Tot volta, gira i canvia.
El k ahir era perfecte avui és una ombra.
Passejo per vic i veig el millor profe de mates k he tingut descarregant un camió d'un supermercat. L'havia vist fa uns 3 anys per gràcia en una paradeta d'objectes místics, però aquests canvis no deixen de sorpendre'm.
Una persona de lògica clara, d'ensenyament autèntic, processal, no acumulatiu.
Passo pel costat del camió i el veig; les meves cames segueixen caminant i per un instant els seus ulls troben els meus i la meva ment reprodueix les paraules k em va dir quan ens vam trobar per gràcia mentre jo flipava veient-lo de místic: "sí, sí, sóc jo".
Truco al cole on havia estudiat, preguntant per les jornades de portes obertes, dient k sóc antiga alumna i uns amics meus tenen un nen k volen apuntar al cole. Molt amablement m'expliquen k ja han passat aquestes jornades, però que poden concertar una cita pels pares. Li pregunto si els profes segueixen sent els mateixos. Em pregunta pel curs de la criatura i li salto amb 4rt d'EGB, tot i k no sé si això encara existeix. Em diu k no hi ha places. Segueixo preguntant pels professors, pq com k sóc antiga alumna, bla bla. Canvia el to de conversa, més escèptic i em pregunta el meu nom i me n'invento un. Segueixo preguntant pels profes i pregunto si tal i qual (k no m'interessen) segueixen allà, em diu k sí amb veu fosca, i li deixo anar el nom del profe de mates i em diu k els profes de primària no han canviat gaire, seca. I aquí em deixa i es talla la conversa.
Requiem for a dream.
__________________________________________________________
Oju al datu, nou link cap al blog de l'Eli, sempre des d'una persepctiva nova i no menys real.
Talles i preus
Fa 9 anys
Entrades
