diumenge

Buenu, any nou, vida nova.

No, en realitat encara no és any nou. El k passa és k sempre k se m'acudeixen novetats per posar al blog, estic fent alguna altra cosa ben lluny d'un ordinador. I la memòria a vegades no és una opció.

O sigui k seguiré amb les absurditats habituals, no pq definitivament m'hagi tornat boja o tingui un buit vital, simplement per això, per escriure algo i donar senyals de vida, però tb per anar lleugerets i poder seguir llegint el llibre k tinc al costat.

Doncs resulta k avui he somiat en IKEA. Es veu k s'inagurava un megacentre comercial i hi anava una multitud, no sé ben bé el per què d'aquesta brutal massa concentrada, però així era. I jo tb hi estava. La meva finalitat, però, era lleugerament diferent.

El megacentre estava a les afores, com en un prat en un turó, crec k hi havia la meva facultat aprop, ja se sap en els somnis, igual però diferent. També es celebrava algun tipus de festivitat local a la ciutat propera (indefinida, però bonica: una mescla entre casc antic català i gàrgoles i arquitectura italiana medieval, i no, no sé pq era italiana, però ho era). La gent tirava confeti i serpentines enlaire.

És un relat entretallat, però tb ho és recordar un somni, sempre difícil fer k les imatges dissociades tinguin una coherència conjunta quan la busquem, si és k ho fem.

Bé, el cas és k anava a l'ikea. I el meu objectiu era robar. Robar el màxim possible d'objectes electrònics i bonics k hi hagués allà dins. Certament, a l'ikea real no hi ha electrodomèstics, però al meu món, sí. I jo hi anava i sortia amb un dvd novet i brillant sota el braç. Tal qual. Una gentada enorme a les cues, i jo sortia feliç i contenta amb el dvd sota el braç i saludant als segurates. Com sempre, en els gransmegacentres, molts dels objectes no porten alarmes, i si la gent no ho agafa i surt feliç com jo feia en el somni, és pel temor infós k això és dolent. Dolent dolentot... Però en fi, un somni és un somni, i en el cas del dvd, m'he limitat a treure una alarma enganxada a una caixa de cartró.

Segona ronda: crec k era un aparell de video, encara k estigui desfasat, ei, és un somni!

La tercera ronda era una pantalla plana de tv en tamany mini, clavadeta a la de ma germana (joooo! és k era tan planeta i bonica!!). I tot de trastos acumulats a casa: 3 dvd, 2 aparells de video, la pantalleta... l'avarícia no és tanta, de fet, quan he tingut la pantalleta (pq mira k és petitona!) ja m'he sentit realitzada.

I després he sentit unes veus de nens.

M'he despertat. Amb els ulls tancats, em centro.

On sóc?

Veus de nens.

Estic a torelló, és dissabte al matí, i les veus k sento són els nens k surten dels seus assajos de la coral k hi ha prop de casa.

Tinc els ulls tancats.

No, no pot ser k estigui a torelló.

Flash mental.

Obro els ulls.

Estic a la garriga, ara visc aquí, no estic ni a torelló ni a tona ni a bcn ni a mil lloc més, estic a la garriga i visc aquí.

Tinc els ulls oberts i m'adono k no tinc la pantalleta plana.

Merda.

:-)

És diumenge, i m'agrada la sensació.