diumenge

Domingueos varis.

A Taradell, fira de Sta. Llúcia, la típica fira on hi ha una mica de tot (des dels k venen coca [de la k es menja!!], a llibres per aprendre a utilitzar la part de cervellet k no utilitzem [en alguns és més, en altres menys, ejem], a arbrets de nadal i acordeons...).



I un grupet amenitzant la jornada, clar.


I per dinar, dins el menú del dia, el plat estrella: Siervu.
Què és el siervu? és la versió de la plana de cérvol, diguem k justament ens hem zampat el cosinet d'aquest bonic animaló aquí retratat. K ens hem tragat en bambi!!! jujuju ;-)
pel pròxim dia, queda pendent aquest nou animal autòcton de la plana, el coll-llarg plumón aquest k mira amb cara de mala llet, possiblement coneixedor k acabarà a la cassola... fia-te'n, dels humans!!

foticos

Dinar nadalenc, tot de personajillos per casa... molta gent que parla en llengües estranyes i un petit suís k ni fa dos metres ni porta esquís al coll...



bonic arbre de nadal, no? (encara k només es vegi un trosset...)


En David, per variar envoltat de noietes, i en Cuesta, fent un recital de coneixements, siguin quins siguin



I Núria, sense un borrall de neu, però amb una rasca molt digna.

Perles

Amb considerable temps de demora, aquí van un parell de les frases pronunciades per la boqueta d'en David i creades en el cervell del mateix subjecte:

- Jo, quan curro, el que faig és anar a dormir vestit (convençut)

- Sil, avui et veig molt nítida... (amb els ulls mig tancats i assentint amb el cap)

Un altre dia k pugui em dedicaré a posar fotos vàries de temps ençà.
De mentre, això és el que hi ha.

Mira, la meva inspiració va i ve i no hi ha forma d'actualitzar de forma decent aquest blog... aighh...

paneroles!!!

Últimament pel carrer et pots arribar a trobar de tot. Gent estupideta, gent normaleta, gent k molesta, gent k passa per allà i no té res a veure amb res ni nigú, papers pel terra, algún k altre sonat k increpa a la gent normaleta i tb a l'estupideta, llaunes al terra, molts mendicaires k semblen tots de la mateixa família, més papers al terra, algun conegut, fums k fan pudor, pudor sense fums, gent k fa enquestes, objectes oblidats, cap cartera ni bitllet monetari, algun bitllet usat de metro, més papers i més gent de la versió k molesta, i una continuitat de cotxes, busos, taxis, bicis, i altres sers i objectes i ens i buf, coses voluminoses, així en general, k és el k ocupa més espai i per tant el k pot arribar a molestar més, físicament.
Però no, amics!!!
El món està ple de petits sers k són igual de molestos i asquerosets k, buenu, tampoc faré comparacions, encara no vull un linxament, ejem.
El cas és k cada dia, navegant a peu per aquest mar de ronya i desesperació i considerablement pudent (aaaiiii, k bé s'hi està al meu pobleeeet, net, polit, amb gent com el tio de ciudadanos per catalunya, però net i polit, i una església amb unes campanes k tenen com a única missió tocar la moral, però aaaiii, quin aire tan net i quina terrassa més maca k tinc!), deia, k per aquí a ciutat, cada dia (si mires al terra suficient com per esquivar les caques de gos no recollides), pots trobar esclafades a terra, com a mínim, un parell de paneroles gegants.
Marró clar o marró fosc, enoooormes, amb les potes espatxurrades contra la superfície terrestre, amb una taca sota el cos enorme i sucós k se suposen les seves entranyes... puaj. Ah, però aquestes no són les pitjors, no. Les pitjors són les paneroles vives!! Ràpides com un llamp, enormes, movent-se pel teu costat, temibles, fent una fosca i àgil sombra k espanta, tan ràpides, tan grans, amb aquell cos tan i tan puajjj... suposo k en aquesta ciutat tenen tot el k poden somiar.
L'altre dia, la lucia etxebarria (o com s'escrigui, amb tots els respectes), escrivia un article on deia k al seu àtic n'hi havia trobat una. Buenu, a mi se me'n refot k la sra. k abans era una revelació com escrivia i k ara sembla la pilar rahola en sentir-se el centre de l'univers (oigh! és k trobo k els seus articles han baixat tant, i els seus llibres tan plagiats... amb el k m'havia agradat, caram! la caiguda dels mites, el ocaso de los dioses...), deia, k si al centre de madrid, en un àtic k segur k val una pasta i és molt amunt, tb tenen invasió de paneroles, és k carai, o el món s'omple de merda o és ... nono, és k el món s'omple de merda!!! aiaiaiaiiiiiiiiiiiii!!!
(jarl, final precipitat k són les 7 i vull anar a casa, ho sentuuuuuuuuuuuuuu!!!)


ah, per cert, tothom sap sobradament què són les paneroles, oi?