Seré breu

Anem per feina, ràpid i curtet, tot i k per alguns sempre hi ha massa lletra.

Avui m'agradaria recomanar una pel·lícula. Aviso, NO és bona en absolut, no té grans actors, ni grans pressupostos, ni grans idees, ni en fi, res. És com mirar un programa de cuina cutre, on fan una recepta k ja saps i a sobre es deixen coses.

Tan malament em caieu? Noooooo (...).

La pel·lícula és el k pot arribar a passar al món.

Aclarem-nos. És una comèdia xunga dels EUA, i no té el propòsit que ens parem a fer profundes reflexions quan l'hàgim vist. El cas és k mentre la mires, sobretot a la intro, no pots parar de fer "sí, sí" amb el cap, i per dins penses "cert, cert". Gairebé espanta.

El resumet ve a ser k un tio mig (al punt àlgid de la campana de Gauss en tot, intel·ligència, virtuts i defectes, treball, etc etc) es sotmet a un experiment de criogenització, el qual, per error, acaba 500 anys més tard del previst.

En el món actual, els agilipollats k no es paren a pensar s'endeuten fins al coll i més amunt, i no paren de procrear (procreació per despiste), escampant pel món una llavor cultural (aiii, si només fóssin els gens no seria tan dur) basada en la gilipollez i la propagació d'aquesta.

Per altra banda, aquells amb nivells culturals més alts (QUI EM DIGUI K, A LA NOSTRA SOCIETAT, EL NIVELL CULTURAL ÉS UN PRIVILEGI, VAIG A BUSCAR-LO, sent com som uns afortunadíssims del món, hem de perseguir a les criatures pq vagin a l'escola? milions de xavals voldrien la sort d'aquests [m'irrito per moments]) es pensen amb més deteniment el tema de la descendència, acabant a vegades amb resultats mínims o nuls, extingint la seva llavor cultural.

Què passarà d'aquí 500 anys?

La peli no és profètica, ni és abrumadora, ni, repeteixo, cap maravella. És una peli de diumenge tarda amb pluja i molta mandra a sobre, però no deixa de ser una opció.