27.8.05

Un dia. Part 2, per increïble k pugui semblar

27.8.05
És la meva setmana de vacances i marxem amb un grupet a la platja, a fer no-res i panxing total, k és el k toca fer de vacances quan estàs en plan guiri.
És divendres, les 12:22h, i tot just ara comencem a buscar una platja d'aigües cristal·lines, més val tard que mai. Estem passant en cotxe davant l'estació de trens de calafell. 31º. I em poso a cridar, la veig. La senyora. La senyora!!!
I tothom em mira com si estigués encara pitjor del k semblo, però jo no puc parar de somriure, i estic increïblement satisfeta d'equivocar-me, i de construir paranoies mentals al meu caparró, perquè sé k estic mig sonada (sí, només mig, l'altre part és completament racional), però k maco k és veure k a vegades, encara k sigui en poques ocasions, jo he creat més fantasies estranyes de les k són en realitat.
Perquè, a l'altura de l'estació de trens de Calafell, passa la Senyora Dijous, amb la gavardina beix i el monyo, les bambes velles i els mitjons de rus k puc reconèixer en passar de rasquitllada amb el cotxe, però és k a la mà hi porta una raqueta de tenis, i 200metres més endavant trobem el club esportiu, i jo no puc parar de somriure i m'enfonso al seient del cotxe. Em sento bé.

20.8.05

Un dia

20.8.05
És dijous i com des de ja fa unes setmanes, entre les 10:30 i les 11h ve a comprar a la mega-botiga d'esports on treballo, una senyora. Hi ha gent que la veus sovint per allà, gent practicant habitual, o famílies de dissabtes, o amics de treballadors k es passen moltes estones pul·lulant per allà. Cares habituals. Però la persona k ve cada dijous al matí, gairebé sempre a la mateixa hora, és per a mi diferent. És una senyora d'edat compresa entre els 50 i 60 anys, o potser em passo i en té només 45. El cas és k a primera vista et sorprens de veure-la allà dins, a la botiga on no compres coses de primera i imprescindible necessitat. La senyora Dijous vesteix una gabardina d'estiu de color beix clar, tancada fins a dalt; no es distingeix cap detall de la roba k porta a sota, però la gabardina s'adapta arrugada a les peces sotaamagades fent tot d'abultacions estranyes i poc hàbils. L'abric es veu vell i desgastat, i encara que embrutit pel contacte exterior múltiple i dur, cuidat. Potser porta faldilla, o alguns pantalons k no són suficientment llargs, el cas és k no s'entreveu roba entre el final de la jaqueta i el calçat. Du els peus coberts per unes bambes velles i un mitjons k deurien ser blancs, d'esport, de rus gruixut en altre temps. Potser no fa tant. Té la pell arrugada i curtida, ennegrida pel sol, k no bruta, i hi ha alguna cosa k diu k no sempre havia estat així. El pentinat, per exemple, dels seus cabells canosos, és un monyo nu però cuidat; alguna vegada ha portat algun fermall a la gabardina o al pentinat, vidriós, antic, però possiblement no del tot pobre. Cada dia k la veig em pregunto d'on surt, d'on ve, què ha pogut passar-li al llarg dels seus anys...
Ella es dirigeix a mi (quants cops l'he vista? quants cops ha passat per a la meva caixa? era jo l'única caixa oberta? passa per la meva caixa per algun motiu? hi passa expressament? per què? per què dijous? i aquesta hora? tantes coses k em passen pel cap...). Deia k ella es dirigeix a mi d'una manera molt correcta i educada; això em torna a fer pensar k ve d'un lloc molt diferent al qual ara es troba. La forma de parlar, les pauses i les paraules... com vesteix, com intenta ser acurada fins i tot en el pentinat... Quan la vaig veure per primera vegada em vaig preguntar què hi feia allà malgastant els seus diners. Pensava k amb el k es gastava allà podia comprar alguna cosa profitosa per a menjar, o no ho sé, potser uns mitjons nous... Crec k l'altre dia ho vaig entendre. O potser no, però sempre m'agrada pensar k entenc les coses.
Passa, cada dijous, per la meva caixa, amb el mateix producte. Unes pilotes M-30 de frontenis, 5'90€, 3 unitats.
Dubto molt k les utilitzi per l'esport pel qual les pilotes han estat concebudes; potser té algun gat, k juga amb elles, però no entenc aleshores, el motiu de tantes pilotes; també he pensat que podria tenir algun tipus lleu d'obsessió amb aquestes pilotes, k la farien en certa manera feliç.
Penso k potser menja en algun menjador comunitari, i k els diners k els destina a les pilotetes no li són imprescindibles del tot. Penso k potser rep algun tipus d'ajuda social o familiar, amb sort.
Jo em decanto per una altra versió. Diga'm recargolada, si vols. Però jo la veig cada dijous, i porta les pilotes a la mà, però no les porta com un petit tresor, ni com si les necessités mínimament. No obstant, es posa a la cua, amb l'altre gent k està esperant a que li cobri. La veig, la reconeixo, al meu cap es disparen les preguntes i els per quès. I ella em mira, jo la miro, i ella em retorna encara, altre cop, la mirada. Arriba al final, a caixa, i jo sóc la Sil-decath, el ser somrient i simpàtic (encara k a algú li pugui sorpendre), i la torno a mirar, i somric, aquesta vegada, sincerament: bon dia. Agafo les pilotes, les bipo, el codi no passa, haig de trucar a secció i demanar-lo un momentet siusplau, k no tenen el codi i l'haig de demanar, sóc la nena somrient i no em costa esforç. Hi ha persones amb qui et surt de debò. Em diuen el codi i el puc posar, són 5 amb 90 siusplau. Em paga amb un bitllet de 10€, i li dono el canvi i el tiquet, per si calgués fer algun canvi, té 30 dies. Algun dia em demana si tenim tiquets per el pàrquing, i no importa en cap moment si ella té o no té cotxe ho sento, nosaltres no en tenim, però hi ha altres establiments aquí a l'Illa que sí que en tenen, com el Caprabo, o l'Imaginàrium. No és cosa meva si ha de fer més compres o no, ni tan sols, si podria fer-ne. L'altre dia em va preguntar per la targeta client. M'encanta, miri, és una targeta amb la qual va acumulant punts a cada compra, i quan arriba als 400 punts li envien xecs de descompte, no importa a on els envien, si hi ha casa on rebre'ls, si li interessa se la pot fer abaix a recepció, entrant a mà dreta. Ah, molt bé, gràcies maca. A vostè. Poso les pilotetes M-30 de frontenis a la bossa adéu! Dir el mateix fent comèdia o dir-ho de debò és gairebé igual, però en una de les dues maneres la ment no té cap tipus de desgast.
Crec k ara sé què compra cada dia la senyora Dijous. És la seva petita parcel·la de normalitat, d'integració social, d'acceptació. Algú k no pregunta, k somriu i t'explica, i k és amable. És possible k jo, fora del lloc on treballo, no sigui així, i ella no pogués tenir (de la meva part) la seva porció de normalitat social. Possiblement de molts nosaltres, gent com ella no la té, en general. A vegades passa, però tampoc crec k jo sigui l'únic ogre al món k permet coses així. O sigui k cada dijous ve a comprar vells temps a 5'90€ la dosis. Un fàstic haver de fer-ho així, i pensar k al cap i a la fi, el món el fem nosaltres.
En fi, potser no, què carai, potser simplement és una senyora víuda k ha tingut temps millors, però k no està en els pitjors, i cada dijous compra pilotetes pel seu nét, k sempre k juga les perd, i k ve amb cotxe, i k ja s'ha fet la targeta client i a partir d'ara podrà acumular els punts i tots els avantatges k té la targeteta i...
Desitjaria pensar-ho i creure'm k és cert, però veig a la cua la senyora k espera per pagar les seves pilotes M-30, i quan la miro ella tb somriu, i puc veure que li brillen els ulls, de debò, i aleshores, m'agrada pensar k, al cap i a la fi, tampoc està tot perdut.



16.8.05

Estiuet...

16.8.05
Estem a l'agost, i notes k el temps segueix passant rapidíssimament... i, a part de fer plans, només pots fer una cosa k sigui immutable. Encara k per a cada persona hi hagi una cosa immutable diferent...
Al nostre món es va decidir, per assamblea constitutiva participativa, k l'agost seria el k es veu per la tele k és Califòrnia durant tot l'any. O sigui k el plan és fer el cutre a l'estil beach party.

Recepta, necessites:
- (un plan? algú ha dit algo de pla? plan? planejar? uo? )
- agenciar-te l'atrezzo estiuenc : patins en linia, mega-ulleres de sol, mini-shorts i algun personatge més per fer el grupillo freak habitual
- buidar el cervellet i apretar on , no et creguis pas k el k tenies a la closca et seria útil per sentir-te millor ni ser més feliç, així k no hi ha problema...

Com diu el teu pingüinet interior, deslízate! és moment d'això, de mirar les estrelles, fer excursions i disfressar-se de nou...

això és vàild com a pla? pla de vida? ara pla! ^_^'

6.8.05

Bellum

6.8.05
Ja fa uns anyets es va instaurar a la facultat de psicologia el k es van anomenar "Globus War". Com en les Guerres Mundials, k no es va dir 1ª i 2ª inicialment, pq la intenció no era precisament repetir-ho, el mateix va passar amb les Globus Wars. No obstant, i si sobretot tenim en compte que parteixen d'un ambient (el qual els pixatinters d'ajuntaments en dirien lúdico-festius) molt diferent, la canallada s'ha anat repetint any rere any.
L'última globus war psicoloca va ser per aquestes Jornades Culturals de Psicologioa, Nicosia 05 (de les quals un dia o altre posaré alguna foto), en la fantàstica i mega-ultra-genial gimcama que es va organitzar (no tota sola).
Però el destí és cruel i a vegades ens allunya del k apreciem... I en aquesta globus war hi havia molta gent, però també moltes baixes de temps passats...
Quien no llora no mama, i si la sigues la consigues (i vas tu i t'ho creus, pringat), i aquest passat dijous es va organitzar la primera... mmmmm... com li diem? En fi, recepta:
Ingredients:
- alguns psicomonstres i aliats varis disposats a liar-la (ho pilles, ho pilles? a-liats/a liar-la... ejem... ^_^' ) , sobretot, algú de belles arts k poguem dir k és l'artista el raro (ñij ñij ñij)
- aigua, molta aigua... una font, una plaça i moltes pistoles d'aigua (k previament has anat a comprar a algun tot a 100 (old version) dient k és per a un esplai...
Preparació:
Fas dos equips uns dies abans de la k s'ha establert com a data oficial per la lluita, amb la qual cosa aconsegueixes identificar les personetes amb els grupets, i crear certa rivalitat cutre. Cada equip vol aconseguir ser el més fardón, o sigui k es procuren uniformes, a cada qual més xungo (véase el xungui-fòrum naranjito, o l'ultra equip verd-negre-mega-guai) [uo? parcialitat?]
Es queda a fontana com a bon psicomonstre; es barreja la mescla ben barrejada, k els cervellets trontollin dins l'aigüeta; deixa anar als individus armats a la plaça amb una font.
S'aconsella observar de lluny.

O sia, obtens un grup de loquillos ben remullats, tot de gent flipant, el terra ben moll, el públic satisfet i un alliberament d'adrenalina k t'augmenta les endorfines. Aaaaahhh, fantàstic!

Culminació de l'acte:
Va el grup de peixets remullats i es fica en un bar megaultrafashion petitó, on es troben tot d'artistets de la tele (alguns dels quals ja ens haviem creuat per gràcia mentre ens estavem remullant), els quals flipen mandarines de veure'ns allà. La seva cara de sorpresa és molt superior a la nostra, no estic segura si pensen k som un grup de psicòpates perillosos, uns alternatius en clau mega-modernos-mira-lo-último-k-hemos-inventao, un grup guiat de psicoteràpia, o algú més extra-guai k els allà presents. Flipen i mentre perden el temps okupem territori i el raconet más mejor osea del local.

Una altre nit, hem triomfat...

3.8.05

Com fer anys sense morir en l'intent

3.8.05
El temps acostuma a passar extremadament ràpid, sobretot quan mirem enrere i en els moments precisos en k no estem fent res desagradable. Lògic, clar. I sempre et sortiràn aquells personatges de passats els 50 o 60, k diuen k l'important és mantenir la ment jove. Sí, està bé. Però imagina't k tens la ment extremadament jove, i el cos de conjunt. No és un fantàstic motiu per celebrar-ho? És cert k hi ha moments per a cada cosa, circumstàncies a les k cal adaptar-se, i no abandonar-se fluïdament. Però, si tenim aquests punts, aleshores, podem jugar? Podem ,oi? Perquè ara és el moment, perquè després ja serem massa grans, perquè quan erem massa petits tothom ens renyava, o no ens deixaven sortir al carrer, o perquè ara som nosaltres qui renta la roba i no cal portar-la sempre neta... Aleshores, si nosaltres ens ho passem bé i no fem cap mal a ningú, ara k som joves però encara no és massa tard, i considerant un conjunt de factors que poden influir en el nostre desenvolupament posterior decidim k... és l'hora de jugar! Salut i força espectadors, els psicolocos entren en acció!!
Reunim a dues psiconenes. Les poses durant 20-30 minutets en una habitació donant-se la raó mutuament sobre qualsevol tema de conversa; sacsejar la combinació passat el temps indicat. Obrir la porta i córrer.
Surten de l'habitacle i es dirigeixen a una zona habitada. Si tens capacitat per veure les àurees començaràs a adonar-te k encara, i només encara, tens temps de fugir.
Es mouen ràpid (ejem, àlies TMB), es presenten en societat, és el moment! Ara, el poder ha augmentat. Roser! Som guiris! S'infiltren als antres en els quals hi ha humanoides color gamba bullida, porten càmeres fotogràfiques a la mà, i fins i tot, al entrar a la catedral (Déu ha mort, visca el guiri power! sacrilegi a manta santa por doquier) ens "aconsellen" de posar-nos un bonic foulard per tapar-nos les espatlles. Alguns encara es pensen k això passava fa anys a les espanyes profundes i ara només a l'Iran. I un pepinillo, k estem a Barcelona! En fi, seguim la tàctica tradicional nenil: somriure molt i tirar p'alante.
Com k som de molta carn i alguns ossos, fem parada per menjar múltiples delicatessen i prossegueix el dia des d'una perspectiva diferent. Ara tenim ganes de ser italianes fashion-de-la-muerte, o angleses-horterillas-floreás, ara vestals al més pur estil... Barcelona té una àmplia gamma de llocs estúpids i innecessàris com per poder-nos esplaiar a gust i quedar esgotades...
Al vespre, sempre pots fer un soparet amb altres psicomonstres, saber que dins aquest context ets perfectament normal i tot funciona bé. Parles, comparteixes, et comuniques, i de mentre sents k a fora hi ha el diluvi universal versió light pixapins, però et quedes molt a gust dins de caseta menjant un gelat, sabent que ha passat un altre dia. Un dia k per a molts no ha estat gens productiu, però gran part de la salut és salut mental, i riure, passar-s'ho bé i desestressar-se (què importa si no és necessari!) és bàsic per a aquesta, per tant, he millorat el meu futur millorant el meu present, he previngut possibles atacs cardíacs, he posat algunes arrugues expressives més al meu rostre, he exercitat freq. cardíaca, pulmonar i abdominals rient, i la meva ment imaginant coses k potser no eren, però de les quals són conscient de la seva limitada percepció. Si algú és capaç de dir-me que aprofitar el dia és només estar-se 10 hores tancat al mateix lloc treballant i k jo no he fet res, el planyo.
I no obstant, no oblidem quins són els nostres deures i obligacions, ni pel present ni pel futur.
Com deia una jipi ja fa temps, carpe diem, però k el carpe diem d'avui no et tregui el carpe diem de demà.
Salut!

(Sil dixit)


2.8.05

Psicomonstres

2.8.05
Si vas pel carrer i veus gent estranya k fa coses absurdes sense motiu, i k a sobre no va beguda, saluda. Segurament serem un grupet de psicomonstres. Som uns sers com els tamagochis, però de carn i ossos. Se'ns ha d'alimentar i rentar i fer sers sociables, si no, ens morim. I a canvi, som sers llunàtics i entranyables, histèrics i carinyosos, i quan se'n reuneix un grup, et pots esperar qualsevol cosa...
Aquí, benvolguts espectadors, podeu veure un reduït grup d'aquests estranys animals reunits en un acte social k ha anat esdevenint cada evgada més reduït i selecte (és això, home, és això!!). És el ritual de Gràcia. Aquest ritual s'inicia a través de múltiples contactes pseudotelefònics, a partir dels quals es concreta una hora de trobada, k siguin les circumstàncies k siguin, són sempre les 22h. No obstant, la reunió en si comença quan es comencen a ajuntar els éssers en qüestió, i això no és mai abans de les 22:30h. És a dir, k si vens abans ets el pringat al k li toca esperar pacientment = tamagochi insatisfet.
Un cop la manada es troba reunida, comença el procés de búsqueda de terrasseta, aparentment fàcil, però igual de complex k trobar un vol barat a l'agost a un destí no glaciar.
Les vides dels psicomonstres són un entramat retorçat i difícil on a vegades hi ha llacunes plàcides. Cal cuidar-los amb molta atenció. A vegades se'ls desconnecten alguns circuits i preparen trames perilloses (pels k els envolten). Diuen les veus k en preparen alguna per dijous a la nit. Jo hi seré per deixar-ne testimoni gràfic. I per liar-la una mica. Pq els psicomonstres recarreguen l'energia d'una forma moooolt particular... ñij ñij ñij



1.8.05

magatzem apple

1.8.05