i ja que hi som,

BON ANY!

Puresa

Torno a tenir fred als peus. El meu panelló del dit petit del peu esquerre em molesta. Porto unes estúpides sabates que són tan incòmodes com fredes. I lletges, ja k hi estic posada...
Però no permetrem, jo i les meves múltiples personalitats recorrents, k les coses segueixin per aquest camí...
NO!
Me'n vaig!
Sí!
M'en vaig a l'Illa!
Yeah!
Vaig en busca i captura d'unes fantàstiques botes, descomunals, brutals, tremendes, grandioses, fantàstiques i fabuloses. Botes multiusos, k aparentin ser mones i siguin recòmodes, k pugui semblar nena-maca però pugui patejar a algú en cas necessari. Botes anti-panellons.
Sí, estic decidida a encaminar d'una altra manera la meva vida...
el camí de la càlida comoditat.
I mitjons, em compraré mitjons negres i jaquetes, i jerseis i i i....................................

aaaah... :-)

mama, és broma, només vaig a mirar, NO em compraré RES. Nooooo, què vaaaa...

P.D. el títol no té res a veure, però he oblidat la idea inicial...

dinars familiars...

sense comentaris...

Surcoman's power

Reuneixes a un grup de psicòlegs pringats i el k resulta és un jolglorio.
És el més semblant al paradís de coneixo.
Una colla de personatges particulars, units per allò k manca: la serietat.

Estic en procés d'aprendre com es pengen els vídeos. De moment, fotos en una qualitat pobre i una explicació mediocre, però qualsevol està per fotorreportatges entre carcajades...

i us asseguro k, al despertar, encara tenia en surcoman al cap...

núvols

Retorn a la ciutat on el fred intens ve a ser una coseta càlida càlida, dolça dolça...
Okupant una casa i dormint en un catre malestant, mentre torna a començar tot el procés de construcció. Altre cop...
Però torno a estar a la terra on es pot ser feliç sent pobre.

Primer pas: agafo el carnet de l'Europolis de ma germana i em regalo 2hores del més autèntic i fantàstic dels balnearis. Hidromassatges, piscinetes, sauna, banys de vapor d'eucaliptus, banys de llums relaxants, fregues de gel i passatges de contrastos d'aigua gelada (i no, no cobro comissió, catxis, per dir com mola aquest gimnàs!). Un-dos-tres, la meva esquena reneix i ja vaig començant a semblar jo altre cop.

Segon pas: em disfresso de profexional executif i vaig a la caça del lloc de treball perfecte. Aquell, vaja, en el qual es treballi poc i es cobri molt. És un pas k haig de perfeccionar, vaja.

Tercer pas: comprovar el congelador. Es busquen croquetes. Tendres, sucoses i ben grosses. Me les menjaré amb molt de gust i plaer després i només després d´haver saborejat les fantàstiques costelletes de xai k m'esperen a la nevera.

Quart pas: recuperar-me del megagripasso, cosa k estic aconseguint... deixant fet puré a tothom k passa pel meu costat... ejem, ho sento...

Cinquè pas: quedar amb tota la colla de jipis, freaks i altres monstres k corren per aquestes contrades. I sense por, eh!!

oh! les costelletes de xai em criden! ara k ja puc, miraré de començar a penjar tot de fotos... en un altre moment, ejem!!

salut!!! :-)

flotant en un núvol...

sang i fetge

dolorós, terriblement dolorós.

He tornat.

I com els grans herois, ara k ja he complert, puc morir en pau.

Més o menys, pq no en ting ganes encara, ejem.

El k vull dir és k tinc un increïble megarefredat descomunal k fa passes de gegant avançant directe cap a la grip. Em destrossa els músculs, ossos, nas i resistència nerviosa. Em trobo fatal.
El fantàstic llit on dormia a lndn m´ha destrossat lésquena (en serio, no és metafòric), per la qual cosa pròximament hauré dánar a un fisio (algun amic k sigui fisio???? catxis, tant loquero i tanta història i quan estas apurat no serveix de res). Tb sáccepten vales de bonus de massatges terapèutics i balnearis. Pst, germana gran, k tinc intenció de robar-te el carnet del gim i anar a fer el vago a la piscina!!
Arribo a aquestes terres i fa un fred descomunal i una boira k no deia veure a 3 pams. Uuuuh, k guai, he tornat!!
El refredat és realment cru (serà la flu? [eehhm... grip, flu-cru... ho pilles, ho pilles? és bo, ejem?]) i a aquestes altures ja m´ha provocat 2 boniques i quantioses hemorragies nasals k em deixen encara més ens els ossos (ah, però no, k estic "rodoneta de cara").
Em trobo fatal i vull fondre'm.
Vaig a hivernar.
Una determinada molla del llit se´m clavava sempre a la cadera i gairebé no puc caminar.
Tinc l'agilitat física i mental d'un pollastre coix.
Recordo una època en k havia estat caches i tot... ahhh...

"es busca... :"

per comecar, algun miracle k em tregui el megarefredat k porto, d'aparicio intsntantania i efectes devastadors (oooh, el meu pobre nas esta caient despellejat...).

Anem a Abbey Road, buscant un pas peatonal trepitjat pels Beattles, entre d'altres. Trobem, basiament, l'unic pas de peatons k hi ha en tot el carrer, i evidentment, un grup d'espanyols fent les fotos necessaries. Hi ha algun raco de london on no hi hagi espanyols? ho dubto intensament... fins i tot, si ensopegues amb algun angles mentre fas el guiri (nomes mentre fas el guiri), relaxa't, el mes probable es k parli espanyol... gran lloc per aprendre angles!!!

en fi, queden contades hores de permanencia en aquest estrany mon, per anar a parar a un altre no menys estrany... certa sensacio de panic.

Es busca, doncs:

- habitacio esteril d'invasions alienes i perilloses (no es necessari el color blanc ni parets acolxades). Pistola de raigs lasers a ser possible.

- coberteria, nevera amb congelador, sofa i altres coses k ara no recordo

- platja tropical interior amb vistes a la placa

- pringat k vulgui ordenar l'habitacio de tona sota les meves indicacions (basic, basic! no val estil mm "aixo aqui i aixo alla pq ho dic jo", nononoooooooooo)

- donatiu de 50.000€ per la beneficencia de la Santa Nena


apa va, vaiga afer algo un xic mes productiu. Es k els mocs se'm posen al cervell, pero si hi ha voluntaris i donatius, no us talleu, eh?!

salut i forca, k en un plis hi soc!!
(i tornar a utilitzar la c trencada, amb accents... aaahhh... bonic...)

apatrullando la ciudad

Dissabte i arriba amb el cap de setmana un fred molt digne de la plana de Vic. Em pregunto cap on coi he d'emigrar per esquivar el fred. En qualsevol cas, no cap a on estic. Estic segura k els lloguers a illes tropicals son mes barats... tot i k els sous segur k tb son menors... si es k hi ha feina. En fi, el fet k tothom em digui k a la plana fa un fred de la punyeta, no estimula el mes minim les meves ganes de retornar. Curios. Un moment curios, al sortir de casa i destensar els musculs... implica moltes coses

En fi, k dissabte anem a Cambridge, i t'asseguro k el k vols quan arribes es estudiar alla, estudiar i coneixer, estudiar i aprendre, i trobar, gent, coses, fets, vides, histories, ments.... woooow... Cambridge es com una ciutat sortida d'una pel.licula. Increiblement bonica, plena d'edificis grandiosos, maravellosos, misteriosos i harmonics, heures enfilades a les parets i l'herba verda rodejant tot i tothom... i tot d'estudiants en el dia de la seva graduacio, amb les togues, de diferents colors, les seves cares i somriures... gent de tot el mon k ve al mateix lloc amb el mateix objectiu...
jo tb vull estudiar a Cambridge!!!

Mes info en proxims posts,
salut!

(es k aqui al mac necessiten els ordinadors per vendre'ls, no nomes pq jo els utilitzi...)

des de Russia, amb amor

Aquests dies el fred ha estat suau, pero sembla k te intencio de tornar...
be, es k resulta k he estat fent el tonto massa temps posant fotos tontes i contestant mails i responent enquestes xorres de ma germana, i no em queda mes temps per posar alguna historieta decent, o sigui k res, k estic viva i k ja escriure algo en un altre moment.
Salut!

(i desestresseu-vos, home, desestresseu-vos, k ultimament la gent esta k no para...)

Bec te mentre engoleixo turro de xocolata k em va portar la mama... mmmm... estic a casa... estic a casa? on estic? on es casa? (moment de panic al constatar les fets)
Estic a casa bebent te i menjant torro de xocolata... calma...
Pel mati em passo pel tesco i em compro una cameera d'usar i tirar (si, la meva esta a l'hospital greument ferida, per aixo fa temps k no hi ha fotos decents per aqui...). Em compro una k val menys de £3 i k diu k es especial per weddings, i jo crec k per weddings o no, es la k vull i m'anira millor. He dit.
Surto del tesco i enfilo cap al metro (avui m'ho permetre, no es d'hora i vull arribar aviat a la meva destinacio).
Vaig a temple, si, hi vaig. No se la seva significacio historica, nomes se el k vaig llegir al llibre de dan brown, i en fi, ja k estic per aqui, m'hi passo a fer un vistasso, no? Vaig per entrar i un senyor em diu k no, k estan fent missa. Ah, pos vale, espero. Dono una volta per les rodalies, i resulta ser una zona incxreiblement maca, bonica, avui hi ha una llum especial k fa ressaltar els colors. Hi ha placetes petitones amb algun brollador d'aigua, els arbres tenen fulles de tots els colors imaginables i hi ha roses florides. Els unics habitants de la zona, son, pero, tot d'alts executius k treballen per alla. La zona te connexions politiques, hi ha poca activitat passejant, nomes les persones k totes trajeades, van rapid d'un edific a un altre. La zona no deixa d e ser bonica. Finalment la missa acaba i puc entrar. Mes persones tb estaven esperant, i tots ens dirigim de cop a la part circular de l'esglesia, oblidant la resta. M'acosto i miro les tumbes (k no son tumbes), ah molt maco. Tots els guiris fem el mateix, crec k tots estem alla pel mateix motiu. Faig alguna foto de rigor.
Al bus per venir al centre, es continua veient lo bo i millor de lndn. Una sra gran portant un barret de papa noel amb trenetes k venen als xiringuitos turistics. Em pregunto si el porta pq te fred (aquests dies no en fa), o pq li han regalat o pq li fa ilusio, o...

la red es basta e infinita

(Mokoto Kusanagi dixit)

ei, k canvio de roba!!!

no soc precisament la barbie peinados ni la nancy modelitos, pero vaig ben limpita y aseada, k consti!
i avui, l'altre modelet!
apa, ja esta.
( Dellwood, satisfet o necessito mes modelets? pq si vols, pots regalar-me algo de roba estil fashion-krishna... jo encantada )

mira qui parla!

em llevo i noto k alguna cosa em molesta al peu. Miro. El dit petit em fa unes punxades, una picor particular. Observo detalladament. Oh, vaja...
Tant mitjo tecnic i tanta tonteria i al final ja el tenim aqui, ha aparegut: el panello. Al dit petit del peu esquerre. En fi doncs, bon dia. El dia k no tingui astelles ni panellons estare un xic millor...
Visita al camp de l'Arsenal, k en fi, vaja, el del Barca es millor. Suposo...
Fem fotos de rigor (de moment, i k duri, sense mortis) i pululem per aquesta ciutat amb el bonobus k aquesta setmana si k hem comprat, lujasso lujasso lujasso.
Les meves reminissencies de lepra desapareixen a mesura k m'hidrato amb una supercrema hidratant del Superdrug k val poc mes de £1 i fa miracles. Miracles economics, se'n poden dir.
Novetats... mmmmm... crec k no gaires mes, potser si, pero al cap i a la fi, no ho recordo...
ultimament hi ha molts policies al carrer i algunes parades de metro tanquen temporalment, cosa k augmenta la meva ilusio de retornar cap a caseta, pq aixo fa una mala pinta k ni te digo vampiro...
O sigui k res, a menjar entrepans de fuet i ser felic, k aviat estic aqui a donar guerra!!!
(oh, si, guerra, pq tinc el caracter mig angles ja, i resulta dificil...)

P.D. no us perdeu el link a la pag de ma germana on apareix fent el freak versio gimnasta estil teletienda madrugada. Pero en versio elite, of course.
Ejem...
(aixo de canviar de modelet tan sovint no es porta!! fixa't en el meu exemple!!! :-) )

ueji

que es el mes divertit de Lndn???

el Mac centre!!!!!!!

yyyiijaaaaaaaaaa


(oh, baby, saber k tot es perenne a la vida, es bo o dolent? TOT... oh, digues...)

visions...

En fi, k aqui estic, amb molt poc temps pq estic fent frikades amb les fotos.
Coses basiques:
1) han vingut els meus papis corrents a Lndn per treure'm l'Astella del dit. Si, i nomes per aixo. No per fer turisme i coses d'aquestes no. El meu super-papa em va treure l'Astella (k ja s'havia comprat tele i dvd i posat cortines dins el meu dit) mitjancant una complicada operacio de cirurgia k va durar aproximadament uns... no se, 5 segons crec. En fi, k ja estic lliure.

2) em porten un llibre en spanish per passar l'estona, el codi da vinci, k no, encara no havia llegit, i resulta k segons posa una nota a la primera pagina, jo vaig regalar aquest llibre a ma senyora germana l'any passat? really? en serio? tinc amnesia? uo?

3) venen els de l'agencia aquest mati a tocar la moral a la casa on visc i em diuen k no, k no he pagat el lloguer. Li dic el paio k se pire (molt educadament, of course [la italiana encara en pijama]) i baixo a l'agencia, on el sr. Michael em te por o algo, i diu k tot correcte, error seu

4)l'aigua esta provocant una estranya reaccio a la meva pell, assecant-la mes del k es normal i fent-me sortir tot de crostetes, per la qual cosa semblo entre laprosa i sarnosa, pero amb estil. El k mes gracia em fa es k es la mateixa aigua k em bec a diari. M'estic distorsionant, ho veig, ho noto, ho sentooooo...

aixi estic

de visita

Toca fer el guiri per Lndn...
El cementiri de Highgate... la cosa mes peliculera k he vist, pero es real! Lapides tortes i antiguissimes cobertes d'heures, boirina, esquirols saltant entre els arbres alts i frondosos... Un bust gegant, un cabezon k veus des de lluny, la lapida de Karl Marx. Les dones mortes, pero, no acostuimen a tenir nom propi, tenen nom, pero son "dones de...". Ve de lluny el tema.
Fent cua davant el megalocal k se suposa k es l'Astoria, una interminable cua de frikis k dona la volta a la mansana. Nens vestits de gotics i pinarrajeats en plan tetric, tota una monada veure'ls tots juntets aixi ordenadets...
Per Charing Cross, un escoces, sortit de Braveheart, exactament igual, amb la faldilla (de color marronos amb quadres, no el tipic vermell), escalfadors i el mantell amb el qual s'embolica el cos... igual igual k a la peli, pero al mig del carrer, passejant amb un colega k va vestit normal, i t'adones k no, k no va disfressat, k va aixi pq vol.
Hi ha partit de l'Arsenal i el nostre barri s'inunda de seguidors (esta molt proper a l'estadi). Hi ha una immensa cua (immensa de debo), pero arribes a l'origen i t'adones k no venen entrades alla, sino k es un xiringuito de l'horroros fish&chips.
Et decideixes a ser guiri al 100%, i ens gastem la pasta al museu de la cera, k es realment una passada. Una foto al costat de la Buffy! (yea, soc friki!), i el capita Pickard, i en Sean Connery, i en Bogart, i les altres superestrelles habituals... realment es maco ser guiri, es logic k qui esta aqui nomes 2setmanes torni encantat de la ciutat. Si es k quan et gastes pasta ets ben rebut a tot arreu!!
l'Astella continua dins el meu dit, no sembla k tingui intencio de sortir, pero de moment encara no tinc el dit lila... s'agraeix.
I continuem aqui, a l'Apple centre, on connectar-se es gratis i bonic.

El colmo de la mala sort es k s'estrellin aquell parell amb helicopter i, ejem, estiguin sencers. A vegades el mon pot ser millor. (ho sento per les persones sensibles)

primavera, estiu, tardor

Aquesta setmana sembla com si una capa gris de miseria hagues caigut per aqui. Potser nomes soc jo, o potser l'hivern accentua visiblement les diferencies existents. Potser son ambdues coses.
Tot i aixo, m'alegro k la pluja londinenca sigui tan abundant com la catalana, es a dir, practicament nul.la.
Suposo k molta gent tb se n'alegra.

I et trobes parlant amb un escombriaire procedent de Gahna, k resulta ser llicenciat en politiques. I el maxim confort i satisfaccio es poder fotre els anglesos quan aquests et tractin com una merda (pq ho faran, no en dubtis, si el teu nivell d'angles no es ideal. Comentava ahir un noi k parlant be l'angles, els de la ETT es van riure d'ell a la cara, i k no, k no tenien res per a ell, k tornes quan no tingues accent). Aleshores, quan et mirin malament, pel color de pell o accent k tinguis, el k has de fer es ser fort i dir, ei!, k tb parlo angles, fota't tu! A mi no em va acabar de convencer i penso k tornare cap a les vostres terres, pq per viure entre desgraciats no val la pena. Ja en tenim prou amb nosaltres mateixos.

Per altra banda, el meu cervellet sucos i tendre aguanta prou be. Algunes regressions k de moment no tenen consequencies i alguna breu desesperacio al veure el preu dels lloguers de pisos, pero crec k sobreviure. Sobretot ara, k estic contenta de veure com ja vaig sortint de l'adolescencia tardana i no he desenvolupat simptomes evidents d'esquizofrenia, i de debo, en cervellets com el meu, aixo es una sort.

Ultimament, pero, tinc estranyes percepcions desagradables. Vull dir, sento com si estiguessim cremant la nostra salut, el ble de la nostra espelma com es deia en les faules k llegia de petita. Com si s'escapes de les nostres mans. Per aixo, basicament per aixo, pq sense salut estarem tots ben fotuts, cal aprofitar el moment present i lluitar per aquest, i sobretot, cuidar-se molt i mirar al travessar. Potser acabo obsessiva amb aixo i m'agafa agorafobia, no se pas, suposo k seria tan surrealista com si a mi em vingues un atac d'anorexia (jarl, flipes tu k m'estaria jo mes de 12 hores sense menjar!), pero per si les mosques, cuideu-vos tots, ok?

Aqui, ara, avui

Doncs mira, em fa un mal l'esquena terrible, pq l'unic k surt de lloc, en lloc de ser l'astella del meu dit, son les molles del matalas. No es k em faci mal l'esquena, es k tinc literalment els musculs de color barrufet de dormir en aquell matalas. Em costa moure'm sense dolor, i no hi ha manera d'obtenir un massatge, de forma k el k faig es moure'm poc, o moure'm com un bloc. Maco maco.
L'Astella (amb majuscules, ja forma part de mi) no surt, deia, i no sembla k tingui intencio de fer-ho. No hi ha manera d'aconseguir farigola i fer una infusioneta per desinferctar-ho, i l'unic k es troba facilment aqui son els esquirols (ui, si, k bonic), pero no crec k una infusio d'esquirol em desinfecti el dit, o sigui k tinc encara menys dit utils a la ma.
Respecte als panellons, be, siguin reaccio alergica o no, aquest mati comencava a notar la seva bonica presencia en els dos dits index k tinc (pq soc aixi de punyetera i en tinc un a cada ma, mira tu). O sigui k si, els submergeixo en aigua... freda o calenta? tria, pq aqui no hi ha la opcio mixta, ah, carai, 2aixetes, 2 temperatures, a fotre's!
Mentre, vas pel carrer i a part de supermercats, el k mes abunda aqui son les cases d'apostes, k sempre estan concurregudes. O tenen molts diners a perdre, o en tenen molt pocs, amb lo qual creuen k en poden guanyar. Mala vida...
Veig un policia k porta un estrany barret de policeman, ah, no, es k porta un gorro pel fred i a sobre la gorreta de poli, pero mes aviat sembla un xampinyo.
I continuo baixant en aquest sublondon, passant pel costat de gent molt menys afortunada k els k es veuen quan vens a fer el guiri. Vagabunds k porten amb prou feines una jaqueta i roba bruta k abriga poc, molta gent amb defectes fisics (molta coixera i dificultats per caminar hi ha per aqui. Potser hi ha mes artitis o artrosis o alguna cosa k deu fer aquest temps pervers). I jo passo per aqui amb els meus mitjons forclaz 400 per travessies glaciars, la meva jaqueta per travessies polars i les meves bambes aquatiques, i se que a la vida tinc una sort immensurable, i el k desitjo es k la salut no ens falli i postergar aquesta sort el maxim de temps possible, creant-la, sense confiar en el desti, construint mons ara k ens es possible, i estimant tot allo k tenim, pq la situacio no aguantara gaire, no pot aguantar gaire, pq cau pel propi pes.
Mentre, a la casa britanica emmoquetada on estic, hi ha un campi qui pugui generalitzat, pq ningu esta disposat a aguantar aquesta situacio perennement. El casero emigra la setmana k ve, les italianes de l'habitacio de dalt tb, el periodista en 2 setmanes, i jo no estic disposada a quedar-me gaire mes temps veient com em floreixen els panellons.

O sigui k aquesta es la situacio d'avui, k al cap i a la fi, ni es maravella ni es desastre, es simplement sintonia amb el k passa per aqui. Nomes espero k el retorn no sigui en va, i poder obtenir allo k realment vull. Un somriure estaria be, vaja.

Oh, Aramet, no hi ha pedres en aquesta ciutat, ho sento...

Wake up, it's a beautiful morning!

juas!
Aconsegueixes aixecar-te del llit i lluites per posar una rentadora abans k ningu, els diumenges esta molt transitat el tema. Se k mentre jo estic aqui, algu esta traient la meva roba de la secadora, pq els torns son continus, i no hi ha temps a perdre quan es tracta de la rentadora. I se qui es aquest cop, se k el periodista k va de guaperes per la casa te la seva roba a la rentadora mentre la meva s-esta donant un bany de vapor. Se doncs, a qui donar la culpa si no la trobo perfectament seca i en bon estat. La casa es la casa, pero la rentadora es la guerra.

Avui el dia s'ha llevat ennuvolat, cosa k vol dir k no fara un fred excessiu... mentre puguis esquivar el vent. No portis guants i gorro de llana, posa't bosses de plastic. No es el fred el k mata aquests dies, es el vent k petrifica, k fa k la sensacio de fred baixi en 15graus. Talla el vent i seras felic. Sobretot, mentre vagis per carrer, no et moguis gaire, no toquis a ningu. Rasca't el nas i et caura a terra, petrificat.

Ei, no es k Lndn sigui una ciutat horrorosa, te els seus punts. Es nomes k NO es una ciutat alegre. Depen d'on vinguis et semblara fantastica o no. El meu mon era la pera, aleshores aquest lloc esta un xic mancat de sentit. Pero repeteixo, NO es la ciutat. Son les experiencies previes el k ens permet comparar. I d'aixo n'estic contenta, d'haver estat tan felic com pq la suposada ciutat de les mogudes em sembli el k em sembla. ;-)

Per cert, sobre la rentadora, m'ha deixat les tovalloles negres. Oh, snif.

I et lleves i esmorzes el teu fantastic te (oh, no! ho sabeu? k en aquest pais del te, son tan guarros [ho son, ho son, realment ho son] com pq venen les bossetes de te sense cordillet? cada vegada has d'engrapar la bosseta amb els dits de la tassa! [i amb la cullera, clar, no soc tan garrula], pero, vull dir, i l'elegancia britanica? es falsa!!). Esmorzes el teu de de 28p 80 bossetes i escoltes la musiqueta corresponent. Banda sonora Reseirvoir Dogs (k algu faci arribar reiteradament les meves gracies al psico-Manu per passar-me temps enrere la peli, descatalogada al nostre pais, el seu mail sembla estar saturat...).

Oh, vas a la dutxa i et claves una estella al dit anullar de la ma esquerra. Una fusta marro k no pinta massa be, i k encara esta dins meu en aquest moment. Curiosament, estic perdent sensibilitat a les mans, sobretot a l'esquerra, cosa k dubto molt a interpretar com un bon senyal. Noto els dits, pero estan atontats. La meva cirulacio sanguinea s'ha rallat i m'engega a pendre pel sac. Algu em convidara una setmaneta a alguna illa tropical? oooh, vaaaa!!!

de mentre, comprovem els k estem per aqui k, cada vegada k algu del propi pais et truca, fa sempre la mateixa pregunta: "i que, ja parles angles?". Hoome, doncs encara no tenen cap injeccio de coneixements, k nosaltres sapiguem. Si, parlo angles. Mira : "How" . "Name my silvia is" K no es angles? aixo es pq no heu vist la guerra de les galaxies, Yoda, versio original! Pregunta'm el k vulguis, k no ho sabre. Deixa'm en pau i puc comencar a parlar. Les coses son estranyes, i tot i aixi, no aconsegueixo k els meus dits entrin en calor...

Invasions varies

Eis!!!! holes!!!!
Que tals? Buenus la càmara està al hospital, sort de la Mire que ahir fent el cofi em va comentar que potser era culpa de la funda... i sort d'això pk he anat al Hospitalcamarero i em diuen que se li ha donat un cop i que res de warranty i jo coi... po llavors he fet ullets de pena i murritus de bona nena i salto i dic "po la funda és oficial no?" i em diuen que sí... llavors les meves dots de persuació dient que segurament era per culpa del click de la funda i almenys s'ho miraran i abans de fer qualsevol reparació em trukaran... en el cas contrari de no fer aquesta jugada (osia gràcies Mire per donar-me la idea) no l'arriben acceptar!!!!! buenus doncs Sipia ja ho veus no he donat el CD a la Roser po amb les de la Plana ha sigut un xic més fàcil (és k pel Decathlon d'allà baix no vaig) i et diré més: potser aquest dissabte la Mire i jo coincidim en una festa inagural d'un pis... po això està per veure pk clar Blanes queda lluny ;)

La foto me l'ha enviat la Mire i te la penjo en el seu nom!!!! Jo tink les targetes que avui no que és tard, però un dia d'estus les descarrego al meu laptop... osia que si vols que en pengi alguna m'ho dius!!!!!

Animuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuus que aviat estàs aquí per omplir-te de turrons (les neules no que son per mi)

Regressions

No estic segura de per que, pero aquesta gent te un toc retro k els treu tot lo high tech (...) k puguin arribar a ser en sa vida.
Hi ha un auge d'Abba que ni te cuento, caramba (pero no es aixo el k em molesta). Em molesta k les aixetes d'aigua freda i aigua calenta estiguin separades. I coses d'aquestes, pero en fi, crec k ho he comentat ja. (i es estrany, pq no aconsegueixo recordar allo de nou k vull dir i escriure, pero ni de broma mandarina treure jo les mans de les butxaques i els guants per apuntar-ho, pq se'm petrificarien els dits. O sigui k mas de lo mismo, apa).
A veure, on estava... ah, anglesos. Aaaahh, quant d'amor k es respira aqui...


Esperava el bus i pensava en psicopatologies, no se per quin motiu. Crec k em convindria rellegir el llibre de psicopato. Algu ve cap aqui a portar-me'l? va, k es un cop d'avio!

avui no acabo d'estar inspirada... es dificil, no se a qui he explicat que per mail, si m'estic repetint, si es nou, si ho he dit en posts anteriors... oh, crec k anire a fer processons amb els hare krishna. Em donaran de menjar?

La meva mama, pel dia de reis, i nomes un cop a l'any, fa la carn mes bona k hagiu provat mai. I jo hi sere per menjar-ne!!!

Home home, k us despisteu!!

Sembla mentida, carallo!
K aquest passat dissabte va ser el meu 3er NO-aniversari! K era 19 de novembre, carai!
Sembla increible com es desenten la gent dels compromisos seriosos com aquest... Us ho perdono (a tots, pq nomes em van felicitar 2 persones, previ avis de l'important dia k era), pq ho recelebrarem pel febrer, per exemple, quan em resitui i pugui fer un espectacle ben digne.
Home home, k ja fa 3 anyets k tinc la bonica planta semiautomatica k em va regalar el jipi-floreta-reciclat-convertit-en-progre Dellwood. Per cert, que tal esta la meva planteta? ha tornat a florir? es taaaan maca... aaah...

Be, que passa per aqui dalt? K fa un fred del copon. K estic dins el badulake conectada i tinc les mans entumides pel fred. K dormo amb un edredo i 2 mantes, i mitjons, of course. K estic esperant a k arribin els primers panellons, k no tardaran, i em faran esclatar mans i peus. Adorable, oi?

A part d'aixo? Be, k es bonic visitar la ciutat des dels busos. A no ser k tinguis pressa, clar, pero no es el meu cas. El problema es k mes val k arribis al lloc k vols veure abans de les 15h, si no, ja sera fosc. Ahir vam anar a un temple budista, tu. Tipic de Lndn? Home, doncs no, i que? El plan es patejar-se tot Lndn i rodalies, per al menys dir, "mira quantes coses he vist, i tu no". Per xorres k siguin. El temple n'es un clar exemple, crec k es nota.

mmmmm... algo mes? pos crec k no, de moment les coses estan aixi. Em pregunto que vaig fer dissabte... no ho recordo...

apa, doncs res, a cuidar-vos dels refredats i fer bondat!

Si lo se, no vengo

Ara no recordo com es diu aquell presentador de TV k encara ara deu fer "saber y ganar" (TV2), i k anys enrere feia el famos "si lo se no vengo". Algu ho recorda?

En fi, k despres d-estar una temporadeta per aqui, la situacio es estranya. Hi ha un conunt de persones (immigrants a mig-llarg termini, tots, cap guiri quinquenal) que es pregunta, intensament: "on redimonis es la magia de Lndn?" . Pq se suposa k la te, no? No ho se... hi ha comportaments estranys, es tan caotic, tan dificil de definir... pq es un sentiment d'indiferencia total. No, no s'hi esta malament, pero... pensant-ho be, tampoc s'hi esta gens be. I el sentiment general es @quan balbucegi l'angles, desapareixo".
Potser es a partir del 7 juliol, on , a mes de treure les papereres, l'ambient va resultar mes hostil i complex. Tothom trepitjant... mmmm... no es bonic...

Pero en fi, k aqui estem, i k el Mac (nom coloquial del l-Apple centre) estava a petar aquesta tarda, amb tot de buitres esperant per cacar algun ordinador lliure. Des d-aqui, al badulake de Totenham (+-), sento les pandaretes dels krishnas k deuen passar per fora (estic d-esquena, i ja no val la pensa ni girar-se). Oxford Street esta a rebentar (literal, qual manifestacio anti-guerra fa 2 anyets, al bell mig de pssg de gracia), no pots caminar, no hi ha mes sortida k intentar avancar per carrers laterals. Els llums de nadal estan oberts des del mati a la nit, tot i k clar, tampoc es k al mati hi hagi un sol espeterrant, ja no... Fa un fred molt digne de la plana de Vic, i tota la gent k conec d'Europa del sud (calid, tot...) pensa en tornar. Som uns pamplines, segurament.
Comparteixo habitacio amb una noia italiana (que quan parla rapid [italia, angles potser no aprenc, pero al menys, un xic d'italia tindre] no entenc absolutament gens). Comentava k ahir va caure per unes escales. Mesuravem reaccions. Jo he caigut i fins i tot m'he desmaiat pel metro (lipotimies, aixo k te una) de Bcn. Resultat: tot de iaies al voltant, gent aixecante els peus, personal del metro organitzant i distribuint... La bambina explicava que passa a Italia quan una ragazza s'estimba: tot de cavallieri (o buitres, k en dic jo) ajudant a la bambina, ragazza, cosa bella, blablabla.
Deia k havia caigut, de morros a terra, colzes pelats, i la gent passava brunzint al seu costat. La gota k vessa: el k, literalment, li va passar d'una gambada per sobre.

Serem uns pamplines, pero crec k preferim ser pamplines felicos. Felicos i amb c trencada, seria la bomba.

Tambe esta absent la gran festa i moguda de Lndn. Sortim d'angles a les 18h, i hi ha cua en un munt de locals per entrar-hi ja. Entrar de festa a les 18h??? Potser no seria terrible si no miressis els preus de les entrades de locals cutres...

Buf, en fi, k una experiencia es, pero es k sembla k ni aixo, pq com k tot esta esterilitzat de sentiments, de passio, de ritme... no sents res, no fas res, nomes et mous i pulules... es tan absurdament avorrit, k ja no esperes k et diverteixi i puguis riure a cor k vols, pero per favor, aquesta intangibilitat es tan aguda que tampoc hi ha manera de deprimir-se!!!

[La nausea, de Sartre, potser un sentiment similar a tanta absurditat i buit, pero es k es tot tan llunya... potser, la insoportable levedad del ser... oh, el cervell se'm torna sec i ranci, de no utilitzar-lo, ara si, necessito alguna ajuda k me'l faci grassonet i rodonet, oh, pofavo, caridad, vitaminas!]

Riete tu, amigo

Quants dels que llegiu aixo heu estat a la Biblioteca d'Alexandria? Es gran, impressionant, de fet, buida, pero alhora grandiosa mes k res pel mite k porta darrera.
Pero, quants heu estat a la Biblioteca Britanica? Wow! Es descomunal, grandiosa, increible. Com k son britanics no pots anar enlloc si no ets un d'ells, pero aixo no treu k la biblio sigui la re-pera. Res, nomes es un apunt tecnic. K val la pena fer-hi un vistasso (per els llocs on et deixen , clar).

Recordo encara la petita biblioteca de Torello...

El Mac Centre

Es com un temple mistic, blanc. Els sacerdots van vestits de negre i porten tots les credencials i un I-Pod penjat del coll, amb l'anagrama idolatrat de la poma mossegada.
Que es un lloc on pots provar toooootes les novetats en ordinadors, i ves, tots tenen internet. Aqui estic, vaja, conectantme de gorra. Que es el k mes m'agrada.

En fi. L'entrevista del dia era al Mango. Esperant mitja horeta al carrer, amb tot de nenes fashion, i esperar mes, entregar el curri, i pum, 3 preguntes i pa casa.
Ah, doncs molt be.
Mes de 700 persones per unes poques vacants.
Mira, ja t'hi acostumes. A que qualsevol cosa k vulguis fer, dedicar-te, idea, el k sigui... sempre hi haura unes 100 persones davant teu. Amb el mateix formularti a la ma.
Italianes, franceses, la meitat de la peninsula iberica, xeques, russes, polaques... que vols, que hi es!

Aqui al Mac no fa fred, pots conectarte i tb seure-hi una llarga estona. Expliquen com funcionen alguns programes, i tb pots escoltar musiqueta. Temple.

Hi haura algun dia en que tornare, i les coses seran d'una altra manera. No estic segura de com, pero seran d'una altra mane3ra.
Com al 2013, k hi ha d'haver una disrrupcio temporal, les coses seran diferents, des d'altres perspectives. Pq, imagina't, si en lloc d'una disrrupcio temporal al 2013, hi hagues un virus mutant k ens fes papilla a tots, no t'alegraries d'haver estat felic el temps suficient?

salut doncs, i anem per feina!

Aqui

Com es deia abans, si no estas aqui, es k estas alli.
I podies afegir-hi "uo, uouoo".
Va ser un gran hit de la epoca.
En aquest temps on jo visc, pero, les coses son diferents.
Hi ha les mateixes cases i jerarquies k al segle passat, quan encara no existia el hit k us comentava.
Hi ha les aixetes d'aigua freda i aigua calenta separades, fins i tot a llocs internacionals, fins i tot a llocs renovats.
Hi ha moquetes per tot arreu.
Les cases estan superpoblades, per poder pagar-ne el cost, pero aixo nomes la purria. Purria k es un 90% de la poblacio. La resta compra al Harrord's. Que deu fer tb una eternitat k existeix.


Encara sento aquella veu k em repeteix el mateix quan tanco els ulls, una i altra vegada, i no acosegueixo realitzar-ho, pero estic aprop, mes aprop.

No, no haig de matar a ningu, tranquils.

mala llet k corre pel mon...

vista la mala lleteta de ma adorable germaneta k es dedica a posar fotos re-lindas de la dolca infantesa (te la tornare, lo juro delante de dios k jamaas volvere a pasar hambre...!), pos deixo els comentaris poetics k havia pensat i em dedico a dir no-res.
de fet podria teure-la i posar-ne una de ben maca de meva i una de ben lletja de seva, pero pa que... pq caga-la? si es k som aixi...
aiiii...
pos mira, per aqui les coses van fent. Van fent amb un fred de la punyeta, vaja. Fa un solet maco i rodonet, pero al mateix temps, n o pares de veure morts (ho pilleu, ho pilleu? k fa fred i l-ale fa vapor, i... ho pilleu?) en fi...
crec k tornare molt molt proximament,a en un meset rodonet, i em posare a ser una pija recalcitrant, en la mesura del possible, treballar per algu ben insoportable i guanyar uns dinerons... i estudiar per ser la mes psico-guai de l-'univers, per quan sigui la re-ostia, xuclar-vos la pasta facilment i en poc temps en una terapia regressiva intelectualoide de 100€ l'hora. Bonic, oi?
en fi, k ara no se m'acut res mes, era nomes per no treure les fotos que la dulcinea ha posat i fer-les baixar un xic.
salut!

Ja que tu el tens mort...

Vist que tu no hi penges res des de fa temps he decidit fer de germana gran i penjar-te coses no molt afavoridores jeje...
Ja voras ja ;)
Animus!!!!

Colosal, porque yo lo valgo

Que vols fer a la vida?
Quin es el teu objectiu?
Que esperes obtenir?
Que estas disposat a donar?
Per a quina finalitat creus k has estat creat?
Has estat creat per algun motiu?
Estem aqui perdent el temps?
Que et mou?

Jo vull estar amb les persones k m'estimo i prendre el te.
El meu objectiu es ser felic, la qual cosa no significa una permanent, estable i tranquila placidesa, sino el continu oscilar entre allo plaent i allo (lleugerament) disgustant, motiu pel qual llavors esdeve mes plaent allo agradable.
Espero obtenir certa estabilitat mental i fisica per transformar en realitat allo k verdaderament desitjo.
No es fa res donar sang i llagrimes, tot i k prefereixo no haver-ho de fer, i quedar-me treballant unes horetes per poder pagar el sostre sota el qual prendre el te.
Per a que hem nascut? Es diferent a per a que hem estat educats. A com hem crescut. Es confus. En una altra espoca hagues estat mes clar, pero en absolut mes facil.

Si, estic perdent el temps.
No, estic aprenent a modificar-lo.

Indefensio apresa. El colom k picoteja la llum. La rata esperant k caiguin els pelets. Apretant la palanca compulsivament.

Quan en Ged s'enfronta al monstre, sap k massa lluny no es prou lluny.
I ambdos tenen el mateix nom, la mateixa sang.

Ets tu.
Un mirall.
Soc jo.
Com sempre.

malos tiempos para la lirica...

en aquests moments tinc gana, moooolta gana...
tot i k encara em puc comprar menjar, de moment... a saber fins quan... Un pais on tothom esquiva a tothom... on ser gris es gairebe obligatori... hi ha gent estranya, be, tots, pero pots estar parlant molta estona amb una persona pq despres, en 5min, despisti totalment... acostumen a ser noies... els nois son iguals k quan venen aqui.
Ostres, es k quan estic davant l'ordinador se m'oblida el k havia d'escriure, pero al cap i a la fi, la idea es una sensacio melancolica i fosca, no trista, pero no es alegre. No es allo k surts de la feineta miserable, pero k era feineta i et donava calerons, i vas cap a casa contenta, pq pots fer-te alguna cosa ben bona per dinar. I croquetes! I mires el culebron, llegeixes els diaris, menges un gelat de postres i a la tarda vas a donar un vol pel centre, o a veure la Roser, o empipar algu, o posar-te a ordenar l'habitacio, o mirar el marujeo per la tele, o anar a la fnac a veure quins dvds tenen d'oferta, o quedar amb alguns freaks i passejar simplement... o anar al cine, o sopar al japones, o donar una volta al vespre i pensar k el mon es teu.
Pq no ho es, pq es paga.
Cada petita parcel.la, es paga. Estar content, a la resta del mon, es paga. Anar a qualsevol lloc, tiket. Anar al lavabo, 40p.
M'agradava el meu mon on ser felic era gratis.

No, no estic malament. Es nomes aquella melancolia... tan i tan logica quan es fa fosc a les 4h de la tarda.

FELICITAAAAAAAATS!!!!

Moltes felicitats!!!
És que nena no saps pas el que costa aconseguir el teu numero angles!!!! ;)
Congratulations :)

m'avorreixo

estic cansada de passejar per Londres i de visitar museus. Cansada de no fer res.
Cansada de no anar a sopar a casa la Roser. Cansada de no tenir els frikis per aqui.
Cansada de no saber que fer enlloc.

Pero en fi, dona'm encara 2 setmanes i espero canviar-ho!

cronica d'un mati

si, ja ser que és la teva pàgina personal Sil...peró jo també et vull explicar cosetes


Avui,
Sona el despertador. Em llevo a dintre d'una chabola miro a la dreta i em trobo a dos tius despullats, al davant una calavera humana, a l'esquerre el maletin de drogues i a sota el matalàs una destral.... ... què cony i fotia jo allà? tota la meva vida havia estat un somni i en realitat era un narcotraficant de les chaboles brasilenyes, m'havia ficat dins d'una pelicula de Tarantino?... em trec les llaganyes dels ulls i començo a llegir els papers de l'habitació... Tots de Punk... punk... miro bé els tius i si, van plens de punxes i imperdibles....
punks, chabola, destral, droges....torno a dormir? No que haig d'anar a treballar aixó si lo del treball no era també un somni...
Un gos em llepa el peu que em surt del llit simultaneament que un gat se'm refrega per la cara...EeeeCS.. aquest gos ... .és la MINA..

Llavors punks+chabola+drogues...FLORESTA... si senyor.. i aquest Noi el Tony! hombre serà que no me l'havia volgut tirar cops. I l'altre? no em sona ... llavors...no...si... mrwfgwerg no recordo..... grgrgrgrgrgrrrrggrrr no tinc ni idea de què ha passat i ara aqui al curro amb unes ulleres que fan por.. amb sobredosis de xocolata (els de la secta no podrem pendre café) i té per a aguantar el matí i intentant recordar què hi feia una destral dins el llit? i els dos nois i la calavera? el gos era seu peró jo no recordo que a la nit hi hagués cap gat...

meno.. no ser que estic confós i pensava que escriure-ho ajudaria peró vaig que no

alà un petonàs

PD: Em pots passar el núm de la Roser?
PDD: Si, si és veritat.

escoria humana

Dill matí. T'aixeques, tens una mandra espantosa. T'aixeques i et costa una barbaritat. Però ho fas. Els dilluns matí són els dies de reclutament. Reclutament, com a l'exèrcit.
Recorres mig Lndn fins arribar a Marble Arch. Entres al Mc Donalds. Preguntes. Cap a la planta de baix. Comences a baixar i vas veient k no, k no estas sol.
Més aviat al contrari. Pq em trobo al mig d'una gran sala descomunal, amb tota la pudor a fregits k fa el Mc Donalds, al mig d'una marabunta humana k sembla no poder ser real. Pq a la sala hi ha més de 300 persones, apilades, apretades, dretes i assegudes, ocupant les escales, les taules, els racons.
No pot ser real.
Però ho és.
Una massa humana congregada per treballar al Mc Donalds.
Homes, dones i guiris perduts, tots allà. Mitjana d'edat, uns 30 anys. És a dir, k sóc de les jovenetes. Una feina k al nostre país és una merda integral, aquí la gent s'apila per aconseguir-la. Hindús, pakis, sudafricans, polacs i espanyols, tots drets esperant; esperant alguna cosa, algun fet. Hi ha gent k va trajeada.
Engaga-ho a la merda. És el millor k pots fer i ho saps.
Pero no.
Apareix una noia, suposada "seleccionadora". De vacú en condicions...
Apareix i crida, k si despejeu aqui, k si no empenyeu allà, k estem bloquejant els labavos pels clients... controla tu a les gairebé 400 persones k hi has fotut apilades en aquest antro.
Mentre, va repartint un full on posar 4 dades personals i si tens el permís de treball.
Recordes les imatges de quan arriba ajuda humanitària al 3er mon? Igual. Tot de mans aixecades demanant-ne un, empenyent, apretant, suplicant.
Ara dóna números, comencen al 700 i van fins el 1000 i algo, jo tinc el 888.
Més crits, aparteu-vos, deixeu espai buit, k si apileu-vos allà, k si aixo i k si allò. Crits i mala llet.
En serio cal aguantar tanta merda per una feina igual?
Esperem apilats, mentre van cridant a la massa per fer simulacres de breus entrevistes. La gent intenta acostar-se a la zona d'entrevistes, per sentir quin número avisen, però tornen a començar els crits i amenaçes k et pendran el formulari. Oh, el formulari de la feina! La gent retrocedeix.
Finalment criden el 888, k sóc jo. La gran entrevista es limita a pregntar-me d'on vinc, què hi faig aquí (Lndn) i quan de temps m'hi quedaré. Vinc de Bcn (Spain, do you know, gili?), vull learn inglixxx, i em quedaré molt, molt poc pel k estic veient.
Oh, però això és el k volen! Un contracte de merda!
O sigui k surto del Mc Donalds amb el preciat full blau, k recita: k si no et truquem avui a partir de les 18h, no et trucarem pas, i k no et pots tornar a presentar a la seleccio fins al cap de 3 mesos.

Oh, k bé!
És una experiència mística.
Ser tractat com una pura merda i la gent desitjant una feina de lo mismo.
T'imagines k em truquin? Feina? Hamburgueses?
Fins a quin punt necessitem això?
Fins a quin punt necessites una feina com aqueta?
Pq potser és millor alguna altra feina miserable, mentre tractis amb persones.
Els empleats k ja treballaven al Mc D passaven pel mig com esquivant caques de vaca gegants.
Arribats aquí, el Dcthln és glòria.
Arribats aquí, ser pobre i feliç és glòria.
Arribats aquí, no hi ha com donar-los les gràcies i anar cap a un altre lloc.

Si és k ni la seva sal no sala, ni el seu sucre endolça!! En quin país viuen k estan contents de pertànyer a tot aquest grup? Potser serà per això k arribats als 40 ja no poden riure...

O sigui k ves a pastar, k jo aniré al museu de la ciència, salut i força, ja ens trobarem a l'infern, i allà fregiràs tu les hamburgueses.

passejant per la city....

tu vas pel carrer i et pots arribar a trobar un seguit de coses espectaculars, si mes no, aixo es el k passa per aqui...
passeges, i et trobes mil parcs maquissims.
passeges, i de cop i volta et trobes l'autentic cotxe d'en batman, el Batmovil de la ultima peli k s'ha fet, real, de sopeton, per alla al mig
passeges i et trobes en Holmes, meditant
passeges i et trobes al mig d'anecs bullits penjant al barri xino

si amics-companys-familiars-coneguts i altres sers pululadors... Lndn te aquestes i moltes altres sorpreses k costen d'imaginar... (com, per ex., k et demanin experiencia i referencies per netejar terres...ahhh, adorables anglesos!)
Aixo k veieu i molt, molt mes es imaginable en aquestes terres... i si, quan venen a les nostres terres son uns crancs insoportables... doncs aqui, a partir de les 19h es metamorfosegen i tb ho son (d'insoportables i borratxos), pero sense el color gamba.
Anglesos, joia de la corona, on la gent fa cua per treballar al Mc Donalds...
On les nenes van mig despullades a partir de les 18h, k es quan aqui es surt de festa, amb el ventet gelid k comenca a bufar, i la pitrera enfora (real, us juro k es real, nomes cal passejar per Leicester Square [digase leister-skuer]. Riuades de gent... london... on hi ha mes de qualsevol altre gent k anglesos...
On t'asseus en un bar a prendre algo (bar, ni tan sols pub), i als 5 min tens un angles (dels descrits a dalt) donan-te la tabarra, i als 10 apareix la policia (2 cotxes patrulla i 6 agents) per endur-se l'individu...
London, lloc estrany, on la gent es seria fins les 18h, insoportable despres; on et fan anar d'un lloc a l'altre, riu-te tu del "vuelva usted manana..."; on una samarreta al bershka et costa 20 pounds i a sota hi ha l-etiqueta de 15euros...; on un ordinador et costa la meitat k a cat; on pots comprar coses carissimes, o tirades de preu, es nomes travessar la vorera... on la gent fa cua per entrar a locals insoportables k son carissims pero porten un nom exotic...
Es tot molt estrany...
es estrany pq fa sol, i no fa fred fins k cau la nit. estrany, pq no hi ha la sensacio de ser fora, de tenir cap trauma, d'estar en un mon estrany... potser pq bcn ve a ser similar pero amb petit... i mes maco i menys estupid tot.
Al centre sols hi ha gent jove i mona. No hi ha vells a la zona 1, i els cotxes son espectaculars; hi ha moltes, moltes limusines.
Londres es estrany, desigual, en certa manera fals i irreal. Com si la gent estigues alla de passada. De passada per acomplir la seva missio i desapareixer. No veus mai persones de mes de 40 anys amb cara de satisfetes (els borratxos del bar no compten). Fan cara de grisos, esgotats. Treballar per comprar tot el k la ciutat ofereix, i es molt. Pero comprar i anar al cine i al teatre... estrany, si estas tan gris, tan avorrit... tant al bar, per omplir aquests buits... i de mentre els pubs estan tots plens, plens.

Bonic veure Lndn. Bonic viure-hi una temporada. Bonic i util aprendre angles. Pero no es en absolut comparable a tot el k hi ha a les nostres terres. Mes k res, pq a les nostres terres hi ha gent com vosaltres.
A la vostra salut!

comsopolitzar-se

Heu aqui amics k tinc teclat català, xinxa ràbia!

Bé, doncs avui tocava fer curris pel matí i guiri per la tarda.ç
Cal aprendre anglès, isn't it?
OK.
Pas nº 1. Escoltar de pura arrel l'idioma natiu. Com es fa? Estil Carles d'Ingleterra, of course! Desplegant les orelles parabòliques!
Pas nº 2. Mirar pelis de l'idioma natiu. Oh, oju! a ser possible subtitulades! (amb anglès, clar clar, però és k si no, et perds una estoneta fina! A l'alberg, el famós Afro es dedicava a posar pelis en DVD, però no hi havia subtitols... ah amics, no és pas fàcil entendre una peli en anglès, amb flashbaks i retorns al passat, i "què passaria si...", sense un miserable subtitol k llegir, només entenent les frases curtes i quan algú amenaça a algú altre, pq com k ho diuen tan alt i tan lentament... "I'll kill you..." ooohhh...)
Pas nº 3. Entendre les pelis k vas mirant. Es necessita paciència i diccionari.
Pas nº 4. Tenir "coletillas". És un tema bàsic. A classes d'anglès, quan un company et pregunti algo, deixa-li anar "maybe...". Parlant amb algú k sembla amistós, però sembla k té algun problemillo... "take it easy". Quan estas dient algo i t'has perdut en la teva pròpia frase... "I think,... so..." i despistes. Important!
Pas nº 5. Tenir algun parell de frases de negació, però no excessivament brusques, per quan algú et ralli per la cara guiri k fas. (sí, clar, pq jo tinc cara a guiri, però tots els pakis k hi ha aquí no, oi? imagina't...)
Pas nº 6. Menjar-te moltes, moltes paraules, ometre tantes lletres com et sigui possible en una frase, pronunciar la R com si tinguéssis pa de motlle enganxat al paladar, i al final de la frase, dir algo inintel·ligible, però acabar amb alguna coletilla.
Pas nº 7. Si vas de discret, texans i jersei finet. Si vas de fashion, vestir tan hortera com puguis, amb les combinacions més estridents k et surtin de l'ànima, i k mai portaries per Bcn...
Ja està, ja ets anglès!
De moment encara no tinc l'atuendo adequat, i vaig una mica curta de coletillas, però és un tema k intento perfeccionar.

Aquesta tarda, doncs, a la k ens decidim a sortir de la botiga Mac on estem (ah, si! aquests frikis, per anar al revés, van tots amb mac en lloc de pc, però al centre hi ha una megabotiga amb conexió wireless de free, tu!), pos anirem a donar una volteta pel Soho i per xinatown, a veure si ens volen vendre alguna rata amb fideus per sopar, o això no passa aquí.
Ah, el k aquí passa, és k aquests amants dels xalecos fosforitos són uns psicòpates perillosos, o treuen tan sovint els cotxes de policia per oferir espectacle als ciutadans... Ves a saber...

Doncs res més, crec, petonets a aquells k esteu aquí, i als k no, k es ben fotin, apa! jejejeeeeeeeeee!!!!
salut i força!
(pst, us heu fixat? Ç Ç ÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇ !!!!!! )

:-)

vaja...

una mica rancis per aqui, no? ningu deixa cap comentari, no fomenteu l'amor cosmic... terrible... us quedeu tots sense samarretes de "london, mind the gap". I aixo k m'estalvio, apa!
Aqui el tema de la feina no es cosa massa facil... depen a que estiguis disposat a treballar, clar.
Pero tu vas amb la teva carpeteta de curris, i vas entrant a basrs i botiguetes a donar-los-el amb tota la ilusio del mon... doncs no. Molt sorry i hostories, pero no tenen vacancies, i si no en tenen cap, ni tan sols t-agafen el curri. O sigui, k despres d'unes quantes considerables hores voltant pel centre, acabes... amb la carpeteta plena de CV! Yupi!
No, no yupi.
Pero en fi, Lndn es molt gran, i a algun lloc o altre ens voldran. O sigui k la 2a ronda es a les ETTs de per aqui, la 3a a patejar-se museus per si ens volen de vigilants de sales o el k sigui, i la 4a , a pels pubs. I despres, es torna a comencar per la 1a ronda. I vinga, k no ha estat res!

Els anims no decauen si et menges uns tortellini replens de pernil amb crema de llet i salmonet! Jejejejeeeeee!

Apa, avui per fi unes poques fotos d-alguns dels dies de per aqui.
Mas informacion en el proximo informativo! (logic, no?)
salut i forca! (rancis!)

[hi ha algunes fotos k no se m'han baixat be, o sigui k en penjo menys de les k esperava... i si, a sobre estan tortes... si es k ...]

mes...

Avui torno al palacete reial. Pero aquest cop, ben d'hora al mati. A esperar el canvi de guardia. Constato a la guia: els uniformes han de ser vermells. Espero.
Al cap de mitja hora hi comenca a haver una massa respectable.
Pero encara no passa res.
Finalment se sent una musica de lluny, i apareixen tot de soldadets.
Mes estona, alguns soldadets mes.
Mes estona, una banda.
...................
al cap de moooolta estona, soldadets per aqui i per alla, la banda, timbalers i histories, acaba, per fi.
Total: k definitivament els uniformes k ara es porten son grisos, i k al cap de 20 minuts d-esperar k es moguin i k el jefecillo pari de cridar, ja pots anar plegant veles. No acaba de ser fantastic...

Cap a Picadilly, cap aqui, cap alla, caminant per aqui, ara per alla... uff, la ciutat es gran i dona per molt.

Coses a saber: Lndn te una densitat i gravetat especial. Per poques coses k facis o k sembli k hagis fet, estaras cansaaaaaat, cansat.
No 2: si has de fer algo, fes-ho al mati. A les 5 ja es fosc, i sumat a l'ultragravetat, una son immensurable i eterna t-envaeix.
No 3: per mes k aquesta son et persegueixi, MAI vagis a dormir abans de les 22h, o estaras megadespert a les 5h, sense saber que fer.

foteu-vos mentre agafo bronzo

Diuen k per les vostres terres plou...
JUAS JUAS JUAS!!!
Per aqui fa un solete tremendo! Avui es dissabte i tocava fer el guiri, o sigui k he passejat una mica pel centre i cap a la National Gallery, k es free, i on es free jo hi entro.
Uh, oh, k maco... vaja, resulta k a mi, aixo de la pintura no m-acaba d-arribar... o sigui k miro uns girasols de-n Van Gogh, algun de-n Leo Da Vinci i apa apa, k el dia es fa llarg passejant per passedissos! (uo, mira, ho sento, hi ha altres formes artistiques k m-arriben, pero la pintura, pos ves, no).
Passejant, altre cop el Gran Ben, mirant uns paios amb grans sables i uns cascs amb plumeros...
son ben rarets...
I res, a dinar a casona, ara k puc cuinar, i de moment res mes, k se m-acaba el temps!

Oh, es k es tan dur aixo de prendre el sol al palau de Buckinham... aaahhh...
terrible...
:-)

(fixa-t k et dic, k aqui els anecs son mes educats k els nostres! amb una valla de 30 cm, i no es posen al mig del parc. No la salten! Els nostres anecs estarien picotejant-nos el cap!! )

British people & spanish people

Ahir dic "va, anem a l-embaixada espanyola, a veure k em poden dir". Agafo el DLR, el tube, el bus i plam!, ja m-he perdut. Agafo un altre bus i per fi ho trobo. Pum! I em diuen k esta tancat, k es 12 d-octubre... catxis jo...
Avui dic "va, anem al consulat spanish, a veure ke em diuen". I pim pam, metro i ja hi soc (avui ho tenia apamat...) i em diuen k vagi cap a un altre lloc, on sigui, pero k alla no . I penso, k bordes aquests spanish... I vaig a la conselleria laboral. I em comencen a donar papers i papers, i en definitiva, k hi ha comunitats k estan molt millor organitzades k la spanish, pero k jo vaig acumulant papers. I plim! em trobo k estic omplint un paper per les oposicions a auxiliar administratiu. Pos vale. Pos venga, total, a mi tant me fa omplir aixo com treballar al Mc Donals (... si gent si, quan un es pobre perd els ideals... la questio es poder menjar... ah, k maco poder sentir-ho en propia carn!! [...] )
En fi, k despres vaig a entregar-ho a la conselleria d-educacio, on em diuen "ah, vale" i salut, pero jo insisteixo sobre si saben de classes d-angles i i i... i k vagi al meu petit ajuntament i pregunti alla.
Conclusio: britanics > raros, pero a vegades eficients
spanish > marca de la casa, poques ganes de fer, pero si caus be a algu, t-ajudara en tot el possible.
K macooooooooooooooooo i entrenyable!!
esta plovent i gaudeixo del meu equip Quechua. No m-enduc comissio.
Tot be per aqui, total, estressada no estic...
salut!! ;-)

lost in translation

pq jo llegeixo i pronuncio tal qual "lost in transleixon". Pero no, per ser angles t-has de menjar quantes mes lletres i paraules millor. O sigui k si parlo amb qualsevol persona NO anglesa, pero k parli angles, l-entenc, pq parla mes o menys normal. Pero si es angles... ui, ja l-has liat! sisi, bla bla, pero no hi ha manera. I li acabes dient k si, pero k adeu, k vas late.
Avui he comencat les classes d-angles.
Les FREE english lessons, vaja. Aixo esta ple de xinesos. Tots van a altres classes, i es prenen aquestes de reforc. Menys els very poors like me. Pero en fi, k aqui estic.

Aquest mati he anat al Decath lndn. Carajo, tant espai, i tan buit. Es considerablement gran, pero no esta ple a petar com els de Bcn. I de gent, ni et dic. Buit. Imagina una superficie igual a la de Dcthn l-Illa, pero amb unes 15-20 persones i uns 10 venedors. Aixo no triomfa ni p-atras. O sigui k molt working alla no hi ha, per tant em toca seguir lookingant for a job.
El plan es k de moment, les coses no pinten per estar-se aqui massa temps> Pq es car, lleig i ranci, i pq no vull gaire, la veritat. O sigui k ja veurem quan em tonreu a tenir aqui... jeje, pobrissons! De mentre, seguire fent aixo, pulular around the city (k ve a ser "di ciri", aqui cada qual pronuncia a la seva manera i se suposa k s-entenen...), fer el guiri, i sobretot, gastar poc poc poc!
I despres, algun dia, vindran les vaques gordes... Body Pump, bcn ciTy, tardes a la platja, quedar amb els amiguetes, gansejar, mirar dvds al sofa i treballar poc, pero el suficient com per viure felic.
Ara k, estant a lndn... si venen les vaques, tindran encefalopatia espongiforme???

vitamines

Torno cap a Greenwich, despres de iluminar-me el dia, fent el guiri.
He sortit del underground i em trobo el big ben davant els morros. Londres es diferent si tens pasta o no tens pasta, si vas a currar o fer el guiri. He anat a fer el guiri. No en dubtis k tot es molt mes maco. Algun dia podre baixar les fotos i veureu...
El big ben ben gordo, i jo fent la mateixa foto k el meu papi ens va fer a mi i a ma germana ja fa mes de 10 anys : al costat de la cabina de telefons tipica, i el big al darrera. Tipical London. I la noria, i si, soc pobre i no hi pujo, pero, i lo maca que es?! I m-arribo fins al megapalacete, i no hi soc a temps a veure el canvi de guardia (del qual, despres m-expliquen k es pur teatre, k la musiqueta k toquen es la de james bond i missio impossible, ja em diras tu de la serietat anglesa...), pero li demano a un d-aquells paios k em deixi el barret i m-hi faig una foto. K avui soc guiri!
Estic cansada, torno a Greenwich (pronunciese grinix). Nomes al costat del big ben he sentit multitud d-espanyols, pero cap catala. Calla, ke sento? Dues noies parlant catala? Oh, baixen just una estacio abans i no em dona temps a enxampar-les. Catxis.
Vaig a l-alberg, deixo els trastos, vaig al super a comprar algo per omplir el meu miserable estomac. Estic a punt de sortir del super i veig les noies entrar. Ein?
Dubto. Em busco la vida o contacto?
Estic dubtant.
Em busco la vida.
Marxo.
Buscar-me la vida es contactar tb.
Les espero sortir del super.
Contactes en la 3a fase.
Els ensenyo l-alberg, deixem trastos, agafem coses, anem a sopar a la residencia on elles estudien angles (pasta gansa!!! k paguen les nenes). Pa amb tomaquet i pernilet i tonyina i pate, tot importacio spanish i d-aixo ens alimentem.

Diumenge, hem quedat per anar al museu britanic. Fent el guiri pel centre. La cosa te mes gracia si tens molta pasta i entens l-idioma, pero tambe quan sents els k paguen una pasta i k parlen pitjor. Juas, d-aqui una setmana les coses seran diferents, i els fets estan per veure...
See you!
(pronunciese si-ia)


[les vitamines son les k em falten per la caca k estic menjant i l-ajetreo k faig amunt i avall. Aviat arriben fuets??]

un altre dia k he passat aqui, sense morir-me de gana, pero sense menjar res autentic; sense fer gaires coses, pero acabant esgotada; sense more'm gaire, pero pagant un dineral... ah, si, londres es fantastic!
si elgu em ve a veure i em truca i no responc, es kno hi soc. He emigrat a paisos tropicals on tinguin accents als teclats. I on hi hagi un barbut milanyero manant i els cubates sonin lliures... jeje! o no, o estic treballant el decathlon... o he anat a australia, k es mes barat... la vida, k no el vol (i pq carajo venen aqui els australians?) que hi fan? pero si els seu pais es millor! no? mmmm... dubtes...
Aixo de l'horari britanic es terrible. Imagina't, arribes i vas a dormir a les 10 pq estas cansat. ET lleves a les 7 pq ja no tens mes son. Dines a la 1. Sopes a les 7. Tens una son terrible a les 22h. Ja ets britanic. L'angles no importa un pimento ni xorrisso escalivat. L'horari. I aixi vas fent, dia rere dia. I cada vegada mes avorrit. Oh, aixo de ser pobre es terrible. I els k estan a l'alberg son tb pobres (o no, els k no s'hi estan 2 dies i marxen a veure altres coses). Els pobres donem voltes per Greenwich (on esta el meridia? jo no l'he trobat! no estava per aqui?), anem als llocs justos,i mirem de gastar el minim possible. I com k ets pobre, a les 22h a dormir, pq no pots nar a prendre res i estas cansat per estranys motius magnetics. I allo d'anar aprendre algo? i kedar amb els amics a les 23? ciencia ficcio, xavals, ciencia ficcio!

perdues i guanys

MIra, de moment he perdut una de pasta k no t'explico... i una de temps buscant els accents i apostrofs k no vegis, k em fa mal escriure amb faltes...
Ahir vaig a comprar una phone card i el pakistani de l'oficina de correus em mira i directament diu "to spain, isn't it?" yes yes, faig cara de spanish? nono, es k parles amb el seu accent. Ah, sera l'accent de "no en tinc ni idea"
Com k soc rica (juas juas juas.... snif!) vaig a comprarme un mobil, pq em ve de gust gastar. £50 k em marxen volant. Compro el Loot i vaig a un parc (n'esta ple) a buscar pisets. Truco a alguns. Amb alguns no ens entenem i salut fins una altra. Amb un s'i i vaig aquest mati a veure el pis. British dels cullons tu: cutre salsitxero, pero l/habitacio esta be, pero em demanen per setmana £80. Yes yes yes. Surto i truco a un pis dels k ahir no em vaig entendre, amb mes calma, i demanantli k m/ho spelli tot. Ah, isjam vol dir per ell east ham, ok, alla estare a les 17h. De fet, ja hi soc, pq abans m'he perdut, o sigui k ara faig temps (em queden 4 horetes d'espera). El pis aquest val £55. Per poc maco k sigui m'hi apalanco, tu! En fi, k tinc gana i no pq el meu horari s'hagi britanitzat, es pq es la meva hora d'esmorzar!
Apa, de moment res mes, vaig a explorar aixo, k al cap i a la fi, es com la india, pq entre 100 immigants toticolori trobes un blanket (en aquest cas, jo)
Salut i forca (pa mi, porfavo)

malalties

les k m`agafaran, pq m`haure de vendre un ronyo. No se on estan els accents i no tinc temps a buscar-los, ja us apanyareu.
Ni fa fred ni plou ni la gfent es anitipatica, ja no se com deprimir-me. Ah, si, pels preus! Pero en fi, buscare alguna coseta on caure morta, aixi sabreu on recollir el cadaver. Ja tinc telefon nou i tinc de tot, l-alberg esta la mar de be, i no hi ha molta vidilla, pero no sta mal.
Aixo, k no fa ni de bon tros la rasca k fa a tona i ni plou i ni rastres d-humitat. Seguire buscant. Buscare pis, de mentre, tot i k estic disposada a caminar tot londres abans de pagar un sol dels bitllets de metro, k estan cap als 2pounds el senxill, k son uns 3 €, k ja t-ho faras tu.
Doncs aixo, k tot be, algun dia mirare d-estar mes estoneta i escriure algo millor, pero avui fare algunes gestions a veure si trobo algun lloc on viure. I mira k esta be aixo, tu. A veure si m-agafa algun xungo, pq star aqui de turista no te gracia. Salut i forca¬ (osti tu no hi ha c trencada, rancis!)

uo

Marxo i no em dóna temps de posar el k havia de posar, ni unes fotos megaxules, ni els freaks, ni un bon redactat... ho deixaré per més endavant, però les coses s'aniràn fent de mica en mica.
De mentre, finiquitació temporal, i només una cosa...
I was here!

temps temps temps

em falta temps, entre empaquetar, despedir, treballar, ordenar, preparar, fer.... uoaaaaaaagh!!
k no tinc temps per actualitzar degudament el blog, però quan ho faci, vindràn les superfotos del museu de la ciència i dels freaks habituals!
salut companys!

Diumenge

Surto de casa i vaig cap a la piscina, on espero regalar-me un bany de bombolletes càlides.
Travesso el parc, ple de nens k juguen a pimpom, i no tant nens k juguen a bàsquet. Fa fresca, però sol, i el cel és clar, d'un blau clar perfecte. A la pista de petanca, un grup numerós d'avis k fan una partideta, coronats per un ram de banderes internacionals k no sé què hi pinten.
El gimnàs està a rebentar, els diumenges, quan penses k tothom estarà dormint, és quan més gent hi ha. Em fico com puc a la piscina de bombolletes i m'hi faig un lloc. Sense haver-se cansat abans, això no té gràcia, o sigui k la gràcia l'hi poso jo. M'enfonso i em recargolo a la piscina; poso la cara dins l'aigua k sembla vichy. Surto escumosa i contenta, això és molt millor k estar-se assegut mentre un raig d'aigua et colpeja l'esquena. Hi ha algú k em mira amb enveja, tb voldrien jugar, però la gent seriosa no us podeu permetre aquests luxes. Per sort, al menys tinc això.
A les dutxes de la piscina em trobo la Santi, k taral·leja una cançó no massa noble i la qual té la intenció de posar-se a nedar a l'autopista aquàtica k és la piscina. Vaig a la sauna, esquivant una senyora considerablement gran k porta un bikini de lleopard, i k al mateix temps és tota ella pigada i pèlroja (en sus tiempos, vaja, ara porta més tint k la mari del quintotercera). També porta un lifting considerable, la senyora, k es posa sota d'un potent raig d'aigua k fa tremolar tota la carn i el temut bikini. Aiaiai. Em centro a la sauna, i decideixo no anar als banys de vapor, més k res pq quan hi entro sembla una mani xunga de lo apretadetes k estan les senyores allà.
És terrible això d'anar a la piscina un diumenge. Per una banda, hi ha poques activitats dirigides i són totes una piltrafilla, i a més, la sala de fitness de dones està tancada. Com k passo de fer el panoli a la sala mixta (a vegades és perillós: diumenge, o ple de iaios k no saben què fer i van passejant els ulls, o ple de nanos ultra-hormonats k passegen músculs), vaig a la piscina directament. El vas gran està saturat; al vas petit hi fan aquagim, i tot de nens esperen a les vores com buitres, a esperar k acabin per poder entrar. I a la pscina de bombolletes, saturació de greixos 100%. Els dies entre setmana hi ha de tot al gimnàs, per la qual cosa a la psicina hi ha una barreja de iaios, gent normal i figurins k es passegen. Però els diumenges no. Hi ha aquells k s'han aixecat pq no tenen res més a fer (oséase, els iaios), els ultra-hormonats i la Santi i jo, k ens posaré en una categoria especial de "perduts in de city". I a la piscina, els iaios. Imagina't.
Imagina't o passa't un dia per la piscina, pq no hi ha cosa més desagradable k veure segons què: algú amb el banyador al revés (quina serà la seva reacció quan, als vestuaris, s'adoni k ha portat durant toooota l'estona el banyador al revés?); masses de músculs deformes de l'exercici; barbis k porten el bikini de brillantines i k porten el gorret posat de forma k no es deformin els seus rulos, ni s'espatlli el pentinat ni es desmaquillin (existeixen, I sure! [m'entreno, vale, passa algo?!]); senyors amb cames mooooooooooooooooolt primes i panxes moooooooooooooolt grans (versió 1); senyors amb mooooooooooooooooooooooooolt de pèl i l'aigua regalimant (jarl! versió 2); senyores moooolt grans amb bikinis mooolt petits (versió 3); i oh, merda, terrible, existeixen!!! dones normals de diferents edats (des de jovenetes a edat crescuda [vàlid fins 50anys aprox]), el k deia, dones sense cel·lulitis! ho juro, les he vist! superfort, osea, la òstia! Ni estan fibrades de fer exercici, ni estan primes ni són barbis. Són extraterrestres disfressats, o una raça mutant. Brutal.
La resta d'individus k queden (pq en queden molts, ja et dic, diumenge hi ha una de gent...!) són éssers normals i mediocres, k ni són molt lletjos ni molt guapos, una mica de tot vaja. Els casos comentats són extrems i perillosos, cal veure-ho fins a quin punt!
En fi, k surto de la sauna i m'espatxurro a les tumbones sobre les quals hi ha llums vermells que se suposa k relaxen, tot i k després de les bombolletes i la sauna, relaxat ja estàs, ja. Tanco els ulls i desconecto.


Fora, els avis k jugaven a petanca s'han concentrat en un petit grup k segueix jugant, potser són els finalistes de la partida anterior, i encara hi ha nens i no tant nens jugant. Avui no hi ha la meva profe de psicofàrmaco asseguda en un banc menjant pipes, i me n'alegro, pq des k la vaig veure amb això de les pipes va perdre molt de respecte...
I res, k és diumenege, torno a casa i aniré a preparar el guacamole...

Ahir em vaig sentir igualet igualet que un replicant. De la mateixa manera k en Roy, que se suposa k és el dolent malísimo, al final de la película, la meva mà dreta es contrau, i noto k els tendons em tiben i no els controlo. Potser és el final dels meus 4 anys de vida programada; tot era absurd i els meus records falsos. Vaig ser creada per treballar al Decath, i al prendre consciència i voler-ne sortir, la meva vida s'ha escurçat, i acaba. Altre cop la contracció involuntària, la mà es mou, s'apreta alguna cosa de dins meu... i no obstant, voldria allargar-ho, estar més temps aquí, conservar aquests records, encara k no siguin meus... perquè al cap i a la fi, he viscut, i he sentit... he fet tant, per insignificant que hagi estat...
I've seen things you people wouldn't believe. Attack ships on fire off the shoulder of Orion. I watched C-beams glitter in the dark near the Tannhauser gate. All those moments will be lost in time, like tears in rain. Time to die.

Intrumissio

Petita aportacio canadenca... no me'n podia estar ;)
I'm so sorry!!!!

Dimarts?

Uo! Avui, dimarts al matí, a les 10:26 minuts, la Sra. Dijous apareix al Decath. Entra per la porta de baix, la veig pq no estic on hauria d'estar, la segueixo. Puja les escales, va directament a la secció de tenis, i agafa les mateixes pilotetes M-30 k sempre. Corro relativament dissimulada pels passadissos per poder arribar a la meva caixa a temps, just pq passi ella, i com sempre truco a la secció, pq a les pilotetes dels nassos els falta el codi. De mentre li pregunto per la targeta client i resulta k no, k encara no la té. Avui té la gavardina entreoberta, per on s'ha tret els diners i puc veure k porta unes claus penjades al coll amb un cordill, i k sota la famosa gavardina du un jersei de color beix semblant al de la gavardina, també intemporal. La visita d'avui és molt ràpida, i vull intentar esbrinar com ve, ja no sé si per curiositat, mite o fàbula, però una nena amb una bici se'm posa a la caixa i no puc esquivar-la, i oh, de cop, tot ha tornat a acabar. Ha desaparegut.
No estic segura d'entendre-ho... Estic confosa.

my freak

uo uo uo!

ei! per fi he trobat alguna cosa que estigui a l'alçada de les vostres freakades...
bé, si més no ho intenta... sé que pocs trobareu la bellesa i l'encant que proporcionen... i pocs apraciareu les hores de treball més enllà de un "uix" o un "ai"... peró si teniu prou esótmac en tinc més de 30... je,je,je no tranki no les posaré ara no es tracta de descobrir l'estat de digestió dels espagetis del dinar...

i posats a parlar del piercing... aqui la supersil no va voler entrar perqué fijo que queia al veure la primera gota de sang... si és que sil ja no som el que erem... ens anem fent grans què se n'ha fet d'aquelles tardes a la gespeta..?

una mossegada, Aram