Quan em desperto encara és fosc. Vull dir que, quan m'aixeco, encara és fosc, en el sentit de "ja es torna a fer fosc", cada dia més i més abans. K per tant, el sol surt més tard.
És una de les coses k m'angoixa de l'hivern. Pura foscor. I fred. Em llevo i és fosc i ja no puc anar amb màniga curta a l'estació a esperar el tren, haig d'agafar alguna samarreta per posar-me (i k em servirà per protegir-me, junt amb un gran mocador, de l'aire acondicionat de renfe).
Clareja quan espero el tren i fa fresca. Hi ha qui comença a dur jaquetetes. Al cel no hi ha orenetes, però alguns pardalets fan saltets pel terra, tot rodons.

Aviat tornarà a ser hivern. Tornarà a ser nadal i any nou i febrer i fred, i amb una mica de sort, una nova primavera. Quantes coses poden canviar en un any? Tota aquesta franja de perduts de la mateixa o similar quinta, on estarem? A vegades fa por...

I altre cop, una altre vegada, a seguir esperant el cap de setmana...


si tan sols fes solet, d'aquell de primavera, el justet per fer la fotosíntesi i reganerar-se, créixer, viure...


aaahhh...

:-)