maco

Darrerament he estat pensant (sense excés d'insistència, però amb nostàlgia) en uns contes il·lustrats k teniem quan erem petites. No sé pas d'on sortien, em sona k venien d'algun aeroport, però a mi m'agradaven molt. Cada conte era protagonitzat per un ser monocroma k tenia alguna particularitat en especial; hi havia el Don Feliz (com un smile, groc, amb mans i peus), Don Gloton (vermellós, si no m'equivoco), Don Malhumor, Don Miedica, una Doña de color rosa fuscia k no recordo el nom (però portava un barret), i el més maco i simpàtic de tots, Don Pupas. A saber on paren ara aquests contes.

El cas és k l'altre dia passejava jo per una ciutat gris, bruta, k fa pudor i està plena de gent amb presses, quan en una de les seves botigues (grans, netes, i plenes de gent amb presses) vaig trobar... el Don Feliz! la Doña comesdigui! i el meu Don Pupas (blau, sempre ple de benes pq s'ha fet mal). Estava estampat en una samarreta rosa xiclet, francament horrible, però el vaig rescatar d'aquell antro i me'l vaig emportar a casa. Continua estant enganxat en aquella samarreta , però ara està en un lloc maco i el cuidaré pq no es vagi fent més pupes, i aquella samarreta horrible és ara la més maca, pq el Don Pupas ha tornat.

[per si algú vol anar a alliberar més Dons i Doñas [vaaaaaaaaaaleee, en original estan en anglès, Mr. i Ms.] la botiga aquesta és el Zara. A por ellos!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!]