Telepatia orgànica

Retornada a aquest sobtadament humit país, em retrobo amb els meus quehaceres diaris.


Tinc algunes fotos, no les posaré, bàsicament pq em fa mandra pujar-les al blog. Qui les vulgui veure k em demani una audiència privada, no cal k la instància sigui per triplicat, amb un truc servirà.

Coses bàsiques per si vas allà dalt:

1) tots els semàfors tenen senyals auditius. Quan sentis corxeres, tira't a la calçada per travessar, el verd dels vianants es mantindrà només uns miserables segons i no tindràs temps. Don't worry, els cotxes estan acostumats al pèssim sistema de semàfors i no piten als peatons per més k passis en vermell.

2) si no estàs a -10º, pots anar amb samarreta màniga curta i sandàlies. És més, ves-hi o seràs un pringat.

3) a partir de les 18.00h, cal estar en un pub, o seràs encara més pringat. Pots anar-hi de traje al sortir del curro, o vestit de gala; en qualsevol cas, k es noti k t'integres en l'ambient. Alcoholitza't.

Aquestes són les idees bàsiques. Si m'he deixat algo, s'agraïria col·laboració.


Per altra banda, un parell de perles k no són meves però no puc evitar publicar, el món es mereix saber-ho.


Una, és el títol del post, telepatia orgànica, cosa k ara així suelta no acaba (ni comença) de ser coherent, però k al mig de determinades converses, dóna el punt de contundència adequat. Sublim.

L'altra, mereix ser contextualitzada. Bàsicament, la idea és quan algú, criatura o adult, i per les circumstàncies donades k siguin, comenta k pot volar, la millor, més perfecte, més pura, discreta i més senzilla i superba manera de dir a la persona k no pot volar i k està un xic p'allá, és senzillament respondre-li, com una tasca prèvia necessària k primer cal k aprenguis a volar per casa.

S'haguéssin estalviat moltes morts de nens defenestrats per tirar-se amb una capa vermella per la finestra si els pares haguéssin estat més aguts.