La paranoia del gat

No, aquest cop no em refereixo a si el gat està viu o mort. Schrödinger fails, el gat està viu.
Total, k per variar, em refereixo al gat de la veïna.

Si deixo la porta de la terrassa oberta, estic ben a gust amb el corrent d'aire k passa amunt i avall. Aaahhh, fresquito lindo.
Si deixo la porta tancada, m'axixarro i consumeixo electricitat by ventilator.
On està doncs el dilema?
K a mi les visites per sorpresa no em van.
I el gatito gens lindo té el costum de ficar-se allà on no és grat.
Si deixo la porta de la terrassa oberta, el gat entra.
T'el trobes a mitjanit al menjador, o a la cuina, fins i tot ve a saludar a les visites.

Si és k això de perseguir gats amb l'escombra és esgotador, i com k estic entrant en una fase tan glamourosa, això em fa perdre, i clar, no pot pas ser...

Aleshores, què faig? Em poso bigoti d'incògnita i el mato d'estranquis? Deixo k una bèstia peluda m'enmerdi el meu pis pulcre i fins ara immaculat? Faig jornades de portes obertes i k entri qui vulgui, però a hores convingudes? ah, carai... a ser per mi ho tinc molt clar, el gat la palma. Però clar, sóc taaaaaan bona persona, aix...