anades i vingudes

torno d'un lloc on se suposa k hi ha neu i hi va la gent a esquiar. En realitat no hi ha neu, hi ha aigua en bassals i bastant de fang.
vinc de monitorejar (?...) un grup de nens k en realitat eren una colla de monstruitos. Productes bàsicament d'un estrany sistema educatiu, en el qual el càstig és tan habitual k perd el poder correctiu, deixant-lo buit, sense moraleja, sense conseqüències d'aprenentatge. Personetes estranyes però amb sentit, amb bastanta falta de figures educatives referents (respecte a l'escola, a casa seva segur k són molt macos i tenen una gran família...).
Amb un temps fantàstic i un sol espatarrant, ideal per tumbar-se a la terrassa del bar a fer no res, k era la nostra única feina pels matins (a la tarda era mooooolt més dur, haviem de fer jocs, trineu i tir amb arc...).
Posant-me moreneta i sense haver de fer el dinar, ni el sopar, ni netejar, desconnectant del món k hi ha sota les muntanyes. Coneixent gent (existeix algun monitor d'esquí lleig???) i jugant.
Hi havia una noia clavada, clavada a la Janice de friends, en la forma de moure's, posició de les mans, expressió facial, gesticulacions, i oh, riure i veu. Brutal.

I bé, això és tot. En realitat no, però serà k últimament estic poc comunicativa...