Quan arriba el vespre i obro l'ordinador, tot allò k ha passat fins aquest moment, queda borrat o en un segon o tercer plà molt molt llunyà. És més fàcil inventar-me alguna història fascinant i transmetre com a autèntica la irreal situació creada k recordar i plasmar de la mateixa manera allò k he viscut. A vegades és com si estigués en stand by. Durant el dia faig coses k la meva ment conscient no processa, i al vespre, o a la nit, o al dia següent en capto part. En el fons m'alegro d'adonar-me'n, gairebé sempre val més tard k mai. Gairebé.

O sigui k de moment, continua la desapassionada ruta mèdica.


Ahir al matí vaig anar a Granollers i vaig tornar, ben ràpid, perdent ben bé el temps, fent un cercle complet i bonic. Per què i com són temes k no vénen el cas ni tenen cap trascendència. És, de fet, un punt k podria ometre, però com k la majoria són mals lectors i agraeixen fotos, però a mi plim, k el blog és meu i no obligo a ningú a llegir-lo, i em serveix de psicoteràpia gratis (no em cobraré a mi mateixa) pos ala, a xinxar!

Acte seguit vaig anar a l'ambulatori, on m'hi vaig esperar ben bé 3/4 d'hora (vale, només 35min més de l'hora de visita k tenia concertada, els altres 10 min els vaig posar per voluntat). Anar a la seguretat social és com dir k et vols morir lentament. No tots els llocs són iguals, hi ha algun ambulatori ben rebonic (al menys el de tona és fantàstic estil star trek, no sé, deuria tocar eleccions poc després de la construcció), però en fi, la majoria, no. Com a l'hospital de granollers, lloc tètric donde los haya, en el k esperava en un passadís abandonat a que em féssin una radiografia a la pota, veient dibuixos de nens enganxats a les parets just al costat de la sala de radiografies amb el bonic símbol de radioactiu, mentre se sentien estranyes veus sense k aparagués ningú. Situem-nos, no estem ni a tona ni a granollers. Ambulatori. Buenu, pos normalillo. Un pobre sr. gripós va esperar molt més k jo i no sé si encara està assegut allà, el pobre.

Uixxxxxxxxx, k el sopar ja està fet i això ha d'acabar aquí...

sé k no interessa a ningú, però quan em vingui en gana continuaré amb el relat de la Dra. Guai, la meva mandíbula ballarina, la meva última visita al dentista i la Dra. Zen, i l'abuelito k toca aquesta vegada a fer-nos les classes d'hipno.

>:-P