Ahir estava mirant la tv, aquelles coses k es fan abans d'anar a domir, fent zapping sense trobar res decent (i acostuma a passar k vas a dormir a les 22h pq enlloc fan res decent. O només em passa a mi?). Total, k vaig posar una de les versions de A3 en tdt, crec k era la nova, o algo així es deia.
Feien uns fantàstics pseudo-docs d'aquests k es porten tant últimament: amb càmera oculta, poses un tòpic i vas a comprovar si la realitat s'adscriu al tòpic. A l'estil telemadrí, vaja. Tenia ganes d'observar les idees prèvies dels k havien fet tals aportacions al món del periodisme, i com seria després la visió de la societat hispana sobre X temes.
L'estil dels reportatges era 1) posar un anunci simulant ser una prostituta en un diari i veure la reacció de la gent k hi trucava interessat 2) gilipolleces per l'estil.
Em vaig enganxar al programa quan, als intel·lectuals productors, se'ls acut posar un cotxe amb tot de símbols espanyols al centre de bilbao. I quan dic centre, vull dir casc antic.
A veure, és k hi ha coses i coses. Una és observar, i l'altre anar a cantar l'himne del barça a les grades del madrí. Una cosa és neutre i l'altre una gilipollez, senzillament pq el context no és l'adequat.
Van deixar un cotxe tota una nit al carrer, amb matrícula de la capital de la península, pegatines hispàniques ràncies, coixinet bicolor i imatge de toro al centre, i altres complements dignes de qualsevol persona insegura i amb desig de pertinença de grup. I què va passar? Doncs res, vaja, què esperaven, que li fotéssin un còctel al tubo d'escape???
I sento la veu en off de la presentadora k diu: y ahora vamos a hacer el mismo experimento en catalunya, en una población elegida al azar cerca de barcelona, como por ejemplo... vic. XD XD XD XD XD Al azar????????????? Per zeus, me pido el seu diccionari!!!! Ai, t'he fotut un cop de puny por azar, perdona!!! Tenen un concepte d'atzar molt estrany... Vaja, tirant a invers a l'accepció que tenim la resta de mortals... Pq azar seria sabadell, tarragona, mataró... vic no entra dins en concepte d'atzar, de la mateixa manera k atzar no és el casc antic de bilbao. Això és provocació. Provocació no és tenir la pell fina, provocació és utilitzar el cervell de forma inversa a la que seria la lògica.
En fi, k deixen el cotxe tuneao prop de l'hotel ciutat, davant de la telefònica (quin fart de pagar zona blava!) i graven les reaccions. Lògicament, les reaccions són fantàstiques: guaita, guaita quin cotxe! la mare k el va parir! (dit amb accent de la plana i certa sornegueria). La màxima agressió k pateix el cotxe el temps k el tenen fent l'anormal, és un xaval k intenta arrencar una de les múltiples pegatines d'espanya k l'adornen, tot i k queda en intent, pq el truquen al mòbil i qualsevol cosa és més important k el cotxe aquest. Per sort els reporters no són de telemadrí i no s'inventen grans histèries de sabotatges.
Com k ja tenen pagat el bitllet a vic, segueixen els minireportatges a la ciutat elegida al azar, de la mateixa manera k segueixen fent l'imbècil al casc antic de bilbo.
La següent prova és una noia k porta una maleta, i demana a la gent si li poden guardar un moment mentre ella va al wc. Quan ella és fora, dins la maleta sona un mòbil amb l'himne espanyol. Les reaccions són de sorpesa i incredulitat, però ningú li trenca la cara. Tot i k alguns ciutadans de bilbo l'avisen k no és massa lògic portar aquesta musiqueta. Els del programa ho interpreten com una advertència. A mi em sembla lògic, de la mateixa manera k antaño no es considerava polite parlar de política ni religió amb els poc coneguts. Cada qual fa amb la seva materia gris el k vol... o el k pot.
A vic les situacions són similars, i per trobar una reacció radical, el k fan és anar al casc antic, on en una terrasseta hi ha 2xavals d'aprox 16-17 anys, vestits a lo capità catalunya i cresteta al cap. Vaja, una de les 2 opcions k tens si vius l'adolescència a vic, o ets pijillo o ets l'altra versió. I l'altra versió portada a l'estètica són aquests nois. Sona el mòbil dins la maleta amb l'himne. Els xavals s'indignen i apaguen el mòbil. Uiiiiiii, que radicals. Un tira una coça a la maleta (minitroley), k s'inclina i cau, i acte seguit el xaval la cull i l'espolsa. Uiiiiiiii, k radical. Un li comenta a l'altre ui aquesta quan torni, ja veuràs, ja! I quan torna li diuen k ha sonat el mòbil i amb ironia, muy bonita la música que llevas, eh? ah, os ha gustado? mucho, mucho pero no os ha incomodado, no? (la reportera intentant treure material) tú sabrás.
La tercera i última prova per satanitzar o no els catalans (concretament, els vigatans), és fer-se passar per 2 guiris k busquen un restaurant, a veure si aquests catalufos parlen la lengua de cervantes, k en diuen.
La primera conclusió és k el restaurant el racó d'en pep deu ser boníssim, o és l'únic de vic. O k les paies estaven al passeig i les volien aviar ràpid.
Pregunten a iaies, a joves, a mitjans i a qui sigui. Evidentment, en aquesta població elegida al azar, la gent et respòn en català. Cómo? Ein? Es que no entiendo. Ui perdón, i segueixen en castellà. No problemo, la gent canvia d'idioma i a sobre demana perdó. La suposada guiri intenta fer sang preguntant si no parlen el castellà, pq els costa. També podrien haver anat a una masia perduda al 5è pi i preguntar-li a agun venerable ancià, si tenien ganes de fer veure k els catalans són atontats.
Val, tenim un castellà oral pobre. K no comprensió ni escriptura, k és perfecte. I els andalusos, tenen un castellà oral perfecte? En fi, el k m'indigna és k la guiri-reportera, en lloc de dir ELLA perdón, es k no soy de aquí, es limiti a dir cómo? qué? Comportament pel qual la conducta adequada és repetir la resposta en el mateix idioma inicial, ja k cómo fa referència a que no s'ha processat adequadament la resposta, no a que la transmissió es vegi afectada per l'idioma de la mateixa.
El reportatge seguia amb què passava amb un cotxe amb símbols catalans a sevilla, el qual generosament rebia escopitades i rallades de ciutadans que contribuien a l'amor entre comunitats.
El resultat de tot és k al final em va venir son i vaig poder anar a domir tranquila, mentre em preguntava si havien demanat autorització a tota la gent k surt als reportatges per a l'ús amb ànim de lucre de la seva imatge personal, tenint en compte la llei de protecció de dades i imatge.
Llei amb la qual totes les imatges k surten de gent a la platja i zones públiques, plànol general, són legals, però ho deixen de fer quan fan un zoom considerable i enfoquen a les mosses k fan top less, abundants per aquests lars. Pq una cosa és anar a la platja d'allà al 5è pi i k et vegi gent k no coneixes o sortir molt de fons d'un pla k en ppi no et reconeix ningú, i l'altre és k els càmeres i mig país es recreii amb la teva imatge per la tv en horari prime time mig en boles, aprofitant k tenen un zoom considerable i tu no t'has adonat k et feien un zoom amb aquella càmera k hi havia a 500m.
Quedi dit k la tv fa fàstic. Un altre dia més indignacions, avui tenia ganes de compartir aquesta troballa, k no és més k la nova accepció de azar. Ja heu après una cosa nova.
Entrades
