sensacions

Com quan has estat una bona estona escrivint un mail amb coses k havien de ser explicades, i t'ho has currat, sembla que ha quedat tot detalladament explicat i clar, i clikes enviar i pum, tot desapareix.

Ràbia, desesperació furiosa, impotència violenta.


Com quan vas en autobús i vas tard, i baixes dues parades abans de la que et corresponia. I just posar el peu a terra, k la porta del bus es tanca darrere teu, t'adones k no estàs on hauries d'estar.

Frustració personal, ràbia autodirigida (com puc ser tan imbècil?).


Quan per fi aconsegueixes acabar un tràmit burocràtic, després de mil anars i venirs recollint infinitats de papers estúpids i despeses innecessàries, i et diuen k ara sí, aviat estarà aprovat, k ja no cal res més.

Una lleu sensació de calor, inici de la pau interior (model simple).


Quan aguantes la porta a qui ve al darrere, i aquest et mira amb cara de fàstic.

Inicis de sociopatia.


___________________________________________________________


El cas és k no entenc pq a la immensa majoria de humanitat privilegiada k viu en aquest 1er món li encanta fer-se la vida complicada i fotre (sutilment i alegant involuntarietat, això sí) als altres.