misteris espelusnants

això és, esdeveniments sorprenents i poc habituals, k es surten dels paràmetres casolans de treballar-dormir-treballar-dormir-carrefour-treballar-dormir, k ocórren en moments poc afalagadors i que tenen sequeles k toquen la moral.

Imagina't k vas a dormir. Estas a caseta, ambient càlid i familiar, agradable, soneta, bona nit i tanques el llum.
Però en aquesta casa no hi ha ningú més. Se suposa. I apagues tots els llums i vas a dormir en un llit graaaan, fred...
I de cop, sents k piquen a la porta. A la porta de la TEVA habitació. De dins la casa on se suposa k NO hi ha ningú. Ningú viu. Ni mort...
PÀNIC. Cal obrir els ulls, i els llums, no importa en quin ordre, cal asserenar-se, sang freda, però no vols sentir fred per res del món, pq ja has vist el sexto sentido y los otros i al final de la escalera, i l'últim k vols és tenir una lleugera sensació de fred, una esgarrifança o, oh pànic immortal, treure vapor d'aire per la boca...
però no hi ha ningú, i no saps si això és bo o dolent, perquè SAPS del cert que els cops han sonat, i k han estat DINS la casa...
però tens GRANS estudis com per assegurar-te a tu mateix k no, k no passa res, k t'estas emparanoiant, i finalment, tanques els ulls, k no els llums, i dorms, esgotada l'energia...

La ment humana és sàvia i oblida allò desagradable.

Però imagina k vas a dormir, k ja no estas sola, k estàs a caseta, la tevabonica i dolça caseta k ja té cortines a l'habitació i un bonic moble de l'IKEA al menjador, i de sopetón, llambregada mental: se senten uns cops a la porta. PÀNIC nuclear, abismal. Ha estat l'altre qui els ha sentit. No és la primera vegada. Algun ens pica la porta de casa, repetitivament, reiteradament, en diferents ocasions, sense semblar ser obsessiu. Només per mantenir el TERROR. AAAAAAAAAGGGGGGGGGHHHHH!!! misericòrdia, senyor!!!! NO; EL GANIVET NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!!! AUXXXXXXXXXXXXXXXXILIIIIIIIIIIIIIIIIII!!!!
(escena amb sang i ganivets)



O imagina k l'últim paràgraf és una anada de castanya, però que sí existeixen aquests cops a la porta (no cops casuals, sinó quan estàs picant amb els nusets de la mà a una porta de fusta: toc toc toc toc), k són a hores intempestives de la nit, k se senten clarament i no són casuals, i el k és més bonic, se senten DINS de casa.

Tu et quedaries a dormir allà?

Jo tampoc, aquesta setmana em trobareu a casa la Núria.


Salut i força, k mentre no vinguin els caçafantasmes, jo no torno!

uouooooooooo, estic descarregant les fotos, però no em dóna temps a posar-les al blog, ho faré al vespre!!!!!
de mentre, sobretot, no us perdeu la sèrie V, k ja han parit els mutantes aquests mescla d'humans i lagarto, cosa fina!!! i quina carona més cuca el cara-làtex-mini-lagarto!!!
fascinant...

no ho puc resistir

ahir vaig invaïr el blog de ma germana amb tot de frikades...
no vaig poder sortir a temps de l'oficina, ja que va venir l'informàtic a arreglar l'ordinador d'una paia, i vam sortir a les 20:30h, cosa k em va fastiguejar bastant (i a l'informàtic més, pq vam estar tot el dia donant-li la brasa...)
En fi, k el post d'ahir al nuriaka blog feia referència al millor àngel de combat de tots els temps haguts i per haver, a un ser gran, mitològic, i k consti k el món està ple de frikis com jo, o més.
Només volia posar aquí algunes imatgetes, pq el blog aquest està un xic mancat de fotos, i mentre no descarregui les de la despedida, aquí va això:

(per comentaris i històries, veure nuriaka.blogspot.com)


[no puc pujar les imatges de Gunnm, per la qual poso imatges vàries i indefinides, k així soles no tenen gràcia ni context, però pels freaks són trossets de cel. A quin públic pensaves k anava dirigit aquest blog??!]









volia posar més imatges i més variades, però resulta k al llarg dels anys, allò k eren pàgines molt concorregudes s'ha convertit en lloc web decrèpits, i el 70% no funciona ja. Mal assumpte, la gent s'ha transformat a un tema seriós? ningú té temps per actualitzar els seus temes? o ja no són els "seus" temes?
quants anys han passat?
quants més n'han de passar?
quina confusió...

tindré temps avui per anar a comprar els meus còmics???

retards...

en fi, més val algun dia k mai, ja se sap, si és algun dia significa k encara estàs viu, tot i k moltes vegades, realment, no saps què significa això ni cap on carai et porta...

el cap de setmana passat vam fer la super-despedida de soltera de la Laida. LA LAIDA ES CASAAAAAAAAAAA!!!!! pos sí, la nostra Laidatxu es casa, mira tu, senyal k ja ens comencem a fer vells, no? o potser només ens fem grans, però en qualsevol cas, en acaben fotent fora a coces de la dolça juventut. O sigui k ja en tenim una al bote, espero k algun dia em dóni temps per posar les fotos!! Entrenyable, bonic.

[entrenyable: d'entranyes, una cosa interna, k et pertany, i sense saber perquè, forma part de tu i com a tal l'estimes]


I el diumenge va tocar un asado argentí (aquest dia també, val més tard que mai... això d'arribar a les 15h és perfeccionable!), megabò, i les empanadilles de l'Eli, lo mejorcito!!! (tb tinc fotos, k tb van arribar tard, però algun dia, algun dia les posaré...). Agradable, molt dolç.

El calvari és de dilluns a divendres, quan veus k la realitat és una distorsió dels teus malsons i en formes part, i encara que corris, et segueix.
La glòria és quan arriba dissabte, els amics floreixen i pots, per fi, riure a cor k vols i tornar al teu món.

Gràcies.