28.7.08

Festivals

28.7.08
La corrua de radars mòbils k posen a la C17 per distreure al personal. Al poble li encanta frenar de cop. Els àvids conductors habituals et diràn "ah, sí, els posen de 3 en 3". Però aquí com k som més molons, els posen de 4 en 4. Sort k tenim.

_______________________________________________________

L'altre dia, mentre esperava el concert bo de la nit k feien per la festa major, i com k ja tenen tendència a començar tard, mirava la tv, on feien Terminator.

La 1. Oju, com a pelis no seràn memorables, però com a pelis d'acció-scifi són realment bones, les 2 (la 3 no té perdó del teu déu a elecció).
Total, k el bitxo metàlic va al passat, concretament al 1984, a matar a la Sarah Connor, per evitar k neixi el seu retoño, en John. John Connor, salvador de la humanitat. Fill nascut d'un pare encara no materialitzat, capaç d'una audàcia, tècnica i enginy k significaran algun dia el ressorgiment de tota l'espècie. El salvador.
Jo el 1984 encara no estava gaire per històries, però sé k ja a mitjans dels 80 i ppis dels 90 el sida havia fet estralls, i començaven a aparèixer com xampinyonets tot de mesures profilàctiques.
El k em pregunto és... i si a mig arrebato, la mítica Sarah Connor hagués preguntat a l'oblidat Kyle Reese ei, escolta, tens protecció?

Pel k fa al concert, no estic segura si vaig arribar a lloc massa tard, o potser és k vaig marxar massa d'hora...

________________________________________________________

Em pregunto en quin moment, tampoc cal k sigui exacte, la màgia va començar a esdevenir espectacle. Em refereixo al moment en k es va produir el canvi, quan va ser que es va començar a aplaudir a l'il·lusionista en lloc de cremar-lo a la foguera al·legant màgia negra i bruixeria.
Una pregunta d'aquestes k em faig.

________________________________________________________

Alguns pregunten pel castell de focs d'aquest any. No, no va ser tan espectacular. No, l'any passat no havia pres substàncies psicotròpiques. Realment l'any passat va ser brutal. Poder cobrir el cel, literalment, d'espurnes daurades és ralment preciós.

Sí, clar, si ho mirem així, tenint en compte k no es va repetir el fenòmen, va ser decepcionant.

Si ho mirem tenint en compte k de tant en tant havia de recordar-me de tancar la boca pq no m'entressin mosquits a fer una inspecció interna, i k hi va haver un moment de monumentals explosions de llum i colors k gairebé em van fer saltar una llagrimeta, va ser fantàstic.Les novetats de l'any: model 1) un cohet k a l'explotar, provoca un seguit de llums creant una espiral de color vermell i 2) cohet k a l'explotar crea una explosió de llums en forma de cor de color rosa.

Ooooohhhh... ka macuuuuuuuuuu...


2.7.08

WTF

2.7.08
Si m'ho expliquen no m'ho crec, però com k amb els diners, igual k amb el menjar, no es juga... (a no ser k siguis ric o imbècil), per mostra un botó (d'imbècil)

post cutre i poc currat, però és k com es pot ser taaaaaaaaaaaaaan...?????


http://es.youtube.com/watch?v=42xykzW27Q4

Mars Attack

Paranoia, paranoia!!! Ens ataquen!!!!

Això és pitjor k l'atac marcianu de la guerra dels móns. Si més no, al llibre, mentre esperes l'atac la gent prenia pacientment el tè a la glorieta del jardí.

El gat em toca constantment la moral, esquivant les fosses d'àcid, les punxes diabòliques i altres paranys mecànics k aniré perfeccionant. L'atac d'escombra és obsolet.

M'ataquen els mosquits de tota mida. Després de treure'm de sobre un mosquit estàndard k ja es llepava la trompa prepara't per picar-me, no puc deixar de mirar per tot arreu buscant el delinqüent k ha arrencat el vol. Tot em pica. Busco desesperada antimosquits per tots els calaixos.
El k trobo és un mosquit tamany gegant k pul·lula per sostre. Catxis. L'empaito amb la meva sabatilla-killator-2000, però el coloso desapareix, s'esfuma.

Persegueixo el gat per la casa, k en lloc de sortir i tornar a casa la bruixa, decideix amagar-se sota la taula. Cagum.

El diables del costat no dónen treva.

Puja la iaia (k no conto com a bitxo, però sí com a ser particular), preguntant si li puc escalfar una cosa al microones, k el seu ha petat, quin susto-quin susto. De fet, diu k se li ha encès la cuina. Flipo, pq tots tenim vitro. Ah, no, el forn. Carai, curiós. Baixa per les escales mentre em continua explicant noséquè i puja amb una plata de canelons. Una plata metàl·lica de canelons. K li ha rebentat el microones! Me la miro de canto i través, i amablement li dic k, en fi, lògic, i k això tampoc anirà al meu microones. Però k ho podem posar al forn. Engegar el forn per això? Calla, calla, és igual, els escalfaré a la paella! Einnn?? O vaig allà (on els ha comprat) a que me'ls escalfin! Segur! I tant, jo en els 4 anys k fa que estic aquí, no he engegat mai el forn! Ah, buenu, vale, doncs bé... o_O

Mentre escric això, no paro de mirar l'escala per si veig k el gat envaint territori enemic, mentre no perdo contacte visual amb mi mateixa, inspeccionant si tinc a sobre algun mosquit xupasangre...