somatitzacions

m'ha passat sempre, des k recordo, per exemple, quan hi havia classes a la facultat a les 8 del matí. Un intens dolor abdominal, acompanyat de nàusees, i encara k és el matí i l'estómac està buit...

Avui ja era ben fosc a quarts de 7 del matí. Mal de panxa, mareijos... no, no vull anar a treballar. És difícil. Saps k pots caure rendit al llit i per fi estaràs bé, no hi haurà ni més dolor, ni nàusees, ni mareijos. Si segueixes dormint, a les 9 estaràs curat, perfecte de salut i a punt per un nou dia. Però massa tard per ser un dia normal... Caldrà excuses i justificacions i un petit infern personal (oh, el superjo, gràcies progenitors per crear-nos-el tant i tant elevat... [és lleugerament sarcàsric, clar. En el fons crec k en certa forma admiro els k, dia sí dia no i dia tb troben una excusa o altra per no fer el k han de fer... tot i k no deixen de ser impresentables, clar]).
L'altra opció és aguantar-te i seguir el procés d'automatització i on aquest et porti.
En aquest últim cas, acabes podrit, amb unes ganes nules de res i de tot, amb nàusees encara a les 3 de la tarda sense gairebé haver menjat res, i amb atacs de singlot k es perllonguen durant tot el dia.
Ah, k maco és tot, com m'agrada la meva feina.

Quan arribi a casa encara serà clar i m'estiraré a l'hamaca a llegir un dels llibres k divendres em van regalar (de forma optativa-obligatòria, sí, però i què?!) i jauré al meu jardí aromàtic i més endavant, potser, cultivaré un hortet i serem jipis de nou.

Mama, què viu a l'hivern? (de vegetals, em refereixo...)

I avui m'he escapat i he anat a la facultat, i he retornat a l'associ. Algun psicòpata havia tret totes les nostres fotos. 5 anys penjant fotos pq algun dropo les tregui arrencant-les amb mala llet. Aiii, inconscients... el poder segueix sent...









un tio k no fot res en tot el dia i k ha entrat amb una camisa rosa i k resulta k serà la òstia pq és jefe (k no el meu)(i k igual serà per sa germana la sòcia, ves tu a saber...) , m'acaba de fotre un rotllo impressionant sobre les seves histèries habituals... chuky power! la sonrisa psicòpata està a la cantonada!!!!!

argggggggggghhh!!

treieu-me d'aquí...