...

posaria un títol ben lleig i punyent, però com k a part d'amics, freaks i sers estranys ,ho llegeix família i algú k encara pensa k sóc bona persona, intentaré no ofendre sensibilitats...

resulta k estic buscant i remenant a veure si trobo alguna cosa més interessant a la vida k fer fotocòpies. A tothom li agradaria k la nena fos psicòloga. Diuen k es cobra bé i sona bonic. A la gent li agrada més dir k la nena és psicòloga a k fa fotocòpies. Tothom diu k ara és el moment d'obrir xiringuito, k després serà massa tard. Tot i k tots correu a maleïr a la nena-doctoreta k no us recepta el k voleu, o la nena-recén-sortida-de-la-facultat k no en té ni idea del k sigui, o la nena en qüestió. El tema és queixar-se de la nena. De qualsevol nena. I li dieu a aquesta k endavant.

Doncs, passant de tots vosaltres, la nena aquesta aquí present li dóna per estudiar alguna cosa k ella realment trobi interessant i productiu. Cosa certament difícil. Alguna cosa k pugui utilitzar com a eina. Pq l'arbre no acostuma a caure sol, de normal hi ha una destral. (obviaré els terratrèmols, llamps i altres desastres naturals...).

Però, vaja! per a estudiar has de viure encara amb els papis! pq si no, sóc incapaç d'entendre com algú pot pagar 2000€ a l'any amb els fantàstics horaris de classe de dill, dim i dimec + dill, dij i algun div tarda. I quan treballes? A la pizzeria els caps de setmana??

No, no crec k això sigui factible... per altra banda, últimament les coses factibles, les coses possibles, i les coses favorables estan patint una interessant deformació pròpia d'alguna de les il·lusions òptiques de la web de'n Dellwood, i l'únic k manté la perspectiva és allò k es troba al centre, a l'ull de l'huracà: la puresa.

La cosa més blanca, més pura, més autèntica.

Allò k mai ha estat reprimit.

La bèstia. Aaaaaaghhhhhhhhhhh!!

apa, a la merda amb tot.

salut i bona setmana, k som dilluns!!! :-)



busca on es troben segons Borges els esperits lliures


després em miraré i diré k clar, k jo sóc això. I després m'enfonsaré en un puff gegant, a la terrassa de casa, al vespre, pensant com carai he arribat fins on sóc, i per què, per què, per què.