Després d'un estiu ben aprofitat, les coses segueixen com sempre.

____________________________________________

A qui no li molesti invertir 3€, al mercat de vic de dissabtes hi ha una senyora gran, en una miniparada d'aquestes k es munten a l'estil poc legítim, prop del merma, k ven collarets d'aquells k es portaven als 90, fil de cuir i lletres d'alumini k fan el teu nom. Suggereixo k es sol·liciti un nom curt, estil ada o pol, pq els beneficis per a la senyora siguin més considerables. Crec k és una bona inversió per a una persona a qui li pot fer falta (i evidentment, no parlo del comprador).

__________________________________________

Escena d'un reencontre. Context: tren. Noi inflat i hiperhormonat de gimnàs, empanat en el trajecte. Entra per la porta noia escanyolideta i rossa de pot, monina, k li salta amb un "pero como has crecido!!!". El xaval deu tenir entre 20 i 25 anys, es queda flipant, es mira i fa cara de pensar "hace mucho que soy así/y tú quién eres?". Es saluden, la noia es presenta, li explica xorrades, inicia contacte físic, toquet al braç, confessions absurdes a cau d'orella. Noi inflat flipant. En un altre quadrant del vagó, quillet escuchimizao observa l'escena amb cara d'indignació, sembla k pensant "y a mi pq no me pasa eso?". Detall: el quillet porta un tatuatge al braç k posa ángel en versió hoygan: "anjel". Brutal. Passen 3 minuts i l'hormona-man comença a trobar-se entre afalagat i assetjat, ja té a la rosseta a sobre, ell diu k ha de baixar. Sense vacil·lar, la mossa li agafa fortament els mofletes i, tot i k el xaval al·lucinat intenta girar la cara, li estampa un petó als morros. Baixa i desapareix. La noia segueix ruta pel vagó, i l'escuchimizao s'aixeca i segueix el camí de la noia, amb la vaga esperança a veure si es fixa en ell.

__________________________________________

Dalt del cotxe hi ha una nina, k repica els cascabells.