15.2.07

15.2.07
Estic a casa, i dia rere dia observo les increïble formes k evolucionen preses gairebé de vida, els dos sabons líquids que vaig mesclar en el dipòsit de sabó líquid per a mans, l'un blanc, l'altre transparent. Blanc a baix, transparent per sobre. Es crea un cercle blanc k envolta el conducte per on s'aspira el sabó. Muten i es transformen. Miraré de posar fotos. La vida ens impregna. (segons el dia).
Vaig a la biblioteca del meu poble i em trobo la típica persona k ni és del poble ni és amistat, però k no pots deixar de saludar si no vols semblar altament maleducat.
No tenen massa llibres de ciència-ficció. És més, cada vegada k trec algun llibre de l'estanteria, l'haig d'arrencar, presa de l'enganxosa i llarga amistat k l'ha unit, a través del temps, als altres llibres.
Fa dies k no em funciona el telèfon ni internet. Telefònica em fa por. Estic segura k, passi el k passi, em faràn pagar.
En una setmana he buidat la nevera k tan plena tenia el diumenge. Jo també em faig por.
Espero alguna cosa estranya. És com quan quedes amb algú i arribada l'hora, no saps si heu quedat al bar o l'has d'esperar a tal lloc, i estas a tal lloc i creus k t'has equivocat. És, casi casi, com esperar l'Eli. El dia menys esperat, realment apareix.
La física quàntica em desconcerta, però quan parlo amb algú k ha trepitjat la facultat de psicologia, em sento igual.
És hora de tancar i ens fan fora dels ordinadors. Marquen amb un símbol els llibres segons el gènere temàtic al que pertànyen.
Sento veus k ressonen, i em pregunto si a la vida n'hi ha prou amb que jo sigui feliç, o també és imprescindible que els altres em reconeixin la pròpia felicitat per a ser-ho verdaderament.
Associo i dissocio, i en el fons, hi disfruto molt.
És hora de començar a aprendre, altre cop.