estem a octubre, i em dóna una sensació oscil·lant, però oscil·lantment positiva, gairebé màgica, amb la ferma sensació (si és k una sensació pot ser ferma) que ha de passar alguna cosa positiva. I com k els humans som així, retroactius i recargolats, k segons les expectatives ens hi posem reaccionem de forma més aviat alegro o amargada, doncs bé, estic a l'espera d'un miracle caigut del cel. K podria pendre qualsevol forma, des d'un bitllet de loteria premiat (ejem...), fins a un bon plat de pasta amb una fantàstica salsa al punt, o trobar alguna cosa k fa temps es creia perduda.
A vegades la sort pren moltes formes, i simplement, no som capaços de reconèixer-la...

És algo així com qui dia passa, any empeny. Com matar el temps. Ve a ser, simplement, anar fent.

Hi ha coses k són pura rutina, poden ser avorrides o realment desagradables. També hi ha coses k són boniques, divertides i simpàtiques. La qüestió és estar viu i poder-les viure totes.

Avui tinc son, bastanta, i tot just entrar ja tinc ganes de sortir. Tinc ganes de seguir llegint el meu llibre i estar tranquila durant un parell d'hores.

Suposo k no és reconegut internacionalment i ni tan sols a nivell de barri, però a l'explorer fan unes grans hamburgueses k, menjades amb gana, són glorioses.

un altre dilluns...


:-)