varietats

buenu, veig k mica en mica faig un constant camí per obtenir una bonica psicosis, cosa k tampoc em fascina, però k al cap i a la fi, sempre és maco de ser conscient de les coses, fins k arriba el dolor. De moment les meves fases són lleus i molt moderades, a l'igual k els símptomes, però en fi, com tota bona cosa i el bon vi, se suposa k millora amb el temps, a veure si arribo a peça de museu! (per més detalls, a sol·licitar en post posterior, k ara estic en fase alterada del k seria un indici de capítol maíaco-depressiu, fase maníaca evidentment).

O sigui k em toca escriure com si se'm mengéssin l'ànima.

Vaja vaja vaja...

curiós tot plegat, no?

mmmm...

Avui m'he llevat amb un dolor a la meva mà dreta. No sóc conscient d'haver dormit amb la mà aplastada per res ni ningú, ni tampoc em consta cap agarrotament manual, o sigui k no puc entendre de què ve, i per què em fa pupeta, i com k massa creient no sóc (no, no penso a anar a cap missa del gall, ja aviso ara, coi de tortura nadalenca, amb lo bé k s'està a casa, pq carai anar a passar fred i escoltar un sr. amb la son k m'agafa al costat del foc! no, digeu-li des de ja a la maribel k no, home!) el k deia, k com k creient no sóc, tampoc en donarem la culpa (i/o les gràcies per tenir encara mà) a déu.

Parlant de déu, curiós k molta gent en parli només quan passa algo xungo... ui ara em truquen i em tallen el rotllo de xerrera k portava... vaja...

a veure, estavem a k em fa pupa la mà i és una sensació muscular, com si hagués estat tota la nit fent força amb la mà tensa en posició estranya, com premsant una piloteta d'aquestes antiestrés, no sé, potser escanyant algun alien, veritat Mulder?

Em tornen a despistar i no sé on passo, curiosament aquest rampell energètic encara no ha desaparegut. Suposo k pot ser pq tinc un indici d'idea al cervellet, k és una osa k aviva les neurones en lloc de matar-les fent fotocòpies (uo! algú s'està escapant de fer fotocòpies??).

Buenu, a part d'això, novetats? Doncs mira, més aviat poques. Ja se sap, cada qual separa el món en dos grans blocs de la manera com li convenen (bona gent i mala gent, puretes o yonkis, creients o descreguts, els k els agrada la xocolata i els k no...). Avui els separo entre aquells k expliquen les coses quotidianes de manera fascinant i els k som més aviat sosos. Jo sóc soseta, o sigui k a no ser k em toqui la loto (ui, vaja, no jugo! o sigui k no em toca, i per tant no hi ha notícia), no fem escarafalls i diem k tot segueix com sempre. Hi ha els altres k expliquen k una llesca de pa amb nocilla els va atacar i va ser un autèntic malson sobreviure a la xocolata amb avellanes. Per tant, tenint en compte k sóc avorrideta, no, no hi ha novetats de moment.

Per tant, res més, seguiré amb la mà semi atontada (mmm... possibilitats k em dónin la baixa per això??), estudiant el meu cervellet amb un anàlisis postreconstructiu i pseudocientífic, de fet, podria cobrar-me sessions de teràpia a mi mateixa i fer la primera pela, clar k primer hauria de robar la cartera a algú pq això fos rendible, ejem, buenu, s'accepten voluntaris.

Vaja, ja m'imagino k quan em monti el xiringo els lectors del blog no els faig com a clients. Una llàstima, pq què hi ha més clar k un boig en un moment de lucidesa? (buenu buenu, és una pregunta retòrica, ejem...).

Apa, vaig a obrir sobres i fer veure k treballo, k tampoc em paguen suficient com per fer-ho de debò. Sóc l'efecte placebo, amics!!!

;-)

diumenge

Buenu, any nou, vida nova.

No, en realitat encara no és any nou. El k passa és k sempre k se m'acudeixen novetats per posar al blog, estic fent alguna altra cosa ben lluny d'un ordinador. I la memòria a vegades no és una opció.

O sigui k seguiré amb les absurditats habituals, no pq definitivament m'hagi tornat boja o tingui un buit vital, simplement per això, per escriure algo i donar senyals de vida, però tb per anar lleugerets i poder seguir llegint el llibre k tinc al costat.

Doncs resulta k avui he somiat en IKEA. Es veu k s'inagurava un megacentre comercial i hi anava una multitud, no sé ben bé el per què d'aquesta brutal massa concentrada, però així era. I jo tb hi estava. La meva finalitat, però, era lleugerament diferent.

El megacentre estava a les afores, com en un prat en un turó, crec k hi havia la meva facultat aprop, ja se sap en els somnis, igual però diferent. També es celebrava algun tipus de festivitat local a la ciutat propera (indefinida, però bonica: una mescla entre casc antic català i gàrgoles i arquitectura italiana medieval, i no, no sé pq era italiana, però ho era). La gent tirava confeti i serpentines enlaire.

És un relat entretallat, però tb ho és recordar un somni, sempre difícil fer k les imatges dissociades tinguin una coherència conjunta quan la busquem, si és k ho fem.

Bé, el cas és k anava a l'ikea. I el meu objectiu era robar. Robar el màxim possible d'objectes electrònics i bonics k hi hagués allà dins. Certament, a l'ikea real no hi ha electrodomèstics, però al meu món, sí. I jo hi anava i sortia amb un dvd novet i brillant sota el braç. Tal qual. Una gentada enorme a les cues, i jo sortia feliç i contenta amb el dvd sota el braç i saludant als segurates. Com sempre, en els gransmegacentres, molts dels objectes no porten alarmes, i si la gent no ho agafa i surt feliç com jo feia en el somni, és pel temor infós k això és dolent. Dolent dolentot... Però en fi, un somni és un somni, i en el cas del dvd, m'he limitat a treure una alarma enganxada a una caixa de cartró.

Segona ronda: crec k era un aparell de video, encara k estigui desfasat, ei, és un somni!

La tercera ronda era una pantalla plana de tv en tamany mini, clavadeta a la de ma germana (joooo! és k era tan planeta i bonica!!). I tot de trastos acumulats a casa: 3 dvd, 2 aparells de video, la pantalleta... l'avarícia no és tanta, de fet, quan he tingut la pantalleta (pq mira k és petitona!) ja m'he sentit realitzada.

I després he sentit unes veus de nens.

M'he despertat. Amb els ulls tancats, em centro.

On sóc?

Veus de nens.

Estic a torelló, és dissabte al matí, i les veus k sento són els nens k surten dels seus assajos de la coral k hi ha prop de casa.

Tinc els ulls tancats.

No, no pot ser k estigui a torelló.

Flash mental.

Obro els ulls.

Estic a la garriga, ara visc aquí, no estic ni a torelló ni a tona ni a bcn ni a mil lloc més, estic a la garriga i visc aquí.

Tinc els ulls oberts i m'adono k no tinc la pantalleta plana.

Merda.

:-)

És diumenge, i m'agrada la sensació.

ACTUALITZACIÓ!!!!!!!!!

El peluxín més maco del món, el tigretón i el cadallet. Tot meu! :-D

La castanyada, amb castanyes tradicionals i tota la parafernàlia corresponent, a part d'alguna bruixa escapada del mateix infern tenebrós.

Els panallets de la mama...


I una particular festa d'aniversari...

Freaks disfressats i de tot tipus al saló del manga.

Una bonica i impressionant cua k no vaig fer.


Més freaks, aquest cop els de la feina, en un sopar d'aquests k es fan no se sap ben bé per què, i dels quals cal fugir abans de mitjanit, pq després tots es transformen degut a substàncies espirituoses.



La Balbi, recuperada després d'un any, la ampostina (o com se diguin els d'amposta) amb qui vaig compartir misèries a Lndn.