15.12.08

Qui us va parir

15.12.08
Total, k decideixo modernitzar-me mínimament pq no sigui dit, i em faig un perfil al facebook, amb totes les dades hagudes i per haver falses, per descomptat. Que una cosa és fer articles cutres en un blog k el llegeixen 10 persones i on hi comenta l'Eli i algun altre despistat, i l'altre és fer l'innocent i, com la immensa majoria dels k teniu menys de 35 anys i llegiu això, tenir un perfil complet al facebook. Vaja, o jo he treballat dur i he conegut a gran part dels psicòpates locals, no sabria dir-te.
Perquè veig k a tothom li sembla el més normal del món posar on ha estudiat (dades acadèmiques casi completes), on està treballant, on viu, telèfon i direcció de contacte, amics que té i què està fent i què fa a les hores mortes, amb qui està o deixa d'estar, què menja...
Serà k sóc clàssica, retardada tecnològicament o k vosaltres no coneixeu gaires perillosos mentals, però no ho entenc...
Què passa, no teniu més amics? Vull dir, sí, fantàstic, coneixerem molta gent i ens ho passarem xaxi escribint coses a la pantalla, al cap i a la fi parlarem més amb la gent k ja coneixem, potser fem algun nou amic o ligue, k veig k això serveix per a tot i hi ha penya tirant la canya, però...

En serio, això enriqueix personalment? De debò, sincerament i sense malícia per avui, és k no ho acabo d'entendre...

10.12.08

Coriolis power

10.12.08

4.12.08

Palurdisme

4.12.08
Abans k res, cal diferenciar el palurdisme del paludisme. El paludisme és una malaltia produïda per la malària (malaltia infecciosa endèmica produïda per protozous del gènere Plasmodium i transmesa als humans per la picada de mosquits femella del gènere Anopheles infectats, per més dades).

El palurdisme és una malaltia mental relativament lleu, àmpliament estesa comunament, i que consisteix en el poder del borreguisme. Inclou per una banda A) un desconeixement específic d'una matèria concreta i B) seguiment de la corrent majoritària davant una opinió.

Exemple: al col·lectiu d'origen X els paguen les ampolles de wisky i als d'aquí no --> Palurdisme: uala, és veritat, anem a linxar-los!!!

El palurdisme té com a conseqüència secundària (la primària ha estat l'anterior esmentat linxament), k si tens coneixements de X matèria, o no ets fan del borreguisme, quedis fora de l'àmbit social.
Per una banda, si coneixes la política social local i intentes demostrar k no hi ha déu a qui se li pagui el wisky, seràs l'infiltrat k no sap el k vaig veure jo l'altre dia al super.
Per altra banda, el coneixement autèntic i demostrable, científic, MAI interessa als palurdos (dit d'aquells k pateixen palurdisme) --> (no son zombies, son infectados!!!)

Justificar el palurdisme és com justificar un assassinat. Sí, val, si mato el violador de ma germana, netejo el món. Netejar el món de palurdos és possible? Qui és qui dictamina qui està net o no? Quina és la forma de palurdisme condemnable?

Pq hi ha diferents graus.

- Una, és el palurdisme conscient, molt intrínsec de segons qui. Sé k la resposta correcta és A, però dic B pq tothom diu B, i no vull quedar malament/segur k la majoria té raó.

- El palurdisme inconscient, aquell k diu sí abans k l'altre hagi pogut acabar la frase, però em moro per donar-li la raó, parli del k parli. El profe diu amo al jefe d'una empresa, qual època medieval o propietari d'esclaus, sigui o no sigui propietari de l'empresa, i encara k fins aleshores a classe el jefe era jefe o gerent, ara ja és amo. Oh, gran amo!!

- El palurdisme arrelat. És el més condemnable des del meu p.d.v (k evidentment és molt particular i no necessàriament el correcte). És aquell k s'excusa/justifica i s'escuda/protegeix en la seva ignorància. Ai, és k jo no en sé pas del tema! Pots aprendre... Ui, no, mai en sabré pas del tema... o_O'


Continuaria, però com k sé k la majoria no llegeix els posts llargs, ho deixo aquí. He intentat posar-hi espais i sinònims per facilitar la lectura, i colorets per fer-ho més maco/distret. Si algú no ho entén, k canviï de blog.

Crítiques i opinions, als comments. Quan més sang, més aprenem!
;-)

19.11.08

19.11.08
Ahir estava mirant la tv, aquelles coses k es fan abans d'anar a domir, fent zapping sense trobar res decent (i acostuma a passar k vas a dormir a les 22h pq enlloc fan res decent. O només em passa a mi?). Total, k vaig posar una de les versions de A3 en tdt, crec k era la nova, o algo així es deia.

Feien uns fantàstics pseudo-docs d'aquests k es porten tant últimament: amb càmera oculta, poses un tòpic i vas a comprovar si la realitat s'adscriu al tòpic. A l'estil telemadrí, vaja. Tenia ganes d'observar les idees prèvies dels k havien fet tals aportacions al món del periodisme, i com seria després la visió de la societat hispana sobre X temes.

L'estil dels reportatges era 1) posar un anunci simulant ser una prostituta en un diari i veure la reacció de la gent k hi trucava interessat 2) gilipolleces per l'estil.

Em vaig enganxar al programa quan, als intel·lectuals productors, se'ls acut posar un cotxe amb tot de símbols espanyols al centre de bilbao. I quan dic centre, vull dir casc antic.
A veure, és k hi ha coses i coses. Una és observar, i l'altre anar a cantar l'himne del barça a les grades del madrí. Una cosa és neutre i l'altre una gilipollez, senzillament pq el context no és l'adequat.

Van deixar un cotxe tota una nit al carrer, amb matrícula de la capital de la península, pegatines hispàniques ràncies, coixinet bicolor i imatge de toro al centre, i altres complements dignes de qualsevol persona insegura i amb desig de pertinença de grup. I què va passar? Doncs res, vaja, què esperaven, que li fotéssin un còctel al tubo d'escape???

I sento la veu en off de la presentadora k diu: y ahora vamos a hacer el mismo experimento en catalunya, en una población elegida al azar cerca de barcelona, como por ejemplo... vic. XD XD XD XD XD Al azar????????????? Per zeus, me pido el seu diccionari!!!! Ai, t'he fotut un cop de puny por azar, perdona!!! Tenen un concepte d'atzar molt estrany... Vaja, tirant a invers a l'accepció que tenim la resta de mortals... Pq azar seria sabadell, tarragona, mataró... vic no entra dins en concepte d'atzar, de la mateixa manera k atzar no és el casc antic de bilbao. Això és provocació. Provocació no és tenir la pell fina, provocació és utilitzar el cervell de forma inversa a la que seria la lògica.

En fi, k deixen el cotxe tuneao prop de l'hotel ciutat, davant de la telefònica (quin fart de pagar zona blava!) i graven les reaccions. Lògicament, les reaccions són fantàstiques: guaita, guaita quin cotxe! la mare k el va parir! (dit amb accent de la plana i certa sornegueria). La màxima agressió k pateix el cotxe el temps k el tenen fent l'anormal, és un xaval k intenta arrencar una de les múltiples pegatines d'espanya k l'adornen, tot i k queda en intent, pq el truquen al mòbil i qualsevol cosa és més important k el cotxe aquest. Per sort els reporters no són de telemadrí i no s'inventen grans histèries de sabotatges.

Com k ja tenen pagat el bitllet a vic, segueixen els minireportatges a la ciutat elegida al azar, de la mateixa manera k segueixen fent l'imbècil al casc antic de bilbo.

La següent prova és una noia k porta una maleta, i demana a la gent si li poden guardar un moment mentre ella va al wc. Quan ella és fora, dins la maleta sona un mòbil amb l'himne espanyol. Les reaccions són de sorpesa i incredulitat, però ningú li trenca la cara. Tot i k alguns ciutadans de bilbo l'avisen k no és massa lògic portar aquesta musiqueta. Els del programa ho interpreten com una advertència. A mi em sembla lògic, de la mateixa manera k antaño no es considerava polite parlar de política ni religió amb els poc coneguts. Cada qual fa amb la seva materia gris el k vol... o el k pot.

A vic les situacions són similars, i per trobar una reacció radical, el k fan és anar al casc antic, on en una terrasseta hi ha 2xavals d'aprox 16-17 anys, vestits a lo capità catalunya i cresteta al cap. Vaja, una de les 2 opcions k tens si vius l'adolescència a vic, o ets pijillo o ets l'altra versió. I l'altra versió portada a l'estètica són aquests nois. Sona el mòbil dins la maleta amb l'himne. Els xavals s'indignen i apaguen el mòbil. Uiiiiiii, que radicals. Un tira una coça a la maleta (minitroley), k s'inclina i cau, i acte seguit el xaval la cull i l'espolsa. Uiiiiiiii, k radical. Un li comenta a l'altre ui aquesta quan torni, ja veuràs, ja! I quan torna li diuen k ha sonat el mòbil i amb ironia, muy bonita la música que llevas, eh? ah, os ha gustado? mucho, mucho pero no os ha incomodado, no? (la reportera intentant treure material) tú sabrás.

La tercera i última prova per satanitzar o no els catalans (concretament, els vigatans), és fer-se passar per 2 guiris k busquen un restaurant, a veure si aquests catalufos parlen la lengua de cervantes, k en diuen.

La primera conclusió és k el restaurant el racó d'en pep deu ser boníssim, o és l'únic de vic. O k les paies estaven al passeig i les volien aviar ràpid.

Pregunten a iaies, a joves, a mitjans i a qui sigui. Evidentment, en aquesta població elegida al azar, la gent et respòn en català. Cómo? Ein? Es que no entiendo. Ui perdón, i segueixen en castellà. No problemo, la gent canvia d'idioma i a sobre demana perdó. La suposada guiri intenta fer sang preguntant si no parlen el castellà, pq els costa. També podrien haver anat a una masia perduda al 5è pi i preguntar-li a agun venerable ancià, si tenien ganes de fer veure k els catalans són atontats.
Val, tenim un castellà oral pobre. K no comprensió ni escriptura, k és perfecte. I els andalusos, tenen un castellà oral perfecte? En fi, el k m'indigna és k la guiri-reportera, en lloc de dir ELLA perdón, es k no soy de aquí, es limiti a dir cómo? qué? Comportament pel qual la conducta adequada és repetir la resposta en el mateix idioma inicial, ja k cómo fa referència a que no s'ha processat adequadament la resposta, no a que la transmissió es vegi afectada per l'idioma de la mateixa.

El reportatge seguia amb què passava amb un cotxe amb símbols catalans a sevilla, el qual generosament rebia escopitades i rallades de ciutadans que contribuien a l'amor entre comunitats.

El resultat de tot és k al final em va venir son i vaig poder anar a domir tranquila, mentre em preguntava si havien demanat autorització a tota la gent k surt als reportatges per a l'ús amb ànim de lucre de la seva imatge personal, tenint en compte la llei de protecció de dades i imatge.
Llei amb la qual totes les imatges k surten de gent a la platja i zones públiques, plànol general, són legals, però ho deixen de fer quan fan un zoom considerable i enfoquen a les mosses k fan top less, abundants per aquests lars. Pq una cosa és anar a la platja d'allà al 5è pi i k et vegi gent k no coneixes o sortir molt de fons d'un pla k en ppi no et reconeix ningú, i l'altre és k els càmeres i mig país es recreii amb la teva imatge per la tv en horari prime time mig en boles, aprofitant k tenen un zoom considerable i tu no t'has adonat k et feien un zoom amb aquella càmera k hi havia a 500m.

Quedi dit k la tv fa fàstic. Un altre dia més indignacions, avui tenia ganes de compartir aquesta troballa, k no és més k la nova accepció de azar. Ja heu après una cosa nova.

5.11.08

T'imagines...?

5.11.08
Què t'imagines?

A aquesta banda de l'atlàntic portem gairebé tant temps com allà de campanya electoral. Veient com els buitres lluiten per la presa. Veient com es destinen milers de milions de $ a campanyes electorals, a vendre persones com a marques. Afortunadament ningú fa gaire cas a altres notícies estil k Goldman Sachs, k va rebre 12000 milions de $ d'aquell estat suposadament no intervencionista, repartirà entre els seus accionistes 14000 milions de $ (eing?) com a bonificacions, o comencarien a rular les guillotines. En fi, el k deia, k perdo el fil.

Que portem molt, molt de temps escoltant, obeïnt i perdent calés, sense guanyar res a canvi. Pq els drets laborals els van guanyar els nostres besavis/ies i avis/ies, i la resta, i això inclou els nostres pares, k van viure en la postguerra i ja sense res de nou, ja venim de sèrie. Amb lo bo i lo dolent.

Els nostres pares van créixer amb la cultura de l'esforç, aquella k deia k, si t'esforçaves, podies aconseguir-ho. A nosaltres ens va tocar la cultura de tonto-qui-no-tingui-llicenciatura-i-3-màsters, o sigui k fins que no arribis als 3, et toca anar fent cua als precaristes. Els k venen per sota van amb la idea de com-mola-si-et-mato-i-ho-penjo-al-youtube, o sigui k amb una mica de sort, els k ara neixen seran els k canviaran el món (o estaran ben fotuts).

El cas és k ahir tothom es va menjar les eleccions yankis, i avui matí tothom s'ha empassat i començar a digerir el president Obama.

Què significa això? Possiblement res de nou. Segurament és un polític com tots els altres, collat fins dalt per aquells k li han pagat la campanya, pels diferents sectors del seu partit, per les promeses anunciades de difícil compliment. Collat per les crítiques, sobre la seva persona, pel seu color, pels dubtes sobre la seva religió (quant, quant de mal va fer aquell home penjat a una creu!!! quan acabarà?), per les inquietuds sobre la seva inexperiència (... ... quan tens centenars d'assessors... ... ... va, home! ). I altre cop, què significa això?

Res. Això k està al paràgraf superior no significa res. L'únic k realment importa és k, amb milers de milions de $ o no, amb centenars d'assessors, aquest home és l'únic k ha aixecat il·lusions a mig món. Segur k no serà pefecte. Però tal com he llegit en algun lloc, què prefereixes? Electrocució a la cadira elèctrica o una puntada de peu a l'estómac? Dolces imaginacions...

___________________________________________________

Miro per la finestra i veig k, sortint de la biblioteca, a una nena li cauen tot de papers a terra. Em teletransporto i sóc jo, fa 20 anys, amb un xandal verd tremendo i botes de pluja de plàstic, sortint del cole, i a algú li cauen les fotocòpies de classe, k segurament són una tonteria de dibuixos o lletres per omplir, i de cop, tothom està a terra. Tots sabem que cal recollir aquestes fotocòpies abans el vent no se les emporti, i el meu cos nota aquell petit cos k va ser ajupint-se i clavant-se les botes de pluja, recollint les fotocòpies tan ràpid com es pugui, ràpid, abans no volin. Tothom cull aquells papers, i els acaba donant al propietari k, abrumat, no sap en quin ordre estaven, però les té totes.

La nena k ha perdut els papers veu com s'allunyen els companys k anaven amb ella; veu com passa pel costat esquivant els fulls un adult k s'ho mira per sobre l'espatlla. Cull un full, un altre, agafant tot el k hi ha escampat, que són uns quants fulls. M'ho miro i el cos petit de les botes de pluja flipa i no entén k ningú jugui al joc de collir tan ràpid com es pugui els papers. El cos gran i el cervell petit k hi ha dins fa mil anàlisis, però ara no toca.

Per sort no fa vent.

4.11.08

Invasió

4.11.08
Sabíem que podia passar, que era una opció que no es podia descartar. Quan la nasa ho nega o parla de proves de nous avions supersònics, en realitat sabem que no és això. Les esgarrifances de pensar tan sols en l'àrea 51...

I per fi ha arribat el dia. Temible dia. Ja estan aquí. Adopten formes que a nosaltres ens semblen quotidianes i es deixen veure a plena llum del dia. Camuflats, els aliens ens han invadit. No són verds, ni fan 2 metres, i en principi no són lagartos estil V. Però en un plis s'han expandit i ocupen lloc a cada una de les nostres cases. Fixeu-vos-hi bé. Estan entre nosaltres.

Però han comès un error. Mhuahahahaha!! Terrible error que els ha delatat!!!

Aquests sers provinents d'altres móns han camuflat les seves naus i s'han dispersat entre nosaltres... sota l'aparença d'indefensos mosquits. Ajá!!! Mosquits! Sí! Però els he descobert... Mosquits? A aquesta època? Amb la rasca que fa aquests dies? Els mosquits-mosquits estan morts! Morts i enterrats en tumbes de mosquits-mosquits, i a l'estiu que ve renaixeran qual zombies anuals i naixeràn del no-res mosquits-mosquitets!

Però el k ara ocupa les nostres cases no són els clàssics mosquits-mosquits. Són els temibles mosquits-àliens. Com es distingeixen? Bàsic: 1) per començar, com k encara estan en fase d'observació, no piquen (verídic, com sempre). 2) es desplacen de forma més lenta, i no fan el clàssic bzzzzzzzz-bzzz-bzzz-bzzzzzzz 3) són més grans que els mosquits-mosquits, però no arriben al tamany gegant dels altres clàssics mosquits-mosquits-gegants-k-no-piquen 4) com k els costa adaptar-se a l'atmosfera terrestre, estan mig aturdits i es deixen matar fàcilment, cosa k em preocpupa, pq deuen ser una immensa posblació d'àliens invasors 5) tenen capacitat de teletransport. Quan un dels mosquits-àliens no es vol deixar matar per comprovar la perseverància assessina dels humans, és capaç de desaparèixer i materialitzar-se a l'altre punta de l'estança. No com els clàssics mosquits-mosquits, volant veloç fent bzzzzz-bzz-bz-bzzzzz, sinó tal qual, desapareixent de cop i fent-se visible a unes altres coordenades espai-temps. Curiós. 6) i el més perillós: estan per tot arreu. Quan puges a un ascensor, allà hi haurà un mosquit. A la cuina, empanat mirant un vidre, preguntant-se pq els humans no utilitzem encara camps de força. Passejant pel menjador mentre mires la tv, se t'acosta, sense fer soroll ni intenció de picar-te, simplement, observant l'enemic. Als portals on et refugies de la pluja, allà hi haurà un mosquit observant.

Simplement volia compartir-ho. Ara ja ho sabeu. Aneu amb compte. Ells estan aquí.

Esteu avisats.

29.10.08

29.10.08
OWNED...






NICE!!!


8.10.08

Persecució

8.10.08

Riiiiiing... Riiiiiing...

Hola?

Es el enemigo?

Un glòbul blanc, grossot, corrent darrere una bacteria...

Que te pillo, que te pillo!!!

7.10.08

7.10.08



3.10.08

Glamour

3.10.08



Perquè jo ho valc. Yeah!

Aquesta és la ultrafusió (by super-Eli-powered) del k vindria a ser la Paris Hilton i jo. Si és k, en realitat, per tenir glamour no necessites més k un tint color platino i un immens feix de bitllets...

Posaré aquesta foto quan em vagi a renovar el passaport ;-)





26.9.08

Luke? Luke!

26.9.08

Vaig conduint xino xano en una via intraurbana, mirant els pajaritus. De cop, un cartell publicitari (estil tipus parada de bus) em crida l'atenció. Eing???

Luke Skywalker nunca habría sido el mismo Luke Skywalker si no hubiese conocido a Obi Wan

...

eing??

Tenint en compte k conduir, mirar els pajaritus i llegir cartells publicitaris al mateix temps és factible però poc assenyat, he de dir k no l'he vist de forma clara i nítida. Vaja, k la meva velocitat lectora és sumament perfecte i per descomptat k he llegit correctament (aigh, osea, si es k...). El k no he acabat de pillar és el logo de l'anunciant. Per ser una publicitat de les clon wars és particular, però m'ha semblat veure el logo d'una mà oberta amb un rectangle horitzontal al palmell. Un anunci antidrogues?

L'Obi Wan donava drogues a en Luke? Eren per potenciar la força o per inhibir el seu costat fosc? En Luke estava malalt? O es fotien psicotròpics i un viatges estelars k eren més metafòrics k reals? Què? Com?

Buscant informació per la red que es basta e infinita, finalment i en un raconet trobo k es veu k això publicita el "día del maestro" (o sigui, per aquells catalans k no entenguin el castellà, k segons telemadrid són molts i no vull k aquests catalans radicals s'enfadin amb mi... [però pq ningú ha cremat encara telemadrí???]), el dia del mestre.

Una estranya campanya k no he vist enlloc més. I k tampoc acabo d'entendre què respresenta el dia del mestre. L'únic dia de classe k els alumnes callaran i es dignaran a aprendre com tocaria de normal?

12.9.08

Embòlia pulmonar

12.9.08

11.9.08

LHC

11.9.08
Finalment s'ha posat en marxa. He trobat aquest link molt interessant, en el k es pot veure en directe, mitjançant 2 webcams instal·lades in situ, el desenvolupament de l'experiment.
Imperdible, com les agulles.

http://www.cyriak.co.uk/lhc/lhc-webcams.html

1.9.08

mutants

1.9.08
A casa hi deu haver un grill gegant. Se sent ocasionalment, quan es fa de nit. Des del menjador, l'habitació o la cuina, se sent. Si et mous una mica, calla de seguida, cosa k em fa pensar k indubtablement, està dins de casa i m'espia. L'imagino gegant, tamany pa de viena, regordet però no carnós, cobert d'una negra i brillantíssima armadura ultralluent, fregant-se les potes, les ales o el k sigui k es freguin els grills, per fer soroll per desconcertar-me, i amagar-se de seguida. Imaginar k un grill gran com un llonguet t'espia dins de casa és angoixant...

Truco a movistar per maleïr-los els ossos, però no estan en funcionament. És a dir, com molt bé havia llegit aquest darrer mes, on via internet he observat com la gent, flipant, veu com telefònica canvia de forma unilateral les condicions dels contractes i quan intenten modificar les condicions o donar-se de baixa els diuen k no està disponible en aquells moments el servei, me too.
Truco indignada, pq la meva factura gairebé s'ha triplicat (per sort tenia un consum mínim, pq si no, vaig a buscar en Zaplana al saló de raigs uva i l'escanyo). Per començar, no em deixen ni escollir en quin idioma m'atenen, cosa k deuen tenir estudiada, pq queixar-se en castellà em resulta més complex. És a dir, m'és molt fàcil cagarme en sus muertos, però com k la meva cultura catalana no em permet aquesta manca de respecte, una queixa formal en castellà, a la catalana, és més elaborada, cosa k, per descomptat, no es mereixen. Tot i això, em respòn una noia del cinquè pi, i per descomptat k no tenen servei en català, pq les subcontrates d'amèrica del sud encara no en parlen. És a dir, k em respòn una noia amb un espanyol hispà no ibèric, no és k l'ibèric sigui bo com el pernil, és k em treu de polleguera k, a sobre k gairebé em tripliquin la factura, l'empresa es dediqui a abaratir costos contractant a gent k, en fi, tan sols li paguen per fer una cantarella telefònica, no importa pas si arreglen el problema o no.
I per descomptat, no arreglen res, pq tenen l'aplicació fora de servei per una duració indeterminada.
Sa mare...

Només una última cosa.
No feu tombarelles a l'aigua poc profunda, tot té un motiu...

Apa, k tinc gana.

28.8.08

sí, sí k grava!!

28.8.08

28.7.08

Festivals

28.7.08
La corrua de radars mòbils k posen a la C17 per distreure al personal. Al poble li encanta frenar de cop. Els àvids conductors habituals et diràn "ah, sí, els posen de 3 en 3". Però aquí com k som més molons, els posen de 4 en 4. Sort k tenim.

_______________________________________________________

L'altre dia, mentre esperava el concert bo de la nit k feien per la festa major, i com k ja tenen tendència a començar tard, mirava la tv, on feien Terminator.

La 1. Oju, com a pelis no seràn memorables, però com a pelis d'acció-scifi són realment bones, les 2 (la 3 no té perdó del teu déu a elecció).
Total, k el bitxo metàlic va al passat, concretament al 1984, a matar a la Sarah Connor, per evitar k neixi el seu retoño, en John. John Connor, salvador de la humanitat. Fill nascut d'un pare encara no materialitzat, capaç d'una audàcia, tècnica i enginy k significaran algun dia el ressorgiment de tota l'espècie. El salvador.
Jo el 1984 encara no estava gaire per històries, però sé k ja a mitjans dels 80 i ppis dels 90 el sida havia fet estralls, i començaven a aparèixer com xampinyonets tot de mesures profilàctiques.
El k em pregunto és... i si a mig arrebato, la mítica Sarah Connor hagués preguntat a l'oblidat Kyle Reese ei, escolta, tens protecció?

Pel k fa al concert, no estic segura si vaig arribar a lloc massa tard, o potser és k vaig marxar massa d'hora...

________________________________________________________

Em pregunto en quin moment, tampoc cal k sigui exacte, la màgia va començar a esdevenir espectacle. Em refereixo al moment en k es va produir el canvi, quan va ser que es va començar a aplaudir a l'il·lusionista en lloc de cremar-lo a la foguera al·legant màgia negra i bruixeria.
Una pregunta d'aquestes k em faig.

________________________________________________________

Alguns pregunten pel castell de focs d'aquest any. No, no va ser tan espectacular. No, l'any passat no havia pres substàncies psicotròpiques. Realment l'any passat va ser brutal. Poder cobrir el cel, literalment, d'espurnes daurades és ralment preciós.

Sí, clar, si ho mirem així, tenint en compte k no es va repetir el fenòmen, va ser decepcionant.

Si ho mirem tenint en compte k de tant en tant havia de recordar-me de tancar la boca pq no m'entressin mosquits a fer una inspecció interna, i k hi va haver un moment de monumentals explosions de llum i colors k gairebé em van fer saltar una llagrimeta, va ser fantàstic.Les novetats de l'any: model 1) un cohet k a l'explotar, provoca un seguit de llums creant una espiral de color vermell i 2) cohet k a l'explotar crea una explosió de llums en forma de cor de color rosa.

Ooooohhhh... ka macuuuuuuuuuu...


2.7.08

WTF

2.7.08
Si m'ho expliquen no m'ho crec, però com k amb els diners, igual k amb el menjar, no es juga... (a no ser k siguis ric o imbècil), per mostra un botó (d'imbècil)

post cutre i poc currat, però és k com es pot ser taaaaaaaaaaaaaan...?????


http://es.youtube.com/watch?v=42xykzW27Q4

Mars Attack

Paranoia, paranoia!!! Ens ataquen!!!!

Això és pitjor k l'atac marcianu de la guerra dels móns. Si més no, al llibre, mentre esperes l'atac la gent prenia pacientment el tè a la glorieta del jardí.

El gat em toca constantment la moral, esquivant les fosses d'àcid, les punxes diabòliques i altres paranys mecànics k aniré perfeccionant. L'atac d'escombra és obsolet.

M'ataquen els mosquits de tota mida. Després de treure'm de sobre un mosquit estàndard k ja es llepava la trompa prepara't per picar-me, no puc deixar de mirar per tot arreu buscant el delinqüent k ha arrencat el vol. Tot em pica. Busco desesperada antimosquits per tots els calaixos.
El k trobo és un mosquit tamany gegant k pul·lula per sostre. Catxis. L'empaito amb la meva sabatilla-killator-2000, però el coloso desapareix, s'esfuma.

Persegueixo el gat per la casa, k en lloc de sortir i tornar a casa la bruixa, decideix amagar-se sota la taula. Cagum.

El diables del costat no dónen treva.

Puja la iaia (k no conto com a bitxo, però sí com a ser particular), preguntant si li puc escalfar una cosa al microones, k el seu ha petat, quin susto-quin susto. De fet, diu k se li ha encès la cuina. Flipo, pq tots tenim vitro. Ah, no, el forn. Carai, curiós. Baixa per les escales mentre em continua explicant noséquè i puja amb una plata de canelons. Una plata metàl·lica de canelons. K li ha rebentat el microones! Me la miro de canto i través, i amablement li dic k, en fi, lògic, i k això tampoc anirà al meu microones. Però k ho podem posar al forn. Engegar el forn per això? Calla, calla, és igual, els escalfaré a la paella! Einnn?? O vaig allà (on els ha comprat) a que me'ls escalfin! Segur! I tant, jo en els 4 anys k fa que estic aquí, no he engegat mai el forn! Ah, buenu, vale, doncs bé... o_O

Mentre escric això, no paro de mirar l'escala per si veig k el gat envaint territori enemic, mentre no perdo contacte visual amb mi mateixa, inspeccionant si tinc a sobre algun mosquit xupasangre...

27.6.08

ser o no ser?

27.6.08
estar o no estar? quans tu existeixen? a l'univers? o estem en un dels multiversos? un ximpanzé, en algun lloc, en algun temps infinit, ha escrit obres millors k Shakespeare? quants tu han mort? quants estàn en una situació similar? quants s'han realitzat? pq som tan petits?

26.6.08

La paranoia del gat

26.6.08
No, aquest cop no em refereixo a si el gat està viu o mort. Schrödinger fails, el gat està viu.
Total, k per variar, em refereixo al gat de la veïna.

Si deixo la porta de la terrassa oberta, estic ben a gust amb el corrent d'aire k passa amunt i avall. Aaahhh, fresquito lindo.
Si deixo la porta tancada, m'axixarro i consumeixo electricitat by ventilator.
On està doncs el dilema?
K a mi les visites per sorpresa no em van.
I el gatito gens lindo té el costum de ficar-se allà on no és grat.
Si deixo la porta de la terrassa oberta, el gat entra.
T'el trobes a mitjanit al menjador, o a la cuina, fins i tot ve a saludar a les visites.

Si és k això de perseguir gats amb l'escombra és esgotador, i com k estic entrant en una fase tan glamourosa, això em fa perdre, i clar, no pot pas ser...

Aleshores, què faig? Em poso bigoti d'incògnita i el mato d'estranquis? Deixo k una bèstia peluda m'enmerdi el meu pis pulcre i fins ara immaculat? Faig jornades de portes obertes i k entri qui vulgui, però a hores convingudes? ah, carai... a ser per mi ho tinc molt clar, el gat la palma. Però clar, sóc taaaaaan bona persona, aix...

25.6.08

el colmo dels gafes

25.6.08
No m'havia passat mai. Vaja, jo sempre havia suposat k, en una botiga, l'objectiu desitjat és vendre.

Doncs resulta k vaig al 5è pi, en un polígon por ahí, a buscar una exposició de mobles. Vaig per entrar, i la porta no s'obre. Ai carai. Havia trucat la setmana passada per preguntar horaris; k no obrissin dilluns em semblava un pont curiós pels comerços, però k dissabte tinguéssin tancat em semblava un xic vago. Però clar, k en dimecres tanquin abans de l'hora k posa k tanquen, ja em sembla la òstia. Pul·lulo per la zona, espero, reincideixo. Finalment puc parlar amb un parell de jovenets k treballen a la fàbrica. Resulta k gent a la fàbrica n'hi ha, a les oficines tb, però a la botiga, no. K han fet fora a l'únic venedor k quedava. Eeeeeiiiinnn??? K igual, si torno demà, ja hi ha un altre venedor. O no.
Jo flip. Pq clar, k demà hi hagi o no un venedor és entre curiós i precipitat. Però, en cas k hi sigui, qui ensenyarà què a qui? Pq clar, el primer dia k entres a treballar a un lloc, molt eixerit no s'està, no... mmmm...

En fi, k torno cap a LGcity. Tot plegat, sento una sirena de polis al darrere. Miro enrere. Els mossos a tot drap amb les sirenes fent llumetes amunt avall. Miro el velocímetre. Bueeeeno, aceptamos pulpo a k vaig una mica ràpid, però em sembla un pèl massa peliculero. Em poso al carril dret, i el mossos m'avancen en plan rally. Just a l'entrada de LGcity, en sentit contrari del k vinc, un altre cotxe dels mossos parat fent coses estranyes i desviant a la gent. Mmmmm... sospitós... Buenu, sospitós, sospitós, no és. Però és k feia molts dies k no actualitzava el blog i algo hi havia de posar. Clar, parlar de st joan, festes i fogueres és maco, però jo no, jeje.

Ah, per cert, vaig obeïr l'ordre k em va donar el meu subconscient i em vaig tornar a tragar 2001 odissea. Buf, és k això de ser intel·lectual, és durillo, eh? Sempre mirant pelis i llegint llibres raros, i sobretot, després dir k ho has entès tot, o fer una nova interpretació mentre estàs al wc per poder fardar de creatiu amb els col·legues. K no, k no ho pillo. A veure, k jo tb em puc muntar la meva pròpia teoria sobre la peli, el món i l'orígen de la vida, però k m'agradaria saber què en pensava en kubrik de tot plegat mentre estava rodant la peli. Pq si no és com deixar un llibre a 20 pag del final i muntar-te la història tu sol. Ei, clar, tot és possible, però a veure, k si jo miro una peli o llegeixo tal és per ficar-me al punt de vista d'un altre, saber, conèixer, sentir des d'una altra pell. En fi, k jo ja he actualitzat el blog i finiquito el post, però k tota interpretació de 2001 serà benvinguda. Si és k no m'estranya k els jipis anéssin al cine fins les celles d'àcid...

15.6.08

varis

15.6.08
Em sento com si estigués flotant a l'espai. De fet, només em falta un tripi i veure multicolors, pq tot sigui com a 2001 odissea a l'espai.

Tinc les orelles tapades, el sentit de l'equilibri una miqueeeeeta desviat i el cervell se m'ha encongit i flota lleuger dins el crani.

Faig un zapping mentre acabo de dinar i flipo. Estan fent grease per tv1, típical spanish això de fer reposicions de l'any de la punyeta. De fet però, mai he vist la peli, ni poc ni gens, o sigui k li dóno 1 oportunitat. Estàn parlant uns suposats xavals d'institut k deuen tenir 30 anys i apareix en travolta, xavalín, jovenet, i amb un tupé fantàstic (lo del tupé ho dic de debò. Pq no es torna a posar de moda?). Total, k es posen a cantar nois i noies i és la típica canço de la peli. Acaba la cançó i canvio el canal, refugiant-me en futurama, pq una cosa és mirar grease als 70-80 i flipar, cosa lògica, i l'altre és fer-ho al 2008 i k no sigui una classe d'història.

Mentre, em pregunto si mai tornaré a recuperar el sentit de l'olfacte (i per tant, el gust), k he perdut completament. De normal ja sé k es perd amb menor o major quantia el sentit de l'olfacte quan s'està refredat, però... del tot? jamás! habráse visto! és k és indignant! Et pots estar menjant una delicatessen, k no notes res. Però res dels res, eh?! És tremendo. Suposo k gràcies als medicaments, ja no tinc el coll completament inflat, dolors, congestió brutal, etc, però això de no poder menjar a gust... Pq cuinar? Suposo k seria ideal per als anorèxics. Comer, pá qué? Però k a mi m'agrada menjar! Help! Com k tinc la nàpia aprox ok, em temo k és una espècie de col·lapse neuronal. De fet, noto k tinc els mocs al cervell, no al pit com de costum, o sigui k potser el cervell està nedant en mocs. També he pensat k tot això no és un refredat, sinó k un bitxo tropical m'ha entrat per la orella (l'esquerra concretament) i se m'està menjant el cervell, provocant-me tot de reaccions secundàries. House, on ets?

M'encurioseix bastant també un dels medicaments k em prenc. És un sobre amb un contingut de 600mg. Se suposa k el contingut del sobre s'ha de dissoldre en mig got d'aigua i remenar 2 minuts. Ho he remenat més, menys i de canto, però no hi ha forma k es dissolgui, sempre t'has d'acabar bevent la polseta.
Però vaja, no és això el k m'encurioseix. És la forma d'ús. El prospecte diu k t'ho prenguis tal com t'indica el metge i els dies k ell et diu, pq si no, no tindrà efecte. Val. Segueix dient k una forma indicada d'ús són 3-4 tomas al día, espaciadas 6-8h. Bé. I segueix. Dosis máxima, 1200mg. Però tioooo, k això són 2 sobres!!! I me'n recomanes 4? I si la dosis màxima és 1200mg, pq no fas els sobres de 300?? Si és k no ho entenc. Total, k a mi el metge m'ha dit k me'n prengui 3 al dia, i com k ni cristo es posa d'acord, pos buenu, vale, em limito a tenir el mòbil a prop per si haig d'avisar l'ambulància.
L'altre cosa graciosa del medicament simpàtic aquest (k la veritat, tinc curiosotat per saber si és amarg o fa mala olor) és k la part dels davant del prospecte indica composició, posologia i bla bla, mentre k TOTA la part del darrere és per a les contraindicacions. I no és un prospecte petit, no.

K m'ho estic passant pipa, vamos. I si algú nota algun comportament anòmal darrerament... aaaahhh, cosa dels medicaments!!! XD

14.6.08

i si...?

14.6.08
Tots hem tingut alguna vegada el pensament de i si tot això fos un somni??? Matrix va triomfar pq, a part de tenir una estètica molona, uns protas dinàmics, efectes especials realment especials i moltes ulleres de sol per totes bandes, tenia una part de l'argument k tots haviem fet nostre en un moment o altre.
Escriuria més, però no puc, o sigui k tiro el post a la merda i sense més retòrica recomano altres pelis no necessàriament bones o imprescindibles, sinó interessants en algun nivell: eXistenZ, nivel 13, dark city, i ara no puc recordar més, bàsicament, móns de somnis i realitats paral·leles o circumscrites.

___________________________________________________________

Sabies k dins les orelles hi ha com a les vores dels rius? Hi ha com una espècie d nivells, on el metge pot veure el nivell de mocs intracraneal o així k t'està matant. La gràcia és k el metge va buscant per trobar aquests nivells.

Total, k estàs fatal, i si et supura l'orella, millor k tornis.

Creu-me, em veuràs.

11.6.08

ai lof cgaisis

11.6.08
M'he comprat un esclau al zara k escriu per mi, mentre jo li fuetejo l'esquena (va inclòs al preu, no passa res), pq sense ulls els meus escrits serien similars al 4rt comment de l'anterior post.

La gent adooooora la vaga camionera.

Vaig a comprar i la carnisseria està mancada. Amb la porta del magatzem oberta, treuen el k poden de dins. 2 senyores comenten, somriure en boca, ai no pensava pas k això anés així, ui, tan de bo hagués vingut a comprar abans, no sé pas què soparem avui.

La verduleria està pitjor, i pago per un enciam iceberg petit (del tamany d'una taronja gran) 1.69€, quan de normal val 99cent. Agafo 2 cebes enormes (del mateix tamany de l'enciam, no sé si hi ha una nova normativa k regularitzi el tamany de tots els productes a la venda), k són les úniques k queden k no estàn mig podrides. Els mateixos comentaris k abans.

Tornant cap a casa passo pel super, a buscar aigua. Osti, no n'hi ha, i les estanteries estàn mig buides, en plan rússia comunista.

Hi ha cua a la gasolinera. Hi ha cua! Sempre havia estat un lloc desèrtic...

Vaaaa, no cal mentir. A la gent li encanta una situació d'emergència de mentirijilla. Sabem k en breu això haurà acabat. No cal omplir la casa de menjar. El de la city potser han de fer una compra setmanal, però, la resta del món... Què, el mercat setmanal està buit?

El k es veu és k el transport ferroviari i marítim és pràcticament inexistent, cert.

També es veuen altres coses.

K com a mínim, un parell de piqueters l'han palmat per posar-se davant de camions en marxa perquè paréssin (por mis huevos k no pasas! por mis huevos a k sí! -xof-).

Piqueters motivats destrossant mercaderies d'altres camions. (el dret a vaga... és una obligació?)

Vaja, k no m'acaba de convèncer. Quan al 2004 el sector immobiliari exigia al govern k no interferís al sector vivenda, i ara no paren de sol·licitar ajudes. S'ha de subvencionar el combustible? I si segueix pujant, els transportistes podràn circular i la resta de la gent posarà una vela al cotxe per anar tirant? Com va acabar la pujada de finals dels 70 inici 80? Tot xantatge és vàlid?

Era lògic hipotecar-se amb un sou de merda i queixar-se per la pujada de l'euribor? Sempre hem estat un país pobre,però aquesta il·lusió de riquesa mantenia el famós sistema capitalista de creixement il·limitat. Si aquesta il·lusió es trenca, la gent no comprarà més teles de plasma... o sí?

Avui en dia no hi ha cultura d'estalvi (més k res pq no és possible), el problema és k s'ha passat a la cultura del deute. Jo tinc la hipoteca, el crèdit del cotxe i el pagament a plaços de la tv. Vaja, què esperes de la vida?

Quan la gent es comenci a quedar sense feina, això ja serà serio.

Però de mentre, per favor, no cal dramatitzar. Cal aprofitar el moment i gaudir d'allò que hem tingut de mentre.

I vinga, k si no hi ha res al super, no t'escandalitzis. Ves a la sirena i omple el congelador, passa't a la farmàcia i compra't un pot de vitamines.

Tranquil, sobreviuràs.

8.6.08

l'argentí k anava per informàtic i la crisis global

8.6.08
M'assec al sofà i em preparo per deleitar-me amb un dels moments del dia, el meu tè calentó després d'una comilona.
Com k sóc gafe i murphy no descansa, piquen el timbre. Miro la pantalleta i veig un senyor k, amb poques ganes, diu algo de control de audiencia o similar.
Penso en el meu tè i penso en el senyor. L'obro.
Puja un senyor de mitjana edat, 50 llargs, suèter d'antanyo groc, portàtil tàctil penjat al coll, argentí.
No sé quant de temps fa que té aquesta feina, però se'l veu estressat.
Sé que és una feina de merda. K anar casa per casa, segons les k t'han tocat pel mostreig aleatori i aconseguir k t'obrin no és tan fàcil. K paguen potser 6 o 10€ per enquesta realitzada, i k duren una eternitat i és possible k l'enquestat t'encasti a tu a la paret mentre treballes.
O sigui k paciència, pq avui en dia tenir una feina decent és un privilegi, i crec k tots hauríem d'intentar no putejar el cambrer amargat, la caixera borde o el forner k es pensa k et fa un favor venen-te el pa. La meva teoria és comença amb un somriure, i si segueixen bordes, després sí, a cascar-los, com a la resta de la humanitat, però la immensa majoria de vegades, un somriure és millor k la vaselina.
Total, k amb el senyor a la porta i jo visualitzant la meva tassa de tè refredant-se, comença l'enquesta. Bla bla bla bla, i ell marcant les respostes a la pantalla tàctil. Pantalla k el senyor tocava com si fos de paper, amb una velocitat k el windows no pot assimilar, i clar, edavant, enrere, reiniciem l'enquesta, bla bla bla, enrere, enrere, pausa, bla bla bla, s'ha penjat, bla bla bla, perdona dijiste? bla bla...
El senyor em diu k mai havia vist ningú amb tanta paciència, cosa k demostra k la majoria de la gent és borde del cagar, pq jo em limitava a deixar k un senyor fes la seva feina. M'explica k ell, al 67, va fer enginyeria informàtica allà a argentina. K, al acabar, va aconseguir k l'enxuféssin a una feina, on hi havia un ordinador tan gran com la planta de baix del corte inglés de pl. cat (nota: el k jo estic explicant en unes línies, en argentí són més de 5-10 min de monòleg, això sí, mentre l'ordinador es penja, endavant-enrere). Deia k ell havia de picar codi (en normal: fer el programa d'inici) per tal k la bèstia funcionés. Total, k el dia k havia d'arrencar el tema, va fer un pufff! estrepitós. K s'havia oblidat unes cometes al codi. Igual sona com, ai quin despiste, però qualsevol persona k sàpigua un mínim d'informàtica sap k això és una burrada (i per thor, prova-ho abans de la inaguració!!!). Vaja, k a partir d'aquell dia va decidir k la informàtica no estava feta per a ell.
A la vida hi ha males decisions i decisions pèssimes. Ojito!
Evidentment, quan vaig poder recuperar la tassa, el tè estava petrificat.

___________________________________________________________


Corro per casa cridant, amb la boca ben oberta ensenyant les dents, aixecant els genolls mentre corro i amb els braços enlaire, agitant les mans, per fer-ho més dramàtic.
En realitat, no ho faig, però ningú sap k no ho faig, a l'estil Schrödinger, no et deixaré obrir pas la porta per comprovar-ho.
Resulta però k estic alarmada. No pas pq hagi tornat a tocar-me la moral el gat caganer de la veïna, no. Aquest té el 100% de possibilitats de tenir un accident si el torno a veure pel terrat.
La crisis global (k vol dir TOT, pst, oju k és serio) em té preocupada.
Ara ja puc començar a buidar les 100 garrafes d'aigua k tenia acumulades pel gran perill de sequera, però no estic segura si reomplir-les d'arròs, per allò de la crisis alimentària, o de gasolina, per l'augment del preu del barril i els temibles 136$.
Mentre cuatro emet un pseudo-doc dient k el món s'acaba si el brent arriba als 100$ i jo veig k estem per sobre, ja k estic cridant, aixecant els genolls, ensenyant les dents i amb el braços enlaire en senyal d'alarma, decideixo k també m'estiraré els cabells.
Vull començar a cavar un búnker, per allò dels zombies, però el veí de sota no hi està d'acord.
El món ja no s'espera a fer el gran canvi al 2012, sinó k els humans avancen la data i posaràn en marxa el LHC (diosssss, dime k sabes lo que es el gran colisionador de hadrones o no te junto), d'aquí a exactament 67 dies, 19 hores, 18 minuts i 37 segons en el moment en k escric això.
Mentre vaig fent saltets i cridant per casa, vaig a la cuina a buscar unes culleretes per treure'm els ulls.

3.6.08

Què fer en cas d'atac

3.6.08
En cas d'atac zombie, extraterrestre i/o vampiresc, clar. (claríssim)

Després de fer un megamàster en monstres i mutacions vàries, he arribat als següents punts.

Per començar, cal localitzar una armeria propera. Això no és necessari per residents als EUA, amb tenir la típica arma sota el coixí o anar al súper està arreglat.
Per a la resta d'europeus mitjans, ens cal localitzar aquesta armeria.
Jo em demano una ballesta automàtica estil van helsing, dos mega-ganivets estil resident evil 3 (canviables per la katana de takezo kensei) i una metralladora automàtica i ben repleta de bales buides k reventin dins el cos del zombie-mutant-cosa-rara, o en el seu defecte, un llança-flames. I a poder desitjar, un petit bazooka. Per demanar k no quedi, clar.Després es necessita l'uniforme de combat. No es necessita un estil futurista encara k ja estiguem al XXI, no cal anar recobert amb paper de plata. Per les noies l'uniforme acostuma a ser uns shorts i samarretes (es veu k totes les noies k sobreviuen són uns bombons, si no ho ets i no tens uns shorts... endevina el teu temps de supervivència!), i pels nois estil militar : pantalons negres, samarreta negre i abdominals de serie. Pel k es veu, en el cas dels nois pots canviar els abdominals per cervell, cosa k no pots fer en cas de noia, però oju! si ets noia i tens una bata blanca i et fas passar per doctora, les teves possibilitats de supervivència augmenten una burrada!Val a dir k minories ètniques i graciosos la palmen al 2on acte, coses del guionista.

Val, tenim les armes, k portem sobre l'uniforme, lligades amb múltiples corretges i k sembla k això no ens dificulta la nostra agilitat per saltar, colpejar i fer sprints. Ideal.

Ara necessitem la motxilla màgica, la bàsica per sortir de la ciutat. A dins cal k hi hagi aliments, foc, corda, llanternes potents, algun antibiòtic, sang de monstre per analitzar en qualsevol dels múltiples laboratoris k (segur) trobarem pel camí. I el k no surt a les pelis però tb necessitem: el fogonet, sac de dormir, un llibre per fer temps entre atac i atac, recambis per la ballesta (no necessari pels elfos, ja se sap), tres o quatre encenedors perquè segur k el gas s'acaba i les mongetes s'han de coure, el microscopi per analitzar la sang del monstre, recanvis de sabates i roba, brúixola, mapa, llapis i bolis i paper, walkitalkis, un llibre traductor del morse, un llibre de com fer la teva pròpia radio en 10 minuts, i una navalla suïssa ben gran.

Si no hem mort esclafats, podem seguir.

El primer k cal fer és analitzar què està passant. Per poder fer això, és bàsic sobreviure a la primera tanda de sinistres. Què significa això? Doncs k en tot holocauste/apocalipsis, es desencadena el fet i la palma moooooolta gent per danys col·laterals, tals com accidents de cotxe dels de tota la vida, incendis, saquejos estúpids i violència tribal entre supervivents. Jo, com k sóc gafe, segur k la palmaria aviat sense saber d'on venen les òsties. La idea però és sobreviure a això i començar des d'aquí, per tant, sempre és bo tenir un congelador tamany industrial a casa (fora de servei), per amagar-s'hi dins quan les coses vagin mal dades, i sortir ja en plan rambo quan l'apocalispi estigui servit. Tb serveixen búnkers soterranis i altres refugis, clar, no serem escrupolosos.

Aleshores, doncs, cal analitzar el perill. Són humans qui ataca? Humans mutats? S'han convertit en zombies devoradors de carn? O de sang? El contagi es transmet per sang? Contacte? Saliva? Mossegada? (si és per aire, finiquita el pla i seu al sofà tranquil·lament mentre esperes la mort). Són àliens? Trífids? Quins danys produieixen? La resta de la població està morta? Contaminada? Zombie? Hi ha reparació? Antídot? Vacuna? Quan tarda el contagi a ser efectiu? 30 seg? 4 hores? Hi ha zones no infectades? És local o mundial? Els àliens estan entre nosaltres o són distingibles?

Oju, és important.

Necessitaràs moltes bales.

Comencem per les coses fàcils.

Si són zombies clàssics, dels lentets i atontats, i és una plaga més o menys local, és a dir, hi ha algún país o alguna organització k pot proveïr ajuda, encara k sigui a llarg termini, després de moltes discussions, s'ha establert k la millor zona de seguretat, per una població d'aprox 20-100 pers supervivents sans, és una presó. De les clàssiques: grans murs externs, molta il·luminació enfocant els perímetres, habitacions segures amb reixes, pati intern pels cultius d'aliments, etc.
S'agraïrà rescat i k els zombies la palmin rapidet.

En cas de zombies de nova fornada, aquests k són àgils com una mala cosa i a sobre no són imbècils i a més tenen capacitat d'aprenentatge, de trífids i de vampirs, el millor és una illa de tamany petit-mitjà, o sigui k aneu comprant bonus cap a mallorca-menorca-eivïssa, segons quans sigueu els supervivents. La idea és una zona on no us puguin aïllar els monstruitos, i k tingueu espai suficient per treballar en els famosos laboratoris k hi ha per tot arreu amb la mostra de sang k porteu a la motxilla, i a més hi pugui haver un nucli de població i conreu suficientment ampli. És imprescindible tenir llançaflames fer acabar amb els trífids.
El fet d'estar en una illa implica k cada cert temps s'han de fer redades pq no creixin bitxitos nous, i en cas de zombies, estar aïllats de possibles mossegades.
Sobretot, en cas de fer experiments de vacunes, mai dels mais portar cap exemplar a la illa. Deixeu-los a formentera o por ahí i ja anireu a fer-hi els experiments.

Un altre aspecte important és ser bastant cabroncete. Això significa k, per més k apreciïs algú, en cas de possible contagi, fot-li un tret al cap. Sempre et quedarà després la opció de suicidar-te si et sap greu, però per favor, no extenguis el contagi als supervivents sans, cagumdena! Això és bàsic, ja k en infeccions on el contagi és visible en 30 seg, dispares i estàs tan a gust sabent k has fet el correcte. Més xungo és el tema quan el contagi és lent, i la persona et diu només és una esgarrapada... Maaaaaaal! Tots morts.

Si és k el món es posa realment difícil quan els mutants prenen els carrers.

Un altre tema és si l'atac ve d'àliens amb high tech. Puja a la terrassa i disfruta de l'espectacle. Independence day és una peli. Morirem tots, però al menys hauràs vist algo bonic i sorprenent.

I finalment, un consell pels k els agrada anar per feina i tenir-ho tot preparat per quan arribi el dia: prepara't la motxilla, prepara't el congelador-bunker, fes el curs de conducció d'helicòpter, però quan vagis a l'armeria, NO diguis k el k vols és per matar zombies. Em temo k no et deixaràn marxar de rositas.

________________________________________________________________

sigues feliç, avui encara no hi són:

http://www.lalalalalalalalalalalalalalalalalala.com/

28.5.08

Petit punt blau

28.5.08

27.5.08

4 camions, una novícia i la meva veïna

27.5.08
Avui, conduint, els grandullos es ficaven amb mi.
Buenu, no.
En realitat eren coses k afectaven a tot el trànsit rodat. Però és k en un trajecte de 10min m'han tallat 4 camions!!!
Un megaultratrailer,vehicle especial, amb el corresponent turisme acompanyant-lo amb llumetes, atravessat al mig de les franqueses. De fet, el conductor d'aquella bèstia té mèrit, per fer-lo girar pel lloc on l'ha portat!
Després un camió se m'ha atravessat, bastant breument, però clar, si jo fos un trailer no ho hagués fet, però com k el meu cotxe és un micromachine...
Un altre camió avançava pel carrer principal marxa enrere.
I finalment, un k estava al mig del meu carrer i no em deixava entrar, però jo he fet en plan rally, m'he posat sobre les meves rodes laterals i l'he passat de canto. Més o menys, ejem.

Després m'he trobat una novícia, local i relativament joveneta, tota vestida de blanc, cosa k no sé si és bona o dolenta. Fa gràcia, pq són una espècie en perill d'extinció, però tampoc m'entusiamsa tota aquesta secta estranya. Si veiéssim algun jipi amb túnica blanca predicant pel carrer li diriem sectari loco. No acabo de veure la diferència.

I el meu malson.

La veïna.

La senyora k ens ha amargat la plàcida existència a tots els habitants del bloc.

Una dona impresentable i maleducada, cosa k seria prescindible si no fos pq transmet aquesta realitat als seus tres retoños infernals.

Després d'haver refusat l'atac del gat cagón i soportar pacientment els reiterats i innecessàris crits dels seus descendents, aquests actuen de nou amb novedoses tècniques.

El cas és k acaba de pujar la iaia k viu sota la sra. monster. La iaia estava plorant. Resulta k l'altre dia els nens sortien al balcó i se li pixaven a sobre i ruixaven (amb aigua espero) alguns dels vianants.

Però ara li acabaven de tirar per sobre un parell de galledes d'aigua.

Em demana k vagi a dir-li algo a la veïna, i ella trucarà al propietari pq està farta de les múltiples desgràcies k passen des k la sra. monster viu aquí.

Pico al timbre i la sra. em diu k vale, k molt bé, mentre amb mira amb cara de passa de mi, i em diu k ja parlarà amb la veïna, k és a qui li afecta.

Voto perquè qui vulgui descendència s'hagi de treure el carnet de papa o mama.

Total, k m'abstinc de dir-li que és una impresentable, k els seus monstres se la menjaràn quan tinguin 10 anys, i espero k la iaia truqui al propietari i entre tots els veïns fem croquetes dels monster.

22.5.08

VIKUS'S power

22.5.08

Salutacions humanoides bípedes!

Els residents a Vic i rodalies, turistes i altres sers k es passin per vic, estàn d'enhorabona.

Avui s'ha inagurat el VIKUS'S, el nou local multiusos, entenent com a multiusos els k s'acostumen a donar a la restauració, des d'esmorzars a sopars, passant pels dinars de menú senzill i degustacions.

És un lloc de tamany considerable, i aspecte exterior imponent. Té uns rètols lluminosos i de tamany adequat per miops com jo, i per tan, de fàcil trobada.
L'entrada té una càlida recepció estil superstar, envoltada per les terrasses, k seràn de bon gaudir a l'estiu.

L'interior té un estil com de disseny colorista, però càlidament acollidor. Per més de disseny k sigui, el mobiliari és funcional i no et claves la columna al seure a la cadira, cosa sempre positiva.


Té dos espais separats, fumadors i no fumadors. A l'espai no fumadors és on hi ha la barra, taules petitones amb tamborets i altres taules que no són tan petitones.

Darrere les mampares hi ha la zona de fumadors, decorat estil zen, amb joncs i pedretes separant les taules per donar més intimitat i caliu a la zona.



(aaaggghhhh!!!! ara se m'ha borrat la meitat del post, sort k blogger va fent guardats automàtics!!!)

Deia k els lavabos són la repera. Ultrafashion, admirats pel públic present (m'anava passejant amb les parabòliques obertes, sí, i què?!) vermell el de les noies i negre el dels nois, nets i brillants, el k més m'ha impressionat és la suavitat del paper per eixugar-se les mans. K suau!!! (serà k sóc de poble...)


La cuina, gran i brillant, té 3 espais separats: els fogons, grans i espaiosos, on es cou el tema (juju, com ho encaixo, eh?), la zona d'amanides (deu ser com una zona d'aliments freds), i separada, la zona de neteja, on hi ha un peaso rentaplats. És maca de veure, i m'en sé d'una a ki li encantaria.



Aparentment, sembla un lloc fantàstic per anar a prendre algo o fer un mos, sí, però... la butxaca no està per mobles de disseny! Amb les parabòliques a l'estil príncep Charles, sento comentaris de que deu costar una pasta. Ho sembla, ho sembla. Intercepto al Master, bona persona i atent, i l'interrogo al respecte. Un cafè 1.05€. Menú diari, 9€, menú degustació ja puja més. Uo, són preus normals! Sembla el lloc ideal per anar a fer aquell sopar que s'ha retrassat més del compte, i han tancat la cuina a tots els xiringuitos, per passar la tarda tranquil·lament a la terrasseta o per anar a dinar al sortir del lidl.



M'ha faltat preguntar si quan juga el barça retransmetran els partits. Pq si la resposta és sí, amb les numeroses pantalles k hi ha, el futur està assegurat! ... sempre k el barça deixi de fer pena, clar...



NOTA: NO, ningú m'ha sobornat, senzillament em feia gràcia compartir aquest lloc.


P.D. la qualitat de les fotos deixa una mica k desitjar, ja k no em quedava bateria i les he hagut de fer a lo xapussa.

18.5.08

Peste, tularèmia i altres delicies

18.5.08


Passejant pel carrer major, en un dia d'aquests gris i plujívol, veig una figura que s'aproxima. És un ser petit, no humà ni bípede, del tamany d'un gat petit. Però per ser un gat, té la gràcia al cul.

Es mou ràpidament, es comença a distingir el seu color marronós-brut. Té els pels espellifats i una llarga cua. El seu morro és punxegut i poc agradable. Les seves potes són curtes i el seu cos és allargat i refet, però no rodanxó.

És una rata grossota, passejant pel carrer com si anés a comprar pa.

Jo flip, pq és d'un tamany tan considerable k em sembla increïble k ningú l'empaiti al darrere. Si no fos per aquesta manca d'estilisme, creuria k ha de ser la mascota d'algú, de tan fortota k està.

És bastant més gran k les rates de metro k hi ha per bcn, més gran k els ratolins k et trobes per gràcia qualsevol dia al vespre.

És del mateix tamany k les rates k hi ha a la nit per plaça catalunya, però bastant menys obesa que aquelles bèsties sobrenaturals.

Ens trobem cara a cara, i sense pensar-s'ho gaire, la rata k no escombrava cap escaleta emigra cap al jardí d'una casa propera.

Uix, k me quiten lo bailao!!!

K bonic no viure a peu de carrer!!!







______________________________________________________________


Cercaviles.

A LGCity tenen una visió fluida de les coses.

És un lloc tranquil, i si les coses es fan, es fan pas a pas; k no vol dir lentament i sense mai acabar, vol dir primer un i després l'altre, sense fer escarafalls.

Anar teixint.

Es celebra el corpus, festa de la qual molts habitants estàn orgullosos.

Apareix una cercavila, així, de sopetón. Sense avís previ, ni més ni menys, ara hi són.

Grups de grallers i timbalers s'escolten pels carrers, tocant amb més ganes k gràcia. Tots van a deshora i els vents desafinen, però la gent disfruta de l'espectacle, que és del k es tracta.

Desfilen gegants de diferents tamanys, entre els k destaca, al mig de tant gegant clàssic i soldats mediavals, en Bacus, feliç i rodanxó, amb el tors a l'aire, túnica a la part baixa, corona de llorer al cap, i raïm i copeta a les mans.

M'agrada aquest poble.

Entre els capgrossos, em fascina un espàrrec (¿?). Un cap verd en punta, amb les punxetes característiques de l'espàrrec i túnica verda. Fantàstic.

Un frare, amb galleda d'aigua i escombreta de vàter en mà, beneint els presents.

En Wally, amb l'inconfundible jersei a ratlles blanques i vermelles. Havia d'estar a LGCity, claríssim.

Mentre, com k la cercavila ha aparegut de no se sap on i sense saber cap a on, els carrers colindants s'han saturat de cotxes k s'han vist atrapats al mig dels gegants sense previ avís.

Però això és LGCity, i en lloc d'emprenyar-se, la gent baixa del cotxe i va a comprar el pollastre a l'ast.

M'agrada.

14.5.08

Aliens

14.5.08
Avui he somiat k ens venien a visitar els extraterrestres.

Com k era un somni de baix pressupost, era un efecte implícit; no es veien en cap moment, no hi havia nau estelar i no hi havia ni un míser efecte especial.

El context era k estava jo amb la meva família en una gran ciutat, a l'estil bcn, però un xic medieval (suposo k pel llibre k estava llegint), on el comerç es feia a partir d'intercanvis. El cas és k, a partir d'un dia determinat, el comportament de la immensa majoria de la població cambiava.

La gent es tornava salvatge. Agresions a ple dia, robatoris, amenaces... El comerç es tornava impossible; la fogassa de pa k abans valia un litre d'oli (... el meu cap té aquestes coses... ) passava a k dues llesques grosses de pa valien 8 garrafes d'oli i 7 litres en ampolles petites.

El cel era gris i es respirava certa atmòsfera post-apocalíptica, tot i k no sé si després de l'apocalipsis ha de quedar atmòsfera o no.

Decidiem amb la família tornar a la casa de camp, lloc k es preveia més tranquil pel k fa a les aglomeracions de gent i s'esperava k, per tant, a les possibles agressions. Les parets de pladur de la ciutat no eren prou segures.
Reflexionant, s'observava k la única possibilitat d'aquell estrany canvi conductual sols era possible degut a una intervenció externa. Ara hi caic, de fet, k si hagués estat un xic religiosa ho podia haver considerat un càstig diví, però com k no és el cas, i el meu cervell tira cap a una altra banda, la conclusió òbvia i evident era k altres habitants de la galàxia ens havien fet una visiteta.

Considerant els humans com una amenaça potencial i exponencial, tenint en compte el seu lent desenvolupament mental, la seva encara capacitat primitiva de reacció i la seva salvatge agressivitat intrínseca, i no obstant, el seu abast a altes tecnologies, havien decidit actuar.

Dotant als humans d'una sobredosis d'agressivitat i primitivisme o, senzillament, anul·lant les limitacions autoimposades per a la convivència humana habitual, els nostres visitants aconseguien k els bípedes sapiens sapiens lluitéssin entre si per cap motiu, aconseguint així l'autodestrucció d'aquests sers tan perillosos.
La idea, mal k em pesi, no és meva. Fa potser 10 anys vaig veure una peli anime, A wind named amnesia, k bàsicament té aquest argument. Clar k no esperava k el somni tingués tocs medievals, ni molt menys k esperés 10 anys per sortir. Però no deixa de ser molt interessant.

Com tot, quan menys saps, més penses k has creat alguna cosa nova, k tens més oportunitats per descobrir. Però al món som molts, i sempre hi haurà algú més llest, i la teva idea, la k tu creus nova, fantàstica i fabulosa; el teu sentiment, k estas convençut k és nou, intens, únic; la teva història, les teves rareses, les particularitats del teu pensament, les teves circumstàncies. Sàpigues k no és nou. K algú ja ho ha viscut. K no és impossible d'entendre, de comprendre, de sentir, de respirar.
El dia k creïs algo nou seràs un geni.

_______________________________________________________________


I per petició popular, i pq pel k sembla en aquest món encara no visitat sense conseqüències globals pels àliens, la gent no demana, sinó k exigeix, algunes fotos de k sí, k vaig estar allà dalt, encara k quan parli dic el nom d'alguna altra ciutat o país...



El típic restaurant indonesi...


Centres médics polivalents...



La supercatdedral ^_^'



Un bonic mercadillu.

I ja està, aquesta és la meva perspectiva del nord.

12.5.08

Telepatia orgànica

12.5.08
Retornada a aquest sobtadament humit país, em retrobo amb els meus quehaceres diaris.


Tinc algunes fotos, no les posaré, bàsicament pq em fa mandra pujar-les al blog. Qui les vulgui veure k em demani una audiència privada, no cal k la instància sigui per triplicat, amb un truc servirà.

Coses bàsiques per si vas allà dalt:

1) tots els semàfors tenen senyals auditius. Quan sentis corxeres, tira't a la calçada per travessar, el verd dels vianants es mantindrà només uns miserables segons i no tindràs temps. Don't worry, els cotxes estan acostumats al pèssim sistema de semàfors i no piten als peatons per més k passis en vermell.

2) si no estàs a -10º, pots anar amb samarreta màniga curta i sandàlies. És més, ves-hi o seràs un pringat.

3) a partir de les 18.00h, cal estar en un pub, o seràs encara més pringat. Pots anar-hi de traje al sortir del curro, o vestit de gala; en qualsevol cas, k es noti k t'integres en l'ambient. Alcoholitza't.

Aquestes són les idees bàsiques. Si m'he deixat algo, s'agraïria col·laboració.


Per altra banda, un parell de perles k no són meves però no puc evitar publicar, el món es mereix saber-ho.


Una, és el títol del post, telepatia orgànica, cosa k ara així suelta no acaba (ni comença) de ser coherent, però k al mig de determinades converses, dóna el punt de contundència adequat. Sublim.

L'altra, mereix ser contextualitzada. Bàsicament, la idea és quan algú, criatura o adult, i per les circumstàncies donades k siguin, comenta k pot volar, la millor, més perfecte, més pura, discreta i més senzilla i superba manera de dir a la persona k no pot volar i k està un xic p'allá, és senzillament respondre-li, com una tasca prèvia necessària k primer cal k aprenguis a volar per casa.



S'haguéssin estalviat moltes morts de nens defenestrats per tirar-se amb una capa vermella per la finestra si els pares haguéssin estat més aguts.

8.5.08

Doblant doblons a dublin

8.5.08
Per comencar, aviso k em menjo accents i ces trencades i altres, pq em fa mandra anar-ho buscant en aquest teclat.

El fet es k soc l'unica persona en tota la ciutat k porta una jaqueta sota el brac, i ni et dic k jo porto un peaso anorac d'esqui i m'estic sentint imbecil. Fa una calor i un solaco k no espanta, pero espatarra.

Avui al mati ha tocat una mica d'exploracio. Es una exploracio estranya, ja k, a cada lloc on anava, sentia k hi havia anat abans. Com un dejavu. Pero no un dejavu de vides passades, no. Es k certament hi havia estat abans. Es el k passa quan et deixes guiar, k t'empanes (m'empano) i no saps per on vas i que veus, simplement mires. I quan et toca anar sol, agafes mapa i som-hi! I clar... repe, repe, repe...

Total, k m'he empassat again el museu d'historia i histeria. Pos vale. Tenen alguns cadavers assecats en pell k crec k abans no tenien. Mira, es un detall.

Tb els parcs, tot i k encara no he vist les guineus k em comentava en david, i de fet, dubto mooooooolt k hi siguin. Mes k res, pq deuen estar acollonides, ja que a la 1h surt la ciutat en massa a apalancar-se a l'herbeta a dinar. La majoria de la gent es normal, diguem, de complexio. Mes grans k a bcn, pq a bcn amb el fum es queden raquitics (i mentals tb, juju, total, ningu em vindra a pegar aqui dalt!), po igual k la gent prepirinenca. El cas es k molt mengen sandvitxos famosos, algun friki he vist amb suishi i pals japos, pero el mes curios, be, no curios, es k hi ha algun k altre obes. El k passa es k es en exces evident k no es una obesitat hormonal o malaltissa. Tots els obesos k he vist al parc s'estaven jalant unes fiambreres de greixos saturats k espanta!! I a mes, menjant amb cullera, pq n'hi capiga mes i mes rapid. Ole! En fi, no dubto k als altres paisos passi el mateix, senzillament k fer-ho a lo grande al parc es mes evident.

Ok.

Tb he anat al portrait gallery. Tinc un esperit artistic minso, i la majoria de grans obres d'art em diuen mes aviat poc. N'he vist un parell d'interessants. Un retrat d'una sra. gran, molt ben fet, pero molt, les ombres perfectes, semblava talment real. Ja se k hi ha molts retrats i quadres i paisatges ben pintats, pero aquest era un especialment ben fet.
Un retrat estrany pseudoholografic d'en bono k m'ha fet gracia.
I m'he entretingut una estona a la planta de dios, on hi havia alguns quadres d'aquells classics. En un d'ells, hi havia jesus amb tot de pans, i tot de gent al seu voltant. La gent del voltant estava com crispada per aconseguir el pa k portava el paio de la tunica rosa i l'aureola, tot i k estaven mes aviat rollissos i no feien la mes minima pinta de passar gana, pero casi k hi anaven amb mala llet. De fons alguna escena de desesperacio i un pseudoapostol intentant convencer a un pastor k el tio de rosa mola. Pero de debo, k vull dir, k aquesta era la sensacio k transmetia la pintura, res d-adoracio i mistic. A mes, jesusito tenia cara de mal karma, com si fos un soldat de l'otan enviat a pristina a repartir ajuda humanitaria, pero volgues tornar a casa. Entre "va, teniu pa, pobre gent" i "pringaos, quitaos!"
Hi havia una altra pintura al costat k no recordo qu[e tenia, pero la sensacio k donava era exactament la de "the bigger lie never told". Ole!

M'he passat pel centre, rapidillo, hi haig de tornar.

He anat a la gran oficina de turisme on no hi tenen ni un misero mapa k no sigui de pago. Ens hem mirat malament amb la noia d'informacio (mentre les dues somreiem, aixo si), mentre ella em deia mentalment rancia, per no voler pagar 2.5€ per un mapa, i jo li deia mentalment tacanya, per no donar-me'n un. De fet, es una botiga de souvenirs, on en diuen informacio turistica.

Despres he anat al castell de dublin, i n'he sortit, total pa que, si ja el tinc fet. Hi he fet una foto testimonial, per comparar-la amb les k ja tinc d'anteriors.

Ara anva cap a la catedral, pero he vist aquest lloc tan fashionable i hi he entrat, i aqui estic. Seguire cap a st. patrick abans no es faci fosc, pq com k vaig de japi i vaig fent, tampoc em voldria perdre massa.

Les dues imatges k em van quedar de dublin quan vaig venir eren unes estatues al port, i el meu pare al cepo, pero en fi, veig k no estic amnesica perduda i vaig recordant mes coses.

Apa doncs, vaig per feina.

A tots els k sortiu dema volant, k la forca us acompanyi! Als k havieu de sortir i no sortiu, tambe. I a la resta dels mortals, apa , a pastar!

Jujuju!!

XD

23.4.08

23.4.08

Miro les noticies del cuatro, i veig k el món s'acaba.


En realitat, el k passen són notícies k fa dies corren pel món, versió difusió ràpida www.


El cas és k el món es mor de gana, més aviat, el menjar és massa car.


Els vigilants del metro, com els policies, no vigilen ni protegeixen, pategen al més dèbil.


La crisis immobiliària ens fotrà a tots de manera directa o indirecta, però pel k es veu, acabarà abans k la crisis de l'alimentació (2012 VS 2015).


___________________________________________________________________
Total, k ja fa molt k he començat a escriure el post i ara ja no segueixo per la mateixa línia.


L'únic k em queda per dir -en aquests moments, no eternament- és k si busques algú k fa temps k no veus, et passis just avui pel centre de Bcn, pq tothom està reunit allà, i sigui qui sigui, l'acabaràs trobant. Senzillament, buscar i remenar.



Ànim!!!


18.4.08

Interessant

18.4.08

9.4.08

sensacions

9.4.08
Com quan has estat una bona estona escrivint un mail amb coses k havien de ser explicades, i t'ho has currat, sembla que ha quedat tot detalladament explicat i clar, i clikes enviar i pum, tot desapareix.

Ràbia, desesperació furiosa, impotència violenta.


Com quan vas en autobús i vas tard, i baixes dues parades abans de la que et corresponia. I just posar el peu a terra, k la porta del bus es tanca darrere teu, t'adones k no estàs on hauries d'estar.

Frustració personal, ràbia autodirigida (com puc ser tan imbècil?).


Quan per fi aconsegueixes acabar un tràmit burocràtic, després de mil anars i venirs recollint infinitats de papers estúpids i despeses innecessàries, i et diuen k ara sí, aviat estarà aprovat, k ja no cal res més.

Una lleu sensació de calor, inici de la pau interior (model simple).


Quan aguantes la porta a qui ve al darrere, i aquest et mira amb cara de fàstic.

Inicis de sociopatia.


___________________________________________________________


El cas és k no entenc pq a la immensa majoria de humanitat privilegiada k viu en aquest 1er món li encanta fer-se la vida complicada i fotre (sutilment i alegant involuntarietat, això sí) als altres.

8.4.08

8.4.08

28.3.08

Voltes, ciclons, turbines

28.3.08
Tot volta, gira i canvia.

El k ahir era perfecte avui és una ombra.

Passejo per vic i veig el millor profe de mates k he tingut descarregant un camió d'un supermercat. L'havia vist fa uns 3 anys per gràcia en una paradeta d'objectes místics, però aquests canvis no deixen de sorpendre'm.

Una persona de lògica clara, d'ensenyament autèntic, processal, no acumulatiu.

Passo pel costat del camió i el veig; les meves cames segueixen caminant i per un instant els seus ulls troben els meus i la meva ment reprodueix les paraules k em va dir quan ens vam trobar per gràcia mentre jo flipava veient-lo de místic: "sí, sí, sóc jo".

Truco al cole on havia estudiat, preguntant per les jornades de portes obertes, dient k sóc antiga alumna i uns amics meus tenen un nen k volen apuntar al cole. Molt amablement m'expliquen k ja han passat aquestes jornades, però que poden concertar una cita pels pares. Li pregunto si els profes segueixen sent els mateixos. Em pregunta pel curs de la criatura i li salto amb 4rt d'EGB, tot i k no sé si això encara existeix. Em diu k no hi ha places. Segueixo preguntant pels professors, pq com k sóc antiga alumna, bla bla. Canvia el to de conversa, més escèptic i em pregunta el meu nom i me n'invento un. Segueixo preguntant pels profes i pregunto si tal i qual (k no m'interessen) segueixen allà, em diu k sí amb veu fosca, i li deixo anar el nom del profe de mates i em diu k els profes de primària no han canviat gaire, seca. I aquí em deixa i es talla la conversa.

Requiem for a dream.


__________________________________________________________



Oju al datu, nou link cap al blog de l'Eli, sempre des d'una persepctiva nova i no menys real.

14.2.08

Drogues

14.2.08
Llegeixo a uns diaris que han detingut uns jubilats k traficaven amb drogues.
Segeixo llegint i resulta que unes màfies els reclutaven, i els oferien el viatge a marroc, on els esperaven els compinxes mafiosos, els posaven un doble fons a la caravana amb la qual viatjaven, l'omplien de hachís i els enviaven cap a dalt altre cop.
Oh, quina sorpresa!

No dic que els altres països siguin millor, però en un lloc on gent de la 3ª edat pot arribar a cobrar sols 500€ de pensió, el mínim k pots esperar és k els avis es dediquin al contraband.

Delinqüents, són delinqüents! Fica't la delinqüència on et càpiga. Sincerament, no conec el cas particular dels avis que es dedicaven a això, tampoc entraré aquí.

Delinqüent és el desgraciat k ha dissenyat un sistema de comissions bancàries k et clava 8€ per treure els teus propis diners del banc/caixa. Delinqüent és el k actua amb mala llet amb premeditació i alevosia descarada, sabent k els avis no saben si tenen dret a queixar-se per aquests abusos.

Delinqüent és l'executiu mig k disfruta torturant al seu entorn i es fot unes ralles a mig matí per estar a to.

Delinqüents els nanos k apallissen els companys dèbils i ho pengen al youtube; els yonkis k atraquen la iaia per comprar donsimon; els polítics k ens prenen el pèl constantment per instaurar noves lleis k els compensin si no surten reelegits; el botiguer k intenta enganyar un nano de 5 anys en el canvi.

No és el fet el k fa el delinqüent.

Tothom té els seus propis problemes.

És la intenció.

La mala llet.

11.2.08

11.2.08
Naron, de la longeva raza rigeliana, era el cuarto de su estirpe que llevaba los anales galácticos.

Tenía en su poder el gran libro que contenía la lista de las numerosas razas de todas las galaxias que habían adquirido el don de la inteligencia, y el libro, mucho menor, en el que figuraban las que habían llegado a la madurez y poseían méritos para formar parte de la Federación Galáctica.

En el primer libro habían tachado algunos nombres anotados anteriormente: los de las razas que, por el motivo que fuere, habían fracasado. La mala fortuna, las deficiencias bioquímicas o biofísicas, la falta de adaptación social se cobraban su tributo. Sin embargo, en el libro pequeño no había habido que tachar jamás ninguno de los nombres anotados.

En aquel momento, Naron, enormemente corpulento e increíblemente anciano, levantaba la vista, notando que se acercaba un mensajero.

— Naron -saludó el mensajero-. ¡Gran Señor!

— Bueno, bueno, ¿qué hay? Menos ceremonias.

— Otro grupo de organismos ha llegado a la madurez.

— Estupendo. Estupendo. Actualmente ascienden muy aprisa. Apenas pasa año sin que llegue un grupo nuevo. ¿Quiénes son ésos?

El mensajero dio el número clave de la galaxia y las coordenadas del mundo en cuestión.

— Ah, sí -dijo Naron-. Lo conozco.

Y con buena letra cursiva anotó el dato en el primer libro, trasladando luego el nombre del planeta al segundo. Utilizaba, como de costumbre, el nombre bajo el cual era conocido el planeta por la fracción más numerosa de sus propios habitantes.Escribió, pues: La Tierra.

— Estas criaturas nuevas -dijo luego- han establecido un récord. Ningún otro grupo ha pasado de la inteligencia a la madurez tan rápidamente. No será una equivocación, espero.

— De ningún modo, señor -respondió el mensajero.

— Han llegado al conocimiento de la energía termonuclear, ¿no es cierto?

— Sí, señor.

— Bien, ése es el requisito -Naron soltaba una risita-. Sus naves sondearán pronto el espacio y se pondrán en contacto con la Federación.

— En realidad, señor -dijo el mensajero con renuencia-, los Observadores nos comunican que todavía no han penetrado en el espacio.

Naron se quedó atónito.

— ¿Ni poco ni mucho? ¿No tienen siquiera una estación espacial?

— Todavía no, señor.

— Pero si poseen la energía termonuclear, ¿dónde realizan las pruebas y las explosiones?

— En su propio planeta, señor.

Naron se irguió en sus seis metros de estatura y tronó:

— En su propio planeta?

— Si, señor.

Con gesto pausado, Naron sacó la pluma y tachó con una raya la última anotación en el libro pequeño. Era un hecho sin precedentes; pero es que Naron era muy sabio y capaz de ver lo inevitable como nadie en la galaxia.

— ¡Asnos estúpidos! -murmuró.



Isaac Asimov

7.2.08

7.2.08
Com suposo k ja haureu observat, la programació televisiva no és precisament atractiva. Si teniu llibres per llegir, feines a fer, o algú amb qui passar una estona agradable gaudint de la companyia, felicitats. Si a més, voleu veure un documental interessant, sols o en comitè, aleshores recomano

http://video.google.com/videoplay?docid=8883910961351786332&q=zeitgeist+spanish&total=5&start=0&num=10&so=0&type=search&plindex=3

Consta de diferents parts que t'expliquen algunes coses curioses. Com tot a la vida, és clarament parcial, però a diferencia d'altres informacions, veus coses k coincideixen.

I com diuen sempre els detectius de jolivut, les coincidències no existeixen.

Jo, k ja he vist el film i m'he llegit massa cops els llibres k tinc i els k corren pel meu voltant, agraïré donatius per gaudir del temps lliure.

:-)

2.2.08

xenon lights

2.2.08
Vaig a 110 per una carretera limitada a 100km/h i m'avança un cotxe dels mossos (amb els llums apagats, pá joder) a més de 120 km/h. Segur k anaven a dormir.

Avui tractarem dels atontats k posen els llums de boira. Hi ha cotxes que tenen 2 interruptors diferents per a posar els llums normals i els de boira. D'altres només en tenen un, i els de boira són simplement una posició més enllà de les llargues. Hi ha cotxes que tenen els llums de boira dins el mateix focus que el llum normal, i d'altres que tenen uns focus més petitons a sota, separats.

Parlem d'aquests atontats. Són aquells que, sense boira, posen els llums de boira. Són aquells que t'enlluernen a les 6 de la tarda amb el seu power light. Els k et venen amb les llargues o de boira per darrere, enganxats a 5 metres. Els k et creues de cara i no canvien a curtes.

A tots ells, la meva especial dedicatòria amb amor. Passeu, passeu davant meu. Que us posaré les llargues, ñij ñij.

Als de les noves tecnologies no els parlo. No dubto que ells hi veuràn divinament amb els seus fars de xenó, superpotens, nítids i el que tu vulguis. Jo no si estic davant teu, snif, per més k portis les curtes. M'enlluerna tant poderío.

Xenó! Xenó! Xenó veig un pepino!!!

16.1.08

16.1.08
estamos trabajando en ello, concretamente hemos dedicado tiempo ésta mañana a trabajar en ello...



a la k enfili el treball dels nassarrons escric algo més decent

10.1.08

Ja vaaaaa, ja vaaaa....

10.1.08
Veig k les hordes d'incontrolables fans em saturen el blog amb els seus emotius comentaris!!

Catalans, ja sóc aquí!!!

És k resulta que el dia 7 em vaig llevar amb el coll destrossat, i estava tiessa-tiessa, i clar, ja s'entén, no estava per la labor, i més aviat tenia tendències posicionals estil robocop.

Després d'un fantabulós massatge (i els seu corresponent pagament no tan xuli), em trobo millor, i avui ja he despertat amb movilitat cranial, que sempre és d'agraïr.

Lo típic a la vida vull un cotxe, vull un pis, vull un pollastre a l'ast sucós i tendre... no!, el k volem és salut, el k passa és k quan tot funciona ens oblidem del cos, i només hi reparem quan , jurl, li falten reparacions.

Ah, afortunats, aquest any nou estic taaaaaaaan axispada com l'anterior!!!

Sé que per a una graaaaaaaan multitud de persones serà dur veure'm desaparèixer tan sobtadament del panorama social interactiu, però fins k no acabi (previ començament, clar) el treball dels nassos pel tema del postgrau, estaré desapareguda en un intens estudi del tema. S'accepten voluntaris a qui no els importi que els retorcin la ment.

Apa, fins ara!