Hi havia una vegada un ser k es sentia utilitzat.
En realitat, era utilitzat. L'utilitzaven continuament.
No era un fet ofensiu, més aviat pragmàtic, i ja diuen alguns, k tots hem de buscar la nostra missió a la vida.
Al matí, al migdia, i fins i tot de nit. Amunt i avall, ara fred ara calor, era un no parar.
I després de cada acte, una dutxa d'aigua freda.
Però aquell ser no es sentia realitzat.
Alguna cosa no anava bé.
Cada dia el mateix, la rutina quotidiana.
Aquella missió no era suficient.
Fins que va decidir posar fi a la seva vida.
Una nit, després que l'utilitzéssin, no vilment, sinó amb carinyo i afecte, va decidir acabar.
I va ser així, de sobte, sense que res anteriorment senyalés aquell abrupte final, com la meva tassa verda d'ikea va decidir explotar mentre descansava molt ben posada sobre l'escorreplats.
Sense caure, sense més escàndol que una petita explosió de cansament.
I així estic ara, amb una tassa menys.
Descansa en pau, petita.
En realitat, era utilitzat. L'utilitzaven continuament.
No era un fet ofensiu, més aviat pragmàtic, i ja diuen alguns, k tots hem de buscar la nostra missió a la vida.
Al matí, al migdia, i fins i tot de nit. Amunt i avall, ara fred ara calor, era un no parar.
I després de cada acte, una dutxa d'aigua freda.
Però aquell ser no es sentia realitzat.
Alguna cosa no anava bé.
Cada dia el mateix, la rutina quotidiana.
Aquella missió no era suficient.
Fins que va decidir posar fi a la seva vida.
Una nit, després que l'utilitzéssin, no vilment, sinó amb carinyo i afecte, va decidir acabar.
I va ser així, de sobte, sense que res anteriorment senyalés aquell abrupte final, com la meva tassa verda d'ikea va decidir explotar mentre descansava molt ben posada sobre l'escorreplats.
Sense caure, sense més escàndol que una petita explosió de cansament.
I així estic ara, amb una tassa menys.
Descansa en pau, petita.
Entrades
6 comentaris:
Osti...t'acompanyo en el sentiment sil..
U.U
ESCRIU PERRAAAAA!!!!!!!!!!!!!!!
ui, anava a posar escriu perra, però veig que ia em vaig adelantar io mateixa... ajajajajaja
Bonísssssim!!!
un final traumàtic, cert, però no gensmenys menyspreable ni enganyifós ni nyonyooo (volia posar el màxim de ny per linea i no deixar de ser coherent, però no me n'he pas sortit! :(
El meu blog no te vida snifus
eli, m'encanta quan et desdobles de personalitat!!!!!!!!
XDDDDDDDD
Publica un comentari a l'entrada