Malditos!

Sense fer distincions de països, races o règims polítics,

maleeixo a tots aquells timadors professionals,

als desgraciadíssims enxufats k vesteixen traje i corbata pq el seu germà/pare/tiet/amic és un dirigent d'una gran companyia/alcalde/conseller/etc, i per la seva tristíssima presència cobren 5.000€ al mes;

al alcaldes (i derivats) k just sortir escollits s'apugen el sou al doble, per no anar justets;

als famosetes majoritàriament amb deficiència mental i als k es passen de llestos, als k venen notícies estúpides i aquells qui les compren;

a aquells k segueixen venerant la teoria del pillín, de la picaresca tan típica d'aquesta rònega península, de la llei del més vago i el k més tima, el país on si ets un imbècil cabronet pots arribar a director general de la policia espanyola, o a megaconstructor a Marbella, a destrossar vides i territoris, pq aquí, es pot;

a aquells grans famosos i artistes, els quals tenen tants diners pq se'ls mereixen, estil jugadors de futbol arxi-milionaris, estrelles de cine k cobren el k alguns països tenen de PIB per fer una merda de pel·lícula cursi, cantants tontets amb grans multinacionals darrere, etc;

a tots els k dirigeixen el món, repartint-se els boscos, països, persones, innovacions, coneixements i indústries com si fossin un pastís de xocolata;

a l'escòria retressada regent, els quals es donen una vida de grandíssim luxe, pagant com sempre el mateixos, els k no arribem a finals de mes;



A tots ells els maleeixo, sé k res canviarà, però jo, divina dins meu, els maleeixo a romandre a un món tempestuós de misèries ineludibles de l'ànima, un món eternament fred i perillós.



Ells, k viuen sense témer el dia 10. Ells, k a dia 11 tenen els mateixos milers de diners als seus múltiples comptes. Ells, k mai temen k res se'ls espatlli. Ells, k tenen mil pijames.
Ells.




Aquells a qui caldria cremar.