m'avorreixo

estic cansada de passejar per Londres i de visitar museus. Cansada de no fer res.
Cansada de no anar a sopar a casa la Roser. Cansada de no tenir els frikis per aqui.
Cansada de no saber que fer enlloc.

Pero en fi, dona'm encara 2 setmanes i espero canviar-ho!

cronica d'un mati

si, ja ser que és la teva pàgina personal Sil...peró jo també et vull explicar cosetes


Avui,
Sona el despertador. Em llevo a dintre d'una chabola miro a la dreta i em trobo a dos tius despullats, al davant una calavera humana, a l'esquerre el maletin de drogues i a sota el matalàs una destral.... ... què cony i fotia jo allà? tota la meva vida havia estat un somni i en realitat era un narcotraficant de les chaboles brasilenyes, m'havia ficat dins d'una pelicula de Tarantino?... em trec les llaganyes dels ulls i començo a llegir els papers de l'habitació... Tots de Punk... punk... miro bé els tius i si, van plens de punxes i imperdibles....
punks, chabola, destral, droges....torno a dormir? No que haig d'anar a treballar aixó si lo del treball no era també un somni...
Un gos em llepa el peu que em surt del llit simultaneament que un gat se'm refrega per la cara...EeeeCS.. aquest gos ... .és la MINA..

Llavors punks+chabola+drogues...FLORESTA... si senyor.. i aquest Noi el Tony! hombre serà que no me l'havia volgut tirar cops. I l'altre? no em sona ... llavors...no...si... mrwfgwerg no recordo..... grgrgrgrgrgrrrrggrrr no tinc ni idea de què ha passat i ara aqui al curro amb unes ulleres que fan por.. amb sobredosis de xocolata (els de la secta no podrem pendre café) i té per a aguantar el matí i intentant recordar què hi feia una destral dins el llit? i els dos nois i la calavera? el gos era seu peró jo no recordo que a la nit hi hagués cap gat...

meno.. no ser que estic confós i pensava que escriure-ho ajudaria peró vaig que no

alà un petonàs

PD: Em pots passar el núm de la Roser?
PDD: Si, si és veritat.

escoria humana

Dill matí. T'aixeques, tens una mandra espantosa. T'aixeques i et costa una barbaritat. Però ho fas. Els dilluns matí són els dies de reclutament. Reclutament, com a l'exèrcit.
Recorres mig Lndn fins arribar a Marble Arch. Entres al Mc Donalds. Preguntes. Cap a la planta de baix. Comences a baixar i vas veient k no, k no estas sol.
Més aviat al contrari. Pq em trobo al mig d'una gran sala descomunal, amb tota la pudor a fregits k fa el Mc Donalds, al mig d'una marabunta humana k sembla no poder ser real. Pq a la sala hi ha més de 300 persones, apilades, apretades, dretes i assegudes, ocupant les escales, les taules, els racons.
No pot ser real.
Però ho és.
Una massa humana congregada per treballar al Mc Donalds.
Homes, dones i guiris perduts, tots allà. Mitjana d'edat, uns 30 anys. És a dir, k sóc de les jovenetes. Una feina k al nostre país és una merda integral, aquí la gent s'apila per aconseguir-la. Hindús, pakis, sudafricans, polacs i espanyols, tots drets esperant; esperant alguna cosa, algun fet. Hi ha gent k va trajeada.
Engaga-ho a la merda. És el millor k pots fer i ho saps.
Pero no.
Apareix una noia, suposada "seleccionadora". De vacú en condicions...
Apareix i crida, k si despejeu aqui, k si no empenyeu allà, k estem bloquejant els labavos pels clients... controla tu a les gairebé 400 persones k hi has fotut apilades en aquest antro.
Mentre, va repartint un full on posar 4 dades personals i si tens el permís de treball.
Recordes les imatges de quan arriba ajuda humanitària al 3er mon? Igual. Tot de mans aixecades demanant-ne un, empenyent, apretant, suplicant.
Ara dóna números, comencen al 700 i van fins el 1000 i algo, jo tinc el 888.
Més crits, aparteu-vos, deixeu espai buit, k si apileu-vos allà, k si aixo i k si allò. Crits i mala llet.
En serio cal aguantar tanta merda per una feina igual?
Esperem apilats, mentre van cridant a la massa per fer simulacres de breus entrevistes. La gent intenta acostar-se a la zona d'entrevistes, per sentir quin número avisen, però tornen a començar els crits i amenaçes k et pendran el formulari. Oh, el formulari de la feina! La gent retrocedeix.
Finalment criden el 888, k sóc jo. La gran entrevista es limita a pregntar-me d'on vinc, què hi faig aquí (Lndn) i quan de temps m'hi quedaré. Vinc de Bcn (Spain, do you know, gili?), vull learn inglixxx, i em quedaré molt, molt poc pel k estic veient.
Oh, però això és el k volen! Un contracte de merda!
O sigui k surto del Mc Donalds amb el preciat full blau, k recita: k si no et truquem avui a partir de les 18h, no et trucarem pas, i k no et pots tornar a presentar a la seleccio fins al cap de 3 mesos.

Oh, k bé!
És una experiència mística.
Ser tractat com una pura merda i la gent desitjant una feina de lo mismo.
T'imagines k em truquin? Feina? Hamburgueses?
Fins a quin punt necessitem això?
Fins a quin punt necessites una feina com aqueta?
Pq potser és millor alguna altra feina miserable, mentre tractis amb persones.
Els empleats k ja treballaven al Mc D passaven pel mig com esquivant caques de vaca gegants.
Arribats aquí, el Dcthln és glòria.
Arribats aquí, ser pobre i feliç és glòria.
Arribats aquí, no hi ha com donar-los les gràcies i anar cap a un altre lloc.

Si és k ni la seva sal no sala, ni el seu sucre endolça!! En quin país viuen k estan contents de pertànyer a tot aquest grup? Potser serà per això k arribats als 40 ja no poden riure...

O sigui k ves a pastar, k jo aniré al museu de la ciència, salut i força, ja ens trobarem a l'infern, i allà fregiràs tu les hamburgueses.

passejant per la city....

tu vas pel carrer i et pots arribar a trobar un seguit de coses espectaculars, si mes no, aixo es el k passa per aqui...
passeges, i et trobes mil parcs maquissims.
passeges, i de cop i volta et trobes l'autentic cotxe d'en batman, el Batmovil de la ultima peli k s'ha fet, real, de sopeton, per alla al mig
passeges i et trobes en Holmes, meditant
passeges i et trobes al mig d'anecs bullits penjant al barri xino

si amics-companys-familiars-coneguts i altres sers pululadors... Lndn te aquestes i moltes altres sorpreses k costen d'imaginar... (com, per ex., k et demanin experiencia i referencies per netejar terres...ahhh, adorables anglesos!)
Aixo k veieu i molt, molt mes es imaginable en aquestes terres... i si, quan venen a les nostres terres son uns crancs insoportables... doncs aqui, a partir de les 19h es metamorfosegen i tb ho son (d'insoportables i borratxos), pero sense el color gamba.
Anglesos, joia de la corona, on la gent fa cua per treballar al Mc Donalds...
On les nenes van mig despullades a partir de les 18h, k es quan aqui es surt de festa, amb el ventet gelid k comenca a bufar, i la pitrera enfora (real, us juro k es real, nomes cal passejar per Leicester Square [digase leister-skuer]. Riuades de gent... london... on hi ha mes de qualsevol altre gent k anglesos...
On t'asseus en un bar a prendre algo (bar, ni tan sols pub), i als 5 min tens un angles (dels descrits a dalt) donan-te la tabarra, i als 10 apareix la policia (2 cotxes patrulla i 6 agents) per endur-se l'individu...
London, lloc estrany, on la gent es seria fins les 18h, insoportable despres; on et fan anar d'un lloc a l'altre, riu-te tu del "vuelva usted manana..."; on una samarreta al bershka et costa 20 pounds i a sota hi ha l-etiqueta de 15euros...; on un ordinador et costa la meitat k a cat; on pots comprar coses carissimes, o tirades de preu, es nomes travessar la vorera... on la gent fa cua per entrar a locals insoportables k son carissims pero porten un nom exotic...
Es tot molt estrany...
es estrany pq fa sol, i no fa fred fins k cau la nit. estrany, pq no hi ha la sensacio de ser fora, de tenir cap trauma, d'estar en un mon estrany... potser pq bcn ve a ser similar pero amb petit... i mes maco i menys estupid tot.
Al centre sols hi ha gent jove i mona. No hi ha vells a la zona 1, i els cotxes son espectaculars; hi ha moltes, moltes limusines.
Londres es estrany, desigual, en certa manera fals i irreal. Com si la gent estigues alla de passada. De passada per acomplir la seva missio i desapareixer. No veus mai persones de mes de 40 anys amb cara de satisfetes (els borratxos del bar no compten). Fan cara de grisos, esgotats. Treballar per comprar tot el k la ciutat ofereix, i es molt. Pero comprar i anar al cine i al teatre... estrany, si estas tan gris, tan avorrit... tant al bar, per omplir aquests buits... i de mentre els pubs estan tots plens, plens.

Bonic veure Lndn. Bonic viure-hi una temporada. Bonic i util aprendre angles. Pero no es en absolut comparable a tot el k hi ha a les nostres terres. Mes k res, pq a les nostres terres hi ha gent com vosaltres.
A la vostra salut!

comsopolitzar-se

Heu aqui amics k tinc teclat català, xinxa ràbia!

Bé, doncs avui tocava fer curris pel matí i guiri per la tarda.ç
Cal aprendre anglès, isn't it?
OK.
Pas nº 1. Escoltar de pura arrel l'idioma natiu. Com es fa? Estil Carles d'Ingleterra, of course! Desplegant les orelles parabòliques!
Pas nº 2. Mirar pelis de l'idioma natiu. Oh, oju! a ser possible subtitulades! (amb anglès, clar clar, però és k si no, et perds una estoneta fina! A l'alberg, el famós Afro es dedicava a posar pelis en DVD, però no hi havia subtitols... ah amics, no és pas fàcil entendre una peli en anglès, amb flashbaks i retorns al passat, i "què passaria si...", sense un miserable subtitol k llegir, només entenent les frases curtes i quan algú amenaça a algú altre, pq com k ho diuen tan alt i tan lentament... "I'll kill you..." ooohhh...)
Pas nº 3. Entendre les pelis k vas mirant. Es necessita paciència i diccionari.
Pas nº 4. Tenir "coletillas". És un tema bàsic. A classes d'anglès, quan un company et pregunti algo, deixa-li anar "maybe...". Parlant amb algú k sembla amistós, però sembla k té algun problemillo... "take it easy". Quan estas dient algo i t'has perdut en la teva pròpia frase... "I think,... so..." i despistes. Important!
Pas nº 5. Tenir algun parell de frases de negació, però no excessivament brusques, per quan algú et ralli per la cara guiri k fas. (sí, clar, pq jo tinc cara a guiri, però tots els pakis k hi ha aquí no, oi? imagina't...)
Pas nº 6. Menjar-te moltes, moltes paraules, ometre tantes lletres com et sigui possible en una frase, pronunciar la R com si tinguéssis pa de motlle enganxat al paladar, i al final de la frase, dir algo inintel·ligible, però acabar amb alguna coletilla.
Pas nº 7. Si vas de discret, texans i jersei finet. Si vas de fashion, vestir tan hortera com puguis, amb les combinacions més estridents k et surtin de l'ànima, i k mai portaries per Bcn...
Ja està, ja ets anglès!
De moment encara no tinc l'atuendo adequat, i vaig una mica curta de coletillas, però és un tema k intento perfeccionar.

Aquesta tarda, doncs, a la k ens decidim a sortir de la botiga Mac on estem (ah, si! aquests frikis, per anar al revés, van tots amb mac en lloc de pc, però al centre hi ha una megabotiga amb conexió wireless de free, tu!), pos anirem a donar una volteta pel Soho i per xinatown, a veure si ens volen vendre alguna rata amb fideus per sopar, o això no passa aquí.
Ah, el k aquí passa, és k aquests amants dels xalecos fosforitos són uns psicòpates perillosos, o treuen tan sovint els cotxes de policia per oferir espectacle als ciutadans... Ves a saber...

Doncs res més, crec, petonets a aquells k esteu aquí, i als k no, k es ben fotin, apa! jejejeeeeeeeeee!!!!
salut i força!
(pst, us heu fixat? Ç Ç ÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇ !!!!!! )

:-)

vaja...

una mica rancis per aqui, no? ningu deixa cap comentari, no fomenteu l'amor cosmic... terrible... us quedeu tots sense samarretes de "london, mind the gap". I aixo k m'estalvio, apa!
Aqui el tema de la feina no es cosa massa facil... depen a que estiguis disposat a treballar, clar.
Pero tu vas amb la teva carpeteta de curris, i vas entrant a basrs i botiguetes a donar-los-el amb tota la ilusio del mon... doncs no. Molt sorry i hostories, pero no tenen vacancies, i si no en tenen cap, ni tan sols t-agafen el curri. O sigui, k despres d'unes quantes considerables hores voltant pel centre, acabes... amb la carpeteta plena de CV! Yupi!
No, no yupi.
Pero en fi, Lndn es molt gran, i a algun lloc o altre ens voldran. O sigui k la 2a ronda es a les ETTs de per aqui, la 3a a patejar-se museus per si ens volen de vigilants de sales o el k sigui, i la 4a , a pels pubs. I despres, es torna a comencar per la 1a ronda. I vinga, k no ha estat res!

Els anims no decauen si et menges uns tortellini replens de pernil amb crema de llet i salmonet! Jejejejeeeeee!

Apa, avui per fi unes poques fotos d-alguns dels dies de per aqui.
Mas informacion en el proximo informativo! (logic, no?)
salut i forca! (rancis!)

[hi ha algunes fotos k no se m'han baixat be, o sigui k en penjo menys de les k esperava... i si, a sobre estan tortes... si es k ...]

mes...

Avui torno al palacete reial. Pero aquest cop, ben d'hora al mati. A esperar el canvi de guardia. Constato a la guia: els uniformes han de ser vermells. Espero.
Al cap de mitja hora hi comenca a haver una massa respectable.
Pero encara no passa res.
Finalment se sent una musica de lluny, i apareixen tot de soldadets.
Mes estona, alguns soldadets mes.
Mes estona, una banda.
...................
al cap de moooolta estona, soldadets per aqui i per alla, la banda, timbalers i histories, acaba, per fi.
Total: k definitivament els uniformes k ara es porten son grisos, i k al cap de 20 minuts d-esperar k es moguin i k el jefecillo pari de cridar, ja pots anar plegant veles. No acaba de ser fantastic...

Cap a Picadilly, cap aqui, cap alla, caminant per aqui, ara per alla... uff, la ciutat es gran i dona per molt.

Coses a saber: Lndn te una densitat i gravetat especial. Per poques coses k facis o k sembli k hagis fet, estaras cansaaaaaat, cansat.
No 2: si has de fer algo, fes-ho al mati. A les 5 ja es fosc, i sumat a l'ultragravetat, una son immensurable i eterna t-envaeix.
No 3: per mes k aquesta son et persegueixi, MAI vagis a dormir abans de les 22h, o estaras megadespert a les 5h, sense saber que fer.

foteu-vos mentre agafo bronzo

Diuen k per les vostres terres plou...
JUAS JUAS JUAS!!!
Per aqui fa un solete tremendo! Avui es dissabte i tocava fer el guiri, o sigui k he passejat una mica pel centre i cap a la National Gallery, k es free, i on es free jo hi entro.
Uh, oh, k maco... vaja, resulta k a mi, aixo de la pintura no m-acaba d-arribar... o sigui k miro uns girasols de-n Van Gogh, algun de-n Leo Da Vinci i apa apa, k el dia es fa llarg passejant per passedissos! (uo, mira, ho sento, hi ha altres formes artistiques k m-arriben, pero la pintura, pos ves, no).
Passejant, altre cop el Gran Ben, mirant uns paios amb grans sables i uns cascs amb plumeros...
son ben rarets...
I res, a dinar a casona, ara k puc cuinar, i de moment res mes, k se m-acaba el temps!

Oh, es k es tan dur aixo de prendre el sol al palau de Buckinham... aaahhh...
terrible...
:-)

(fixa-t k et dic, k aqui els anecs son mes educats k els nostres! amb una valla de 30 cm, i no es posen al mig del parc. No la salten! Els nostres anecs estarien picotejant-nos el cap!! )

British people & spanish people

Ahir dic "va, anem a l-embaixada espanyola, a veure k em poden dir". Agafo el DLR, el tube, el bus i plam!, ja m-he perdut. Agafo un altre bus i per fi ho trobo. Pum! I em diuen k esta tancat, k es 12 d-octubre... catxis jo...
Avui dic "va, anem al consulat spanish, a veure ke em diuen". I pim pam, metro i ja hi soc (avui ho tenia apamat...) i em diuen k vagi cap a un altre lloc, on sigui, pero k alla no . I penso, k bordes aquests spanish... I vaig a la conselleria laboral. I em comencen a donar papers i papers, i en definitiva, k hi ha comunitats k estan molt millor organitzades k la spanish, pero k jo vaig acumulant papers. I plim! em trobo k estic omplint un paper per les oposicions a auxiliar administratiu. Pos vale. Pos venga, total, a mi tant me fa omplir aixo com treballar al Mc Donals (... si gent si, quan un es pobre perd els ideals... la questio es poder menjar... ah, k maco poder sentir-ho en propia carn!! [...] )
En fi, k despres vaig a entregar-ho a la conselleria d-educacio, on em diuen "ah, vale" i salut, pero jo insisteixo sobre si saben de classes d-angles i i i... i k vagi al meu petit ajuntament i pregunti alla.
Conclusio: britanics > raros, pero a vegades eficients
spanish > marca de la casa, poques ganes de fer, pero si caus be a algu, t-ajudara en tot el possible.
K macooooooooooooooooo i entrenyable!!
esta plovent i gaudeixo del meu equip Quechua. No m-enduc comissio.
Tot be per aqui, total, estressada no estic...
salut!! ;-)

lost in translation

pq jo llegeixo i pronuncio tal qual "lost in transleixon". Pero no, per ser angles t-has de menjar quantes mes lletres i paraules millor. O sigui k si parlo amb qualsevol persona NO anglesa, pero k parli angles, l-entenc, pq parla mes o menys normal. Pero si es angles... ui, ja l-has liat! sisi, bla bla, pero no hi ha manera. I li acabes dient k si, pero k adeu, k vas late.
Avui he comencat les classes d-angles.
Les FREE english lessons, vaja. Aixo esta ple de xinesos. Tots van a altres classes, i es prenen aquestes de reforc. Menys els very poors like me. Pero en fi, k aqui estic.

Aquest mati he anat al Decath lndn. Carajo, tant espai, i tan buit. Es considerablement gran, pero no esta ple a petar com els de Bcn. I de gent, ni et dic. Buit. Imagina una superficie igual a la de Dcthn l-Illa, pero amb unes 15-20 persones i uns 10 venedors. Aixo no triomfa ni p-atras. O sigui k molt working alla no hi ha, per tant em toca seguir lookingant for a job.
El plan es k de moment, les coses no pinten per estar-se aqui massa temps> Pq es car, lleig i ranci, i pq no vull gaire, la veritat. O sigui k ja veurem quan em tonreu a tenir aqui... jeje, pobrissons! De mentre, seguire fent aixo, pulular around the city (k ve a ser "di ciri", aqui cada qual pronuncia a la seva manera i se suposa k s-entenen...), fer el guiri, i sobretot, gastar poc poc poc!
I despres, algun dia, vindran les vaques gordes... Body Pump, bcn ciTy, tardes a la platja, quedar amb els amiguetes, gansejar, mirar dvds al sofa i treballar poc, pero el suficient com per viure felic.
Ara k, estant a lndn... si venen les vaques, tindran encefalopatia espongiforme???

vitamines

Torno cap a Greenwich, despres de iluminar-me el dia, fent el guiri.
He sortit del underground i em trobo el big ben davant els morros. Londres es diferent si tens pasta o no tens pasta, si vas a currar o fer el guiri. He anat a fer el guiri. No en dubtis k tot es molt mes maco. Algun dia podre baixar les fotos i veureu...
El big ben ben gordo, i jo fent la mateixa foto k el meu papi ens va fer a mi i a ma germana ja fa mes de 10 anys : al costat de la cabina de telefons tipica, i el big al darrera. Tipical London. I la noria, i si, soc pobre i no hi pujo, pero, i lo maca que es?! I m-arribo fins al megapalacete, i no hi soc a temps a veure el canvi de guardia (del qual, despres m-expliquen k es pur teatre, k la musiqueta k toquen es la de james bond i missio impossible, ja em diras tu de la serietat anglesa...), pero li demano a un d-aquells paios k em deixi el barret i m-hi faig una foto. K avui soc guiri!
Estic cansada, torno a Greenwich (pronunciese grinix). Nomes al costat del big ben he sentit multitud d-espanyols, pero cap catala. Calla, ke sento? Dues noies parlant catala? Oh, baixen just una estacio abans i no em dona temps a enxampar-les. Catxis.
Vaig a l-alberg, deixo els trastos, vaig al super a comprar algo per omplir el meu miserable estomac. Estic a punt de sortir del super i veig les noies entrar. Ein?
Dubto. Em busco la vida o contacto?
Estic dubtant.
Em busco la vida.
Marxo.
Buscar-me la vida es contactar tb.
Les espero sortir del super.
Contactes en la 3a fase.
Els ensenyo l-alberg, deixem trastos, agafem coses, anem a sopar a la residencia on elles estudien angles (pasta gansa!!! k paguen les nenes). Pa amb tomaquet i pernilet i tonyina i pate, tot importacio spanish i d-aixo ens alimentem.

Diumenge, hem quedat per anar al museu britanic. Fent el guiri pel centre. La cosa te mes gracia si tens molta pasta i entens l-idioma, pero tambe quan sents els k paguen una pasta i k parlen pitjor. Juas, d-aqui una setmana les coses seran diferents, i els fets estan per veure...
See you!
(pronunciese si-ia)


[les vitamines son les k em falten per la caca k estic menjant i l-ajetreo k faig amunt i avall. Aviat arriben fuets??]

un altre dia k he passat aqui, sense morir-me de gana, pero sense menjar res autentic; sense fer gaires coses, pero acabant esgotada; sense more'm gaire, pero pagant un dineral... ah, si, londres es fantastic!
si elgu em ve a veure i em truca i no responc, es kno hi soc. He emigrat a paisos tropicals on tinguin accents als teclats. I on hi hagi un barbut milanyero manant i els cubates sonin lliures... jeje! o no, o estic treballant el decathlon... o he anat a australia, k es mes barat... la vida, k no el vol (i pq carajo venen aqui els australians?) que hi fan? pero si els seu pais es millor! no? mmmm... dubtes...
Aixo de l'horari britanic es terrible. Imagina't, arribes i vas a dormir a les 10 pq estas cansat. ET lleves a les 7 pq ja no tens mes son. Dines a la 1. Sopes a les 7. Tens una son terrible a les 22h. Ja ets britanic. L'angles no importa un pimento ni xorrisso escalivat. L'horari. I aixi vas fent, dia rere dia. I cada vegada mes avorrit. Oh, aixo de ser pobre es terrible. I els k estan a l'alberg son tb pobres (o no, els k no s'hi estan 2 dies i marxen a veure altres coses). Els pobres donem voltes per Greenwich (on esta el meridia? jo no l'he trobat! no estava per aqui?), anem als llocs justos,i mirem de gastar el minim possible. I com k ets pobre, a les 22h a dormir, pq no pots nar a prendre res i estas cansat per estranys motius magnetics. I allo d'anar aprendre algo? i kedar amb els amics a les 23? ciencia ficcio, xavals, ciencia ficcio!

perdues i guanys

MIra, de moment he perdut una de pasta k no t'explico... i una de temps buscant els accents i apostrofs k no vegis, k em fa mal escriure amb faltes...
Ahir vaig a comprar una phone card i el pakistani de l'oficina de correus em mira i directament diu "to spain, isn't it?" yes yes, faig cara de spanish? nono, es k parles amb el seu accent. Ah, sera l'accent de "no en tinc ni idea"
Com k soc rica (juas juas juas.... snif!) vaig a comprarme un mobil, pq em ve de gust gastar. £50 k em marxen volant. Compro el Loot i vaig a un parc (n'esta ple) a buscar pisets. Truco a alguns. Amb alguns no ens entenem i salut fins una altra. Amb un s'i i vaig aquest mati a veure el pis. British dels cullons tu: cutre salsitxero, pero l/habitacio esta be, pero em demanen per setmana £80. Yes yes yes. Surto i truco a un pis dels k ahir no em vaig entendre, amb mes calma, i demanantli k m/ho spelli tot. Ah, isjam vol dir per ell east ham, ok, alla estare a les 17h. De fet, ja hi soc, pq abans m'he perdut, o sigui k ara faig temps (em queden 4 horetes d'espera). El pis aquest val £55. Per poc maco k sigui m'hi apalanco, tu! En fi, k tinc gana i no pq el meu horari s'hagi britanitzat, es pq es la meva hora d'esmorzar!
Apa, de moment res mes, vaig a explorar aixo, k al cap i a la fi, es com la india, pq entre 100 immigants toticolori trobes un blanket (en aquest cas, jo)
Salut i forca (pa mi, porfavo)

malalties

les k m`agafaran, pq m`haure de vendre un ronyo. No se on estan els accents i no tinc temps a buscar-los, ja us apanyareu.
Ni fa fred ni plou ni la gfent es anitipatica, ja no se com deprimir-me. Ah, si, pels preus! Pero en fi, buscare alguna coseta on caure morta, aixi sabreu on recollir el cadaver. Ja tinc telefon nou i tinc de tot, l-alberg esta la mar de be, i no hi ha molta vidilla, pero no sta mal.
Aixo, k no fa ni de bon tros la rasca k fa a tona i ni plou i ni rastres d-humitat. Seguire buscant. Buscare pis, de mentre, tot i k estic disposada a caminar tot londres abans de pagar un sol dels bitllets de metro, k estan cap als 2pounds el senxill, k son uns 3 €, k ja t-ho faras tu.
Doncs aixo, k tot be, algun dia mirare d-estar mes estoneta i escriure algo millor, pero avui fare algunes gestions a veure si trobo algun lloc on viure. I mira k esta be aixo, tu. A veure si m-agafa algun xungo, pq star aqui de turista no te gracia. Salut i forca¬ (osti tu no hi ha c trencada, rancis!)

uo

Marxo i no em dóna temps de posar el k havia de posar, ni unes fotos megaxules, ni els freaks, ni un bon redactat... ho deixaré per més endavant, però les coses s'aniràn fent de mica en mica.
De mentre, finiquitació temporal, i només una cosa...
I was here!