hey girl, hey boy

pos res, aquí estic, treballant intensament... molt, molt, un no-parar.
I no tinc fotos, pq no faig res fascinant, però intentaré fer quelcom ultraguai aquest next weekwnd pq poguem tots gaudir amb oig i harmonia. (Tots? qui? pq si no em piro al quinto pino ningú llegeix el blog... snif... calen migracions per moure la vostra sensibilitat??? m'avorreixo... tinc gana... i encara em queda amanida d'arròs per dinar i sopar... és molt còmode, però porto 3 dies menjant el mateix. Al menys és sa, no? i demà cuinaré alguna altra cosa que em duri 3 dies més, i així ja haurem passat la setmana. És fascinant... arriba el dilluns i has de tornar a esperar al divendres per tornar a tenir vida pròpia. De dilluns a divendres. I després passen molt ràpid dos dies i a tornar a esperar. Quantes hores em passo a casa? quantes hores em passo sola a casa? aquest cap de setmana cal amortitzar-lo. ...
encara tinc gana...

...

porto un estres inspoorrrrrrrrrrrrrrrrrrrtable!!! (...)

En fi, gent de món, com k sempre s'acaba la bateria de la meva càmera, no hi ha fotos de la calçotada celebrada aquest last weekend, però en fi, feu-vos a la idea que va ser tan fantàstica com la paellada, amb l'alicient de veure com es cremava la mateixa barbacoa i sense que ningú, estranyament, avisés als bombers per l'intens fum que desprenia el tema.

Però res, k s'acosta setmana santa (o jo ho veig així, o ho vull veure així, o ho necessito veure així...), i tot és moooooolt car i no està el fron per brioixos.
O sigui, k necessito que totes aquestes personetes rodamons que correu per aquí, em doneu un cop de mà: idees d'on anar, o llocs barats i bonics on hagueu estat, cosetes k inspirin pau i amor i siguem tots jipis... o no. En fi, material, k segur k en teniu, pq últimament l'únic k es queda a casa sóc jo fent de maruja mentre tots esteu de camp i platja.
Balnearis, cases rurals, hotelets amb encant, poblets bonics... vaaaaaaaaaaa, porfaplisosea, cablejeu-me!

(boniques les expressions castellanes traduïdes. És com a la xarxa d'albergs, k són tan nostrats, en lloc de dir el cost de la nit, de l'estada, o dels dies, t'ho deixen ben clar amb una bonica i nostra expressió: pernoctació. Clar i català)

Salut! :-)

matant les hores...

és l'hora que és i jo estic al despatx, matant les hores, el temps, l'alegria i la il·lusió. Fa estona que no queda ningú, però jo haig de ser-hi.
Matant les hores mates els dies, i les setmanes, i si segueixes et menges els mesos i devores els anys, i abans que no te n'adones, ja ets massa gran. Massa gran per permetre't de fer allò que feies abans. Has de tornar a esperar, matar més hores i més anys per tal de fer-te més gran, aleshores podràs dir que ets gran, però tens un esperit jove. Si no és el cas, ets un criatura.

Quanta gent nova has conegut aquesta setmana? quants somriures sincers t'han dedicat? quin va ser l'últim llibre que et van regalar que et va fer posar la pell de gallina? quan va ser l'últim cinefòrum que et va fer vibrar?

quan?

quan jo n'era petitet...

Tinc plans per aquest cap de setmana. No m'espereu, no hi sóc.

carnaval, carnaval...!!!

Nens k van de nenes, nenes que van del mateix k sempre... el carnaval té algunes coses noves (?) i moltes de conegudes... m'agrada.