4.1.09

Amics carnals

4.1.09
L'altre dia vam retrobar-nos uns quants personatges, els quals, sense treure jo el tema de satan, van començar a ballar en cercles en un turó vora el riu, rodejats d'espelmes, en una nit de lluna plena.
El cas és k l'adoració al diable està en un punt àlgid, prenent adeptes a totes les cases, esclavitzant el món modern.
Al cap i a la fi, a mi plim, mentre no em fiquin al seu món, i poguem anar ballant mig despullats dalt d'una muntanya.
I al punt àlgid de la cerimònia, vam tocar-nos i vam abraçar-nos, i vam declarar-nos amics carnals, que ja no és una cosa tan morbosa com era antaño, però continua tenint el seu què.



I aquí acaba el relat del dia, pq tinc gana i vaig a fer un biscotx de xocolata i per ramen, no cal k em corregiu el meu català, k ja sé k antaño no està al diccionari, ni oju, no biscotx, etc etc... Però gràcies per la intenció, faltaria més!


:-)

4 comentaris:

Miri ha dit...

és clar, aquí només corregim els idiomes foranis, en els quals per suposat mai cometem oblits de lletres ni se'ns giren els dits al picar tecles, no fos cas que fem faltes en llengües que no són nostres! Qui s'apunta al D?
Pel que fa a la resta, danseu bèsties de la nit!

sil ha dit...

XD
rancorosa...
XD

què és el D? dit? drogues? dansa contemporània?

Miri ha dit...

Pos no sé! De de duficiència?

krusty ha dit...

no continuarà la història fent una orgia multitudinària?!?!?