30.8.06

la saviesa interior

30.8.06
el cos és gran i savi. Al menys, el meu, el vostre no ho asseguro pas...
Si el cos et guia per un camí, el més natural és fer-li cas. Pots entrenar-te per arribar a tenir més potència o més agilitat o elasticitat. Però el cos sap els seus límits. El cos és poderós.
Aquell k va dir fa temps k "si tu cuerpo te jode, tu jódele más" va acabar prenent potents antidepressius i en un bonic centre d'internament (cas real...).
Aleshores, per més malament k em trobi, si el meu cos em diu k té gana, molta molta gana, i k vol unes hamburgueses ben sucoses, amb tot de greixos saturats, què li haig de dir jo??? K sí, és clar!!
En fi, k ja torno a estar a la feina i el meu estómac ja no em vacila, intento saciar la seva gana en la mesura k m'és possible i intento k el colesterol no em rebenti des de dins.

Mens sana in corpore sano, era així, oi?

;-)

29.8.06

k viene el lobo!!!

29.8.06
pos resulta k avui m'he quedat a caseta per les meves somatitzacions, k ja no estan al nivell de somatitzacions enteses com a conseqüències de, sinó k passen al nivell de motiu de, i com a tal, es mereixen certa meditació i k em quedi a caseta arraulida pensant en quina gana k tinc i k per favor, estómac, reietó, deixa'm menjar...

28.8.06

somatitzacions

28.8.06
m'ha passat sempre, des k recordo, per exemple, quan hi havia classes a la facultat a les 8 del matí. Un intens dolor abdominal, acompanyat de nàusees, i encara k és el matí i l'estómac està buit...

Avui ja era ben fosc a quarts de 7 del matí. Mal de panxa, mareijos... no, no vull anar a treballar. És difícil. Saps k pots caure rendit al llit i per fi estaràs bé, no hi haurà ni més dolor, ni nàusees, ni mareijos. Si segueixes dormint, a les 9 estaràs curat, perfecte de salut i a punt per un nou dia. Però massa tard per ser un dia normal... Caldrà excuses i justificacions i un petit infern personal (oh, el superjo, gràcies progenitors per crear-nos-el tant i tant elevat... [és lleugerament sarcàsric, clar. En el fons crec k en certa forma admiro els k, dia sí dia no i dia tb troben una excusa o altra per no fer el k han de fer... tot i k no deixen de ser impresentables, clar]).
L'altra opció és aguantar-te i seguir el procés d'automatització i on aquest et porti.
En aquest últim cas, acabes podrit, amb unes ganes nules de res i de tot, amb nàusees encara a les 3 de la tarda sense gairebé haver menjat res, i amb atacs de singlot k es perllonguen durant tot el dia.
Ah, k maco és tot, com m'agrada la meva feina.

Quan arribi a casa encara serà clar i m'estiraré a l'hamaca a llegir un dels llibres k divendres em van regalar (de forma optativa-obligatòria, sí, però i què?!) i jauré al meu jardí aromàtic i més endavant, potser, cultivaré un hortet i serem jipis de nou.

Mama, què viu a l'hivern? (de vegetals, em refereixo...)

I avui m'he escapat i he anat a la facultat, i he retornat a l'associ. Algun psicòpata havia tret totes les nostres fotos. 5 anys penjant fotos pq algun dropo les tregui arrencant-les amb mala llet. Aiii, inconscients... el poder segueix sent...









un tio k no fot res en tot el dia i k ha entrat amb una camisa rosa i k resulta k serà la òstia pq és jefe (k no el meu)(i k igual serà per sa germana la sòcia, ves tu a saber...) , m'acaba de fotre un rotllo impressionant sobre les seves histèries habituals... chuky power! la sonrisa psicòpata està a la cantonada!!!!!

argggggggggghhh!!

treieu-me d'aquí...

25.8.06

25.8.06
Quan em desperto encara és fosc. Vull dir que, quan m'aixeco, encara és fosc, en el sentit de "ja es torna a fer fosc", cada dia més i més abans. K per tant, el sol surt més tard.
És una de les coses k m'angoixa de l'hivern. Pura foscor. I fred. Em llevo i és fosc i ja no puc anar amb màniga curta a l'estació a esperar el tren, haig d'agafar alguna samarreta per posar-me (i k em servirà per protegir-me, junt amb un gran mocador, de l'aire acondicionat de renfe).
Clareja quan espero el tren i fa fresca. Hi ha qui comença a dur jaquetetes. Al cel no hi ha orenetes, però alguns pardalets fan saltets pel terra, tot rodons.

Aviat tornarà a ser hivern. Tornarà a ser nadal i any nou i febrer i fred, i amb una mica de sort, una nova primavera. Quantes coses poden canviar en un any? Tota aquesta franja de perduts de la mateixa o similar quinta, on estarem? A vegades fa por...

I altre cop, una altre vegada, a seguir esperant el cap de setmana...


si tan sols fes solet, d'aquell de primavera, el justet per fer la fotosíntesi i reganerar-se, créixer, viure...


aaahhh...

:-)

24.8.06

NO PASSARÀN

24.8.06
miro els meus DVDs i amb horror veig k em falten com a mínim i k ara recordi, 2 dels meus DVDs preferits.

Això és una amenaça.

Cada vegada k entri a casa vostra la registraré i us miraré malament. No m'hi deixeu entrar si no voleu. M'és igual. Però vull k tornin les meves pel·lícules, de les quals una d'elles era un regal de ma germana i vaig haver d'insistir molt pq me la regalés, i l'altra està descatalogada.

Qui m'ha robat Pulp Fiction i Closer???

mort al traidor...

(estic realment enfadada i ofesa, això no es fa, carai)

21.8.06

21.8.06
avui, les primeres paraules k he dit, han estat "merda" i acte seguit, constatant k no era un malson, o un maldespertar, "merda merda merda".

Són gairebé les 10 del matí de dilluns ves-a-saber-quin-dia, el cas és k crec k era final de vacances i s'havia de tornar a treballar... dic "crec" pq a aquestes hores només hi ha una persona al despatx, i clar, si l'horari és de 8h-15h, potser és k ens hem despistat... no pot ser k la resta de gent vingui amb 2 hores de retard... nooo... sii???

nooo...

tinc l'ull dret vermell com un tomàquet degut a fenòmens paranormals, però potser és sufucient pq em donin la baixa per llarga enfermetat... nooo??

darrera el sofà hi ha una làmpara d'Ikea k sembla un ovni o un xaiet blanc, una cosa estranya k ocupa molt espai i és ben inútil, però k dóna un toque de "modernillos" al pis... o sigui, k no encaixa ni p'atrás, però clar, com k pagar-la tampoc la vam pagar, no ens queixarem ara... però potser ens podriem queixar del dissenyador, pq serà molt fashion, però vam haver d'anar a cercar a tot un sr. enginyer industrial pq muntés aquest garbell de peces inconnexes...

mira, just són les 10h i ja som 3 a l'oficina, vaja...

i tb tinc un bonic cranc taronja de peluix, molt, molt maco. Tb és de l'Ikea, i m'agraden els bitxos tous de l'ikea. M'agrada el meu cranc i la meva granota, i tb els coixins gegants.

Vaja... ara em toca obrir consulta mentre mss. Blondie fa el cafè... seré una pèssima secretària, però els surt a compte pagar-me com a tal i tenir tarifa plana de psicòleg... arggghhh...

buenuuu, k tingueu sort ...

mai, mai havia estat tant traumàtic això de tornar de les vacances...

16.8.06

16.8.06
els meus 15 dies d'agost s'acaben, i pràcticament no he pogut anar a la platja pq el temps està fent l'idiota i fastiguejant-nos els somnis a molts miserables mediocres.

El temps està tan atontat k m'ha fumut enlaire la pluja d'estels d'agost, les tardes a l'hamaca i les ganes de fer quelcom fascinant.

No tinc ganes k s'acabin aquests 15 dies. No vull tornar-me a aixecar quan encara és fosc per anar a un lloc k no vull estar. Passar mil hores fent res de bo.

Per què no tenim cap parent llunyà a les amèriques k estigui forrat i ens passi una sucosa subvenció vitalicia?

Estic tan lluny k ni tan sols penso a endur-me la càmera per fer alguna fotico per posar al blog...

em fa mal l'esquena, necessito un massatge hidratant relaxant i tonificant, però miro la tv i ja no sé si el k desitjo és k no em faci mal l'esquena o la hidratació, tonificació i relaxació.
Hi ha iogurts amb gust de galeta, amb vitamines, amb calci, amb fruita triturada, amb fruita polveritzada, amb suc de fruita...
La pasta de dents et pot enblanquir les dents, donar-te frescor, protecció 24 hores, resistència al fred i amb una mica de sort, serà la mateixa pasta de dents qui et farà el massatge.
Però em perdo en els dubtes de si vull el massatge hidratant, tonificant o relaxant, o potser energètic, o amb l-carnitina per re-formar-me, o simplement anar a la corporació dermoestètica i k em facin nova, se suposa k arreglarem l'esquena així...

Hi ha mil opcions i totes absurdes, i se me'n fum tot plegat, només k aquests 15 dies durin una miqueta més, siusplau...

4.8.06

the force

4.8.06






3.8.06

què fem a la vida?

3.8.06
tret del site de'n Dellwood, els 15 dies i la meva opinió en veu d'altra gent:

http://www.youtube.com/watch?v=bUu5z2KuDlo&search=d%C3%ADas

1.8.06

1.8.06
Vaja... avui faig 25 anyets... significa això k ja estic més aprop dels 30, crec... potser hauria de fer com si fos una persona gran... mmmm... nono, potser no... 25 anys... què cal fer quan tens aquesta edat? hi ha qui et diria k ja va sent hora d'encarrilar la vida, tenir una bona feina, estabilitzar-se, pensar de cara el futur, tenir una casa... pensar de cara el futur significa pensar que els pròxims 40anys has d'estar treballant per la simple subsistència? la subsistència és una hipoteca? o és poder menjar? les coses canvien molt segons ho miris... si has d'estar treballant com un esclau per posseir, les coses són lletges lletges... si treballes només per menjar, significa que les coses estan malament malament... i si treballes per poder menjar i tenir un xic de temps per viure? sí, viure, ja saps, allò k et permet fer quelcom entre la feina, les estones k planxes i altres deures múltiples. Mmmmm...
hi ha universos paral·lels? en quin estàs millor/pitjor? fins a quin punt estas satisfet?

van fer un castell de focs molt bonic per la festa major de la garriga...

es pot viatjar pel temps? quines repercussions té? més universos paral·lels??

i els meus pastissos de xocolata eren realment bons, sobretot el bombó de xocolata, pq no en va quedar gens ni mica...

és millor prendre's la vida a nivell molar o mol·lecular? som un tot global del qual formo part i sento com a tal o sóc un ens individual i com a tal puc experimentar el lliure albir?

quants cops t'has sentit sobrepassat pels estímuls exteriors k es magnificaven al teu interior? però a escala 5, ja saps...

...