfrutat el més mínim acaba.
La tarda transcorre tranquil·la dins una apacibilitat a la que em podria acostumar sense cap dificultat. És com apagar el cervell i ser feliç. Aigüeta tèbia per calmar el cos i l'ànima. Notar com llisca per la pell, suau.
És de nit, tot és confús, però quan em trobo estic al mig del mar, més aigua càlida, però terriblement fosca, i els meus circuits sensorials s'exhalten, m'avisen. Nonono! Aigua fosca no! Tensió, adrenalina i cames ràpides, per més tropical k sigui la platja no m'agrada l'aigua fosca.
Però no deixa de ser un món dolç en el k tot és possible, i penso que seria fantàstic poder-ne formar part, estar sempre amb el cervellet desconnectat i no parar de somriure; ser feliç així. Sempre que siguis capaç de creure't que no hi ha res més endavant, clar.

28.7.05

Cròniques. IIIª part. Abre los ojos

28.7.05
Obres els ulls i no reconeixes el sostre. Gires els ulls, esperes k les pupil·les s'adaptin, no mous el cap. Les parets tampoc són familiars. Pots girar el cap lentament i intentar esbrinar si saps on ets, però el cos es mou sol, i t'incorpores ràpid. Et gires. Estas de vacances, això és l'habitació, has dormit 5 hores i t'ho pots prendre com un regal. Afanya't, pq l'esmorzar no t'estarà esperant tot el dia. Treus el cap per allà on ahir et van dir k hi havia la piscina. L'aigua fosca s'ha transformat en una piscina d'aigua tèbia i cristal·lina. Puges corrents a l'habitació, 3 kilos de crema protectora solar, vestit playero i tornes a baixar amb l'equipatge de mà: tovallola, pinta, més crema, càmera de fotos i algun €. Ja ets guiri, però encara falta alguna cosa. A la piscina hi ha algú més, però tots s'estan torrant al sol (pell clara exposada el sol sense protecció, carn de canyó per un bon càncer); hi ha dos nens a la piscina k juguen a pilota, salten i riuen. Però no duren gaire temps. Aleshores és la teva, saltes a la piscina, agafes la pilota i fas el mateix k ells, però en tamany gran. I disfrutant el doble, pq ets una nena somrient, i a efectes pràctics i a la llum del dia és un bonic avantatge: pots permetre't de tirar la pilota al cap de qui vulguis, amb tota la intenció del món, i et retornaràn la pilota amablement mentre tu no deixis de somriure i portis bikini. Dedueixes k el món és masclista per protegir-se de la pròpia indefensió que raja de la ignorància primària.
Quan tens la pell arrugada com una nou surts. Fa estona k ha passat del migdia, i ja ets completament guiri: la teva pell és del bonic color gamba cuita. 3 kilos d'aftersun, una trucada i un lloc on anar. Una platja bonica de sorra fina i blanca, aigua encara més transparent i un fons k no és fons. El paradís. Consultes i et diuen llocs bonics i coses a fer. Sí, ara és l'hora d'avergonyir-te del color de la teva pell, pq tu vas poder triar entre ser normal multicolor o un estúpid cremat. Sorra, arrebossament i somriures. 3 kilos d'aftersun i a l'hotel. Més dutxes (i van 3), més crema i baixes a la sala de festes, on et trobes k l'Elvis no és mort. Saps perfectament k pots posar-te al mig de la sala, tapar l'espectacle a tothom i fer una foto, mentre no deixis de somriure. I dues, si cal. L'Elvis marxa al seu planeta.
És de nit, el dia ha estat sumament tranquil i intens, has fet moltes coses, però quan ho recordes, sembla k no hagi estat res. Però tot és perfecte, i estàs en calma, i la piscina il·luminada t'espera per acollir-te en el seu líquid tebi i agradable, entranyable, d'entranya, de dins, intern, teu.
Tot desapareix al teu voltant. No ha estat un somni. Però dorms.

Juro y prometo

k abans d'una setmana intentaré arreglar els problemes k tinc amb tots ls ordinadors k m'envolten i posaré fotos decents i a muntanyes.
Sil dixit

27.7.05

Cròniques. IIª part. Chévere

27.7.05
El senyor dels cotxes ens diu k hi ha dues sortides de l'aeroport, una k va cap a Palma, i una altre k no. K per anar a Manacor (Manacò en la seva pronuncia) hem d'agafar la k no va a Palma. Em poso al seient del conductor, després d'endosar-li a la Marta un mapa gegant de les carreteres de Mallorca. Engego, intento dominar l'embrague, em domina, el domino, i quedem en empat tècnic. Sortim del pàrquing i tirem carretera enllà. El primer que t'adones a Mallorca anant en cotxe és k allà les rotondes els surten a 2€ el kilo. Excepte les vies principals (un parell en tota l'illa), la resta de carreteres tenen aproximadament una rotonda cada 150-200metres. Sense exagerar. Ah, però abans d'arribar a la primera rotonda, i després d'haver-nos equivocat de sortida (tot i k després ens van dir k no, k ja ho haviem fet bé, si és k veus, no cal menysprear-se a un mateix constantment, home!) se'm va ocórrer una idea. Vaig engegar els llums! Clar k sí, carai! Això és decisió. I sàbia, pq a la 2ª rotonda (és a dir, a uns 500m de l'aeroport) vam trobar la primera partulla de la Guardia Civí. Després de fer les 2 voltes reglamentaries a la rotonda (per assegurar-nos on anem, faltaria més!), ens parem darrere el cotxe patrulla. El policia k vetlla per la seguretat nacional (juas juas juassssssssssssssssssssssss, ai k no puc parar de riure!!!) ens mira de reüll. Nota mental del policia: k coño hacen esos idiotas dando vueltas aquí?! Accions pràctiques: surt una joveneta del cotxe blau fosforito, rosseta, somrient, perduda, amb un mapa gegant a la mà. Hooooolaaa... El policia saluda, té sort, no son dos imbècils, sinó dues tontetes, però sempre és més maca la carn fresca k discutir (són notes mentals inscrites en els gens ploicials i no policials dels humans). La Marta saluda, el policia flipa. La Marta pregunta en català, ell li respon en castellà, repetint la resposta fins a 3 vegades. Sí, fem cara a tontetes.
L'estona passa més o menys ràpida entre rotondes i un trànsit considerablement intens a les 2 de la matinada, carreteres en obres i patrulles policials (el 2on encontre va ser la meva primera experiència amb un control d'alcoholèmia, jo intentant posar la boquilla al revés, la Marta cridant explicant-me com funciona el tema, i el policia al·lucinant k en realitat no estigués beguda per la tonteria k portavem a sobre).
Arribem a Cala Bona, zona est de l'illa. Direcció de l'hotel, passeig marítim. Donem un parell de voltes pel passeig marítim. Uo, no hi ha l'hotel, i si ens han timat? Més voltes. Preguntem a una parella k no fa massa cara a guiri. La superMarta salta i pregunta. Pel k es veu nosaltres sí fem cara a guiri. Tot i k la Marta ha parlat en català, l'home li respon amb l'internacional comunicació gestual, amb significat "seguiu-nos amb el cotxe", al mateix temps k respon "come, come". Ah, doncs gràcies. A Mallorca pots parlar l'idioma k vulguis, k t'entendràn, excepte si és català. Per norma general, no vull k ningú em mati.
L'hotel està a 4 passes. Trobem un fantàstic lloc on aparcar el cotxe just davant la porta de l'hotel. Si és k som l'star system. Entrem. Anem a recepció. Tenim reserva, blablabla, l'ambient fosc i tranquil, habitació al 4rt pis. Pujem. Marta, Marta. No em crec k aquest hotel tingui piscina. K sí, dona. No no, anem a investigar.
Tornem a baixar a recepció. Són les 3 de la nit i el recepcionista s'avorreix cosa fina. Sorpresa, dues nenes volen inspeccionar la zona. Chévere. Ens ensenya la piscina (mmmm... veig l'aigua molt fosca, i si no està neta, Marta? mmm... Podéis bañaros a cualquier hora, si quereis, no hay problema por parte del jefe ), tb ens porta al menjador, a la sala de relax i pimpom, al bareto-saladefestes-discoxunga, ens indica les platges més bones de la zona... Tot és molt chévere, incluso el propietario del hotel, k pel k es veu, és nou, i vol k tothom estigui molt a gust a l'hotel. Als pocs minuts entra un home d'edat indefinida i melenut. Hola, hola, Quereis bañaros a la piscina ahora, no hay problema! El propietari de l'hotel. Somriem molt, i anem a dormir. Això comença a agradar-me molt.

26.7.05

Cròniques mallorquines. Iª part. Aeroport

26.7.05



Vas a l'aeroport a esperar l'avió. Si vas tard no l'esperes i si tens sort t'espera a tu. Jo sempre espero l'avió. És tot un món, l'aeroport. L'aeroport, cada aeroport, i cada persona k passa per allà. Hi ha gent k hi treballa, d'altres hi passen per anar a treballar, i d'altres som turistes ocasionals k perdem els temps d'espera observant l'entorn i les circumstàncies. Arribem a l'aeroport al voltant de les 20:00h, en falten gairebé 4h perquè l'avió s'enlairi. No hi ha pressa, i el lloc de facturació de Vueling està obert, o sigui k podem accedir a la zona d'embarcar. Moltes botigues, tax free i guiris amb samarretes de futbol. La Marta fa un cop de vista ràpid i localitza cintes transportadores de carn humana. Pels ganduls o pels k van molt carregats, tot i k en aquesta zona se suposa que ja has facturat el gros de l'equipatge, o sigui k direm més aviat que és pels ganduls o persones amb dificultats motores. Deixem-ho així. La Marta no té cap d'aquestes dificultats, però com k tenim molt de temps i li fa gràcia, en dediquem a passar repetidament per les cintes en qüestió. Aconsegueixo que seiem en un bar, on prenem una colacola que dura més de 2hores. Sí, som ben catalanes, l'hem amortitzat. Això després d'haver provat comoditats de diferents bars, pq el bar Europa té moltes entrades i sortides i no ens convenç. Quan tenim el cul pla seguim jugant amb les cintes transportadores, fins que a les 22:15h ens apalanquem ja a la sala davant la nostra porta d'embarcament. Hi ha una parella de mitjana edat, d'aparença tota pija i peripuesta davant nosta. La senyora porta un bolso de no sé quina marca tota cara. Però viatgen amb Vueling alies "15€ el vol", o sigui k ens permetem de riure'ns una estoneta d'ells.
Embarquem, no permeto dubtes a la Marta, k treu el seu primer indici (quan l'empenyo dins l'avió) de voler-me pegar lleugerament. El vol és sumament tranquil i curt.
Arribem a Palma. Tenim el nostre escuet equipatge a bord, no hem de recollir res, i ens dirigim directament al xiringuito on hem de recollir el nostre cotxe de lloguer. Són més de les 00h del diumenge (el nostre vol ha sortit amb uns 10 min de retard de Bcn per uns camions d'Iberia mal aparcats, com clarament i amb cert retintín remarca l'hostesso a l'avió). L'home dels cotxes (vaja, on recollim el nostre cotxe de lloguer, això de Home dels cotxes no és com home del sac) és molt simpàtic, ens explica com funciona el tema i li dic que si hi ha una sola rallada més al cotxe k nosaltres no hem fet i k no està apuntada el contracte, aquí no paga ni crist.
O sigui k anem al pàrquing, i trobem el nostre flamant cotxe blau fosforito quillo (blau aquàrius en diuen...) aparcat a la plaça nº 10. Però en aquell moment crido, i la Marta no sap per què, i torno a cridar i hi torno i salto amb "serà malparit" (em va sortir de l'ànima!). Què passa, pregunta la Marta esverada. Sí, just arribar a Mallorca i l'únic mosquit k hi havia en tot l'aeroport em pica a mi. Espatlla dreta, zona superior, mosquit mort. Salut i força, comencen les vacances, i a piñon!

24.7.05

Vacancetes

24.7.05
Ufff, aquest ordinador és pura tortura, no puc més!!! O sigui k això continuarà un altre dia... però res, k d'aquí a un parell de dies miraré de fer cròniques decents del meu viatget pseudotropical. De moment, explicaré el procés d'arribada, de coneixement, de star sistem de la zona (nosaltres, bàsicament), el menjar, la gent, les platges, la piscineta, flora i fauna i altres especímens curiosos i tot de cosetes, per tenir unes boniques vacances entretingudes. I recorda: els petits canvis són poderosos! No, no volia dir això. Volia dir k el nostre hotel ens va costar 4 duros, i k va ser clau en tot el procés, pq estava realment fantàstic. K no per més peles k t'hi deixis seràs més feliç. Apa, he dit. I sí, ens va quedar la cara com un tomàquet!!
:-)

22.7.05

pròximament

22.7.05
En un breu període temporal caurà el relat d'aventurilles vàries i desfases múltiples (relatius, molt relatius). És k carajo, aquí en aquest xiringuito em fan pagar i no puc baixar les fotos!

14.7.05

Freak's power 2

14.7.05
Ea! No ho puc resistir, em devoren per dins! Si és que fins i tot els més estranys personatges són tan atractius i tan mentalment regirats... m'agrada...
Més cosetes pels cuquets... (forats) de cuc... ñij ñij ñij...



Per més info:

www.farscape.com

www.scifi.com/farscape

i a partir d'aquí, a espavilar-se, que ja sou grandets!

Freak's power

Oh, sí!!!!!!!!!!!!!! Benvinguts aun més del capítols més freaks de la Sil!! Avui toca la fantàstica, maravellosa i fascinant serie Farscape!Oh, no, deixa-ho, no t'enganyis, jo tampoc vull fer-ho! No és cap serie fantabulosa ni amb grandíssims efectes especials, no té uns grans guions ni uns diàlegs en els quals et quedaràs la resta del dia pensant. Però té el mateix que tenia la primera saga dels capítols d'Star Wars: personatges amb carisma. I làtex, molt de làtex per fer les fisionomies dels alienígenes. Adorable!
Resumint molt molt molt molt, resulta que un astronauta de la Terra, en un vol (no sé, turisme galàctic?) entra accidentalment en un forat de cuc i es troba perdut a l'espai profund. Aquest és en Jhon Crichton. I a partir d'aquí comencen mil històries diferents (aquest paio gairebé et diria k ha mort més cops que en Goku!), amb tota la salsa que et puguis imaginar. Què carai, és fantàstica! Visca el làtex, visca els efectes especials casolans, i visca ells, aquests sers d'altres mons que, per uns moments, et fan oblidar en quin vius. Al·leluia.

Crichton, Aeryn, Chiana, D'Argo, Pilot, Zhaan... La força de la Deesa us acompanya. Salut!

11.7.05

...

11.7.05
Bé, no tot ha de tenir sentit, no? Simplement, augmentar una mica el zoom i veure...






















Ohhh, val, és k no tinc bateria a la càmera i no puc fer res millor de moment, però estoy trabajando en ello...

Hoooooooola!!!

Ostres puc penjar comentaris i fotos jo en el blog dun altre ;)
Era per provar!!! Pots borrar-lo eeeeeeee???
Salutacioooons!!!!!

  • Nuriaka's Blogspot


  • Pero aixi ja t'he creat un link al teu blog (sempre m'haig de posar en les teves coses com a bona germana gran jeje)

    8.7.05

    Les 4 parets

    8.7.05
    Són concretament 3 parets, de les quals una té una porta que serveix per entrar i fins i tot per sortir (si t'hi esforçes, clar), dues parets laterals tocant a aquesta primera, i frontalment a la que té la porta, una paret coberta per tres grans finestres a través de les quals resulta difícil veure-hi. Una habitació normal, vaja. Però no, no ho és. És l'Associació d'Estudiants de Psicologia de la UB. És, era, o havia estat, un lloc similar a un temple, místic, amb tots els ingredients, materials i sacerdots que un temple requereix, però en versió estudiants.
    És el lloc de la facultat on he passat més temps al llarg de tots aquests anys. El més càlid, interessant, agradable i satisfactori. On he fet i he conegut més que a cap altre lloc (en fi, o no, però això si que ha quedat poètic aquí, no? com molt emotiu...).
    Gairebé totes les persones que han passat per allà han aportat idees interessants i fresques, algun sentiment a compartir i molta màgia. Buf, sí, això sona a despedida... L'altre dia estava per allà, per la facultat, com sempre fent cua a secretaria per alguna cosa. Cada vegada que es puja a la facultat cal passar per l'associ, és com un ritual. Quantes vegades, quanta gent, no haurà pujat a la facultat per anar només a l'associ!!

    I allà estava, l'associació, esperant, a que algú engegués els ordinadors saturats d'informació i lents, terriblement lents; el dau gegant que vam fer servir per la gimcana de les últimes jornades culturals (Nicosia 05); una pila de correspondència sobre la taula que ningú es mirarà; el joc d'escacs artesà de fang fet per en David, dins l'armari que no tanca perquè jo vaig trencar la clau (sí, vaig ser jo, però va ser un accident, tinc testimonis!); el Shin Chan que es manifestava contra la LOU; la biblioteca de "novetats"; la shisha, que ja no hi és, i que intentant encendre-la vam cremar la panxeta de'n Ferran... tantes coses que hi ha allà dins...

    És part de mi i dels que allà hi han estat formant-ne part. I per si algú que llegeixi això vol estudiar psicologia... feu-vos un favor, aneu a l'associ!!!