el barco se hunde...

aquí estic, com cada dia, fent d'atontada davant de gent k se presuposa k és molt llesta i k actua com a tal.
La vida és estranya, i a vegades pots saber el futur sense conèixer el passat.
Per això no en tinc ni punyetera idea de si les factures de fa 2 anys estan o no pagades, pq simplement, a mi em van dir k seiés aquí.

El cas és k com k acostumo a tenir fred als peus, no tinc ganes de tenir-los submergits gaire estona...
porti a la illa k porti això...

avui no estic massa contenta. No estic trista ni enfadada, però estic apàtica, i m'agrada encara menys...

la veritat és k no hi ha res nou a comentar... les coses van fent, dia rere dia... cap novetat fascinant...
lluitant per mantenir el pis net, k sembla una competició contrarellotge, pq quan acabes de dalt has de tornar a començar per baix...
per mantenir aliments tant a l'estómac com a la nevera, pq si només estan a l'estómac, al dia següent tindràs gana, i si només està a la nevera, la gana ja la tens...
lluitar pq els cucs gegants camaleònics k d'estranquis es mengen les meves plantes, i amb els sers milimètrics que hi habiten...
lluitar pq les mosques es mantinguin fora de casa...
intentar ser més ràpida k jo mateixa planxant k posant rentadores...
córrer per poder tenir temps d'anar al súper a comprar quelcom per omplir recipients estomacals i neverils...
afanyar-se per tenir temps...



i finalment, poder arribar a casa... aaahhhh...

jaure al sofà i espatxurrar-se llegint un llibre mentre per la tv fan anuncis de la peli k estas veient, apurant tots els moments...

buenu... moltes fotos de gresca i xerinola no tinc en aquests moments... però la veritat, és k estic contenta...

foticos

Buenuuu, temes variopintos:

Des d'una fantàstica i deliciosa paellada (oh, quin antoju k teniaaa!!!), on es pot observar clarament els k treballen, els k observen, i les aficions generals... fer el vago.

A continuació tenim un grupet d'arraplegadets ben bufons, simpàtics i eixerits, exercint els fantàstics sopars de traje de luju, al mig de la platgeta, mentre uns tractors aixafa-sorra ens volien aplastar i desmuntar el xiringuito. S'observen sers estranys, ex-jipis reconvertits, gnoms errants i altres mutacions còsmiques.

Tenim davant una de les delicioses amanides de la Laida, i un grupet de personetes demostrant una gran activitat i diversió, la mostra representativa de l'oci de la joventut: apalancar-se al sofà. Dinamisme pur.

I per últim, allò k tota l'afició esperava: la representació gràfica de la nova làmpara d'Ikea k adorna el menjador, el qual ha calguit netejar i ordenar profundament només pq la llumeta dels nassos (k tant va costar de muntar [i per la qual cosa va caler ajuda ingenieril]) no desentonés en excés.

Admireu-la, companys:

(i si tinguéssim un endoll aprop i la poguéssim connectar, ja seria la bomba, ejem!!)

l'arquitecte

sent com som una colla d'arreplegats buscavides semi-frustrats però amb aspiració d'assolir la plenitud d'una felicitat resplendent, estàvem l'altre dia una colla d'aquests sers semi-místics (pq se'n parla més que no es veuen) d'ascendència gnomística, bé, en fi, k estàvem a la platgeta sobre un suau palau flotant i deliciosos plats cuinats per mans celestials, quan per desviacions mentals gens extrevagants tenint en compte el context, un dels sers va fer una definició de déu k em va semblar molt encertada.

Déu és res, el res, la nada, pq déu és universal, i l'únic universal k aconseguim tenir és no-res, la concentració màxima per arribar a la buidor, al res, k no és ni un espai buit ni negre ni blanc, simplement és el no-ser i la no-existència. La nada.

I potser ja ho deia Sarte en "el ser y la nada" k no vaig arribar-me a llegir pq, ups, vaig extraviar, i tanta d'altra gent k no he consultat ni conegut ni llegit, però són coses k surten dels sers k formem aquest estrany i ambigu conjunt, i m'alegro d'això i del fet k el coneixement experimentat en 1ª persona és molt més grandiós i enriquidor k cap altre.

I m'agrada veure i saber que aquests duendecillos ens anem escampant i de tan en tant retrobant, cada qual més perdut, més boig, però cada dia més lúcids.


El k qüestiono, però, és una altra cosa. Diuen k déu és l'arquitecte del món. ("diuen, diuen"...). Què en pensen d'això els enginyers? ein???

(sí, aquesta era la pregunta)

el cas és k estaven despedint en David per milionèsima vegada pq el tio no para, però, oh! pànic i terror! en David no marxa. Vaja... mira k podriem dir-li k el trobarem a faltar i bla bla bla... però no hi ha manera de treure'ns-el de sobre, i es queda aquí, continuant fent de fraguel viatger, però aquí.
Les fotos les posaré quan hagi arreglat el k haig de fer, hagi planxat i netejat tot el pis i no vulgui dedicar els 5 minuts sobrants llegint un llibre. O sigui k potser d'aquí 2 o 3 setmanes estàn aquí. Que bé, oi? ;-)


Per cert, situo a la Laida com a cuinera estelar del moment, pq la seva lassanya de verdures està impressionant (per més k digui k se li desmunta, és increïble) i la salsa al pesto és increïble. L'Eli queda en 2on lloc per les empanadilles de carn estil argentí. I ma mare vol la recepta de totes les coses. Jo de mentre aniré menjant, k em diuen k haig de créixer. :-)

may the force be with you!!!