juas!
Aconsegueixes aixecar-te del llit i lluites per posar una rentadora abans k ningu, els diumenges esta molt transitat el tema. Se k mentre jo estic aqui, algu esta traient la meva roba de la secadora, pq els torns son continus, i no hi ha temps a perdre quan es tracta de la rentadora. I se qui es aquest cop, se k el periodista k va de guaperes per la casa te la seva roba a la rentadora mentre la meva s-esta donant un bany de vapor. Se doncs, a qui donar la culpa si no la trobo perfectament seca i en bon estat. La casa es la casa, pero la rentadora es la guerra.
Avui el dia s'ha llevat ennuvolat, cosa k vol dir k no fara un fred excessiu... mentre puguis esquivar el vent. No portis guants i gorro de llana, posa't bosses de plastic. No es el fred el k mata aquests dies, es el vent k petrifica, k fa k la sensacio de fred baixi en 15graus. Talla el vent i seras felic. Sobretot, mentre vagis per carrer, no et moguis gaire, no toquis a ningu. Rasca't el nas i et caura a terra, petrificat.
Ei, no es k Lndn sigui una ciutat horrorosa, te els seus punts. Es nomes k NO es una ciutat alegre. Depen d'on vinguis et semblara fantastica o no. El meu mon era la pera, aleshores aquest lloc esta un xic mancat de sentit. Pero repeteixo, NO es la ciutat. Son les experiencies previes el k ens permet comparar. I d'aixo n'estic contenta, d'haver estat tan felic com pq la suposada ciutat de les mogudes em sembli el k em sembla. ;-)
Per cert, sobre la rentadora, m'ha deixat les tovalloles negres. Oh, snif.
I et lleves i esmorzes el teu fantastic te (oh, no! ho sabeu? k en aquest pais del te, son tan guarros [ho son, ho son, realment ho son] com pq venen les bossetes de te sense cordillet? cada vegada has d'engrapar la bosseta amb els dits de la tassa! [i amb la cullera, clar, no soc tan garrula], pero, vull dir, i l'elegancia britanica? es falsa!!). Esmorzes el teu de de 28p 80 bossetes i escoltes la musiqueta corresponent. Banda sonora Reseirvoir Dogs (k algu faci arribar reiteradament les meves gracies al psico-Manu per passar-me temps enrere la peli, descatalogada al nostre pais, el seu mail sembla estar saturat...).
Oh, vas a la dutxa i et claves una estella al dit anullar de la ma esquerra. Una fusta marro k no pinta massa be, i k encara esta dins meu en aquest moment. Curiosament, estic perdent sensibilitat a les mans, sobretot a l'esquerra, cosa k dubto molt a interpretar com un bon senyal. Noto els dits, pero estan atontats. La meva cirulacio sanguinea s'ha rallat i m'engega a pendre pel sac. Algu em convidara una setmaneta a alguna illa tropical? oooh, vaaaa!!!
de mentre, comprovem els k estem per aqui k, cada vegada k algu del propi pais et truca, fa sempre la mateixa pregunta: "i que, ja parles angles?". Hoome, doncs encara no tenen cap injeccio de coneixements, k nosaltres sapiguem. Si, parlo angles. Mira : "How" . "Name my silvia is" K no es angles? aixo es pq no heu vist la guerra de les galaxies, Yoda, versio original! Pregunta'm el k vulguis, k no ho sabre. Deixa'm en pau i puc comencar a parlar. Les coses son estranyes, i tot i aixi, no aconsegueixo k els meus dits entrin en calor...
Talles i preus
Fa 10 anys
3 comentaris:
nena contra les congelacions lo millor és posar les extremitats en banys d'aigua de 37-38ºC... jeje (res que divendres vam anar a una conferència sobre congelacions en esquí i expedicions i havia de donar la nota)... per cert, saps que els panellons segurament és una reacció alèrgica al cos contra al fred? No té més... apa doncs!!!!
Ei! que a les illes tropicals no tot són ventatjes..
l'altre dia, tot somiant, vaig a anar a una illa on la calor m'asfixiava, els mosquits no em deixaven en pau i per mes inri no em podia banyar el mar perqué tot era plé de medusses...
I per a les congelacions hi ha un altre remei... encara que has de ser una mica flexible per a cabre-hi el miicroones!!!
oh, freak! al microones exploto! millor em poso al forn convencional... tot i k prefereixo els banys d'aigua tebia, ejem... pero s'agraeixen les idees, eh?!
Publica un comentari a l'entrada