Em desperto ben d'hora per anar al dentista; aquest cop no vull arribar tard i que em renyi la doctora. Arribo a sants estació i decideixo comprar una t-10 de 4 zones, així ja la tindré per la tornada, però el meu estat mental sembla no ser l'òptim i em surten 4 t-10 de 1 zona. Encara és d'hora i els sers humans no s'han emportat gaires punyalades, o sigui k em poso un somriure i vaig a les taquilles i després d'una excursioneta, sembla k aviat tindré els calerons. M'afanyo pq la dra. no em renyi.
Em planto a la sala de tortures blanca i de pago i a recepció em pregunten el meu nom i el de la dra., però no em sé el seu i per sort el meu fantàstic enginy no surt àcid encara, i me n'alegro al veure un cap que s'aixeca dins la recepció que em mira i diu "sóc jo". Buenu, de moment encara no anem malament del tot, al menys vaig a temps.
Em criden de seguida i entro, i vinga som-hi, agulla al canto, sense perdre el temps. Avui l'aviso que és possible k em maregi, i ella em diu que i què, com si es preguntés a sant de què li explico la meva vida. Prenc notes mentals mentre me la miro amb cara de "tia tia tia, k si t'ho dic et queixes i si no també", k ella interpreta correctament, i em salta amb k tot està aquí dins, senyalant el seu crani. M'abstenc molt notablement de comentar-li els meus estudis (pá qué?) i de dir-li a què em dedico en aquests moments, mentre dins meu projecto la imatge d'una platja idíl·lica i intento sentir la olor del mar i les veus de la gent gaudint, un autèntic so hipnòtic. Em començen a fer coses estranyes k no sé què són, pq jo només veig una platja. Noto algo. What will be, will be??? pos no sé, però obro els ulls i arquejo les celles, en senyal de "uep, quieto-parao!", i, com m'agrada aquesta dona, tb ho interpreta correctament i canvia el procediment (cosa estranya, pq m'estava punxant amb algo i passa a raspar-me amb algun altre algo). Torno a la platja. Bajo el mar, bajo el mar, con las sirenas, y las sardinas, bajo el mar dubí dubá... M'injecta el mateix líquid amarg que l'anterior vegada i, de la mateixa manera, em començo a asfixiar. No hi ha platja, hi ha una ametlla amarga dins el meu coll, escolant-se per la gola, m'ogefo. La dra. és llesta, veu k sóc un personatge freak i em recorda k respiri pel nas. Obro els ulls, alço les celles en posició de "ah, clar" i noto k respiro perfectament per més ametlles amargues k tingui a la boca. Vaig a la platja i em diu k no, k torni, glopegi i ala, k ja hem acabat. Me la miro pensant, carai, k bona k ets, oh oh oh, i ella em mira pensant, sí, i al menys tu avui no l'has liat tant, i les dues contentes, s'acaba la visita.
Emigro a zones càlides i em planto a la facultat, on es celebren les 8enes jornades culturals. M'aproximo a la barra k han muntat els estudiants i no veig ningú conegut. Miro pels voltants i tothom és molt feliç i jeuen a la gespa i estan contents i fan el jipi. No hi ha cares recognoscibles. Uixxxx.... M'integro i jec. En un termini breu de temps comencen a aparèixer a la convocatòria els vells dinosaures. Apareix la Roser, en Ferran després de més de 2 anys d'absència, la Maria jipi, en Manu, la Nataixa, la Paula, els Marcs, la Doa, en Jordi... Per a nosaltres és un fet històric, per absurd k sembli. Situats al bar dels iaios (pel geriàtric k té al costat, el nostre campus té de tot!), comença una interessantíssima taula rodona amb temàtica múltiple, pures vitamines pels cervells allí reunits. Entre altres, s'ofereixen diferents perspectives de tot plegat. És un dels moments en k t'adones de la utilitat de tenir amics psicòlegs; la teràpia, igualment beneficiosa, és gratuita.
M'adono que existeix la possibilitat que el meu cicle kàrmic no acabi en aquesta vida, i en part, em desconcerta.
Avui he après coses noves.
Embriagats de benestar passegem per la facultat, com si fóssim un iogur bio, renovats por dentro y por fuera.
Tots sabem que la glòria no és eterna i ens retirem a una hora sàbia.
El món segueix girant, i de moment, nosaltres també.



