estic a caseta còmodament i relaxada, i acabo de veure els vídeos tan entranyables k posa la miri al seu blog, i em trobo encara més millor (juju) al saber k hi ha tants freaks al món. (els k no tinguin accés, a buscar The Cee Experience al youtube)

Als matins em llevo i agafo el cotxe (el k en 6mesos gasta menys en gasolina k un bebé en pilotes de bàsquet) i vaig a treballar. Carai, sona bonic i tot. Vaig a treballar. Juju. Després em passo 8hores asseguda en una taula (o pululant) fent veure k treballo, mirant fixament una pila de papers k he posat prèviament a la taula, en un lloc k és una oficina, però de les de poble, amb fàbrica i això, i no cal anar amb traje ni fer de super-guai.

A les 17:30 surto i veig les ovelletes pasturar davant de la nau, mentre algun dels k estava dins treballant ha sortit tan puntualment com tots els altres (si l'horari diu fins les 17:30, és a les 17:30, i fi), i està donant de menjar al gat k ronroneja sempre pel jardí.

Arribo al meu poble taral·lejant algo k m'he inventat i derrapant amb el fordfi, on paro al caprabo a fer alguna cosa indefinida en la qual tardi menys de 5minuts, i si hi ha pressupost i espai al congelador, em passo per la sirena.

Derrapo una mica més i m'indigno amb els semàfors de la comarca k han anat a parar tots al meu poble i els conductors lents k m'obligaràn a menjar-me un altre vermell. Busco lloc i aparco.

Arribo a casa i són les 18h.

Són les 18h i tinc tota la tarda per davant, puc anar a la plaça a prendre algo (k no a robar, eh? fer un beure, k diuen els d'altres pobles), o puc anar al gimnàs, o estirar-me a l'hamaca, o puc passejar, o anar a la fruiteria, o quedar-me llegint un llibre al sofà.

T'imagines k la vida et robi temps (cal dormir per viure, cal treballar pq et deixin viure a algun lloc) i no obstant, encara et quedi (bastant!) temps per a tu mateix/a (o pels altres, vaaaaaaa...)?

La bomba tu!!!

(jujuju)

Hi ha dies k poso fotos i d'altres k escric.

Quan arriba el vespre i obro l'ordinador, tot allò k ha passat fins aquest moment, queda borrat o en un segon o tercer plà molt molt llunyà. És més fàcil inventar-me alguna història fascinant i transmetre com a autèntica la irreal situació creada k recordar i plasmar de la mateixa manera allò k he viscut. A vegades és com si estigués en stand by. Durant el dia faig coses k la meva ment conscient no processa, i al vespre, o a la nit, o al dia següent en capto part. En el fons m'alegro d'adonar-me'n, gairebé sempre val més tard k mai. Gairebé.

O sigui k de moment, continua la desapassionada ruta mèdica.


Ahir al matí vaig anar a Granollers i vaig tornar, ben ràpid, perdent ben bé el temps, fent un cercle complet i bonic. Per què i com són temes k no vénen el cas ni tenen cap trascendència. És, de fet, un punt k podria ometre, però com k la majoria són mals lectors i agraeixen fotos, però a mi plim, k el blog és meu i no obligo a ningú a llegir-lo, i em serveix de psicoteràpia gratis (no em cobraré a mi mateixa) pos ala, a xinxar!

Acte seguit vaig anar a l'ambulatori, on m'hi vaig esperar ben bé 3/4 d'hora (vale, només 35min més de l'hora de visita k tenia concertada, els altres 10 min els vaig posar per voluntat). Anar a la seguretat social és com dir k et vols morir lentament. No tots els llocs són iguals, hi ha algun ambulatori ben rebonic (al menys el de tona és fantàstic estil star trek, no sé, deuria tocar eleccions poc després de la construcció), però en fi, la majoria, no. Com a l'hospital de granollers, lloc tètric donde los haya, en el k esperava en un passadís abandonat a que em féssin una radiografia a la pota, veient dibuixos de nens enganxats a les parets just al costat de la sala de radiografies amb el bonic símbol de radioactiu, mentre se sentien estranyes veus sense k aparagués ningú. Situem-nos, no estem ni a tona ni a granollers. Ambulatori. Buenu, pos normalillo. Un pobre sr. gripós va esperar molt més k jo i no sé si encara està assegut allà, el pobre.

Uixxxxxxxxx, k el sopar ja està fet i això ha d'acabar aquí...

sé k no interessa a ningú, però quan em vingui en gana continuaré amb el relat de la Dra. Guai, la meva mandíbula ballarina, la meva última visita al dentista i la Dra. Zen, i l'abuelito k toca aquesta vegada a fer-nos les classes d'hipno.

>:-P

dec tenir cara de tonteta. O això o hi ha certs tipus de metges k entrenen anys a la facultat per menysprear els símptomes k té la gent. Vale, una cosa és k, per exemple, jo em maregi i digui k em moro. Noooooooooo, no em moro, és una exageració. L'altra cosa és k, per exemple, digui k em maregi i el personatge amb estudis de medicina em pregunti si n'estic segura k em marejo. K potser ha estat una cosa etèria. O no realment viscuda. O potser algun efecte para-psicològic sense causes. A pendre pel cul, home ja!
Una cosa és k la meva dentista sigui bona persona (...) i bona metge (això sí, al menys per a les meves dentetes), però d'on ha sortit la resta de freaks?
[nooooo, no m'estic morint ni em passa res estrany, només estic fent ruta mèdica aprofitant ara k tinc temps. Senzillament, acumulo totes les revisions de fa 5 anys i fins d'aquí 5 anys en aquest moment, així ja ho tinc fet, no?]
En fin pilarín, he passat uns quants dies sense comentar res de la meva ultrafascinant vida quotidiana, i sí, tinc més a comentar,però és k m'encanta ficar-me amb els metges (argh! va, va, k surti algun psicoanalista i digui k la meva frustració és ser psiquiatra!!!). Vaja, k comencen Herois i fa temps k ho volia veure. Salut!