misteris espelusnants

això és, esdeveniments sorprenents i poc habituals, k es surten dels paràmetres casolans de treballar-dormir-treballar-dormir-carrefour-treballar-dormir, k ocórren en moments poc afalagadors i que tenen sequeles k toquen la moral.

Imagina't k vas a dormir. Estas a caseta, ambient càlid i familiar, agradable, soneta, bona nit i tanques el llum.
Però en aquesta casa no hi ha ningú més. Se suposa. I apagues tots els llums i vas a dormir en un llit graaaan, fred...
I de cop, sents k piquen a la porta. A la porta de la TEVA habitació. De dins la casa on se suposa k NO hi ha ningú. Ningú viu. Ni mort...
PÀNIC. Cal obrir els ulls, i els llums, no importa en quin ordre, cal asserenar-se, sang freda, però no vols sentir fred per res del món, pq ja has vist el sexto sentido y los otros i al final de la escalera, i l'últim k vols és tenir una lleugera sensació de fred, una esgarrifança o, oh pànic immortal, treure vapor d'aire per la boca...
però no hi ha ningú, i no saps si això és bo o dolent, perquè SAPS del cert que els cops han sonat, i k han estat DINS la casa...
però tens GRANS estudis com per assegurar-te a tu mateix k no, k no passa res, k t'estas emparanoiant, i finalment, tanques els ulls, k no els llums, i dorms, esgotada l'energia...

La ment humana és sàvia i oblida allò desagradable.

Però imagina k vas a dormir, k ja no estas sola, k estàs a caseta, la tevabonica i dolça caseta k ja té cortines a l'habitació i un bonic moble de l'IKEA al menjador, i de sopetón, llambregada mental: se senten uns cops a la porta. PÀNIC nuclear, abismal. Ha estat l'altre qui els ha sentit. No és la primera vegada. Algun ens pica la porta de casa, repetitivament, reiteradament, en diferents ocasions, sense semblar ser obsessiu. Només per mantenir el TERROR. AAAAAAAAAGGGGGGGGGHHHHH!!! misericòrdia, senyor!!!! NO; EL GANIVET NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!!! AUXXXXXXXXXXXXXXXXILIIIIIIIIIIIIIIIIII!!!!
(escena amb sang i ganivets)



O imagina k l'últim paràgraf és una anada de castanya, però que sí existeixen aquests cops a la porta (no cops casuals, sinó quan estàs picant amb els nusets de la mà a una porta de fusta: toc toc toc toc), k són a hores intempestives de la nit, k se senten clarament i no són casuals, i el k és més bonic, se senten DINS de casa.

Tu et quedaries a dormir allà?

Jo tampoc, aquesta setmana em trobareu a casa la Núria.


Salut i força, k mentre no vinguin els caçafantasmes, jo no torno!