EMBED-Student Brings Typewriter To Class - Watch more free videos
Talles i preus
Fa 9 anys
14.12.09
21.11.09
14.10.09
12.9.09
esperant
12.9.09
Mentre llegeixo notícies sobre gent k està en atur i renunciaria a una feina si hi hagués contracte i per tant haver de perdre les prestacions de l'inem, recordo una conversa escoltada davant un centre de dia per a gent amb pocs recursos (monetaris i socials, suposadament)
Són un grupet de persones, la majoria homes, k estan fumant a la porta d'aquest centre, mentre un li etziba a l'altre que, amb els dos mil euros k té estalviats, i les prestacions subsidiàries k cobren cada un d'ells, podrien viure tranquil·lament sense cap problema. Fins i tot es podrien permetre 4 o 5 borratxeres, no de les de vi de cartró, k al viejo no le gusta, sinó de les bones, de les de bar.
I llegeixo k els temporers andalusos exigeixen el cobrament del PER per a una sola jornada laboral, i k es faci extensiu dels 6 mesos actuals a 10.
I no ho acabo d'entendre tot plegat...
Són un grupet de persones, la majoria homes, k estan fumant a la porta d'aquest centre, mentre un li etziba a l'altre que, amb els dos mil euros k té estalviats, i les prestacions subsidiàries k cobren cada un d'ells, podrien viure tranquil·lament sense cap problema. Fins i tot es podrien permetre 4 o 5 borratxeres, no de les de vi de cartró, k al viejo no le gusta, sinó de les bones, de les de bar.
I llegeixo k els temporers andalusos exigeixen el cobrament del PER per a una sola jornada laboral, i k es faci extensiu dels 6 mesos actuals a 10.
I no ho acabo d'entendre tot plegat...
11.9.09
11.9.09
Després d'un estiu ben aprofitat, les coses segueixen com sempre.
____________________________________________
A qui no li molesti invertir 3€, al mercat de vic de dissabtes hi ha una senyora gran, en una miniparada d'aquestes k es munten a l'estil poc legítim, prop del merma, k ven collarets d'aquells k es portaven als 90, fil de cuir i lletres d'alumini k fan el teu nom. Suggereixo k es sol·liciti un nom curt, estil ada o pol, pq els beneficis per a la senyora siguin més considerables. Crec k és una bona inversió per a una persona a qui li pot fer falta (i evidentment, no parlo del comprador).
__________________________________________
Escena d'un reencontre. Context: tren. Noi inflat i hiperhormonat de gimnàs, empanat en el trajecte. Entra per la porta noia escanyolideta i rossa de pot, monina, k li salta amb un "pero como has crecido!!!". El xaval deu tenir entre 20 i 25 anys, es queda flipant, es mira i fa cara de pensar "hace mucho que soy así/y tú quién eres?". Es saluden, la noia es presenta, li explica xorrades, inicia contacte físic, toquet al braç, confessions absurdes a cau d'orella. Noi inflat flipant. En un altre quadrant del vagó, quillet escuchimizao observa l'escena amb cara d'indignació, sembla k pensant "y a mi pq no me pasa eso?". Detall: el quillet porta un tatuatge al braç k posa ángel en versió hoygan: "anjel". Brutal. Passen 3 minuts i l'hormona-man comença a trobar-se entre afalagat i assetjat, ja té a la rosseta a sobre, ell diu k ha de baixar. Sense vacil·lar, la mossa li agafa fortament els mofletes i, tot i k el xaval al·lucinat intenta girar la cara, li estampa un petó als morros. Baixa i desapareix. La noia segueix ruta pel vagó, i l'escuchimizao s'aixeca i segueix el camí de la noia, amb la vaga esperança a veure si es fixa en ell.
__________________________________________
Dalt del cotxe hi ha una nina, k repica els cascabells.
____________________________________________
A qui no li molesti invertir 3€, al mercat de vic de dissabtes hi ha una senyora gran, en una miniparada d'aquestes k es munten a l'estil poc legítim, prop del merma, k ven collarets d'aquells k es portaven als 90, fil de cuir i lletres d'alumini k fan el teu nom. Suggereixo k es sol·liciti un nom curt, estil ada o pol, pq els beneficis per a la senyora siguin més considerables. Crec k és una bona inversió per a una persona a qui li pot fer falta (i evidentment, no parlo del comprador).
__________________________________________
Escena d'un reencontre. Context: tren. Noi inflat i hiperhormonat de gimnàs, empanat en el trajecte. Entra per la porta noia escanyolideta i rossa de pot, monina, k li salta amb un "pero como has crecido!!!". El xaval deu tenir entre 20 i 25 anys, es queda flipant, es mira i fa cara de pensar "hace mucho que soy así/y tú quién eres?". Es saluden, la noia es presenta, li explica xorrades, inicia contacte físic, toquet al braç, confessions absurdes a cau d'orella. Noi inflat flipant. En un altre quadrant del vagó, quillet escuchimizao observa l'escena amb cara d'indignació, sembla k pensant "y a mi pq no me pasa eso?". Detall: el quillet porta un tatuatge al braç k posa ángel en versió hoygan: "anjel". Brutal. Passen 3 minuts i l'hormona-man comença a trobar-se entre afalagat i assetjat, ja té a la rosseta a sobre, ell diu k ha de baixar. Sense vacil·lar, la mossa li agafa fortament els mofletes i, tot i k el xaval al·lucinat intenta girar la cara, li estampa un petó als morros. Baixa i desapareix. La noia segueix ruta pel vagó, i l'escuchimizao s'aixeca i segueix el camí de la noia, amb la vaga esperança a veure si es fixa en ell.
__________________________________________
Dalt del cotxe hi ha una nina, k repica els cascabells.
8.7.09
Preparant la supervivència
8.7.09
Què necessitem per sobreviure? (als zombies, per descomptat!)
Crec k és bàsic k anem preparant un equip de persones altament capacitades en tots els àmbits.
Específicament, ens calen un parell de metges (generalista i cirurgià per una banda, dentista i òptic tb estaria bé), un enginyer mecànic i coneixedor d'energies renovables, un fuster, biòleg, veterinari/zooòleg, psicòleg, mestre sabi (no sabi en si, algú amb ànima de pedagog), fontaner, ferrer artesà, pilot (avió i helicòpter), tècnic agroalimentari amb vocació de cuiner, ... falten temes...
El cas és k es requereix un grup d'entre 30 i 50 persones de perfil genètic sa i variat, homes i dones tots en edat fèrtil.
El planing és, tenint en compte k parlem de zombies clàssics, anar-nos traslladant a, possiblement texas o nou mèxic, per tenir un fàcil accés a l'armament k necessitarem un cop liat l'esdeveniment. Després ens traslladarem a algun lloc selvàtic de sud-amèrica, o es preveu k sigui de més difícil accés pels zombies i es descomposin més ràpidament. Allà, la idea és viure en plan ewok, en cabanes de fusta dalt dels arbres.
Aniré postejant les millores del planing a mesura k em sobri bonic temps per escriure xorrades.
S'accepten idees innovadores.
Crec k és bàsic k anem preparant un equip de persones altament capacitades en tots els àmbits.
Específicament, ens calen un parell de metges (generalista i cirurgià per una banda, dentista i òptic tb estaria bé), un enginyer mecànic i coneixedor d'energies renovables, un fuster, biòleg, veterinari/zooòleg, psicòleg, mestre sabi (no sabi en si, algú amb ànima de pedagog), fontaner, ferrer artesà, pilot (avió i helicòpter), tècnic agroalimentari amb vocació de cuiner, ... falten temes...
El cas és k es requereix un grup d'entre 30 i 50 persones de perfil genètic sa i variat, homes i dones tots en edat fèrtil.
El planing és, tenint en compte k parlem de zombies clàssics, anar-nos traslladant a, possiblement texas o nou mèxic, per tenir un fàcil accés a l'armament k necessitarem un cop liat l'esdeveniment. Després ens traslladarem a algun lloc selvàtic de sud-amèrica, o es preveu k sigui de més difícil accés pels zombies i es descomposin més ràpidament. Allà, la idea és viure en plan ewok, en cabanes de fusta dalt dels arbres.
Aniré postejant les millores del planing a mesura k em sobri bonic temps per escriure xorrades.
S'accepten idees innovadores.
6.7.09
4.7.09
ai caram
4.7.09
resulta k michael jackson no era del tot un pioner en referència als temes de ball... curiós, més sabent k es tracta de la peli del petit príncep del 1974.
no té desperdici!
http://www.youtube.com/watch?v=eUTEhEPONgc&eurl=http%3A%2F%2Fwww%2Efabio%2Ecom%2Ear%2Fverpost%2Ephp%3Fid%5Fnoticia%3D3375&feature=player_embedded
no té desperdici!
http://www.youtube.com/watch?v=eUTEhEPONgc&eurl=http%3A%2F%2Fwww%2Efabio%2Ecom%2Ear%2Fverpost%2Ephp%3Fid%5Fnoticia%3D3375&feature=player_embedded
11.5.09
Objectivament
11.5.09
Hi havia una vegada un ser k es sentia utilitzat.
En realitat, era utilitzat. L'utilitzaven continuament.
No era un fet ofensiu, més aviat pragmàtic, i ja diuen alguns, k tots hem de buscar la nostra missió a la vida.
Al matí, al migdia, i fins i tot de nit. Amunt i avall, ara fred ara calor, era un no parar.
I després de cada acte, una dutxa d'aigua freda.
Però aquell ser no es sentia realitzat.
Alguna cosa no anava bé.
Cada dia el mateix, la rutina quotidiana.
Aquella missió no era suficient.
Fins que va decidir posar fi a la seva vida.
Una nit, després que l'utilitzéssin, no vilment, sinó amb carinyo i afecte, va decidir acabar.
I va ser així, de sobte, sense que res anteriorment senyalés aquell abrupte final, com la meva tassa verda d'ikea va decidir explotar mentre descansava molt ben posada sobre l'escorreplats.
Sense caure, sense més escàndol que una petita explosió de cansament.
I així estic ara, amb una tassa menys.
Descansa en pau, petita.
En realitat, era utilitzat. L'utilitzaven continuament.
No era un fet ofensiu, més aviat pragmàtic, i ja diuen alguns, k tots hem de buscar la nostra missió a la vida.
Al matí, al migdia, i fins i tot de nit. Amunt i avall, ara fred ara calor, era un no parar.
I després de cada acte, una dutxa d'aigua freda.
Però aquell ser no es sentia realitzat.
Alguna cosa no anava bé.
Cada dia el mateix, la rutina quotidiana.
Aquella missió no era suficient.
Fins que va decidir posar fi a la seva vida.
Una nit, després que l'utilitzéssin, no vilment, sinó amb carinyo i afecte, va decidir acabar.
I va ser així, de sobte, sense que res anteriorment senyalés aquell abrupte final, com la meva tassa verda d'ikea va decidir explotar mentre descansava molt ben posada sobre l'escorreplats.
Sense caure, sense més escàndol que una petita explosió de cansament.
I així estic ara, amb una tassa menys.
Descansa en pau, petita.
28.4.09
Transmissió
28.4.09
Les meves creences m'obliguen a compartir tot allò que és digne de merèixer-ho, i per tant, malgrat que l'autor d'aquest diguem-ne poema, no és de la meva devoció, el contingut real i profund en si és realment potent. Us estalvio la versió audiovisual, pq sentir aquestes "s" em tortura la serenor, però no voldria privar-vos del significat de paraules que a vegades diem sense plenitud:
Quiero (Jorge Bucay)
Quiero que me oigas, sin juzgarme.
Quiero que opines, sin aconsejarme.
Quiero que confíes en mi, sin exigirme.
Quiero que me ayudes, sin intentar decidir por mi.
Quiero que me cuides, sin anularme.
Quiero que me mires, sin proyectar tus cosas en mi.
Quiero que me abraces, sin asfixiarme.
Quiero que me animes, sin empujarme.
Quiero que me sostengas, sin hacerte cargo de mi.
Quiero que me protejas, sin mentiras.
Quiero que te acerques, sin invadirme.
Quiero que conozcas las cosas mías que más te disgusten,que las aceptes y no pretendas cambiarlas.
Quiero que sepas, que hoy,hoy podés contar conmigo.
Sin condiciones.
Si a algú li passa pel cap fer un ppt amb imatges noñes possiblement anirà a l'infern.
Quiero (Jorge Bucay)
Quiero que me oigas, sin juzgarme.
Quiero que opines, sin aconsejarme.
Quiero que confíes en mi, sin exigirme.
Quiero que me ayudes, sin intentar decidir por mi.
Quiero que me cuides, sin anularme.
Quiero que me mires, sin proyectar tus cosas en mi.
Quiero que me abraces, sin asfixiarme.
Quiero que me animes, sin empujarme.
Quiero que me sostengas, sin hacerte cargo de mi.
Quiero que me protejas, sin mentiras.
Quiero que te acerques, sin invadirme.
Quiero que conozcas las cosas mías que más te disgusten,que las aceptes y no pretendas cambiarlas.
Quiero que sepas, que hoy,hoy podés contar conmigo.
Sin condiciones.
Si a algú li passa pel cap fer un ppt amb imatges noñes possiblement anirà a l'infern.
26.4.09
Varis
26.4.09
La creació
Mi hermano empezo a dictar en su mejor estilo oratorio, ese que hace que las tribus se queden aleladas ante sus palabras.
- En el principio -dijo-, exactamente hace quince mil doscientos millones de años, hubo una gran explosion, y el universo...
Pero yo habia dejado de escribir.
- ¿Hace quince mil doscientos millones de años? -pregunte, incredulo.
- Exactamente -dijo-. Estoy inspirado.
- No pongo en duda tu inspiración -asegure. (Era mejor que no lo hiciera. El es tres años mas joven que yo, pero jamas he intentado poner en duda su inspiracion. Nadie mas lo hace tampoco, o de otro modo las cosas se ponen feas.)- Pero, ¿vas a contar la historia de la Creacion a lo largo de un periodo de mas de quince mil millones de años?
- Tengo que hacerlo. Ese es el tiempo que llevo. Lo tengo todo aqui dentro -dijo, palmeandose la frente-, y procede de la mas alta autoridad.
Para entonces yo habia dejado el estilo sobre la mesa.
- ¿Sabes cual es el precio del papiro? -dije.
- ¿Que?
(Puede que este inspirado, pero he notado con frecuencia que su inspiracion no incluye asuntos tan sordidos como el precio del papiro.) - Supongamos que describes un millon de años de acontecimientos en cada rollo de papiro. Eso significa que vas a tener que llenar quince mil rollos. Tendras que hablar mucho para llenarlos, y sabes que empiezas a tartamudear al poco rato. Yo tendre que escribir lo bastante como para llenarlos, y los dedos se me acabaran cayendo. Ademas, aunque podamos comprar todo ese papiro, y tu tengas la voz y la fuerza suficientes., ¿Quien va a copiarlo? Hemos de tener garantizados un centenar de ejemplares antes de poder publicarlo, y en esas condiciones, ¿como vamos a obtener derechos de autor?
Mi hermano penso durante un rato. Luego dijo:
- ¿Crees que deberiamos acortarlo un poco?
- Mucho -puntualice, si esperas llegar al gran publico.
- ¿Que te parecen cien años?
- ¿Que te parecen seis dias?
- No puedes comprimir la Creación en solo seis dias -dijo, horrorizado.
- Ese es todo el papiro de que dispongo -le asegure-. Bien, ¿que dices?
- Oh, esta bien -concedio, y empezo a dictar de nuevo-. En el principio...
¿De veras han de ser solo seis dias, Aaron?
- Seis dias, Moises -dije firmemente.
Isaac Asimov . 1979, Revista Asimov's Science Fiction Adventure Magazine
__________________________________________________________________
Opinions
Grup de xavals, aprox. 14a, estil pijil-moderno, esperant el metro
- És k si entres a ESADE surts amb feina fijo
- Però a ESADE necessites molta nota per entrar, tio!
- K no, k és privada, només cal pasta!
Senyora de quaratntaipocs+pressumpta mare de seixantaitants, amb una bossa del zara i una americana rosa fucsia dins
- Oigh, és k no donen ni un penjador
- Sí sí, és k ni un penjador donen
- Podrien donar un penjador al menys
Mi hermano empezo a dictar en su mejor estilo oratorio, ese que hace que las tribus se queden aleladas ante sus palabras.
- En el principio -dijo-, exactamente hace quince mil doscientos millones de años, hubo una gran explosion, y el universo...
Pero yo habia dejado de escribir.
- ¿Hace quince mil doscientos millones de años? -pregunte, incredulo.
- Exactamente -dijo-. Estoy inspirado.
- No pongo en duda tu inspiración -asegure. (Era mejor que no lo hiciera. El es tres años mas joven que yo, pero jamas he intentado poner en duda su inspiracion. Nadie mas lo hace tampoco, o de otro modo las cosas se ponen feas.)- Pero, ¿vas a contar la historia de la Creacion a lo largo de un periodo de mas de quince mil millones de años?
- Tengo que hacerlo. Ese es el tiempo que llevo. Lo tengo todo aqui dentro -dijo, palmeandose la frente-, y procede de la mas alta autoridad.
Para entonces yo habia dejado el estilo sobre la mesa.
- ¿Sabes cual es el precio del papiro? -dije.
- ¿Que?
(Puede que este inspirado, pero he notado con frecuencia que su inspiracion no incluye asuntos tan sordidos como el precio del papiro.) - Supongamos que describes un millon de años de acontecimientos en cada rollo de papiro. Eso significa que vas a tener que llenar quince mil rollos. Tendras que hablar mucho para llenarlos, y sabes que empiezas a tartamudear al poco rato. Yo tendre que escribir lo bastante como para llenarlos, y los dedos se me acabaran cayendo. Ademas, aunque podamos comprar todo ese papiro, y tu tengas la voz y la fuerza suficientes., ¿Quien va a copiarlo? Hemos de tener garantizados un centenar de ejemplares antes de poder publicarlo, y en esas condiciones, ¿como vamos a obtener derechos de autor?
Mi hermano penso durante un rato. Luego dijo:
- ¿Crees que deberiamos acortarlo un poco?
- Mucho -puntualice, si esperas llegar al gran publico.
- ¿Que te parecen cien años?
- ¿Que te parecen seis dias?
- No puedes comprimir la Creación en solo seis dias -dijo, horrorizado.
- Ese es todo el papiro de que dispongo -le asegure-. Bien, ¿que dices?
- Oh, esta bien -concedio, y empezo a dictar de nuevo-. En el principio...
¿De veras han de ser solo seis dias, Aaron?
- Seis dias, Moises -dije firmemente.
Isaac Asimov . 1979, Revista Asimov's Science Fiction Adventure Magazine
__________________________________________________________________
Opinions
Grup de xavals, aprox. 14a, estil pijil-moderno, esperant el metro
- És k si entres a ESADE surts amb feina fijo
- Però a ESADE necessites molta nota per entrar, tio!
- K no, k és privada, només cal pasta!
Senyora de quaratntaipocs+pressumpta mare de seixantaitants, amb una bossa del zara i una americana rosa fucsia dins
- Oigh, és k no donen ni un penjador
- Sí sí, és k ni un penjador donen
- Podrien donar un penjador al menys
6.4.09
15.3.09
8.3.09
19.2.09
15.2.09
Tornada
Després de gairebé un any tenint el corb blau desaparegut, celebrem la tornada de la seva migració periòdica. Torna el bitxillo per explicar-nos el seu recent emprès viatge per la Índia.
K vagi molt bé!!!
10.2.09
diuen
10.2.09
diuen que sobreviuré, k no és greu, k ja estic millor
diuen k hi ha una gran crisi, k no hi ha calés, k tots ens morirem de fàstic
diuen k has de somriure i continuar consumint
diuen k cal treballar per sentir-se realitzat
diuen k aquest any, a l'estiu, tindrem aigua
diuen k
diuen k
diuen k
.
.
.
jo somio escenes de pel·lícula on les paraules són pura selecció
quería destrozar algo hermoso...
diuen k hi ha una gran crisi, k no hi ha calés, k tots ens morirem de fàstic
diuen k has de somriure i continuar consumint
diuen k cal treballar per sentir-se realitzat
diuen k aquest any, a l'estiu, tindrem aigua
diuen k
diuen k
diuen k
.
.
.
jo somio escenes de pel·lícula on les paraules són pura selecció
quería destrozar algo hermoso...
4.1.09
Amics carnals
4.1.09
L'altre dia vam retrobar-nos uns quants personatges, els quals, sense treure jo el tema de satan, van començar a ballar en cercles en un turó vora el riu, rodejats d'espelmes, en una nit de lluna plena.
El cas és k l'adoració al diable està en un punt àlgid, prenent adeptes a totes les cases, esclavitzant el món modern.
Al cap i a la fi, a mi plim, mentre no em fiquin al seu món, i poguem anar ballant mig despullats dalt d'una muntanya.
I al punt àlgid de la cerimònia, vam tocar-nos i vam abraçar-nos, i vam declarar-nos amics carnals, que ja no és una cosa tan morbosa com era antaño, però continua tenint el seu què.
I aquí acaba el relat del dia, pq tinc gana i vaig a fer un biscotx de xocolata i per ramen, no cal k em corregiu el meu català, k ja sé k antaño no està al diccionari, ni oju, no biscotx, etc etc... Però gràcies per la intenció, faltaria més!
:-)
El cas és k l'adoració al diable està en un punt àlgid, prenent adeptes a totes les cases, esclavitzant el món modern.
Al cap i a la fi, a mi plim, mentre no em fiquin al seu món, i poguem anar ballant mig despullats dalt d'una muntanya.
I al punt àlgid de la cerimònia, vam tocar-nos i vam abraçar-nos, i vam declarar-nos amics carnals, que ja no és una cosa tan morbosa com era antaño, però continua tenint el seu què.
I aquí acaba el relat del dia, pq tinc gana i vaig a fer un biscotx de xocolata i per ramen, no cal k em corregiu el meu català, k ja sé k antaño no està al diccionari, ni oju, no biscotx, etc etc... Però gràcies per la intenció, faltaria més!
:-)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
