29.11.05

primavera, estiu, tardor

29.11.05
Aquesta setmana sembla com si una capa gris de miseria hagues caigut per aqui. Potser nomes soc jo, o potser l'hivern accentua visiblement les diferencies existents. Potser son ambdues coses.
Tot i aixo, m'alegro k la pluja londinenca sigui tan abundant com la catalana, es a dir, practicament nul.la.
Suposo k molta gent tb se n'alegra.

I et trobes parlant amb un escombriaire procedent de Gahna, k resulta ser llicenciat en politiques. I el maxim confort i satisfaccio es poder fotre els anglesos quan aquests et tractin com una merda (pq ho faran, no en dubtis, si el teu nivell d'angles no es ideal. Comentava ahir un noi k parlant be l'angles, els de la ETT es van riure d'ell a la cara, i k no, k no tenien res per a ell, k tornes quan no tingues accent). Aleshores, quan et mirin malament, pel color de pell o accent k tinguis, el k has de fer es ser fort i dir, ei!, k tb parlo angles, fota't tu! A mi no em va acabar de convencer i penso k tornare cap a les vostres terres, pq per viure entre desgraciats no val la pena. Ja en tenim prou amb nosaltres mateixos.

Per altra banda, el meu cervellet sucos i tendre aguanta prou be. Algunes regressions k de moment no tenen consequencies i alguna breu desesperacio al veure el preu dels lloguers de pisos, pero crec k sobreviure. Sobretot ara, k estic contenta de veure com ja vaig sortint de l'adolescencia tardana i no he desenvolupat simptomes evidents d'esquizofrenia, i de debo, en cervellets com el meu, aixo es una sort.

Ultimament, pero, tinc estranyes percepcions desagradables. Vull dir, sento com si estiguessim cremant la nostra salut, el ble de la nostra espelma com es deia en les faules k llegia de petita. Com si s'escapes de les nostres mans. Per aixo, basicament per aixo, pq sense salut estarem tots ben fotuts, cal aprofitar el moment present i lluitar per aquest, i sobretot, cuidar-se molt i mirar al travessar. Potser acabo obsessiva amb aixo i m'agafa agorafobia, no se pas, suposo k seria tan surrealista com si a mi em vingues un atac d'anorexia (jarl, flipes tu k m'estaria jo mes de 12 hores sense menjar!), pero per si les mosques, cuideu-vos tots, ok?

28.11.05

Aqui, ara, avui

28.11.05
Doncs mira, em fa un mal l'esquena terrible, pq l'unic k surt de lloc, en lloc de ser l'astella del meu dit, son les molles del matalas. No es k em faci mal l'esquena, es k tinc literalment els musculs de color barrufet de dormir en aquell matalas. Em costa moure'm sense dolor, i no hi ha manera d'obtenir un massatge, de forma k el k faig es moure'm poc, o moure'm com un bloc. Maco maco.
L'Astella (amb majuscules, ja forma part de mi) no surt, deia, i no sembla k tingui intencio de fer-ho. No hi ha manera d'aconseguir farigola i fer una infusioneta per desinferctar-ho, i l'unic k es troba facilment aqui son els esquirols (ui, si, k bonic), pero no crec k una infusio d'esquirol em desinfecti el dit, o sigui k tinc encara menys dit utils a la ma.
Respecte als panellons, be, siguin reaccio alergica o no, aquest mati comencava a notar la seva bonica presencia en els dos dits index k tinc (pq soc aixi de punyetera i en tinc un a cada ma, mira tu). O sigui k si, els submergeixo en aigua... freda o calenta? tria, pq aqui no hi ha la opcio mixta, ah, carai, 2aixetes, 2 temperatures, a fotre's!
Mentre, vas pel carrer i a part de supermercats, el k mes abunda aqui son les cases d'apostes, k sempre estan concurregudes. O tenen molts diners a perdre, o en tenen molt pocs, amb lo qual creuen k en poden guanyar. Mala vida...
Veig un policia k porta un estrany barret de policeman, ah, no, es k porta un gorro pel fred i a sobre la gorreta de poli, pero mes aviat sembla un xampinyo.
I continuo baixant en aquest sublondon, passant pel costat de gent molt menys afortunada k els k es veuen quan vens a fer el guiri. Vagabunds k porten amb prou feines una jaqueta i roba bruta k abriga poc, molta gent amb defectes fisics (molta coixera i dificultats per caminar hi ha per aqui. Potser hi ha mes artitis o artrosis o alguna cosa k deu fer aquest temps pervers). I jo passo per aqui amb els meus mitjons forclaz 400 per travessies glaciars, la meva jaqueta per travessies polars i les meves bambes aquatiques, i se que a la vida tinc una sort immensurable, i el k desitjo es k la salut no ens falli i postergar aquesta sort el maxim de temps possible, creant-la, sense confiar en el desti, construint mons ara k ens es possible, i estimant tot allo k tenim, pq la situacio no aguantara gaire, no pot aguantar gaire, pq cau pel propi pes.
Mentre, a la casa britanica emmoquetada on estic, hi ha un campi qui pugui generalitzat, pq ningu esta disposat a aguantar aquesta situacio perennement. El casero emigra la setmana k ve, les italianes de l'habitacio de dalt tb, el periodista en 2 setmanes, i jo no estic disposada a quedar-me gaire mes temps veient com em floreixen els panellons.

O sigui k aquesta es la situacio d'avui, k al cap i a la fi, ni es maravella ni es desastre, es simplement sintonia amb el k passa per aqui. Nomes espero k el retorn no sigui en va, i poder obtenir allo k realment vull. Un somriure estaria be, vaja.

Oh, Aramet, no hi ha pedres en aquesta ciutat, ho sento...

27.11.05

Wake up, it's a beautiful morning!

27.11.05
juas!
Aconsegueixes aixecar-te del llit i lluites per posar una rentadora abans k ningu, els diumenges esta molt transitat el tema. Se k mentre jo estic aqui, algu esta traient la meva roba de la secadora, pq els torns son continus, i no hi ha temps a perdre quan es tracta de la rentadora. I se qui es aquest cop, se k el periodista k va de guaperes per la casa te la seva roba a la rentadora mentre la meva s-esta donant un bany de vapor. Se doncs, a qui donar la culpa si no la trobo perfectament seca i en bon estat. La casa es la casa, pero la rentadora es la guerra.

Avui el dia s'ha llevat ennuvolat, cosa k vol dir k no fara un fred excessiu... mentre puguis esquivar el vent. No portis guants i gorro de llana, posa't bosses de plastic. No es el fred el k mata aquests dies, es el vent k petrifica, k fa k la sensacio de fred baixi en 15graus. Talla el vent i seras felic. Sobretot, mentre vagis per carrer, no et moguis gaire, no toquis a ningu. Rasca't el nas i et caura a terra, petrificat.

Ei, no es k Lndn sigui una ciutat horrorosa, te els seus punts. Es nomes k NO es una ciutat alegre. Depen d'on vinguis et semblara fantastica o no. El meu mon era la pera, aleshores aquest lloc esta un xic mancat de sentit. Pero repeteixo, NO es la ciutat. Son les experiencies previes el k ens permet comparar. I d'aixo n'estic contenta, d'haver estat tan felic com pq la suposada ciutat de les mogudes em sembli el k em sembla. ;-)

Per cert, sobre la rentadora, m'ha deixat les tovalloles negres. Oh, snif.

I et lleves i esmorzes el teu fantastic te (oh, no! ho sabeu? k en aquest pais del te, son tan guarros [ho son, ho son, realment ho son] com pq venen les bossetes de te sense cordillet? cada vegada has d'engrapar la bosseta amb els dits de la tassa! [i amb la cullera, clar, no soc tan garrula], pero, vull dir, i l'elegancia britanica? es falsa!!). Esmorzes el teu de de 28p 80 bossetes i escoltes la musiqueta corresponent. Banda sonora Reseirvoir Dogs (k algu faci arribar reiteradament les meves gracies al psico-Manu per passar-me temps enrere la peli, descatalogada al nostre pais, el seu mail sembla estar saturat...).

Oh, vas a la dutxa i et claves una estella al dit anullar de la ma esquerra. Una fusta marro k no pinta massa be, i k encara esta dins meu en aquest moment. Curiosament, estic perdent sensibilitat a les mans, sobretot a l'esquerra, cosa k dubto molt a interpretar com un bon senyal. Noto els dits, pero estan atontats. La meva cirulacio sanguinea s'ha rallat i m'engega a pendre pel sac. Algu em convidara una setmaneta a alguna illa tropical? oooh, vaaaa!!!

de mentre, comprovem els k estem per aqui k, cada vegada k algu del propi pais et truca, fa sempre la mateixa pregunta: "i que, ja parles angles?". Hoome, doncs encara no tenen cap injeccio de coneixements, k nosaltres sapiguem. Si, parlo angles. Mira : "How" . "Name my silvia is" K no es angles? aixo es pq no heu vist la guerra de les galaxies, Yoda, versio original! Pregunta'm el k vulguis, k no ho sabre. Deixa'm en pau i puc comencar a parlar. Les coses son estranyes, i tot i aixi, no aconsegueixo k els meus dits entrin en calor...

22.11.05

Invasions varies

22.11.05

Eis!!!! holes!!!!
Que tals? Buenus la càmara està al hospital, sort de la Mire que ahir fent el cofi em va comentar que potser era culpa de la funda... i sort d'això pk he anat al Hospitalcamarero i em diuen que se li ha donat un cop i que res de warranty i jo coi... po llavors he fet ullets de pena i murritus de bona nena i salto i dic "po la funda és oficial no?" i em diuen que sí... llavors les meves dots de persuació dient que segurament era per culpa del click de la funda i almenys s'ho miraran i abans de fer qualsevol reparació em trukaran... en el cas contrari de no fer aquesta jugada (osia gràcies Mire per donar-me la idea) no l'arriben acceptar!!!!! buenus doncs Sipia ja ho veus no he donat el CD a la Roser po amb les de la Plana ha sigut un xic més fàcil (és k pel Decathlon d'allà baix no vaig) i et diré més: potser aquest dissabte la Mire i jo coincidim en una festa inagural d'un pis... po això està per veure pk clar Blanes queda lluny ;)
La foto me l'ha enviat la Mire i te la penjo en el seu nom!!!! Jo tink les targetes que avui no que és tard, però un dia d'estus les descarrego al meu laptop... osia que si vols que en pengi alguna m'ho dius!!!!!
Animuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuus que aviat estàs aquí per omplir-te de turrons (les neules no que son per mi)

Regressions

No estic segura de per que, pero aquesta gent te un toc retro k els treu tot lo high tech (...) k puguin arribar a ser en sa vida.
Hi ha un auge d'Abba que ni te cuento, caramba (pero no es aixo el k em molesta). Em molesta k les aixetes d'aigua freda i aigua calenta estiguin separades. I coses d'aquestes, pero en fi, crec k ho he comentat ja. (i es estrany, pq no aconsegueixo recordar allo de nou k vull dir i escriure, pero ni de broma mandarina treure jo les mans de les butxaques i els guants per apuntar-ho, pq se'm petrificarien els dits. O sigui k mas de lo mismo, apa).
A veure, on estava... ah, anglesos. Aaaahh, quant d'amor k es respira aqui...


Esperava el bus i pensava en psicopatologies, no se per quin motiu. Crec k em convindria rellegir el llibre de psicopato. Algu ve cap aqui a portar-me'l? va, k es un cop d'avio!

avui no acabo d'estar inspirada... es dificil, no se a qui he explicat que per mail, si m'estic repetint, si es nou, si ho he dit en posts anteriors... oh, crec k anire a fer processons amb els hare krishna. Em donaran de menjar?

La meva mama, pel dia de reis, i nomes un cop a l'any, fa la carn mes bona k hagiu provat mai. I jo hi sere per menjar-ne!!!

21.11.05

Home home, k us despisteu!!

21.11.05
Sembla mentida, carallo!
K aquest passat dissabte va ser el meu 3er NO-aniversari! K era 19 de novembre, carai!
Sembla increible com es desenten la gent dels compromisos seriosos com aquest... Us ho perdono (a tots, pq nomes em van felicitar 2 persones, previ avis de l'important dia k era), pq ho recelebrarem pel febrer, per exemple, quan em resitui i pugui fer un espectacle ben digne.
Home home, k ja fa 3 anyets k tinc la bonica planta semiautomatica k em va regalar el jipi-floreta-reciclat-convertit-en-progre Dellwood. Per cert, que tal esta la meva planteta? ha tornat a florir? es taaaan maca... aaah...

Be, que passa per aqui dalt? K fa un fred del copon. K estic dins el badulake conectada i tinc les mans entumides pel fred. K dormo amb un edredo i 2 mantes, i mitjons, of course. K estic esperant a k arribin els primers panellons, k no tardaran, i em faran esclatar mans i peus. Adorable, oi?

A part d'aixo? Be, k es bonic visitar la ciutat des dels busos. A no ser k tinguis pressa, clar, pero no es el meu cas. El problema es k mes val k arribis al lloc k vols veure abans de les 15h, si no, ja sera fosc. Ahir vam anar a un temple budista, tu. Tipic de Lndn? Home, doncs no, i que? El plan es patejar-se tot Lndn i rodalies, per al menys dir, "mira quantes coses he vist, i tu no". Per xorres k siguin. El temple n'es un clar exemple, crec k es nota.

mmmmm... algo mes? pos crec k no, de moment les coses estan aixi. Em pregunto que vaig fer dissabte... no ho recordo...

apa, doncs res, a cuidar-vos dels refredats i fer bondat!

18.11.05

Si lo se, no vengo

18.11.05
Ara no recordo com es diu aquell presentador de TV k encara ara deu fer "saber y ganar" (TV2), i k anys enrere feia el famos "si lo se no vengo". Algu ho recorda?

En fi, k despres d-estar una temporadeta per aqui, la situacio es estranya. Hi ha un conunt de persones (immigrants a mig-llarg termini, tots, cap guiri quinquenal) que es pregunta, intensament: "on redimonis es la magia de Lndn?" . Pq se suposa k la te, no? No ho se... hi ha comportaments estranys, es tan caotic, tan dificil de definir... pq es un sentiment d'indiferencia total. No, no s'hi esta malament, pero... pensant-ho be, tampoc s'hi esta gens be. I el sentiment general es @quan balbucegi l'angles, desapareixo".
Potser es a partir del 7 juliol, on , a mes de treure les papereres, l'ambient va resultar mes hostil i complex. Tothom trepitjant... mmmm... no es bonic...

Pero en fi, k aqui estem, i k el Mac (nom coloquial del l-Apple centre) estava a petar aquesta tarda, amb tot de buitres esperant per cacar algun ordinador lliure. Des d-aqui, al badulake de Totenham (+-), sento les pandaretes dels krishnas k deuen passar per fora (estic d-esquena, i ja no val la pensa ni girar-se). Oxford Street esta a rebentar (literal, qual manifestacio anti-guerra fa 2 anyets, al bell mig de pssg de gracia), no pots caminar, no hi ha mes sortida k intentar avancar per carrers laterals. Els llums de nadal estan oberts des del mati a la nit, tot i k clar, tampoc es k al mati hi hagi un sol espeterrant, ja no... Fa un fred molt digne de la plana de Vic, i tota la gent k conec d'Europa del sud (calid, tot...) pensa en tornar. Som uns pamplines, segurament.
Comparteixo habitacio amb una noia italiana (que quan parla rapid [italia, angles potser no aprenc, pero al menys, un xic d'italia tindre] no entenc absolutament gens). Comentava k ahir va caure per unes escales. Mesuravem reaccions. Jo he caigut i fins i tot m'he desmaiat pel metro (lipotimies, aixo k te una) de Bcn. Resultat: tot de iaies al voltant, gent aixecante els peus, personal del metro organitzant i distribuint... La bambina explicava que passa a Italia quan una ragazza s'estimba: tot de cavallieri (o buitres, k en dic jo) ajudant a la bambina, ragazza, cosa bella, blablabla.
Deia k havia caigut, de morros a terra, colzes pelats, i la gent passava brunzint al seu costat. La gota k vessa: el k, literalment, li va passar d'una gambada per sobre.

Serem uns pamplines, pero crec k preferim ser pamplines felicos. Felicos i amb c trencada, seria la bomba.

Tambe esta absent la gran festa i moguda de Lndn. Sortim d'angles a les 18h, i hi ha cua en un munt de locals per entrar-hi ja. Entrar de festa a les 18h??? Potser no seria terrible si no miressis els preus de les entrades de locals cutres...

Buf, en fi, k una experiencia es, pero es k sembla k ni aixo, pq com k tot esta esterilitzat de sentiments, de passio, de ritme... no sents res, no fas res, nomes et mous i pulules... es tan absurdament avorrit, k ja no esperes k et diverteixi i puguis riure a cor k vols, pero per favor, aquesta intangibilitat es tan aguda que tampoc hi ha manera de deprimir-se!!!

[La nausea, de Sartre, potser un sentiment similar a tanta absurditat i buit, pero es k es tot tan llunya... potser, la insoportable levedad del ser... oh, el cervell se'm torna sec i ranci, de no utilitzar-lo, ara si, necessito alguna ajuda k me'l faci grassonet i rodonet, oh, pofavo, caridad, vitaminas!]

16.11.05

Riete tu, amigo

16.11.05
Quants dels que llegiu aixo heu estat a la Biblioteca d'Alexandria? Es gran, impressionant, de fet, buida, pero alhora grandiosa mes k res pel mite k porta darrera.
Pero, quants heu estat a la Biblioteca Britanica? Wow! Es descomunal, grandiosa, increible. Com k son britanics no pots anar enlloc si no ets un d'ells, pero aixo no treu k la biblio sigui la re-pera. Res, nomes es un apunt tecnic. K val la pena fer-hi un vistasso (per els llocs on et deixen , clar).

Recordo encara la petita biblioteca de Torello...

El Mac Centre

Es com un temple mistic, blanc. Els sacerdots van vestits de negre i porten tots les credencials i un I-Pod penjat del coll, amb l'anagrama idolatrat de la poma mossegada.
Que es un lloc on pots provar toooootes les novetats en ordinadors, i ves, tots tenen internet. Aqui estic, vaja, conectantme de gorra. Que es el k mes m'agrada.

En fi. L'entrevista del dia era al Mango. Esperant mitja horeta al carrer, amb tot de nenes fashion, i esperar mes, entregar el curri, i pum, 3 preguntes i pa casa.
Ah, doncs molt be.
Mes de 700 persones per unes poques vacants.
Mira, ja t'hi acostumes. A que qualsevol cosa k vulguis fer, dedicar-te, idea, el k sigui... sempre hi haura unes 100 persones davant teu. Amb el mateix formularti a la ma.
Italianes, franceses, la meitat de la peninsula iberica, xeques, russes, polaques... que vols, que hi es!

Aqui al Mac no fa fred, pots conectarte i tb seure-hi una llarga estona. Expliquen com funcionen alguns programes, i tb pots escoltar musiqueta. Temple.

Hi haura algun dia en que tornare, i les coses seran d'una altra manera. No estic segura de com, pero seran d'una altra mane3ra.
Com al 2013, k hi ha d'haver una disrrupcio temporal, les coses seran diferents, des d'altres perspectives. Pq, imagina't, si en lloc d'una disrrupcio temporal al 2013, hi hagues un virus mutant k ens fes papilla a tots, no t'alegraries d'haver estat felic el temps suficient?

salut doncs, i anem per feina!

15.11.05

Aqui

15.11.05
Com es deia abans, si no estas aqui, es k estas alli.
I podies afegir-hi "uo, uouoo".
Va ser un gran hit de la epoca.
En aquest temps on jo visc, pero, les coses son diferents.
Hi ha les mateixes cases i jerarquies k al segle passat, quan encara no existia el hit k us comentava.
Hi ha les aixetes d'aigua freda i aigua calenta separades, fins i tot a llocs internacionals, fins i tot a llocs renovats.
Hi ha moquetes per tot arreu.
Les cases estan superpoblades, per poder pagar-ne el cost, pero aixo nomes la purria. Purria k es un 90% de la poblacio. La resta compra al Harrord's. Que deu fer tb una eternitat k existeix.


Encara sento aquella veu k em repeteix el mateix quan tanco els ulls, una i altra vegada, i no acosegueixo realitzar-ho, pero estic aprop, mes aprop.

No, no haig de matar a ningu, tranquils.

14.11.05

mala llet k corre pel mon...

14.11.05
vista la mala lleteta de ma adorable germaneta k es dedica a posar fotos re-lindas de la dolca infantesa (te la tornare, lo juro delante de dios k jamaas volvere a pasar hambre...!), pos deixo els comentaris poetics k havia pensat i em dedico a dir no-res.
de fet podria teure-la i posar-ne una de ben maca de meva i una de ben lletja de seva, pero pa que... pq caga-la? si es k som aixi...
aiiii...
pos mira, per aqui les coses van fent. Van fent amb un fred de la punyeta, vaja. Fa un solet maco i rodonet, pero al mateix temps, n o pares de veure morts (ho pilleu, ho pilleu? k fa fred i l-ale fa vapor, i... ho pilleu?) en fi...
crec k tornare molt molt proximament,a en un meset rodonet, i em posare a ser una pija recalcitrant, en la mesura del possible, treballar per algu ben insoportable i guanyar uns dinerons... i estudiar per ser la mes psico-guai de l-'univers, per quan sigui la re-ostia, xuclar-vos la pasta facilment i en poc temps en una terapia regressiva intelectualoide de 100€ l'hora. Bonic, oi?
en fi, k ara no se m'acut res mes, era nomes per no treure les fotos que la dulcinea ha posat i fer-les baixar un xic.
salut!

12.11.05

Ja que tu el tens mort...

12.11.05

Vist que tu no hi penges res des de fa temps he decidit fer de germana gran i penjar-te coses no molt afavoridores jeje...
Ja voras ja ;)
Animus!!!!

8.11.05

Colosal, porque yo lo valgo

8.11.05
Que vols fer a la vida?
Quin es el teu objectiu?
Que esperes obtenir?
Que estas disposat a donar?
Per a quina finalitat creus k has estat creat?
Has estat creat per algun motiu?
Estem aqui perdent el temps?
Que et mou?

Jo vull estar amb les persones k m'estimo i prendre el te.
El meu objectiu es ser felic, la qual cosa no significa una permanent, estable i tranquila placidesa, sino el continu oscilar entre allo plaent i allo (lleugerament) disgustant, motiu pel qual llavors esdeve mes plaent allo agradable.
Espero obtenir certa estabilitat mental i fisica per transformar en realitat allo k verdaderament desitjo.
No es fa res donar sang i llagrimes, tot i k prefereixo no haver-ho de fer, i quedar-me treballant unes horetes per poder pagar el sostre sota el qual prendre el te.
Per a que hem nascut? Es diferent a per a que hem estat educats. A com hem crescut. Es confus. En una altra espoca hagues estat mes clar, pero en absolut mes facil.

Si, estic perdent el temps.
No, estic aprenent a modificar-lo.

Indefensio apresa. El colom k picoteja la llum. La rata esperant k caiguin els pelets. Apretant la palanca compulsivament.

Quan en Ged s'enfronta al monstre, sap k massa lluny no es prou lluny.
I ambdos tenen el mateix nom, la mateixa sang.

Ets tu.
Un mirall.
Soc jo.
Com sempre.

3.11.05

malos tiempos para la lirica...

3.11.05
en aquests moments tinc gana, moooolta gana...
tot i k encara em puc comprar menjar, de moment... a saber fins quan... Un pais on tothom esquiva a tothom... on ser gris es gairebe obligatori... hi ha gent estranya, be, tots, pero pots estar parlant molta estona amb una persona pq despres, en 5min, despisti totalment... acostumen a ser noies... els nois son iguals k quan venen aqui.
Ostres, es k quan estic davant l'ordinador se m'oblida el k havia d'escriure, pero al cap i a la fi, la idea es una sensacio melancolica i fosca, no trista, pero no es alegre. No es allo k surts de la feineta miserable, pero k era feineta i et donava calerons, i vas cap a casa contenta, pq pots fer-te alguna cosa ben bona per dinar. I croquetes! I mires el culebron, llegeixes els diaris, menges un gelat de postres i a la tarda vas a donar un vol pel centre, o a veure la Roser, o empipar algu, o posar-te a ordenar l'habitacio, o mirar el marujeo per la tele, o anar a la fnac a veure quins dvds tenen d'oferta, o quedar amb alguns freaks i passejar simplement... o anar al cine, o sopar al japones, o donar una volta al vespre i pensar k el mon es teu.
Pq no ho es, pq es paga.
Cada petita parcel.la, es paga. Estar content, a la resta del mon, es paga. Anar a qualsevol lloc, tiket. Anar al lavabo, 40p.
M'agradava el meu mon on ser felic era gratis.

No, no estic malament. Es nomes aquella melancolia... tan i tan logica quan es fa fosc a les 4h de la tarda.

FELICITAAAAAAAATS!!!!

Moltes felicitats!!!
És que nena no saps pas el que costa aconseguir el teu numero angles!!!! ;)
Congratulations :)