30.7.07

brillant

30.7.07
no sabria com definir amb la mateixa intensitat l'espectacle tan brutal, tot i k brillant és el k, en principi, millor ho resumeix visualment.

Aquest cap de setmana ha estat festa major al meu bonic poble. Això significa k han tallat més carrers de l'habitual per a ús peatonal. El meu poble és un lloc on cada cap de setmana s'inventen alguna història per omplir la plaça i moure la gent. És maco.
Al ser festa major han mogut cel i terra, han fet fires, mostres, cursos, concursos, concerts, curses, migdiades populars i tot el k es pot inventar, gairebé.

Ahir al vespre van fer el castell de focs.
Jo recordo el castell de focs de les festes majors de Tona, i tirava entre molt pobre i miserable. Vaja, k hi ha particulars k s'hi deixen més per sant Joan.

També recordo un festival internacional de focs artificials a San Sebastià, a la platja. Tot molt maco, oh, sí.

Però els focs del meu poble van ser millors.
Molt millors.

Comença amb focs i llumetes i cosetes k pugen i peten. Un espectacle generós, però habitual. Comença un crescendo amb moltes llums, i més, moltíssims globus k rebenten i es transformen en colors, llums k esclaten i es converteixen en estrelles (literal, el cel cobert de formes d'estrelletes de 5 i 6 puntes) de color daurat, vermell, verd. Cohets k pugen i rebenten i de les seves restes explotades en sorgeixen novament enormes boles de llum i color i espectacle i aquestes noves estrelletes k mai havia vist, estrelles de dibuixos al cel real. Palmaretes daurades k pugen i fan una pluja d'or, milers d'espurnes al cel, algunes parlmeretes k rebenten, i les seves espurnes estallen també en centenars i milers d'espurnes d'or i brillantor.
I al mig de tot això, una immensa palmera. Una base enorme, altíssima, una explosió k ressonava amb el montseny a les espatlles. El cel negre retallat amb una silueta amb poques ganes de difuminar-se, sinuosa al mig de la foscor, tantes espurnes tan petites.
Pensava k aquí s'havien gastat la meitat dels focs, en aquesta palmera.
M'equivocava.
A Tona l'exhibició s'hagués acabat als 2 minuts. Aquí en portavem 5 d'espectacle magnífic.

Seguia un raguitzell d'explosions, molt so, molta ll'um, bombes de llum esclatant amunt, ensordint la població i acollonant al personal, jo pensant en reciclar el refugi de la guerra (petava com poques coses bones peten) simulant des de la meva freak perspectiva una invasió alienígena amb naus lluitant i explorant a l'espai, escultures zigzaguejants daurades, tb en espiral, en forma de V grogues verdes i vermelles, i després d'algunes palmeretes petites (és a dir, d'aquelles k pugen i fan una gran explosió de colors i or, però notes k no són realment, autènticament immenses), una de les grans. D'aquelles k cobreixen el cel. Immensa, des de la base fins dalt de tot. Amb una gran explosió k deixa el cel cobert. Veig algo k puja. Però què...? Ressegueix la base de la primera. És una altra megapalmera. No pot ser. Explota i veig pujar una tercera palmera. I una quarta. El cel no és només completament daurat, sinó que la capa d'or s'extén per sobre de tot el poble, fent la sensació d'explosió nuclear, pero a lo lindo, pujant primer cap amunt, aplastant-se per dalt i extenent-se per cobrir la màxima superfície, aixamplant-se, creixent-se, immensa, 5 immenses palmeres sobreposades cobrint el poble, el cel, la gent, els vilatants k flipats, aquest cop es callen els aahs i ooohs en catxondeo k hem dit tots durant l'exhibició, i simplement mirem cap amunt, al·lucinant (i com a bona maruja, pensant k demà el poble estarà cobert de cendra).
Les espurnes descendeixen lentament, sense voler marxar, el sostre ja no és negre sinó k durant una llarguíssima estona guspiregen aquests milers de milions de petits punts daurats.

L'espectacle segueix, i es fan més zigzags al cel,més batalles galàctiques i més V de colors i més explosions globus tutifruti, però tots sabem que ja ho hem culminat, que és algo màgic, i quan acaba, després de 10 minuts gloriosos com jo no recordo haver vist anteriorment, se senten aplaudiments i es veuen somriures a la cara de la gent.

M'encanta el meu poble.

26.7.07

Vaaaa... ja podeu començar... ;-)

26.7.07
L'altre dia em vaig comprar uns bitllets high class per anar a Sevilla a veure la piltrafilla aquella de Mireia, la k es mou.
Buenu, high class-high class no era, però teòricament no era una low cost, tot i k el preu era de mercadillo. El cas és k no ens van donar ni uns cacahuets, casumdena!
Vaig trobar a aquella noia a Sevilla, i em va fer caminar sense descans aproximadament tooooooooota l'estona k vaig estar en aquella ciutat, exceptuant un parell d'hores de tumbing al sofà.
La ciutat, vista la tenia (a Dios gracias!), o sigui k vam fer una cosa molt estilosa com és donar voltes a la catedral. Només ens faltava un fuet de 7 puntes i semblava k féssim una penitència.
La primera vegada k vaig anar a Sevilla em va semblar una ciutat molt maca, molt ceramicosa i enrajolada, amb patis molt macos i, buenu, maca realment.
Aquest cop havien tret els cotxes de davant la catedral, convertint-la en una zona peatonal. Però no hi havia la vidilla k jo havia vist (de fet, era cap de setmana i a l'estiu ja no quedava la moguda estudiantil que hi ha entre el curs). Era una ciutat estranya, amb edificis i places i caserios i patis molt macos, però... mmmm... no sé... li faltava un xic d'encant aquesta vegada.

El k em va quedar claríssim a la festa major de Triana, és k som dos paisos diferents i amb cultures diferents. I amb un prototip de bellesa claríssimament diferenciat. Des de la meva perspectiva (a vegades brutalment restrictiva quan em ve en gana, ja se sap, sóc bona però no tant), allò semblava la passarel·la dels horrors. Em refereixo no al fenotip k pot tenir una persona, això no és una cosa k es pugui triar, sinó a la forma de... mmm... acondicionar aquest fenotip per sortir al món exterior. En fi, coses culturals, com els kinomos al japó o els vestits de tirolès, suposo.



El cas és k ja he tornat, i com k m'he portat molt bé molt bé molt bé, però que molt bé, i la setmana k ve és el meu aniversari i s'acostuma a felicitat al nascut en lloc de a la persona que va portar al mon a la criatura (cosa curiosa, pq qui fa la feina és la mama), i resulta k la criatureta sóc jo, i com ja he dit, m'he portat molt bé molt bé, però que molt bé, ja podeu anar preparant els fantabulosos regals k m'oferireu com a ofrena a la nena nascuda el dia 1 d'agost (oséase, jo). Com k la discreció i la vergonya són útils a temps parcial, en aquests moments, fora, apa.
A les meves mans ja ha anat a parar la coseta verda petitona més maca del món, k treu musiqueta i casi casi em saluda de lo bonica k és. Es diu Pod, de cognom Nano, i com k és meu, li poso al davant I, de jo, pq últimament parlo en indi, i així li dic I-Pod-tu-fer-música, i anem convisquent alegrament ( li parlo mig anglès mig català, perquè quan sigui gran [si hi ha sort i el cuides bé, algun dia potser es converteix en un Mac] sigui bilingüe).

S'accepten somriures, postals (abstenir-se musicals, siusplau, per pietat), felicitacions verbals i per sms, mails, plantes (de les automàtiques, k avisen quan necessiten aigua), pastissos ben bons, rentadores, gespa artificial (uns 10m2), matalas (de 1.35), armaris ben grans per l'habitació i també un sofà de 3 places nou k càpigui al menjador. I bueeeeeeeeeenu, va, tb accepto una taula i cadires d'exteror per a la terrassa, va.

Jolin, el k es fa quan no es té ganes de treballar.

:-D

18.7.07

Regal de la Germana Gran :)

18.7.07

16.7.07

maco

16.7.07
Darrerament he estat pensant (sense excés d'insistència, però amb nostàlgia) en uns contes il·lustrats k teniem quan erem petites. No sé pas d'on sortien, em sona k venien d'algun aeroport, però a mi m'agradaven molt. Cada conte era protagonitzat per un ser monocroma k tenia alguna particularitat en especial; hi havia el Don Feliz (com un smile, groc, amb mans i peus), Don Gloton (vermellós, si no m'equivoco), Don Malhumor, Don Miedica, una Doña de color rosa fuscia k no recordo el nom (però portava un barret), i el més maco i simpàtic de tots, Don Pupas. A saber on paren ara aquests contes.
El cas és k l'altre dia passejava jo per una ciutat gris, bruta, k fa pudor i està plena de gent amb presses, quan en una de les seves botigues (grans, netes, i plenes de gent amb presses) vaig trobar... el Don Feliz! la Doña comesdigui! i el meu Don Pupas (blau, sempre ple de benes pq s'ha fet mal). Estava estampat en una samarreta rosa xiclet, francament horrible, però el vaig rescatar d'aquell antro i me'l vaig emportar a casa. Continua estant enganxat en aquella samarreta , però ara està en un lloc maco i el cuidaré pq no es vagi fent més pupes, i aquella samarreta horrible és ara la més maca, pq el Don Pupas ha tornat.
[per si algú vol anar a alliberar més Dons i Doñas [vaaaaaaaaaaleee, en original estan en anglès, Mr. i Ms.] la botiga aquesta és el Zara. A por ellos!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!]

5.7.07

VENJANÇA !!!!!!!!!!

5.7.07
m'indigno sense mesura.

Busco llibres k sé k he de tenir però no trobo. El mateix amb els dvds. Però ara busco els llibres.

Veniu a mi.

La meva amnèsia és parcial, i tinc records borrosos sobre qui té què, però haberlos, haylos.

Veniu a mi.

En primer lloc, qui tingui El juego de Ender ja pot volar cap a casa meva. Espero rebre un allau (en l'escala proporcionada) de bona gent k s'interessa per mi i casualment em vol retornar algun llibre.
Busco tb un llibre d'algun autor d'aquests, del k se'n diu best-sellers, un llibre gruixut k és difícil de perdre, i en el qual hi ha el nom de ma germana a la primera pàgina.

Mala gent, mala gent...

I si no veniu a mi...

us maleïré, a vosaltres i a la vostra sang, als fills dels vostres fills i a tota la vostra descendència, amb un profund i terrible secret...

no temptem a la sort.

veniu a mi, k us tinc fitxats

(i esteu a punt de caure'm molt, molt malament...)

>:-(

3.7.07

aixxxxxxxx...

3.7.07
en realitat en aquests moments tinc molta feina... i a déu gràcies!!!!
després de passar gairebé 2 mesos d'un intens avorriment fent veure k treballo, per fi la noia del bombo ha agafat la baixa i tinc feina per un tubo! Fins i tot podria arribar a estressar-me, mira k bé! (si tingués aquesta capacitat, clar...). El cas és k ara estic ben distreta i per fi les 8'5hores em passen d'una forma més lleugereta, no mortal. Si tinc una immensa taula plena de papers, i els k encara em falten!! Aaaaiii, k macooo... potser algun dia em canso (bé, no és k ara estigui fascinada), però de moment em distrec i menjo bé (per dir-ho d'alguna manera).
El cas és k escriuria des de casa per no perdre temps aquí, però els de telefònica són cosins germans dels de renfe, o sigui k amb les mateixes estem (circumstàncies).

De mentre, fa calor i es va fent, rego les plantetes i em menjo les maduixetes del meu... jardí? no, terrasseta, però suficientment gran com per tenir-hi maduixetes i espàrrecs i tomaqueres mutants i fins i tot asquerosos bitxos aquàtics. Molts.

I cada dia k rento el cotxe plou. Aiii...

No tinc vacances però una bonica piscina al gimnàs, i una hamaca a la terrassa i...

millor em poso a fer feina.

Espero tenir internet aviat, de mentre aquest post és per dir k tot va bé i nar fent, en una agradable i endormiscada pseudo-rutina estiuenca...