paneroles!!!

Últimament pel carrer et pots arribar a trobar de tot. Gent estupideta, gent normaleta, gent k molesta, gent k passa per allà i no té res a veure amb res ni nigú, papers pel terra, algún k altre sonat k increpa a la gent normaleta i tb a l'estupideta, llaunes al terra, molts mendicaires k semblen tots de la mateixa família, més papers al terra, algun conegut, fums k fan pudor, pudor sense fums, gent k fa enquestes, objectes oblidats, cap cartera ni bitllet monetari, algun bitllet usat de metro, més papers i més gent de la versió k molesta, i una continuitat de cotxes, busos, taxis, bicis, i altres sers i objectes i ens i buf, coses voluminoses, així en general, k és el k ocupa més espai i per tant el k pot arribar a molestar més, físicament.
Però no, amics!!!
El món està ple de petits sers k són igual de molestos i asquerosets k, buenu, tampoc faré comparacions, encara no vull un linxament, ejem.
El cas és k cada dia, navegant a peu per aquest mar de ronya i desesperació i considerablement pudent (aaaiiii, k bé s'hi està al meu pobleeeet, net, polit, amb gent com el tio de ciudadanos per catalunya, però net i polit, i una església amb unes campanes k tenen com a única missió tocar la moral, però aaaiii, quin aire tan net i quina terrassa més maca k tinc!), deia, k per aquí a ciutat, cada dia (si mires al terra suficient com per esquivar les caques de gos no recollides), pots trobar esclafades a terra, com a mínim, un parell de paneroles gegants.
Marró clar o marró fosc, enoooormes, amb les potes espatxurrades contra la superfície terrestre, amb una taca sota el cos enorme i sucós k se suposen les seves entranyes... puaj. Ah, però aquestes no són les pitjors, no. Les pitjors són les paneroles vives!! Ràpides com un llamp, enormes, movent-se pel teu costat, temibles, fent una fosca i àgil sombra k espanta, tan ràpides, tan grans, amb aquell cos tan i tan puajjj... suposo k en aquesta ciutat tenen tot el k poden somiar.
L'altre dia, la lucia etxebarria (o com s'escrigui, amb tots els respectes), escrivia un article on deia k al seu àtic n'hi havia trobat una. Buenu, a mi se me'n refot k la sra. k abans era una revelació com escrivia i k ara sembla la pilar rahola en sentir-se el centre de l'univers (oigh! és k trobo k els seus articles han baixat tant, i els seus llibres tan plagiats... amb el k m'havia agradat, caram! la caiguda dels mites, el ocaso de los dioses...), deia, k si al centre de madrid, en un àtic k segur k val una pasta i és molt amunt, tb tenen invasió de paneroles, és k carai, o el món s'omple de merda o és ... nono, és k el món s'omple de merda!!! aiaiaiaiiiiiiiiiiiii!!!
(jarl, final precipitat k són les 7 i vull anar a casa, ho sentuuuuuuuuuuuuuu!!!)


ah, per cert, tothom sap sobradament què són les paneroles, oi?