17.12.06
diumenge
A Taradell, fira de Sta. Llúcia, la típica fira on hi ha una mica de tot (des dels k venen coca [de la k es menja!!], a llibres per aprendre a utilitzar la part de cervellet k no utilitzem [en alguns és més, en altres menys, ejem], a arbrets de nadal i acordeons...).
I un grupet amenitzant la jornada, clar.
I per dinar, dins el menú del dia, el plat estrella: Siervu.
Què és el siervu? és la versió de la plana de cérvol, diguem k justament ens hem zampat el cosinet d'aquest bonic animaló aquí retratat. K ens hem tragat en bambi!!! jujuju ;-)
pel pròxim dia, queda pendent aquest nou animal autòcton de la plana, el coll-llarg plumón aquest k mira amb cara de mala llet, possiblement coneixedor k acabarà a la cassola... fia-te'n, dels humans!!
13.12.06
foticos
Dinar nadalenc, tot de personajillos per casa... molta gent que parla en llengües estranyes i un petit suís k ni fa dos metres ni porta esquís al coll...
bonic arbre de nadal, no? (encara k només es vegi un trosset...)
En David, per variar envoltat de noietes, i en Cuesta, fent un recital de coneixements, siguin quins siguin
I Núria, sense un borrall de neu, però amb una rasca molt digna.
Perles
- Jo, quan curro, el que faig és anar a dormir vestit (convençut)
- Sil, avui et veig molt nítida... (amb els ulls mig tancats i assentint amb el cap)
Un altre dia k pugui em dedicaré a posar fotos vàries de temps ençà.
De mentre, això és el que hi ha.
Mira, la meva inspiració va i ve i no hi ha forma d'actualitzar de forma decent aquest blog... aighh...
4.12.06
paneroles!!!
Però no, amics!!!
El món està ple de petits sers k són igual de molestos i asquerosets k, buenu, tampoc faré comparacions, encara no vull un linxament, ejem.
El cas és k cada dia, navegant a peu per aquest mar de ronya i desesperació i considerablement pudent (aaaiiii, k bé s'hi està al meu pobleeeet, net, polit, amb gent com el tio de ciudadanos per catalunya, però net i polit, i una església amb unes campanes k tenen com a única missió tocar la moral, però aaaiii, quin aire tan net i quina terrassa més maca k tinc!), deia, k per aquí a ciutat, cada dia (si mires al terra suficient com per esquivar les caques de gos no recollides), pots trobar esclafades a terra, com a mínim, un parell de paneroles gegants.
Marró clar o marró fosc, enoooormes, amb les potes espatxurrades contra la superfície terrestre, amb una taca sota el cos enorme i sucós k se suposen les seves entranyes... puaj. Ah, però aquestes no són les pitjors, no. Les pitjors són les paneroles vives!! Ràpides com un llamp, enormes, movent-se pel teu costat, temibles, fent una fosca i àgil sombra k espanta, tan ràpides, tan grans, amb aquell cos tan i tan puajjj... suposo k en aquesta ciutat tenen tot el k poden somiar.
L'altre dia, la lucia etxebarria (o com s'escrigui, amb tots els respectes), escrivia un article on deia k al seu àtic n'hi havia trobat una. Buenu, a mi se me'n refot k la sra. k abans era una revelació com escrivia i k ara sembla la pilar rahola en sentir-se el centre de l'univers (oigh! és k trobo k els seus articles han baixat tant, i els seus llibres tan plagiats... amb el k m'havia agradat, caram! la caiguda dels mites, el ocaso de los dioses...), deia, k si al centre de madrid, en un àtic k segur k val una pasta i és molt amunt, tb tenen invasió de paneroles, és k carai, o el món s'omple de merda o és ... nono, és k el món s'omple de merda!!! aiaiaiaiiiiiiiiiiiii!!!
(jarl, final precipitat k són les 7 i vull anar a casa, ho sentuuuuuuuuuuuuuu!!!)
ah, per cert, tothom sap sobradament què són les paneroles, oi?
22.11.06
varietats
19.11.06
diumenge
4.11.06
ACTUALITZACIÓ!!!!!!!!!
El peluxín més maco del món, el tigretón i el cadallet. Tot meu! :-D
La castanyada, amb castanyes tradicionals i tota la parafernàlia corresponent, a part d'alguna bruixa escapada del mateix infern tenebrós.
Els panallets de la mama...
I una particular festa d'aniversari...
Una bonica i impressionant cua k no vaig fer.
Més freaks, aquest cop els de la feina, en un sopar d'aquests k es fan no se sap ben bé per què, i dels quals cal fugir abans de mitjanit, pq després tots es transformen degut a substàncies espirituoses.
La Balbi, recuperada després d'un any, la ampostina (o com se diguin els d'amposta) amb qui vaig compartir misèries a Lndn.
5.10.06
A vegades la sort pren moltes formes, i simplement, no som capaços de reconèixer-la...
2.10.06
Hi ha coses k són pura rutina, poden ser avorrides o realment desagradables. També hi ha coses k són boniques, divertides i simpàtiques. La qüestió és estar viu i poder-les viure totes.
Avui tinc son, bastanta, i tot just entrar ja tinc ganes de sortir. Tinc ganes de seguir llegint el meu llibre i estar tranquila durant un parell d'hores.
Suposo k no és reconegut internacionalment i ni tan sols a nivell de barri, però a l'explorer fan unes grans hamburgueses k, menjades amb gana, són glorioses.
un altre dilluns...
:-)
27.9.06
el barco se hunde...
La vida és estranya, i a vegades pots saber el futur sense conèixer el passat.
Per això no en tinc ni punyetera idea de si les factures de fa 2 anys estan o no pagades, pq simplement, a mi em van dir k seiés aquí.
El cas és k com k acostumo a tenir fred als peus, no tinc ganes de tenir-los submergits gaire estona...
porti a la illa k porti això...
avui no estic massa contenta. No estic trista ni enfadada, però estic apàtica, i m'agrada encara menys...
26.9.06
lluitant per mantenir el pis net, k sembla una competició contrarellotge, pq quan acabes de dalt has de tornar a començar per baix...
per mantenir aliments tant a l'estómac com a la nevera, pq si només estan a l'estómac, al dia següent tindràs gana, i si només està a la nevera, la gana ja la tens...
lluitar pq els cucs gegants camaleònics k d'estranquis es mengen les meves plantes, i amb els sers milimètrics que hi habiten...
lluitar pq les mosques es mantinguin fora de casa...
intentar ser més ràpida k jo mateixa planxant k posant rentadores...
córrer per poder tenir temps d'anar al súper a comprar quelcom per omplir recipients estomacals i neverils...
afanyar-se per tenir temps...
i finalment, poder arribar a casa... aaahhhh...
jaure al sofà i espatxurrar-se llegint un llibre mentre per la tv fan anuncis de la peli k estas veient, apurant tots els moments...
buenu... moltes fotos de gresca i xerinola no tinc en aquests moments... però la veritat, és k estic contenta...
12.9.06
foticos
Des d'una fantàstica i deliciosa paellada (oh, quin antoju k teniaaa!!!), on es pot observar clarament els k treballen, els k observen, i les aficions generals... fer el vago.
A continuació tenim un grupet d'arraplegadets ben bufons, simpàtics i eixerits, exercint els fantàstics sopars de traje de luju, al mig de la platgeta, mentre uns tractors aixafa-sorra ens volien aplastar i desmuntar el xiringuito. S'observen sers estranys, ex-jipis reconvertits, gnoms errants i altres mutacions còsmiques.
Tenim davant una de les delicioses amanides de la Laida, i un grupet de personetes demostrant una gran activitat i diversió, la mostra representativa de l'oci de la joventut: apalancar-se al sofà. Dinamisme pur.
I per últim, allò k tota l'afició esperava: la representació gràfica de la nova làmpara d'Ikea k adorna el menjador, el qual ha calguit netejar i ordenar profundament només pq la llumeta dels nassos (k tant va costar de muntar [i per la qual cosa va caler ajuda ingenieril]) no desentonés en excés.
Admireu-la, companys:
(i si tinguéssim un endoll aprop i la poguéssim connectar, ja seria la bomba, ejem!!)
4.9.06
l'arquitecte
Déu és res, el res, la nada, pq déu és universal, i l'únic universal k aconseguim tenir és no-res, la concentració màxima per arribar a la buidor, al res, k no és ni un espai buit ni negre ni blanc, simplement és el no-ser i la no-existència. La nada.
I potser ja ho deia Sarte en "el ser y la nada" k no vaig arribar-me a llegir pq, ups, vaig extraviar, i tanta d'altra gent k no he consultat ni conegut ni llegit, però són coses k surten dels sers k formem aquest estrany i ambigu conjunt, i m'alegro d'això i del fet k el coneixement experimentat en 1ª persona és molt més grandiós i enriquidor k cap altre.
I m'agrada veure i saber que aquests duendecillos ens anem escampant i de tan en tant retrobant, cada qual més perdut, més boig, però cada dia més lúcids.
El k qüestiono, però, és una altra cosa. Diuen k déu és l'arquitecte del món. ("diuen, diuen"...). Què en pensen d'això els enginyers? ein???
(sí, aquesta era la pregunta)
el cas és k estaven despedint en David per milionèsima vegada pq el tio no para, però, oh! pànic i terror! en David no marxa. Vaja... mira k podriem dir-li k el trobarem a faltar i bla bla bla... però no hi ha manera de treure'ns-el de sobre, i es queda aquí, continuant fent de fraguel viatger, però aquí.
Les fotos les posaré quan hagi arreglat el k haig de fer, hagi planxat i netejat tot el pis i no vulgui dedicar els 5 minuts sobrants llegint un llibre. O sigui k potser d'aquí 2 o 3 setmanes estàn aquí. Que bé, oi? ;-)
Per cert, situo a la Laida com a cuinera estelar del moment, pq la seva lassanya de verdures està impressionant (per més k digui k se li desmunta, és increïble) i la salsa al pesto és increïble. L'Eli queda en 2on lloc per les empanadilles de carn estil argentí. I ma mare vol la recepta de totes les coses. Jo de mentre aniré menjant, k em diuen k haig de créixer. :-)
may the force be with you!!!
30.8.06
la saviesa interior
Si el cos et guia per un camí, el més natural és fer-li cas. Pots entrenar-te per arribar a tenir més potència o més agilitat o elasticitat. Però el cos sap els seus límits. El cos és poderós.
Aquell k va dir fa temps k "si tu cuerpo te jode, tu jódele más" va acabar prenent potents antidepressius i en un bonic centre d'internament (cas real...).
Aleshores, per més malament k em trobi, si el meu cos em diu k té gana, molta molta gana, i k vol unes hamburgueses ben sucoses, amb tot de greixos saturats, què li haig de dir jo??? K sí, és clar!!
En fi, k ja torno a estar a la feina i el meu estómac ja no em vacila, intento saciar la seva gana en la mesura k m'és possible i intento k el colesterol no em rebenti des de dins.
Mens sana in corpore sano, era així, oi?
;-)
29.8.06
k viene el lobo!!!
28.8.06
somatitzacions
Avui ja era ben fosc a quarts de 7 del matí. Mal de panxa, mareijos... no, no vull anar a treballar. És difícil. Saps k pots caure rendit al llit i per fi estaràs bé, no hi haurà ni més dolor, ni nàusees, ni mareijos. Si segueixes dormint, a les 9 estaràs curat, perfecte de salut i a punt per un nou dia. Però massa tard per ser un dia normal... Caldrà excuses i justificacions i un petit infern personal (oh, el superjo, gràcies progenitors per crear-nos-el tant i tant elevat... [és lleugerament sarcàsric, clar. En el fons crec k en certa forma admiro els k, dia sí dia no i dia tb troben una excusa o altra per no fer el k han de fer... tot i k no deixen de ser impresentables, clar]).
L'altra opció és aguantar-te i seguir el procés d'automatització i on aquest et porti.
En aquest últim cas, acabes podrit, amb unes ganes nules de res i de tot, amb nàusees encara a les 3 de la tarda sense gairebé haver menjat res, i amb atacs de singlot k es perllonguen durant tot el dia.
Ah, k maco és tot, com m'agrada la meva feina.
Quan arribi a casa encara serà clar i m'estiraré a l'hamaca a llegir un dels llibres k divendres em van regalar (de forma optativa-obligatòria, sí, però i què?!) i jauré al meu jardí aromàtic i més endavant, potser, cultivaré un hortet i serem jipis de nou.
Mama, què viu a l'hivern? (de vegetals, em refereixo...)
I avui m'he escapat i he anat a la facultat, i he retornat a l'associ. Algun psicòpata havia tret totes les nostres fotos. 5 anys penjant fotos pq algun dropo les tregui arrencant-les amb mala llet. Aiii, inconscients... el poder segueix sent...
un tio k no fot res en tot el dia i k ha entrat amb una camisa rosa i k resulta k serà la òstia pq és jefe (k no el meu)(i k igual serà per sa germana la sòcia, ves tu a saber...) , m'acaba de fotre un rotllo impressionant sobre les seves histèries habituals... chuky power! la sonrisa psicòpata està a la cantonada!!!!!
argggggggggghhh!!
treieu-me d'aquí...
25.8.06
És una de les coses k m'angoixa de l'hivern. Pura foscor. I fred. Em llevo i és fosc i ja no puc anar amb màniga curta a l'estació a esperar el tren, haig d'agafar alguna samarreta per posar-me (i k em servirà per protegir-me, junt amb un gran mocador, de l'aire acondicionat de renfe).
Clareja quan espero el tren i fa fresca. Hi ha qui comença a dur jaquetetes. Al cel no hi ha orenetes, però alguns pardalets fan saltets pel terra, tot rodons.
Aviat tornarà a ser hivern. Tornarà a ser nadal i any nou i febrer i fred, i amb una mica de sort, una nova primavera. Quantes coses poden canviar en un any? Tota aquesta franja de perduts de la mateixa o similar quinta, on estarem? A vegades fa por...
I altre cop, una altre vegada, a seguir esperant el cap de setmana...
si tan sols fes solet, d'aquell de primavera, el justet per fer la fotosíntesi i reganerar-se, créixer, viure...
aaahhh...
:-)
24.8.06
NO PASSARÀN
Això és una amenaça.
Cada vegada k entri a casa vostra la registraré i us miraré malament. No m'hi deixeu entrar si no voleu. M'és igual. Però vull k tornin les meves pel·lícules, de les quals una d'elles era un regal de ma germana i vaig haver d'insistir molt pq me la regalés, i l'altra està descatalogada.
Qui m'ha robat Pulp Fiction i Closer???
mort al traidor...
(estic realment enfadada i ofesa, això no es fa, carai)
21.8.06
Són gairebé les 10 del matí de dilluns ves-a-saber-quin-dia, el cas és k crec k era final de vacances i s'havia de tornar a treballar... dic "crec" pq a aquestes hores només hi ha una persona al despatx, i clar, si l'horari és de 8h-15h, potser és k ens hem despistat... no pot ser k la resta de gent vingui amb 2 hores de retard... nooo... sii???
nooo...
tinc l'ull dret vermell com un tomàquet degut a fenòmens paranormals, però potser és sufucient pq em donin la baixa per llarga enfermetat... nooo??
darrera el sofà hi ha una làmpara d'Ikea k sembla un ovni o un xaiet blanc, una cosa estranya k ocupa molt espai i és ben inútil, però k dóna un toque de "modernillos" al pis... o sigui, k no encaixa ni p'atrás, però clar, com k pagar-la tampoc la vam pagar, no ens queixarem ara... però potser ens podriem queixar del dissenyador, pq serà molt fashion, però vam haver d'anar a cercar a tot un sr. enginyer industrial pq muntés aquest garbell de peces inconnexes...
mira, just són les 10h i ja som 3 a l'oficina, vaja...
i tb tinc un bonic cranc taronja de peluix, molt, molt maco. Tb és de l'Ikea, i m'agraden els bitxos tous de l'ikea. M'agrada el meu cranc i la meva granota, i tb els coixins gegants.
Vaja... ara em toca obrir consulta mentre mss. Blondie fa el cafè... seré una pèssima secretària, però els surt a compte pagar-me com a tal i tenir tarifa plana de psicòleg... arggghhh...
buenuuu, k tingueu sort ...
mai, mai havia estat tant traumàtic això de tornar de les vacances...
16.8.06
El temps està tan atontat k m'ha fumut enlaire la pluja d'estels d'agost, les tardes a l'hamaca i les ganes de fer quelcom fascinant.
No tinc ganes k s'acabin aquests 15 dies. No vull tornar-me a aixecar quan encara és fosc per anar a un lloc k no vull estar. Passar mil hores fent res de bo.
Per què no tenim cap parent llunyà a les amèriques k estigui forrat i ens passi una sucosa subvenció vitalicia?
Estic tan lluny k ni tan sols penso a endur-me la càmera per fer alguna fotico per posar al blog...
em fa mal l'esquena, necessito un massatge hidratant relaxant i tonificant, però miro la tv i ja no sé si el k desitjo és k no em faci mal l'esquena o la hidratació, tonificació i relaxació.
Hi ha iogurts amb gust de galeta, amb vitamines, amb calci, amb fruita triturada, amb fruita polveritzada, amb suc de fruita...
La pasta de dents et pot enblanquir les dents, donar-te frescor, protecció 24 hores, resistència al fred i amb una mica de sort, serà la mateixa pasta de dents qui et farà el massatge.
Però em perdo en els dubtes de si vull el massatge hidratant, tonificant o relaxant, o potser energètic, o amb l-carnitina per re-formar-me, o simplement anar a la corporació dermoestètica i k em facin nova, se suposa k arreglarem l'esquena així...
Hi ha mil opcions i totes absurdes, i se me'n fum tot plegat, només k aquests 15 dies durin una miqueta més, siusplau...
4.8.06
3.8.06
què fem a la vida?
http://www.youtube.com/watch?v=bUu5z2KuDlo&search=d%C3%ADas
1.8.06
hi ha universos paral·lels? en quin estàs millor/pitjor? fins a quin punt estas satisfet?
van fer un castell de focs molt bonic per la festa major de la garriga...
es pot viatjar pel temps? quines repercussions té? més universos paral·lels??
i els meus pastissos de xocolata eren realment bons, sobretot el bombó de xocolata, pq no en va quedar gens ni mica...
és millor prendre's la vida a nivell molar o mol·lecular? som un tot global del qual formo part i sento com a tal o sóc un ens individual i com a tal puc experimentar el lliure albir?
quants cops t'has sentit sobrepassat pels estímuls exteriors k es magnificaven al teu interior? però a escala 5, ja saps...
...
25.7.06
beautiful day
Intento arribar a la dutxa, però xoco contra les parets i m'hi aproximo rebotant aturdida. L'aigua surt eternament calenta i amb una desmesurada pressió, per la qual cosa costa encara més k se'm desinflin els ulls de sapo k encara no he pogut obrir.
Funciono per mecanisme automàtic, el k significa k puc fer gairebé de tot menys mantenir una conversa. No obstant, agraeixo al meu cos el suport tècnic k em presta degut a la baixa cerebral en múltiples ocasions, i k resulta gratificant saber que hi ha algú k t'acompanya (el meu cos, clar).
En fi, que en un periode de temps relativament curt em transformo en una persona espitosa i accelerada i és més, amb els ulls oberts, tot i k segueixo funcionant mode automàtic.
Sóc capaç de posar rentadores, fregar plats, plegar roba i sortir corrents de casa d'una forma més o menys presentable, esperar i agafar el tren i apalancar-me en algun raconet on perdre la consciència en un breu termini temporal.
Si Renfe totpoderos et deixa, clar. Pq ara k estem a juliol i mig món fa vacances, l'altre mig es congela dins els vagons de tan nostrada i estimada companyia ferroviària.
Oh, trenets de seients rígids i icòmodes, k fantàstic k és acompanyar-vos en la vostra glaçada travessia!!
En fi, que avui no hi ha qui hagi pogut dormitar i aprofitar la tediosa hora de transport errant matinal, tinc el refredat considerablement reforçat i continuo tenint gana.
Però quan arribi el vespre i jo posi els peus dins de casa, el món exterior desapareixerà, i jo treuré la secadora i escamparé tot de roba neta sobre el sofà, esperant k algun dia algú la planxi, em posaré uns pantalons curts i samarreta de dominguera per estar per casa i caminaré descalça, agafaré alguna cosa freda per beure de la nevera i pujaré a la terrasseta, on m'enfonsaré en una hamaca al mig de plantes tropicals i miraré els estels sobre el meu cap i tota la resta es fondrà i començaré a somriure.
23.7.06
FOTOS VARIES
Des del xamuscament de la casa de'n Noel per sant joan i saxofonistes de mentirijilla, passant a sopars de psicomonstres i freaks en general...