31.10.07

Errors i burrades

31.10.07
Imagina't una reunió en una sala neutra, 4 parets blanques, taula, cadires, rellotge a la paret.
Hi ha 10 persones, o 20, no importa el número, el cas és k és una mostra representativa de la societat. Hi ha 1 àvia, 1 bebé, 1 infant, 1 adolescent, 1 jove d'aprox 25 anys, 2 senyores adultes (1mestressa de casa i 1 administrativa) i 2 senyors (1 comercial i 1 directiu de nivell mig) i posa-hi un ser indeterminat segons mostra de n.

A les persones no se'ls ha dit pq estan reunides ni quin és l'objecte d'estudi, simplement se'ls dóna en unes targetetes uns temes dels quals tractar. Entre aquests temes hi ha l'augment de preu del pa, la dificultat dels joves d'empancipar-se i adquirir vivenda, el misteri de les estàtues de l'illa de Pascua, la capacitat d'aprenentatge dels primats majors, estat de la política actual nacional i nous models ideals de societat.

Al començar el debat, queden pràcticament fora de joc el bebé (per no saber parlar), la mestressa de casa (la qual és considerada pels altres automàticament cuidadora del bebé i una opinió no vàlida per diferents motius personals dels altres participants), l'àvia (de la qual consideren k ha viscut altres temps i els seus coneixements no són aplicables a les qüestions actuals), l'infant, el qual consideren avispat i lúcid però intel·lectualment irrellevant i l'adolescent (per ser considerat desconectat del món, egoista i ignorant).

Tots poden participar, però només hi ha 5 veus considerables, de les quals, 3 queden acotades. Finalment, queden 2 persones, les quals poden girar en 2 dinàmiques: o la cooperació (donant-se la raó mutuament prescindint de la resta del grup) o la confrontació, buscant o no suport i aliats entre els altres participant.

L'objecte d'estudi no és cap dels temes proposats, ni les preocupacions actuals de la societat ni obtenir noves propoestes ideològiques; és simplement un anàlisi de dinàmiques de grup per constatar el k és absolutament evident però no obstant es nega en l'insconcient col·lectiu.

Les dues persones que finalitzen la discussió/diàleg/reunió són, com crec k tothom sabia, el comercial i el directiu mig. La dinàmica en la qual es trobin (enfrontament-cooperació) varia segons la seva personalitat/objectius concrets.
Pel camí s'han carregat el bebé, l'infant (tot i k donant-li sempre més la raó k a l'adolescent), el propi adolescent (el qual pot ser un adolescent rebotat k reforçarà la seva opinió que és absurd el k faci pq mai ningú li farà cas o pot ser un adolescent participatiu socialment el qual es sentirà frustrat pq menysprearàn els seus intents de fer un món més just), la mestressa de casa, que per més que sigui llicenciada universitària consideren implícitament de menor rang i amb menor capacitat intel·lectual i l'àvia (per tenir informació obsoleta o per qualsevol altre motiu; per més k sigui una iaia k faci caiguda lliure i tingui grans coneixements d'informàtica, els 2 finalistes la poden respectar, però la seva opinió no serà considerada una premissa vàlida actualment).

De les 5 persones que queden, ens mengem el ser indeterminat segons la mostra pq en aquest cas no en coneixem dades.

La senyora de mitjana edat administrativa passa a 2on terme, sigui quina sigui la seva formació i estatus laboral. Pot no tenir veu rellevant o pot associar-se amb un dels 2 senyors. En qualsevol cas, serà sempre un personatge secundari. Qui porta els cafès. Qui pren notes. Qui dóna suport a ... .

La representació de la joventut corre una sort completament diferent. I depèn gairebé per complet de si és home o dona.
Considerem k, sigui el k sigui, té estudis universitaris, viu en pis compartit amb companys i treballa del k pot mentre intenta seguir estudiant per obtenir un millor lloc de treball.

Si és home, és possible k sigui comercial, administratiu o altres branques buròcrates. Al seu pis, compartit amb altres nois majoritàriament, hi va una senyora a fer la neteja.
No importa fins a quin punt sigui intel·ligent realment o no.

Si és dona, és possible que sigui qualsevol cosa. Al seu pis compartit, per norma general, es reparteixen les tasques de neteja.
Tampoc importa fins a quin punt sigui intel·ligent.

Una de les dues opinions serà tinguda en compte com a persona jove amb estudis, i l'altra quedarà relegada a persona jove amb estudis que encara no sap prou de la vida, o qualsevol altre pretext.


Cert és k actualment s'ha avançat molt en els drets de la dona. Cert és k és una tonteria reservar un 50% de llocs al congrés per a les dones, si aquestes no ho mereixen, i altres mesures k no fomenten cap solució real.

Però també és cert k les coses encara no són iguals. K els homes mitjos faràn de contables i administració amb aires de grandesa, mentre k les dones mitjes faràn de secretàries i administració amb caire auxiliar.

K l'opinió de ma mare sempre serà secundària comparada amb la del meu pare, encara k estiguin parlant de fer pastissos.

K la meva opinió no valdrà un duro, per ser dona i jove, encara k parli amb un comercial de mitjana edat, amb una estructura de conceptes mentals sòlids com la gelatina, incapaç de mantenir una conversa coherent i k no para de barrejar peres, pomes i pinyons i pretén pesar-ho en la mateixa bossa. Pq el comercial té una xàxara absurda k encandila molta gent, el llegat de les paraules buides.
I sobretot, pq té 20-30 anys més k jo i se suposa k sap molt.
I més k res, pq és un home.


No es tracta de veure fantasmes on no n'hi ha, ni de cremar sostens ni de fer veure k tots som iguals.

Les coses, ara per ara, estàn així, i a sobre es pretén k tots podem fer el mateix, k ja no és necessària cap lluita.

Mentre zorro i zorra tinguin definicions diferents aplicats als sers humans, mentre un home sigui un heroi per anar amb vàries dones i una dona sigui una puta, de mentre, podeu anar tots a la merda, perquè encara no ens han canviat.

29.10.07

29.10.07
L'altre dia estava parlant amb uns descreguts, d'aquells k primer et miren de costat, després et miren malament i acte seguit menyspreen les teves paraules pel simple plaer de fer-ho, sobre els crancs Heike.

Segons la llegenda, en un d'aquells mars de Japó, es batallava intensament als primers segles del primer mil·leni i (ultra-resumint), un dels bàndols de guerrers conjuntament amb l'emperador, van anar a parar al fons del mar. La llegenda narra com, a partir d'aleshores, els crancs k emergien/pescaven en aquella zona tenien els rostres dels guerrers gravats a la closca; com a tal, eren considerats les seves reencarnacions.


El nostre amic Carl n'explica les causes d'aquest curiós fenòmen: al llarg dels segles, els pescadors han rebutjat i tirat al mar els crancs k més semblaven cares de guerrers, per superstició/respecte, mentre k es seguien engolint els crancs vulgaris. Per tant, els crancs k tenien certa similitud amb cares de samurais tenien moltes més possibilitats de supervivència (i descendència) k la resta, amb la qual cosa, aquest subtipus de cranc ha proliferat al llarg dels segles, sent ara la majoria. La seleció artificial.










25.10.07

Fe

25.10.07
La fe és allò intangible que esperem.

Hi ha qui té fe en algun déu religiós, cosa molt lloable, pq és el colmo de les coses intangibles.
Hi ha qui té fe/esperança en que les coses a la seva vida aniràn a millor. Hi ha qui té fe en menjar espaguetis per sopar. D'altres no en tenen (de fe) i s'arrosseguen per la vida. Alguns tenen fe en si mateixos i busquen els recursos necessaris per desenvolupar-se a la vida dins seu.

Hi ha qui és pura negació. K primer nega tot el k es pugui negar, siguin actes, fets històrics, persones, capacitats o habilitats o coses k passen a la vida. La qüestió és negar. L'escepticisme estúpid. Arriben a negar-se a elles mateixes, simplement per costum. Per costum? No. Aquesta negació és un mecanisme de defensa mal evolucionat. Ja no fa falta, a aquestes altures; aprèn a confiar. Diguem k al món hi ha molt cabró suelto, però amb el temps la gent es filtra. Fins i tot, si no et negues primer, podràs fer allò k estàs convençut k no pots fer.

Per exemple, el tema de la hipnosi. Va, va, hipnotitza'm, k vull deixar de fumar! Mmmm... qui "vol, vol", pot. És a dir, la gent espera k la hipnosi faci màgia, obri algun miracle dins seu. K si deixar de fumar, k si retrocedir al passat, k si fer la gallina, k senti gust a poma mentre menges taronja, etc etc. Diguem k hi ha 2 tipus d'hipnosi. La k esperes, en la qual tanques els ulls i a través de la relaxació (o altres induccions) entres en un estat d'hipnosis (és a dir, un estat de consciència alterat, dissociat i focalitzat, però OJU!, consciència, tu ets tu), i com k s'assembla a allò k esperes, t'hi abones, et deixes anar. No esperis miracles i sàpigues k si fas la gallina és pq vols.
I el 2on tipus, en la qual se t'explica el k és la hipnosis. I és com el cine. T'autoenganyes per empatitzar amb les persones k surten a la pantalla, una part de tu creu k és real i s'arriba a emocionar (plorar pels seus patiments, alegrar-se per les seves joies i acollonir-se quan apareix en Freddy), però no deixes de saber k és cine.
Enganya't a tu mateix i crea de nou el teu cervell pq es estigui supermotivat. Dóna la volta a les teves sinapsis per atorgar-te poders i capacitats k abans no tenies. Si ets claustrofòbic, autohipnotitza't; en el teu nou estat pots no témer. És real. Entrena el teu cervell. Pots deixar de fumar fàcilment si vols. Si realment vols. Confia en tu. Aprèn a guiar-te. Tingues fe.

Hi ha una altra fe. La fe/creença en la qual tots els altres són sers estúpids. És una cosa molt comuna en enginyers i metges, suposo k s'han passat molts anys estudiant com pq aparegui un altre humà i vulgui estar al seu nivell. No em ficaré amb els enginyers, pq al cap i a la fi, poden ser com vulguin mentre facin bé la seva feina. Per variar, em ficaré clarament amb els metges.

Els metges poden ser més bona gent o menys. A molts ens agrada mirar House, però detestariem tenir per metge un desgraciat així, encara k ens salvés la vida; val més morir tranquil. De fet, això és el k tenim més possibilitats k ens passi.

El metges tenen fe en k el pacient és tontet. K els agrada passar el temps a les sales d'espera. K van al metge per res. És la seva curiosa creença. Pots tenir una cama lila i el metge no et veurà cap mal. Pots tenir el crani partit, i el metge et veurà bé. Pots tenir el k vulguis. Lipotimies, febres, bronquitis, cefalees, dolors abdominals, canvis en el color de la pell, etc. Si el k tens no es detecta en l'equip del CAP, no tens res. El déu dels metges són els nervis. Segons els metges, els nervis expliquen gran part de la simptomatología haguda i per haver. Després hi ha el seu altre aliat: és la frase "t'ho deus haver imaginat". Em pregunto com cap desgraciat amb llicenciatura mèdica és capaç d'això.
Quan vas al metge et despulles de la dignitat. És a dir, vas a exlicar-li, no només k et fa mal el dit del peu, sinó k vas a demanar-li ajuda. Vas a humiliar-te, a esperar en llocs tètrics amb tractes semidenigrants a k algú et miri la punteta del dit k et fa mal. Però a vegades no és la punteta del dit k et fa mal. Pot ser alguna cosa més imprescindible funcionalment, o pot ser alguna cosa k consideris més privada, física o mental. Senzillament, vas a demanar ajuda.
Fot molt quan necessites ajuda. Aquesta és la primera part. Però fot molt més quan vas a demanar ajuda a una persona k és un especialista, i aquesta ni tan sols t'escolta. Et diu k no. I riu. jajaja. això t'ho deus haver imaginat. He sentit massa aquestes paraules de boques diferents. jajaja. Una sola vegada ja és massa.

Hi ha qui diu k els humans han nascut dolents i es passen la vida ensenyant-nos a ser bons. Jo estic segura del contrari. A part d'algunes poques persones, la majoria dels humans naixem bona gent. K som egoistes i estúpids i segur k en un moment o altre ens barallarem amb alguna altra criatura. Segur. Però hi ha una gran diferència entre créixer i aprendre com a ésser humà, i desenvolupar-nos com a malparidets, k és cap on està enfocat el mon avui en dia.

Però no importa.

Jo tinc fe. En mi mateixa.

De moment, encara no m'he taït gaire.

23.10.07

23.10.07

Diuen k George Lucas era un gran admirador de Akira Kurosawa (Els 7 samurais, entre altres) i del gènere Jidaigeki, el qual fa referència a pelis, i altres derivacions artístiques situades a l'era Edo (on ara deu estar en Hiro Nakamura), i per tant, època de samurais i ninja.

Armadura samurai tradicional




Armadura samurai tunejada per frikis


Mi amigo Darth


I resulta k jedi, el forçut de les galàxies, és la versió Lucas de Jidaigeki.

Ai l'as.

18.10.07

colmena

18.10.07
[per més k una abella visqui en un rusc, rusc em sembla una paraula gens melosa]

Humans. Ens agraden moltes coses i ens en desagraden moltíssimes més.

Tendim a viure en societat, no pq siguem animals socials pacífics i necessitem la comunicació, sinó pq és més fàcil. Socials per nassos. Si no, intenta matar tu sol a un mamut.

Resulta que ens aquests milers d'anys k portem, tendim cada vegada més a la gilipollez contínua i absoluta. No m'explaiaré pq en breu surto de la feina i hauré de plegar de treballar.

Cada qual k es busqui els seus propis camins k el portin a trobar un motiu per això







16.10.07

Jardí zen

16.10.07
Els japonesos, k són molt seus, tenen entre altres maravelles (i desaguisats varis) els seus jardinets zen.
Se suposa k els múltiples arts japoneses, des de l'ikebana passant pel sushi, et porten tots cap a un mateix destí, l'iki, l'harmonia, el sentir-te bé, equilibrat.

Entre els seus bonics jardins hi ha els tradicionals i macos amb plantetes i llacunes amb carpes de tota la vida, i els k s'anomenen jardins secs.
Heus-els aquí:



Són jardinets k estàn molt de moda, i qui més qui menys té a casa algun quadradet amb sorreta i rampí simulant el tema.
Sopa?
2 tasses.
Aquí http://www.lexaloffle.com/zen.htm us podeu descarregar una versió demo per Mac o Windows i fer de monjo sintoista. És a dir, ja hi ha una altra cosa a fer en lloc de treballar seriosament. I si us enganxen a la feina, sempre es pot posar el morro per davant i dir k són els teus 5 minuts diaris de meditació zen. Avui en dia es respecten més tonteries personals/coses prescindibles que una baixa per enfermetat/algo k realment et foti.
Bonic món, veritat?
(pels k estiguin a la feina, el joc té una opció en la que no ocupa tota la pantalla i el pots fer petitet petitet, per jugar mentre fas veure k fas el k hauries de fer pq et paguin)


10.10.07

10.10.07
Encara k soni estrany, ahir vaig acabar de fer tota la feina acumulada k tenia, i per tant, avui estic tan al dia a nivell de feina pendent, k no sé pas què inventar-me.

9.10.07

Les parrafades

9.10.07
Quin és el motiu dels espais en blanc i quina és la raó de les llargues parrafades?
La pluja hi té a veure, o senzillament, no?

Jo més aviat diria k hi ha coses k m'impressionen més k altres, o potser és k algunes, tot i k estàndards i monòtones, em costen més de marxar de la meva voàtil memòria de treball, k no MCT i MLLT.

A part d'això:

  • Aquí està plovent, pluja dòcil k no té res a veure amb la tempesta tropical i llampegosa d'ahir.

  • Van entrar uns gossos amb mala llet i es van carregar un dels gatets negres k rondaven per aquí, i ara tenim el k queda solet i amb ànsies de mimitos.

  • La Shakira local podria dinamitzar-se un xic i compartir els capítols d'Heroes de la 2ª temporada, i ja k hi està posada, baixar-se els de Kyle.

I bàsicament, ja està, tampoc tinc res trascendental a dir, només k avui al matí tenia molta molta feina, i k ara ja l'he acabada.

Si és k quan vull sóc la bomba.

I a vegades, per més k vulgui, no hi ha manera, ves...

La ciutat dels despropòsits

Bcn és un lloc gran. Gran per la gent k vivim en un poble de menys de 10.000 habitants. En realitat Bcn és una ciutat petita, segons els estàndars de grans ciutats mundials, però clar, Bcn ni tan sols és capital. És capital de províncies vinguda a més. Com k no és capital de país no hi ha cap excés d'inversió, per dir-ho així.

Renfe és la cosa més cutre k et puguis trobar a nivell de transports, però al menys no t'has de menjar les retensions de trànsit pq no hi caben més cotxes, t'ho miris com t'ho miris.
L'estació de Sants és un caos estúpid i lleig, amb murs i escales allà on menys t'ho esperes k t'impedeixen avançar, remodelacions d'autèntica misèria merdosa k pretenen ser la bomba per l'any k, gloriosament, arribi un tren de suposada alta velocitat k no tiri gaires infraestructures per terra.
A la mateixa estació de Sants laberíntica per les obres, hi ha uns tropecientos informadors... DINS l'àrea d'arribada dels viatgers. I què fan aquesta gent (la majoria sud-americans, suposo k deuen tenir més nocions d'idiomes k els informadors locals, els quals només són aptes per gent "del país", pq són incapaços d'entendre tan sols l'anglès. Grans informadors; com sempre, Renfe conjunta servei de trens amb servei personal), deia, què fan aquesta gent? Doncs res, evidentment, tirant llarg orientar algú k fa transbord de trens, un baix percentatge, mentre la gent k arriba a l'estació de Sants està perduda pul·lulant per allà, pq han canviat les vies de servei de trens. I sí, cert, hi ha 2 informadors fora el perímetre d'arribades: estàn els 2 intentant atendre la mateixa persona, lluitant contra una màquina expenedora de bitllets. Perquè clar, saber com funciona la màquina ja seria un excés per un informador. Óle Renfe, visca el país!

No tot és dolent a Bcn. Hi ha uns nous autobusos (és a dir, un cada 30, aprox) k t'informen amablament de la següent parada en una pantalleta. Els autobusos tenen això, si no et saps el recorregut, hi ha un gran risc de pifiar-la a la parada. Aquests autobusos són una bona innovació i una cosa francament útil.

Però no, el comentari no acaba aquí. El paràgraf anterior era per despistar. No tot és dolent a Bcn, no és k jo sigui una provinciana k prefereixi llaurar a passejar pel corte inglés. En aquest cas intento descriure la ciutat k he vist darrerament.

El k he vist i sentit és k plaça Catalunya és un gran antre gris ple de coloms brutalment asquerosos volant a discreció atacant els vianants; el centre de la ciutat fa una pudor increïble. Fa pudor no només a fum i aire de pacotilla, ja se suposa k en una ciutat les coses són així, sinó k fa pudor a pixats, a podrits, a ranci, a escombraries.

He vist infinitat de grups d'adolescents de 15 anys consumir amb un poder adquisitiu k jo no tinc, i no sé d'on surten aquests diners (especular d'on surten em fotria enlaire la descripció objectiva, o sigui k cada qual a lo seu).

He vist una ciutat bruta i en obres eternes.

He passejat per llocs bonics, on no feia pudor i la gent no corria.

Tot i k continuava sent un lloc brut a nivell de terra. No entenc pq en aquest país ni tan sols es mira malament a qui tira un paper a terra. He vist adolescents fer-ho, he vist avis tirant porqueria a terra, he vist a mares i pares amb els nens tirar papers, i evidentment, he vist nens i nenes tirar ronya a terra, encara k a 3 passes tinguéssin una paperera, encara k estiguéssin entrant al portal de casa seva.

He vist una noia ultra-fashion, amb botes de taló alt, cinturó de super-star, pantalons mega-ajustats i brusa ultra-guai, ajupir-se per collir un paper de terra k ella no havia tirat. Potser el món es podrà salvar, al cap i a la fi.

Bcn és un lloc on sempre hi ha gent, gairebé sempre hi ha presses. També hi pots trobar de tot, hi ha més serveis i botigues de gairebé tot obert a hores intempestives. Hi ha cent cinemes i sales de festa i bars i teatres i biblioteques i escoles i... tropecientas mil persones.

Barcelona és un lloc perfecte per estudiar i obrir-te món laboral i conèixer i ser jove o ser vell.


[S'acaba la descripció d'allò observat]


Barcelona no és un bon lloc per viure. Suposo k quan has viscut tota la vida rodejat del mateix, encara k sigui en una caixa de cartró, canviar el context ha de ser difícil, costós. Jo m'ho vaig passar molt bé durant tots els anys k vaig estar en aquella ciutat. Però no és el concepte k jo tinc d'un entorn de vida agradable, plàcid.

En qualsevol cas, cada qual a la seva, simplement, seria fantàstic k la gent aprengués a utilitzar les papereres.

Ja seria un bon pas. Per sortir de la dinàmica cutre i deixada en la qual estem entrant.

(i com s'ha de tenir el cervell per no fer una cosa tan simple...)

4.10.07

Clonació

4.10.07

Per si hi ha algun freak k segueix Kyle XY, i per si a més és una d'aquelles persones tan i tan susceptibles k s'irriten quan algú els explica el final d'un llibre o pel·lícula, d'aquella gent k et diu "oigh, doncs ara no val la pena llegir el llibre/mirar la peli", com si saber el final de les coses t'impedís disfrutar del camí k hi ha al mig, de tot allò k crea una història, per a aquesta gent, 2 novetats:

1) al final de la vida us morireu. Val la pena seguir vivint si ja sabeu el final?

2) en Kyle és un clon d'Adam Baylin, un investigador k es dedica a fer aquestes cosetes. No és cap extraterrestre, ooohhh... a part de l'XY, a la 2ª temporada apareix l'XX, una noia, evidentment, i k tb és un clon d'aquests. Per més info, busqueu a interné.


I als k us hagi rebentat això, sincerament, me n'alegro i em satisfà la bonanova.


Salut.