4.1.09

Amics carnals

4.1.09
L'altre dia vam retrobar-nos uns quants personatges, els quals, sense treure jo el tema de satan, van començar a ballar en cercles en un turó vora el riu, rodejats d'espelmes, en una nit de lluna plena.
El cas és k l'adoració al diable està en un punt àlgid, prenent adeptes a totes les cases, esclavitzant el món modern.
Al cap i a la fi, a mi plim, mentre no em fiquin al seu món, i poguem anar ballant mig despullats dalt d'una muntanya.
I al punt àlgid de la cerimònia, vam tocar-nos i vam abraçar-nos, i vam declarar-nos amics carnals, que ja no és una cosa tan morbosa com era antaño, però continua tenint el seu què.



I aquí acaba el relat del dia, pq tinc gana i vaig a fer un biscotx de xocolata i per ramen, no cal k em corregiu el meu català, k ja sé k antaño no està al diccionari, ni oju, no biscotx, etc etc... Però gràcies per la intenció, faltaria més!


:-)