matant les hores...

és l'hora que és i jo estic al despatx, matant les hores, el temps, l'alegria i la il·lusió. Fa estona que no queda ningú, però jo haig de ser-hi.
Matant les hores mates els dies, i les setmanes, i si segueixes et menges els mesos i devores els anys, i abans que no te n'adones, ja ets massa gran. Massa gran per permetre't de fer allò que feies abans. Has de tornar a esperar, matar més hores i més anys per tal de fer-te més gran, aleshores podràs dir que ets gran, però tens un esperit jove. Si no és el cas, ets un criatura.

Quanta gent nova has conegut aquesta setmana? quants somriures sincers t'han dedicat? quin va ser l'últim llibre que et van regalar que et va fer posar la pell de gallina? quan va ser l'últim cinefòrum que et va fer vibrar?

quan?

quan jo n'era petitet...

Tinc plans per aquest cap de setmana. No m'espereu, no hi sóc.