:-)

omaíta

Vas a mercat a comprar la millor verdura, fresqueta i amb bona pinta.

Fas una immensa olla de verduretes fresquetes i amb bona pinta per poder menjar toooota la setmana i haver de cuinar el mínim. Fer menjar sa en abundància.

Tens un enorme recipient ple de verduretes fresques i amb molt bona pinta, del qual vas a servir-te el sopar.

Obres la tapa i, dalt de tot, la mongeta tendra k està sobre de totes les altres santes mongetes tendres, té un llogater que gairebé et saluda.

És una mongeta que fa molt bona pinta, un verd sa, ben cuita, tallada per la meitat, i... un immens cuc cuit sortint d'aquesta meitat.

Em pregunto si el cuc estava cruixent.

El fet és k mai havia vist un cuc de menjar tan i tan gros. Vaja, no era enorme, no era més gran k la meva mà, però els cucs de menjar són més aviat petitons; entre molt petits i saltarins (sí, salten alguns) i petits, rexonxos i asquerosos.

El cuc de la meva mongeta era gran-gran. I un univers d'incògnites s'obria davant meu: era realment un cuc de menjar, o s'havia ficat dins la mongeta post-cocció? si era un cuc propi de les mongetes, quants cucs més grans-grans hi havia dins les altres mongetes? i si no era propi de la mongeta, com havia anat a parar allà? i si era propi de la verdura, els possibles cucs existents estarien repartits en plan extern (fent el guiri entre les patates i pastanagues) o estarien dins les mongetes? realment hi havia altres cucs? per què el destí havia volgut k el cuc estigués a la mongeta de dalt de tot? era una advertència? una trampa? el cuc era la manifestació física d'una mal karma oníric? què carai estava passant?

Total, k vam menjar patates i pastanaga i, per votació popular, es va decidir k les mongetes no eren aptes pel consum humanoide.

Si algú ens diu escrupulosos, sapigueu k encara tenim una safata de verdura, fresca i amb molt bona pinta, disposada a ser servida a intrèpids exploradors.

A la vostra salut!