estem a octubre, i em dóna una sensació oscil·lant, però oscil·lantment positiva, gairebé màgica, amb la ferma sensació (si és k una sensació pot ser ferma) que ha de passar alguna cosa positiva. I com k els humans som així, retroactius i recargolats, k segons les expectatives ens hi posem reaccionem de forma més aviat alegro o amargada, doncs bé, estic a l'espera d'un miracle caigut del cel. K podria pendre qualsevol forma, des d'un bitllet de loteria premiat (ejem...), fins a un bon plat de pasta amb una fantàstica salsa al punt, o trobar alguna cosa k fa temps es creia perduda.
A vegades la sort pren moltes formes, i simplement, no som capaços de reconèixer-la...