27.6.08

ser o no ser?

27.6.08
estar o no estar? quans tu existeixen? a l'univers? o estem en un dels multiversos? un ximpanzé, en algun lloc, en algun temps infinit, ha escrit obres millors k Shakespeare? quants tu han mort? quants estàn en una situació similar? quants s'han realitzat? pq som tan petits?

26.6.08

La paranoia del gat

26.6.08
No, aquest cop no em refereixo a si el gat està viu o mort. Schrödinger fails, el gat està viu.
Total, k per variar, em refereixo al gat de la veïna.

Si deixo la porta de la terrassa oberta, estic ben a gust amb el corrent d'aire k passa amunt i avall. Aaahhh, fresquito lindo.
Si deixo la porta tancada, m'axixarro i consumeixo electricitat by ventilator.
On està doncs el dilema?
K a mi les visites per sorpresa no em van.
I el gatito gens lindo té el costum de ficar-se allà on no és grat.
Si deixo la porta de la terrassa oberta, el gat entra.
T'el trobes a mitjanit al menjador, o a la cuina, fins i tot ve a saludar a les visites.

Si és k això de perseguir gats amb l'escombra és esgotador, i com k estic entrant en una fase tan glamourosa, això em fa perdre, i clar, no pot pas ser...

Aleshores, què faig? Em poso bigoti d'incògnita i el mato d'estranquis? Deixo k una bèstia peluda m'enmerdi el meu pis pulcre i fins ara immaculat? Faig jornades de portes obertes i k entri qui vulgui, però a hores convingudes? ah, carai... a ser per mi ho tinc molt clar, el gat la palma. Però clar, sóc taaaaaan bona persona, aix...

25.6.08

el colmo dels gafes

25.6.08
No m'havia passat mai. Vaja, jo sempre havia suposat k, en una botiga, l'objectiu desitjat és vendre.

Doncs resulta k vaig al 5è pi, en un polígon por ahí, a buscar una exposició de mobles. Vaig per entrar, i la porta no s'obre. Ai carai. Havia trucat la setmana passada per preguntar horaris; k no obrissin dilluns em semblava un pont curiós pels comerços, però k dissabte tinguéssin tancat em semblava un xic vago. Però clar, k en dimecres tanquin abans de l'hora k posa k tanquen, ja em sembla la òstia. Pul·lulo per la zona, espero, reincideixo. Finalment puc parlar amb un parell de jovenets k treballen a la fàbrica. Resulta k gent a la fàbrica n'hi ha, a les oficines tb, però a la botiga, no. K han fet fora a l'únic venedor k quedava. Eeeeeiiiinnn??? K igual, si torno demà, ja hi ha un altre venedor. O no.
Jo flip. Pq clar, k demà hi hagi o no un venedor és entre curiós i precipitat. Però, en cas k hi sigui, qui ensenyarà què a qui? Pq clar, el primer dia k entres a treballar a un lloc, molt eixerit no s'està, no... mmmm...

En fi, k torno cap a LGcity. Tot plegat, sento una sirena de polis al darrere. Miro enrere. Els mossos a tot drap amb les sirenes fent llumetes amunt avall. Miro el velocímetre. Bueeeeno, aceptamos pulpo a k vaig una mica ràpid, però em sembla un pèl massa peliculero. Em poso al carril dret, i el mossos m'avancen en plan rally. Just a l'entrada de LGcity, en sentit contrari del k vinc, un altre cotxe dels mossos parat fent coses estranyes i desviant a la gent. Mmmmm... sospitós... Buenu, sospitós, sospitós, no és. Però és k feia molts dies k no actualitzava el blog i algo hi havia de posar. Clar, parlar de st joan, festes i fogueres és maco, però jo no, jeje.

Ah, per cert, vaig obeïr l'ordre k em va donar el meu subconscient i em vaig tornar a tragar 2001 odissea. Buf, és k això de ser intel·lectual, és durillo, eh? Sempre mirant pelis i llegint llibres raros, i sobretot, després dir k ho has entès tot, o fer una nova interpretació mentre estàs al wc per poder fardar de creatiu amb els col·legues. K no, k no ho pillo. A veure, k jo tb em puc muntar la meva pròpia teoria sobre la peli, el món i l'orígen de la vida, però k m'agradaria saber què en pensava en kubrik de tot plegat mentre estava rodant la peli. Pq si no és com deixar un llibre a 20 pag del final i muntar-te la història tu sol. Ei, clar, tot és possible, però a veure, k si jo miro una peli o llegeixo tal és per ficar-me al punt de vista d'un altre, saber, conèixer, sentir des d'una altra pell. En fi, k jo ja he actualitzat el blog i finiquito el post, però k tota interpretació de 2001 serà benvinguda. Si és k no m'estranya k els jipis anéssin al cine fins les celles d'àcid...

15.6.08

varis

15.6.08
Em sento com si estigués flotant a l'espai. De fet, només em falta un tripi i veure multicolors, pq tot sigui com a 2001 odissea a l'espai.

Tinc les orelles tapades, el sentit de l'equilibri una miqueeeeeta desviat i el cervell se m'ha encongit i flota lleuger dins el crani.

Faig un zapping mentre acabo de dinar i flipo. Estan fent grease per tv1, típical spanish això de fer reposicions de l'any de la punyeta. De fet però, mai he vist la peli, ni poc ni gens, o sigui k li dóno 1 oportunitat. Estàn parlant uns suposats xavals d'institut k deuen tenir 30 anys i apareix en travolta, xavalín, jovenet, i amb un tupé fantàstic (lo del tupé ho dic de debò. Pq no es torna a posar de moda?). Total, k es posen a cantar nois i noies i és la típica canço de la peli. Acaba la cançó i canvio el canal, refugiant-me en futurama, pq una cosa és mirar grease als 70-80 i flipar, cosa lògica, i l'altre és fer-ho al 2008 i k no sigui una classe d'història.

Mentre, em pregunto si mai tornaré a recuperar el sentit de l'olfacte (i per tant, el gust), k he perdut completament. De normal ja sé k es perd amb menor o major quantia el sentit de l'olfacte quan s'està refredat, però... del tot? jamás! habráse visto! és k és indignant! Et pots estar menjant una delicatessen, k no notes res. Però res dels res, eh?! És tremendo. Suposo k gràcies als medicaments, ja no tinc el coll completament inflat, dolors, congestió brutal, etc, però això de no poder menjar a gust... Pq cuinar? Suposo k seria ideal per als anorèxics. Comer, pá qué? Però k a mi m'agrada menjar! Help! Com k tinc la nàpia aprox ok, em temo k és una espècie de col·lapse neuronal. De fet, noto k tinc els mocs al cervell, no al pit com de costum, o sigui k potser el cervell està nedant en mocs. També he pensat k tot això no és un refredat, sinó k un bitxo tropical m'ha entrat per la orella (l'esquerra concretament) i se m'està menjant el cervell, provocant-me tot de reaccions secundàries. House, on ets?

M'encurioseix bastant també un dels medicaments k em prenc. És un sobre amb un contingut de 600mg. Se suposa k el contingut del sobre s'ha de dissoldre en mig got d'aigua i remenar 2 minuts. Ho he remenat més, menys i de canto, però no hi ha forma k es dissolgui, sempre t'has d'acabar bevent la polseta.
Però vaja, no és això el k m'encurioseix. És la forma d'ús. El prospecte diu k t'ho prenguis tal com t'indica el metge i els dies k ell et diu, pq si no, no tindrà efecte. Val. Segueix dient k una forma indicada d'ús són 3-4 tomas al día, espaciadas 6-8h. Bé. I segueix. Dosis máxima, 1200mg. Però tioooo, k això són 2 sobres!!! I me'n recomanes 4? I si la dosis màxima és 1200mg, pq no fas els sobres de 300?? Si és k no ho entenc. Total, k a mi el metge m'ha dit k me'n prengui 3 al dia, i com k ni cristo es posa d'acord, pos buenu, vale, em limito a tenir el mòbil a prop per si haig d'avisar l'ambulància.
L'altre cosa graciosa del medicament simpàtic aquest (k la veritat, tinc curiosotat per saber si és amarg o fa mala olor) és k la part dels davant del prospecte indica composició, posologia i bla bla, mentre k TOTA la part del darrere és per a les contraindicacions. I no és un prospecte petit, no.

K m'ho estic passant pipa, vamos. I si algú nota algun comportament anòmal darrerament... aaaahhh, cosa dels medicaments!!! XD

14.6.08

i si...?

14.6.08
Tots hem tingut alguna vegada el pensament de i si tot això fos un somni??? Matrix va triomfar pq, a part de tenir una estètica molona, uns protas dinàmics, efectes especials realment especials i moltes ulleres de sol per totes bandes, tenia una part de l'argument k tots haviem fet nostre en un moment o altre.
Escriuria més, però no puc, o sigui k tiro el post a la merda i sense més retòrica recomano altres pelis no necessàriament bones o imprescindibles, sinó interessants en algun nivell: eXistenZ, nivel 13, dark city, i ara no puc recordar més, bàsicament, móns de somnis i realitats paral·leles o circumscrites.

___________________________________________________________

Sabies k dins les orelles hi ha com a les vores dels rius? Hi ha com una espècie d nivells, on el metge pot veure el nivell de mocs intracraneal o així k t'està matant. La gràcia és k el metge va buscant per trobar aquests nivells.

Total, k estàs fatal, i si et supura l'orella, millor k tornis.

Creu-me, em veuràs.

11.6.08

ai lof cgaisis

11.6.08
M'he comprat un esclau al zara k escriu per mi, mentre jo li fuetejo l'esquena (va inclòs al preu, no passa res), pq sense ulls els meus escrits serien similars al 4rt comment de l'anterior post.

La gent adooooora la vaga camionera.

Vaig a comprar i la carnisseria està mancada. Amb la porta del magatzem oberta, treuen el k poden de dins. 2 senyores comenten, somriure en boca, ai no pensava pas k això anés així, ui, tan de bo hagués vingut a comprar abans, no sé pas què soparem avui.

La verduleria està pitjor, i pago per un enciam iceberg petit (del tamany d'una taronja gran) 1.69€, quan de normal val 99cent. Agafo 2 cebes enormes (del mateix tamany de l'enciam, no sé si hi ha una nova normativa k regularitzi el tamany de tots els productes a la venda), k són les úniques k queden k no estàn mig podrides. Els mateixos comentaris k abans.

Tornant cap a casa passo pel super, a buscar aigua. Osti, no n'hi ha, i les estanteries estàn mig buides, en plan rússia comunista.

Hi ha cua a la gasolinera. Hi ha cua! Sempre havia estat un lloc desèrtic...

Vaaaa, no cal mentir. A la gent li encanta una situació d'emergència de mentirijilla. Sabem k en breu això haurà acabat. No cal omplir la casa de menjar. El de la city potser han de fer una compra setmanal, però, la resta del món... Què, el mercat setmanal està buit?

El k es veu és k el transport ferroviari i marítim és pràcticament inexistent, cert.

També es veuen altres coses.

K com a mínim, un parell de piqueters l'han palmat per posar-se davant de camions en marxa perquè paréssin (por mis huevos k no pasas! por mis huevos a k sí! -xof-).

Piqueters motivats destrossant mercaderies d'altres camions. (el dret a vaga... és una obligació?)

Vaja, k no m'acaba de convèncer. Quan al 2004 el sector immobiliari exigia al govern k no interferís al sector vivenda, i ara no paren de sol·licitar ajudes. S'ha de subvencionar el combustible? I si segueix pujant, els transportistes podràn circular i la resta de la gent posarà una vela al cotxe per anar tirant? Com va acabar la pujada de finals dels 70 inici 80? Tot xantatge és vàlid?

Era lògic hipotecar-se amb un sou de merda i queixar-se per la pujada de l'euribor? Sempre hem estat un país pobre,però aquesta il·lusió de riquesa mantenia el famós sistema capitalista de creixement il·limitat. Si aquesta il·lusió es trenca, la gent no comprarà més teles de plasma... o sí?

Avui en dia no hi ha cultura d'estalvi (més k res pq no és possible), el problema és k s'ha passat a la cultura del deute. Jo tinc la hipoteca, el crèdit del cotxe i el pagament a plaços de la tv. Vaja, què esperes de la vida?

Quan la gent es comenci a quedar sense feina, això ja serà serio.

Però de mentre, per favor, no cal dramatitzar. Cal aprofitar el moment i gaudir d'allò que hem tingut de mentre.

I vinga, k si no hi ha res al super, no t'escandalitzis. Ves a la sirena i omple el congelador, passa't a la farmàcia i compra't un pot de vitamines.

Tranquil, sobreviuràs.

8.6.08

l'argentí k anava per informàtic i la crisis global

8.6.08
M'assec al sofà i em preparo per deleitar-me amb un dels moments del dia, el meu tè calentó després d'una comilona.
Com k sóc gafe i murphy no descansa, piquen el timbre. Miro la pantalleta i veig un senyor k, amb poques ganes, diu algo de control de audiencia o similar.
Penso en el meu tè i penso en el senyor. L'obro.
Puja un senyor de mitjana edat, 50 llargs, suèter d'antanyo groc, portàtil tàctil penjat al coll, argentí.
No sé quant de temps fa que té aquesta feina, però se'l veu estressat.
Sé que és una feina de merda. K anar casa per casa, segons les k t'han tocat pel mostreig aleatori i aconseguir k t'obrin no és tan fàcil. K paguen potser 6 o 10€ per enquesta realitzada, i k duren una eternitat i és possible k l'enquestat t'encasti a tu a la paret mentre treballes.
O sigui k paciència, pq avui en dia tenir una feina decent és un privilegi, i crec k tots hauríem d'intentar no putejar el cambrer amargat, la caixera borde o el forner k es pensa k et fa un favor venen-te el pa. La meva teoria és comença amb un somriure, i si segueixen bordes, després sí, a cascar-los, com a la resta de la humanitat, però la immensa majoria de vegades, un somriure és millor k la vaselina.
Total, k amb el senyor a la porta i jo visualitzant la meva tassa de tè refredant-se, comença l'enquesta. Bla bla bla bla, i ell marcant les respostes a la pantalla tàctil. Pantalla k el senyor tocava com si fos de paper, amb una velocitat k el windows no pot assimilar, i clar, edavant, enrere, reiniciem l'enquesta, bla bla bla, enrere, enrere, pausa, bla bla bla, s'ha penjat, bla bla bla, perdona dijiste? bla bla...
El senyor em diu k mai havia vist ningú amb tanta paciència, cosa k demostra k la majoria de la gent és borde del cagar, pq jo em limitava a deixar k un senyor fes la seva feina. M'explica k ell, al 67, va fer enginyeria informàtica allà a argentina. K, al acabar, va aconseguir k l'enxuféssin a una feina, on hi havia un ordinador tan gran com la planta de baix del corte inglés de pl. cat (nota: el k jo estic explicant en unes línies, en argentí són més de 5-10 min de monòleg, això sí, mentre l'ordinador es penja, endavant-enrere). Deia k ell havia de picar codi (en normal: fer el programa d'inici) per tal k la bèstia funcionés. Total, k el dia k havia d'arrencar el tema, va fer un pufff! estrepitós. K s'havia oblidat unes cometes al codi. Igual sona com, ai quin despiste, però qualsevol persona k sàpigua un mínim d'informàtica sap k això és una burrada (i per thor, prova-ho abans de la inaguració!!!). Vaja, k a partir d'aquell dia va decidir k la informàtica no estava feta per a ell.
A la vida hi ha males decisions i decisions pèssimes. Ojito!
Evidentment, quan vaig poder recuperar la tassa, el tè estava petrificat.

___________________________________________________________


Corro per casa cridant, amb la boca ben oberta ensenyant les dents, aixecant els genolls mentre corro i amb els braços enlaire, agitant les mans, per fer-ho més dramàtic.
En realitat, no ho faig, però ningú sap k no ho faig, a l'estil Schrödinger, no et deixaré obrir pas la porta per comprovar-ho.
Resulta però k estic alarmada. No pas pq hagi tornat a tocar-me la moral el gat caganer de la veïna, no. Aquest té el 100% de possibilitats de tenir un accident si el torno a veure pel terrat.
La crisis global (k vol dir TOT, pst, oju k és serio) em té preocupada.
Ara ja puc començar a buidar les 100 garrafes d'aigua k tenia acumulades pel gran perill de sequera, però no estic segura si reomplir-les d'arròs, per allò de la crisis alimentària, o de gasolina, per l'augment del preu del barril i els temibles 136$.
Mentre cuatro emet un pseudo-doc dient k el món s'acaba si el brent arriba als 100$ i jo veig k estem per sobre, ja k estic cridant, aixecant els genolls, ensenyant les dents i amb el braços enlaire en senyal d'alarma, decideixo k també m'estiraré els cabells.
Vull començar a cavar un búnker, per allò dels zombies, però el veí de sota no hi està d'acord.
El món ja no s'espera a fer el gran canvi al 2012, sinó k els humans avancen la data i posaràn en marxa el LHC (diosssss, dime k sabes lo que es el gran colisionador de hadrones o no te junto), d'aquí a exactament 67 dies, 19 hores, 18 minuts i 37 segons en el moment en k escric això.
Mentre vaig fent saltets i cridant per casa, vaig a la cuina a buscar unes culleretes per treure'm els ulls.

3.6.08

Què fer en cas d'atac

3.6.08
En cas d'atac zombie, extraterrestre i/o vampiresc, clar. (claríssim)

Després de fer un megamàster en monstres i mutacions vàries, he arribat als següents punts.

Per començar, cal localitzar una armeria propera. Això no és necessari per residents als EUA, amb tenir la típica arma sota el coixí o anar al súper està arreglat.
Per a la resta d'europeus mitjans, ens cal localitzar aquesta armeria.
Jo em demano una ballesta automàtica estil van helsing, dos mega-ganivets estil resident evil 3 (canviables per la katana de takezo kensei) i una metralladora automàtica i ben repleta de bales buides k reventin dins el cos del zombie-mutant-cosa-rara, o en el seu defecte, un llança-flames. I a poder desitjar, un petit bazooka. Per demanar k no quedi, clar.Després es necessita l'uniforme de combat. No es necessita un estil futurista encara k ja estiguem al XXI, no cal anar recobert amb paper de plata. Per les noies l'uniforme acostuma a ser uns shorts i samarretes (es veu k totes les noies k sobreviuen són uns bombons, si no ho ets i no tens uns shorts... endevina el teu temps de supervivència!), i pels nois estil militar : pantalons negres, samarreta negre i abdominals de serie. Pel k es veu, en el cas dels nois pots canviar els abdominals per cervell, cosa k no pots fer en cas de noia, però oju! si ets noia i tens una bata blanca i et fas passar per doctora, les teves possibilitats de supervivència augmenten una burrada!Val a dir k minories ètniques i graciosos la palmen al 2on acte, coses del guionista.

Val, tenim les armes, k portem sobre l'uniforme, lligades amb múltiples corretges i k sembla k això no ens dificulta la nostra agilitat per saltar, colpejar i fer sprints. Ideal.

Ara necessitem la motxilla màgica, la bàsica per sortir de la ciutat. A dins cal k hi hagi aliments, foc, corda, llanternes potents, algun antibiòtic, sang de monstre per analitzar en qualsevol dels múltiples laboratoris k (segur) trobarem pel camí. I el k no surt a les pelis però tb necessitem: el fogonet, sac de dormir, un llibre per fer temps entre atac i atac, recambis per la ballesta (no necessari pels elfos, ja se sap), tres o quatre encenedors perquè segur k el gas s'acaba i les mongetes s'han de coure, el microscopi per analitzar la sang del monstre, recanvis de sabates i roba, brúixola, mapa, llapis i bolis i paper, walkitalkis, un llibre traductor del morse, un llibre de com fer la teva pròpia radio en 10 minuts, i una navalla suïssa ben gran.

Si no hem mort esclafats, podem seguir.

El primer k cal fer és analitzar què està passant. Per poder fer això, és bàsic sobreviure a la primera tanda de sinistres. Què significa això? Doncs k en tot holocauste/apocalipsis, es desencadena el fet i la palma moooooolta gent per danys col·laterals, tals com accidents de cotxe dels de tota la vida, incendis, saquejos estúpids i violència tribal entre supervivents. Jo, com k sóc gafe, segur k la palmaria aviat sense saber d'on venen les òsties. La idea però és sobreviure a això i començar des d'aquí, per tant, sempre és bo tenir un congelador tamany industrial a casa (fora de servei), per amagar-s'hi dins quan les coses vagin mal dades, i sortir ja en plan rambo quan l'apocalispi estigui servit. Tb serveixen búnkers soterranis i altres refugis, clar, no serem escrupolosos.

Aleshores, doncs, cal analitzar el perill. Són humans qui ataca? Humans mutats? S'han convertit en zombies devoradors de carn? O de sang? El contagi es transmet per sang? Contacte? Saliva? Mossegada? (si és per aire, finiquita el pla i seu al sofà tranquil·lament mentre esperes la mort). Són àliens? Trífids? Quins danys produieixen? La resta de la població està morta? Contaminada? Zombie? Hi ha reparació? Antídot? Vacuna? Quan tarda el contagi a ser efectiu? 30 seg? 4 hores? Hi ha zones no infectades? És local o mundial? Els àliens estan entre nosaltres o són distingibles?

Oju, és important.

Necessitaràs moltes bales.

Comencem per les coses fàcils.

Si són zombies clàssics, dels lentets i atontats, i és una plaga més o menys local, és a dir, hi ha algún país o alguna organització k pot proveïr ajuda, encara k sigui a llarg termini, després de moltes discussions, s'ha establert k la millor zona de seguretat, per una població d'aprox 20-100 pers supervivents sans, és una presó. De les clàssiques: grans murs externs, molta il·luminació enfocant els perímetres, habitacions segures amb reixes, pati intern pels cultius d'aliments, etc.
S'agraïrà rescat i k els zombies la palmin rapidet.

En cas de zombies de nova fornada, aquests k són àgils com una mala cosa i a sobre no són imbècils i a més tenen capacitat d'aprenentatge, de trífids i de vampirs, el millor és una illa de tamany petit-mitjà, o sigui k aneu comprant bonus cap a mallorca-menorca-eivïssa, segons quans sigueu els supervivents. La idea és una zona on no us puguin aïllar els monstruitos, i k tingueu espai suficient per treballar en els famosos laboratoris k hi ha per tot arreu amb la mostra de sang k porteu a la motxilla, i a més hi pugui haver un nucli de població i conreu suficientment ampli. És imprescindible tenir llançaflames fer acabar amb els trífids.
El fet d'estar en una illa implica k cada cert temps s'han de fer redades pq no creixin bitxitos nous, i en cas de zombies, estar aïllats de possibles mossegades.
Sobretot, en cas de fer experiments de vacunes, mai dels mais portar cap exemplar a la illa. Deixeu-los a formentera o por ahí i ja anireu a fer-hi els experiments.

Un altre aspecte important és ser bastant cabroncete. Això significa k, per més k apreciïs algú, en cas de possible contagi, fot-li un tret al cap. Sempre et quedarà després la opció de suicidar-te si et sap greu, però per favor, no extenguis el contagi als supervivents sans, cagumdena! Això és bàsic, ja k en infeccions on el contagi és visible en 30 seg, dispares i estàs tan a gust sabent k has fet el correcte. Més xungo és el tema quan el contagi és lent, i la persona et diu només és una esgarrapada... Maaaaaaal! Tots morts.

Si és k el món es posa realment difícil quan els mutants prenen els carrers.

Un altre tema és si l'atac ve d'àliens amb high tech. Puja a la terrassa i disfruta de l'espectacle. Independence day és una peli. Morirem tots, però al menys hauràs vist algo bonic i sorprenent.

I finalment, un consell pels k els agrada anar per feina i tenir-ho tot preparat per quan arribi el dia: prepara't la motxilla, prepara't el congelador-bunker, fes el curs de conducció d'helicòpter, però quan vagis a l'armeria, NO diguis k el k vols és per matar zombies. Em temo k no et deixaràn marxar de rositas.

________________________________________________________________

sigues feliç, avui encara no hi són:

http://www.lalalalalalalalalalalalalalalalalala.com/