i ja que hi som,

BON ANY!

Puresa

Torno a tenir fred als peus. El meu panelló del dit petit del peu esquerre em molesta. Porto unes estúpides sabates que són tan incòmodes com fredes. I lletges, ja k hi estic posada...
Però no permetrem, jo i les meves múltiples personalitats recorrents, k les coses segueixin per aquest camí...
NO!
Me'n vaig!
Sí!
M'en vaig a l'Illa!
Yeah!
Vaig en busca i captura d'unes fantàstiques botes, descomunals, brutals, tremendes, grandioses, fantàstiques i fabuloses. Botes multiusos, k aparentin ser mones i siguin recòmodes, k pugui semblar nena-maca però pugui patejar a algú en cas necessari. Botes anti-panellons.
Sí, estic decidida a encaminar d'una altra manera la meva vida...
el camí de la càlida comoditat.
I mitjons, em compraré mitjons negres i jaquetes, i jerseis i i i....................................

aaaah... :-)

mama, és broma, només vaig a mirar, NO em compraré RES. Nooooo, què vaaaa...

P.D. el títol no té res a veure, però he oblidat la idea inicial...

dinars familiars...

sense comentaris...

Surcoman's power

Reuneixes a un grup de psicòlegs pringats i el k resulta és un jolglorio.
És el més semblant al paradís de coneixo.
Una colla de personatges particulars, units per allò k manca: la serietat.

Estic en procés d'aprendre com es pengen els vídeos. De moment, fotos en una qualitat pobre i una explicació mediocre, però qualsevol està per fotorreportatges entre carcajades...

i us asseguro k, al despertar, encara tenia en surcoman al cap...

núvols

Retorn a la ciutat on el fred intens ve a ser una coseta càlida càlida, dolça dolça...
Okupant una casa i dormint en un catre malestant, mentre torna a començar tot el procés de construcció. Altre cop...
Però torno a estar a la terra on es pot ser feliç sent pobre.

Primer pas: agafo el carnet de l'Europolis de ma germana i em regalo 2hores del més autèntic i fantàstic dels balnearis. Hidromassatges, piscinetes, sauna, banys de vapor d'eucaliptus, banys de llums relaxants, fregues de gel i passatges de contrastos d'aigua gelada (i no, no cobro comissió, catxis, per dir com mola aquest gimnàs!). Un-dos-tres, la meva esquena reneix i ja vaig començant a semblar jo altre cop.

Segon pas: em disfresso de profexional executif i vaig a la caça del lloc de treball perfecte. Aquell, vaja, en el qual es treballi poc i es cobri molt. És un pas k haig de perfeccionar, vaja.

Tercer pas: comprovar el congelador. Es busquen croquetes. Tendres, sucoses i ben grosses. Me les menjaré amb molt de gust i plaer després i només després d´haver saborejat les fantàstiques costelletes de xai k m'esperen a la nevera.

Quart pas: recuperar-me del megagripasso, cosa k estic aconseguint... deixant fet puré a tothom k passa pel meu costat... ejem, ho sento...

Cinquè pas: quedar amb tota la colla de jipis, freaks i altres monstres k corren per aquestes contrades. I sense por, eh!!

oh! les costelletes de xai em criden! ara k ja puc, miraré de començar a penjar tot de fotos... en un altre moment, ejem!!

salut!!! :-)

flotant en un núvol...

sang i fetge

dolorós, terriblement dolorós.

He tornat.

I com els grans herois, ara k ja he complert, puc morir en pau.

Més o menys, pq no en ting ganes encara, ejem.

El k vull dir és k tinc un increïble megarefredat descomunal k fa passes de gegant avançant directe cap a la grip. Em destrossa els músculs, ossos, nas i resistència nerviosa. Em trobo fatal.
El fantàstic llit on dormia a lndn m´ha destrossat lésquena (en serio, no és metafòric), per la qual cosa pròximament hauré dánar a un fisio (algun amic k sigui fisio???? catxis, tant loquero i tanta història i quan estas apurat no serveix de res). Tb sáccepten vales de bonus de massatges terapèutics i balnearis. Pst, germana gran, k tinc intenció de robar-te el carnet del gim i anar a fer el vago a la piscina!!
Arribo a aquestes terres i fa un fred descomunal i una boira k no deia veure a 3 pams. Uuuuh, k guai, he tornat!!
El refredat és realment cru (serà la flu? [eehhm... grip, flu-cru... ho pilles, ho pilles? és bo, ejem?]) i a aquestes altures ja m´ha provocat 2 boniques i quantioses hemorragies nasals k em deixen encara més ens els ossos (ah, però no, k estic "rodoneta de cara").
Em trobo fatal i vull fondre'm.
Vaig a hivernar.
Una determinada molla del llit se´m clavava sempre a la cadera i gairebé no puc caminar.
Tinc l'agilitat física i mental d'un pollastre coix.
Recordo una època en k havia estat caches i tot... ahhh...

"es busca... :"

per comecar, algun miracle k em tregui el megarefredat k porto, d'aparicio intsntantania i efectes devastadors (oooh, el meu pobre nas esta caient despellejat...).

Anem a Abbey Road, buscant un pas peatonal trepitjat pels Beattles, entre d'altres. Trobem, basiament, l'unic pas de peatons k hi ha en tot el carrer, i evidentment, un grup d'espanyols fent les fotos necessaries. Hi ha algun raco de london on no hi hagi espanyols? ho dubto intensament... fins i tot, si ensopegues amb algun angles mentre fas el guiri (nomes mentre fas el guiri), relaxa't, el mes probable es k parli espanyol... gran lloc per aprendre angles!!!

en fi, queden contades hores de permanencia en aquest estrany mon, per anar a parar a un altre no menys estrany... certa sensacio de panic.

Es busca, doncs:

- habitacio esteril d'invasions alienes i perilloses (no es necessari el color blanc ni parets acolxades). Pistola de raigs lasers a ser possible.

- coberteria, nevera amb congelador, sofa i altres coses k ara no recordo

- platja tropical interior amb vistes a la placa

- pringat k vulgui ordenar l'habitacio de tona sota les meves indicacions (basic, basic! no val estil mm "aixo aqui i aixo alla pq ho dic jo", nononoooooooooo)

- donatiu de 50.000€ per la beneficencia de la Santa Nena


apa va, vaiga afer algo un xic mes productiu. Es k els mocs se'm posen al cervell, pero si hi ha voluntaris i donatius, no us talleu, eh?!

salut i forca, k en un plis hi soc!!
(i tornar a utilitzar la c trencada, amb accents... aaahhh... bonic...)

apatrullando la ciudad

Dissabte i arriba amb el cap de setmana un fred molt digne de la plana de Vic. Em pregunto cap on coi he d'emigrar per esquivar el fred. En qualsevol cas, no cap a on estic. Estic segura k els lloguers a illes tropicals son mes barats... tot i k els sous segur k tb son menors... si es k hi ha feina. En fi, el fet k tothom em digui k a la plana fa un fred de la punyeta, no estimula el mes minim les meves ganes de retornar. Curios. Un moment curios, al sortir de casa i destensar els musculs... implica moltes coses

En fi, k dissabte anem a Cambridge, i t'asseguro k el k vols quan arribes es estudiar alla, estudiar i coneixer, estudiar i aprendre, i trobar, gent, coses, fets, vides, histories, ments.... woooow... Cambridge es com una ciutat sortida d'una pel.licula. Increiblement bonica, plena d'edificis grandiosos, maravellosos, misteriosos i harmonics, heures enfilades a les parets i l'herba verda rodejant tot i tothom... i tot d'estudiants en el dia de la seva graduacio, amb les togues, de diferents colors, les seves cares i somriures... gent de tot el mon k ve al mateix lloc amb el mateix objectiu...
jo tb vull estudiar a Cambridge!!!

Mes info en proxims posts,
salut!

(es k aqui al mac necessiten els ordinadors per vendre'ls, no nomes pq jo els utilitzi...)

des de Russia, amb amor

Aquests dies el fred ha estat suau, pero sembla k te intencio de tornar...
be, es k resulta k he estat fent el tonto massa temps posant fotos tontes i contestant mails i responent enquestes xorres de ma germana, i no em queda mes temps per posar alguna historieta decent, o sigui k res, k estic viva i k ja escriure algo en un altre moment.
Salut!

(i desestresseu-vos, home, desestresseu-vos, k ultimament la gent esta k no para...)

Bec te mentre engoleixo turro de xocolata k em va portar la mama... mmmm... estic a casa... estic a casa? on estic? on es casa? (moment de panic al constatar les fets)
Estic a casa bebent te i menjant torro de xocolata... calma...
Pel mati em passo pel tesco i em compro una cameera d'usar i tirar (si, la meva esta a l'hospital greument ferida, per aixo fa temps k no hi ha fotos decents per aqui...). Em compro una k val menys de £3 i k diu k es especial per weddings, i jo crec k per weddings o no, es la k vull i m'anira millor. He dit.
Surto del tesco i enfilo cap al metro (avui m'ho permetre, no es d'hora i vull arribar aviat a la meva destinacio).
Vaig a temple, si, hi vaig. No se la seva significacio historica, nomes se el k vaig llegir al llibre de dan brown, i en fi, ja k estic per aqui, m'hi passo a fer un vistasso, no? Vaig per entrar i un senyor em diu k no, k estan fent missa. Ah, pos vale, espero. Dono una volta per les rodalies, i resulta ser una zona incxreiblement maca, bonica, avui hi ha una llum especial k fa ressaltar els colors. Hi ha placetes petitones amb algun brollador d'aigua, els arbres tenen fulles de tots els colors imaginables i hi ha roses florides. Els unics habitants de la zona, son, pero, tot d'alts executius k treballen per alla. La zona te connexions politiques, hi ha poca activitat passejant, nomes les persones k totes trajeades, van rapid d'un edific a un altre. La zona no deixa d e ser bonica. Finalment la missa acaba i puc entrar. Mes persones tb estaven esperant, i tots ens dirigim de cop a la part circular de l'esglesia, oblidant la resta. M'acosto i miro les tumbes (k no son tumbes), ah molt maco. Tots els guiris fem el mateix, crec k tots estem alla pel mateix motiu. Faig alguna foto de rigor.
Al bus per venir al centre, es continua veient lo bo i millor de lndn. Una sra gran portant un barret de papa noel amb trenetes k venen als xiringuitos turistics. Em pregunto si el porta pq te fred (aquests dies no en fa), o pq li han regalat o pq li fa ilusio, o...

la red es basta e infinita

(Mokoto Kusanagi dixit)

ei, k canvio de roba!!!

no soc precisament la barbie peinados ni la nancy modelitos, pero vaig ben limpita y aseada, k consti!
i avui, l'altre modelet!
apa, ja esta.
( Dellwood, satisfet o necessito mes modelets? pq si vols, pots regalar-me algo de roba estil fashion-krishna... jo encantada )

mira qui parla!

em llevo i noto k alguna cosa em molesta al peu. Miro. El dit petit em fa unes punxades, una picor particular. Observo detalladament. Oh, vaja...
Tant mitjo tecnic i tanta tonteria i al final ja el tenim aqui, ha aparegut: el panello. Al dit petit del peu esquerre. En fi doncs, bon dia. El dia k no tingui astelles ni panellons estare un xic millor...
Visita al camp de l'Arsenal, k en fi, vaja, el del Barca es millor. Suposo...
Fem fotos de rigor (de moment, i k duri, sense mortis) i pululem per aquesta ciutat amb el bonobus k aquesta setmana si k hem comprat, lujasso lujasso lujasso.
Les meves reminissencies de lepra desapareixen a mesura k m'hidrato amb una supercrema hidratant del Superdrug k val poc mes de £1 i fa miracles. Miracles economics, se'n poden dir.
Novetats... mmmmm... crec k no gaires mes, potser si, pero al cap i a la fi, no ho recordo...
ultimament hi ha molts policies al carrer i algunes parades de metro tanquen temporalment, cosa k augmenta la meva ilusio de retornar cap a caseta, pq aixo fa una mala pinta k ni te digo vampiro...
O sigui k res, a menjar entrepans de fuet i ser felic, k aviat estic aqui a donar guerra!!!
(oh, si, guerra, pq tinc el caracter mig angles ja, i resulta dificil...)

P.D. no us perdeu el link a la pag de ma germana on apareix fent el freak versio gimnasta estil teletienda madrugada. Pero en versio elite, of course.
Ejem...
(aixo de canviar de modelet tan sovint no es porta!! fixa't en el meu exemple!!! :-) )

ueji

que es el mes divertit de Lndn???

el Mac centre!!!!!!!

yyyiijaaaaaaaaaa


(oh, baby, saber k tot es perenne a la vida, es bo o dolent? TOT... oh, digues...)

visions...

En fi, k aqui estic, amb molt poc temps pq estic fent frikades amb les fotos.
Coses basiques:
1) han vingut els meus papis corrents a Lndn per treure'm l'Astella del dit. Si, i nomes per aixo. No per fer turisme i coses d'aquestes no. El meu super-papa em va treure l'Astella (k ja s'havia comprat tele i dvd i posat cortines dins el meu dit) mitjancant una complicada operacio de cirurgia k va durar aproximadament uns... no se, 5 segons crec. En fi, k ja estic lliure.

2) em porten un llibre en spanish per passar l'estona, el codi da vinci, k no, encara no havia llegit, i resulta k segons posa una nota a la primera pagina, jo vaig regalar aquest llibre a ma senyora germana l'any passat? really? en serio? tinc amnesia? uo?

3) venen els de l'agencia aquest mati a tocar la moral a la casa on visc i em diuen k no, k no he pagat el lloguer. Li dic el paio k se pire (molt educadament, of course [la italiana encara en pijama]) i baixo a l'agencia, on el sr. Michael em te por o algo, i diu k tot correcte, error seu

4)l'aigua esta provocant una estranya reaccio a la meva pell, assecant-la mes del k es normal i fent-me sortir tot de crostetes, per la qual cosa semblo entre laprosa i sarnosa, pero amb estil. El k mes gracia em fa es k es la mateixa aigua k em bec a diari. M'estic distorsionant, ho veig, ho noto, ho sentooooo...

aixi estic

de visita

Toca fer el guiri per Lndn...
El cementiri de Highgate... la cosa mes peliculera k he vist, pero es real! Lapides tortes i antiguissimes cobertes d'heures, boirina, esquirols saltant entre els arbres alts i frondosos... Un bust gegant, un cabezon k veus des de lluny, la lapida de Karl Marx. Les dones mortes, pero, no acostuimen a tenir nom propi, tenen nom, pero son "dones de...". Ve de lluny el tema.
Fent cua davant el megalocal k se suposa k es l'Astoria, una interminable cua de frikis k dona la volta a la mansana. Nens vestits de gotics i pinarrajeats en plan tetric, tota una monada veure'ls tots juntets aixi ordenadets...
Per Charing Cross, un escoces, sortit de Braveheart, exactament igual, amb la faldilla (de color marronos amb quadres, no el tipic vermell), escalfadors i el mantell amb el qual s'embolica el cos... igual igual k a la peli, pero al mig del carrer, passejant amb un colega k va vestit normal, i t'adones k no, k no va disfressat, k va aixi pq vol.
Hi ha partit de l'Arsenal i el nostre barri s'inunda de seguidors (esta molt proper a l'estadi). Hi ha una immensa cua (immensa de debo), pero arribes a l'origen i t'adones k no venen entrades alla, sino k es un xiringuito de l'horroros fish&chips.
Et decideixes a ser guiri al 100%, i ens gastem la pasta al museu de la cera, k es realment una passada. Una foto al costat de la Buffy! (yea, soc friki!), i el capita Pickard, i en Sean Connery, i en Bogart, i les altres superestrelles habituals... realment es maco ser guiri, es logic k qui esta aqui nomes 2setmanes torni encantat de la ciutat. Si es k quan et gastes pasta ets ben rebut a tot arreu!!
l'Astella continua dins el meu dit, no sembla k tingui intencio de sortir, pero de moment encara no tinc el dit lila... s'agraeix.
I continuem aqui, a l'Apple centre, on connectar-se es gratis i bonic.

El colmo de la mala sort es k s'estrellin aquell parell amb helicopter i, ejem, estiguin sencers. A vegades el mon pot ser millor. (ho sento per les persones sensibles)