varietats

buenu, veig k mica en mica faig un constant camí per obtenir una bonica psicosis, cosa k tampoc em fascina, però k al cap i a la fi, sempre és maco de ser conscient de les coses, fins k arriba el dolor. De moment les meves fases són lleus i molt moderades, a l'igual k els símptomes, però en fi, com tota bona cosa i el bon vi, se suposa k millora amb el temps, a veure si arribo a peça de museu! (per més detalls, a sol·licitar en post posterior, k ara estic en fase alterada del k seria un indici de capítol maíaco-depressiu, fase maníaca evidentment).

O sigui k em toca escriure com si se'm mengéssin l'ànima.

Vaja vaja vaja...

curiós tot plegat, no?

mmmm...

Avui m'he llevat amb un dolor a la meva mà dreta. No sóc conscient d'haver dormit amb la mà aplastada per res ni ningú, ni tampoc em consta cap agarrotament manual, o sigui k no puc entendre de què ve, i per què em fa pupeta, i com k massa creient no sóc (no, no penso a anar a cap missa del gall, ja aviso ara, coi de tortura nadalenca, amb lo bé k s'està a casa, pq carai anar a passar fred i escoltar un sr. amb la son k m'agafa al costat del foc! no, digeu-li des de ja a la maribel k no, home!) el k deia, k com k creient no sóc, tampoc en donarem la culpa (i/o les gràcies per tenir encara mà) a déu.

Parlant de déu, curiós k molta gent en parli només quan passa algo xungo... ui ara em truquen i em tallen el rotllo de xerrera k portava... vaja...

a veure, estavem a k em fa pupa la mà i és una sensació muscular, com si hagués estat tota la nit fent força amb la mà tensa en posició estranya, com premsant una piloteta d'aquestes antiestrés, no sé, potser escanyant algun alien, veritat Mulder?

Em tornen a despistar i no sé on passo, curiosament aquest rampell energètic encara no ha desaparegut. Suposo k pot ser pq tinc un indici d'idea al cervellet, k és una osa k aviva les neurones en lloc de matar-les fent fotocòpies (uo! algú s'està escapant de fer fotocòpies??).

Buenu, a part d'això, novetats? Doncs mira, més aviat poques. Ja se sap, cada qual separa el món en dos grans blocs de la manera com li convenen (bona gent i mala gent, puretes o yonkis, creients o descreguts, els k els agrada la xocolata i els k no...). Avui els separo entre aquells k expliquen les coses quotidianes de manera fascinant i els k som més aviat sosos. Jo sóc soseta, o sigui k a no ser k em toqui la loto (ui, vaja, no jugo! o sigui k no em toca, i per tant no hi ha notícia), no fem escarafalls i diem k tot segueix com sempre. Hi ha els altres k expliquen k una llesca de pa amb nocilla els va atacar i va ser un autèntic malson sobreviure a la xocolata amb avellanes. Per tant, tenint en compte k sóc avorrideta, no, no hi ha novetats de moment.

Per tant, res més, seguiré amb la mà semi atontada (mmm... possibilitats k em dónin la baixa per això??), estudiant el meu cervellet amb un anàlisis postreconstructiu i pseudocientífic, de fet, podria cobrar-me sessions de teràpia a mi mateixa i fer la primera pela, clar k primer hauria de robar la cartera a algú pq això fos rendible, ejem, buenu, s'accepten voluntaris.

Vaja, ja m'imagino k quan em monti el xiringo els lectors del blog no els faig com a clients. Una llàstima, pq què hi ha més clar k un boig en un moment de lucidesa? (buenu buenu, és una pregunta retòrica, ejem...).

Apa, vaig a obrir sobres i fer veure k treballo, k tampoc em paguen suficient com per fer-ho de debò. Sóc l'efecte placebo, amics!!!

;-)