veni, vidi... i aquí estic, encara

bé, aquí estic, en plena onada de fred, tancada a casa. Bé, tancada pq estava fent altres coses i no m'ha donat temps d'anar a comprar. I encara haig de netejar els vidres... mmmm...
la vida de marujilla no està gens malament. T'aixeques, esmorzes, fas feineta, vas a comprar, fas el dinar, una miqueta més de feineta, mitja part, gimnàs, sopar, sofàing i a dormir. Sísísí.
El cas és k faig més coses de les aquí descrites, però cada vegada k em poso davant un pordinador, la meva divina (ejem) inspiració, vola lluuuuuny lluny. I mira k passen cosetes, detalls dignes de ser descrits dignament i estudiats amb curosos anàlisis, però ves, cada vegada k estic davant la pantalla, me n'oblido.
L'únic k recordo, pq encara ho noto a la meva pròpia carn, és k he començat a anar al gimnàs, torno al body pump, a rebentar els meus músculs... o simplement a moure'm una miqueta, k ja toca! Bé, avui toca una master classsssss, o sigui k a veure com acaba el dia, sencers o a trossets. Amb una mica de sort, podré ficar-me després de la classe a un dels miniyakuzzis k hi ha al gimnas (k és desitjable k no hi hagi ningú, pq són taaaan petits k et dóna la sensació de ficar-te amb algú a la banyera de casa... uigh).

el dia k recuperi la memòria, a l'igual escric algo emocionant. (de mentre, s'accepten donatius, jujujuuuuuuuuuuuuuuuuuu)
[qué carajo, i lo maco k és això??]

;-)