Drogues

Llegeixo a uns diaris que han detingut uns jubilats k traficaven amb drogues.
Segeixo llegint i resulta que unes màfies els reclutaven, i els oferien el viatge a marroc, on els esperaven els compinxes mafiosos, els posaven un doble fons a la caravana amb la qual viatjaven, l'omplien de hachís i els enviaven cap a dalt altre cop.
Oh, quina sorpresa!

No dic que els altres països siguin millor, però en un lloc on gent de la 3ª edat pot arribar a cobrar sols 500€ de pensió, el mínim k pots esperar és k els avis es dediquin al contraband.

Delinqüents, són delinqüents! Fica't la delinqüència on et càpiga. Sincerament, no conec el cas particular dels avis que es dedicaven a això, tampoc entraré aquí.

Delinqüent és el desgraciat k ha dissenyat un sistema de comissions bancàries k et clava 8€ per treure els teus propis diners del banc/caixa. Delinqüent és el k actua amb mala llet amb premeditació i alevosia descarada, sabent k els avis no saben si tenen dret a queixar-se per aquests abusos.

Delinqüent és l'executiu mig k disfruta torturant al seu entorn i es fot unes ralles a mig matí per estar a to.

Delinqüents els nanos k apallissen els companys dèbils i ho pengen al youtube; els yonkis k atraquen la iaia per comprar donsimon; els polítics k ens prenen el pèl constantment per instaurar noves lleis k els compensin si no surten reelegits; el botiguer k intenta enganyar un nano de 5 anys en el canvi.

No és el fet el k fa el delinqüent.

Tothom té els seus propis problemes.

És la intenció.

La mala llet.

Naron, de la longeva raza rigeliana, era el cuarto de su estirpe que llevaba los anales galácticos.

Tenía en su poder el gran libro que contenía la lista de las numerosas razas de todas las galaxias que habían adquirido el don de la inteligencia, y el libro, mucho menor, en el que figuraban las que habían llegado a la madurez y poseían méritos para formar parte de la Federación Galáctica.

En el primer libro habían tachado algunos nombres anotados anteriormente: los de las razas que, por el motivo que fuere, habían fracasado. La mala fortuna, las deficiencias bioquímicas o biofísicas, la falta de adaptación social se cobraban su tributo. Sin embargo, en el libro pequeño no había habido que tachar jamás ninguno de los nombres anotados.

En aquel momento, Naron, enormemente corpulento e increíblemente anciano, levantaba la vista, notando que se acercaba un mensajero.

— Naron -saludó el mensajero-. ¡Gran Señor!

— Bueno, bueno, ¿qué hay? Menos ceremonias.

— Otro grupo de organismos ha llegado a la madurez.

— Estupendo. Estupendo. Actualmente ascienden muy aprisa. Apenas pasa año sin que llegue un grupo nuevo. ¿Quiénes son ésos?

El mensajero dio el número clave de la galaxia y las coordenadas del mundo en cuestión.

— Ah, sí -dijo Naron-. Lo conozco.

Y con buena letra cursiva anotó el dato en el primer libro, trasladando luego el nombre del planeta al segundo. Utilizaba, como de costumbre, el nombre bajo el cual era conocido el planeta por la fracción más numerosa de sus propios habitantes.Escribió, pues: La Tierra.

— Estas criaturas nuevas -dijo luego- han establecido un récord. Ningún otro grupo ha pasado de la inteligencia a la madurez tan rápidamente. No será una equivocación, espero.

— De ningún modo, señor -respondió el mensajero.

— Han llegado al conocimiento de la energía termonuclear, ¿no es cierto?

— Sí, señor.

— Bien, ése es el requisito -Naron soltaba una risita-. Sus naves sondearán pronto el espacio y se pondrán en contacto con la Federación.

— En realidad, señor -dijo el mensajero con renuencia-, los Observadores nos comunican que todavía no han penetrado en el espacio.

Naron se quedó atónito.

— ¿Ni poco ni mucho? ¿No tienen siquiera una estación espacial?

— Todavía no, señor.

— Pero si poseen la energía termonuclear, ¿dónde realizan las pruebas y las explosiones?

— En su propio planeta, señor.

Naron se irguió en sus seis metros de estatura y tronó:

— En su propio planeta?

— Si, señor.

Con gesto pausado, Naron sacó la pluma y tachó con una raya la última anotación en el libro pequeño. Era un hecho sin precedentes; pero es que Naron era muy sabio y capaz de ver lo inevitable como nadie en la galaxia.

— ¡Asnos estúpidos! -murmuró.



Isaac Asimov

Com suposo k ja haureu observat, la programació televisiva no és precisament atractiva. Si teniu llibres per llegir, feines a fer, o algú amb qui passar una estona agradable gaudint de la companyia, felicitats. Si a més, voleu veure un documental interessant, sols o en comitè, aleshores recomano

http://video.google.com/videoplay?docid=8883910961351786332&q=zeitgeist+spanish&total=5&start=0&num=10&so=0&type=search&plindex=3

Consta de diferents parts que t'expliquen algunes coses curioses. Com tot a la vida, és clarament parcial, però a diferencia d'altres informacions, veus coses k coincideixen.

I com diuen sempre els detectius de jolivut, les coincidències no existeixen.

Jo, k ja he vist el film i m'he llegit massa cops els llibres k tinc i els k corren pel meu voltant, agraïré donatius per gaudir del temps lliure.

:-)

xenon lights

Vaig a 110 per una carretera limitada a 100km/h i m'avança un cotxe dels mossos (amb els llums apagats, pá joder) a més de 120 km/h. Segur k anaven a dormir.

Avui tractarem dels atontats k posen els llums de boira. Hi ha cotxes que tenen 2 interruptors diferents per a posar els llums normals i els de boira. D'altres només en tenen un, i els de boira són simplement una posició més enllà de les llargues. Hi ha cotxes que tenen els llums de boira dins el mateix focus que el llum normal, i d'altres que tenen uns focus més petitons a sota, separats.

Parlem d'aquests atontats. Són aquells que, sense boira, posen els llums de boira. Són aquells que t'enlluernen a les 6 de la tarda amb el seu power light. Els k et venen amb les llargues o de boira per darrere, enganxats a 5 metres. Els k et creues de cara i no canvien a curtes.

A tots ells, la meva especial dedicatòria amb amor. Passeu, passeu davant meu. Que us posaré les llargues, ñij ñij.

Als de les noves tecnologies no els parlo. No dubto que ells hi veuràn divinament amb els seus fars de xenó, superpotens, nítids i el que tu vulguis. Jo no si estic davant teu, snif, per més k portis les curtes. M'enlluerna tant poderío.

Xenó! Xenó! Xenó veig un pepino!!!